COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals

19. Mª Teresa FERRER I MALLOL, Les aljames sarraïnes de la
governació d’Oriola, Barcelona, 1988. XXXIV+ 338 pp. Agotado.
[Després de la guerra entre Castella i la Corona catalano­aragonesa
de 1296­1304, el regne de Múrcia fou dividit entre els contendents.
La meitat superior del regne, d'Alacant a Oriola, fou adjudicada a la
Corona catalano­aragonesa i agregada al regne de València. En
aquest territori que formà la procuració del regne de València dellà
Xixona, o governació d'Oriola, hi vivien grups importants de sarraïns,
que hi havien romàs després de la conquesta del regne de Múrcia
per Jaume I. Vivien en moreries urbanes a Alacant, Elx i Oriola, a les
terres de l'horta al voltant d'aquestes viles i a Crevillent, Elda,
Novelda i Asp, on eren la població predominant, gairabé exclusiva. El
llibre estudia el territori i la jurisdicció, reial o senyorial, a la qual
pertanyien; la població i l'organització de les aljames; les activitats,
especialment l'agricultura, i els impostos que pagaven].
[Taula.­Introducció.­Bibliografia.­Estudi.­Capítol 1. Territori i
jurisdicció.­Capítol 2. La població sarraïna i l'organització
local.­Capítol 3. Activitats dels sarraïns.­Capítol 4. Els
impostos.­Apèndixdocumental.­Índex de noms.­ Índex d'ilustracions].
20. Alimentació i societat a la Catalunya medieval, Barcelona, 1988.
XVI+314 pp.
[Es reuneixen en el present llibre un conjunt d'estudis sobre l'Història
de la alimentació a Catalunya durant l'Edat Mitjana, on són analitzats
diversos aspectes d'aquest tema ­fonamental en qualsevol societat,
antiga o moderna­, des de les fonts documentals fins a l'alimentació
de les diferents classes socials, passant per l'examen dels productes
alimentaris bàssics de l'època medieval, com el blat, la carn o el peix.
No hi manca tampoc l'opinió dels moralistes medievals sobre la
licitud i la quantitat dels diversos aliments al llarg del calendari
religiós].
[Índex.­ Presentació.­ Introducció.­ Antoni RIERA I MELIS, Sistemes
alimentaris i estructura social a la Catalunya de l'alta Edat
Mitjana.­Rafael CONDE I DELGADO DE MOLINA, Fonts per a
l'estudi del consum alimentari en els temps medievals: fonts de
l'Arxiu de la Corona d'Aragó.­Josep GARCIA I FORTUNY, La
condimentació a la Catalunya medieval. Aportacións per al seu
estudi.­Eva SERRA I PUIG, Els cereals a la Barcelona del segle
XIV.­Josefa MUTGE I VIVES, L'abastament de peix i carn a
Barcelona, en el primer terç del segle XIV.­Teresa Mª VINYOLES I
VIDAL, El rebost, la taula i la cuina dels frares barcelonins al
1400.­Salvador CLARAMUNT I RODRIGUEZ, Dos aspectes de
l'alimentació medieval: dels canonges a les "miserabiles
personae".­María ECHANIZ SANS, La alimentación de los pobres
asistidos por la Pía almoina de la Catedral de Barcelona según libro
de cuentas de 1283­1284.­Equip BROIDA, Els àpats funeraris
segons els testaments vers al 1400.­Josep HERNANDO I
DELGADO, Els moralistes i l'alimentació a la Baixa Edat
Mitjana.­Jaume RIERA I SANS, La conflictivitat de l'alimentació dels
jueus medievals (segles XII­XV)].