COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals

[Índice general. ­Presentación.­Introducción. ­Fuentes y bibliografía.
­Primera parte: La villa de Uclés y su entorno.Segunda parte: La
formación y explotación del patrimonio de la Encomienda y del
Priorato de Uclés.­Tercera parte: La inserción de la Orden militar de
Santiago en la estructura constituida. ­Cuarta parte: Colección
diplomática. Índices onomástico y toponímico de los documentos.
Apéndices. Mapas].
16. Mª Teresa FERRER I MALLOL, Els sarraïns de la Corona
catalanoaragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació,
Barcelona, 1987. 487 pp.
[L'avenç de la frontera cristiana cap al Sud, en els segles XII i XIII,
deixa a Catalunya, a Aragó i al País Valencià bosses de població
sarraïna molt importants. La societat de les nostres terres s'organitzà
en tres comunitats, la cristiana, que era majoritària, la sarraïna i la
jueva, que eren minoritàries. La convivència entre cristians i sarraïns
es basà en la segregació i en el respecte a la religió i a l'organització
pròpia de cada comunitat. La segregació es concretà especialment
en la separació d'habitatges i en la prohibició de relacions sexuals
entre membres d'ambdues comunitats. La diferenciació del vestit, del
pentinat o la imposició de distintius foren exigits per a mantenir la
segregació. Tots aquests aspectes són estudiats a la primera part del
llibre. A la segona part s'hi estudien les limitacions a la pràctica de la
religió i el proselitisme cristià que produí un nombre important de
conversos. A la tercera part s'estudien les limitacions a la llibertat de
moviments en els seves manifestacions: dret d'emigrar a paisos
sarraïns, a viatjar, a canviar de lloc de residència, etc.].
[Taula.­Presentació.­Introducció.­Bibliografia.­Primera part: La
segració dels sarraïns. Capítol 1. La segregació en la residència i en
les activitats socials.­Capítol 2. La segregació sexual.­Capítol
3. La imposició de distintius.­Segona part: La llibertat religiosa dels
sarraïns. Capítol 4. El proselitisme cristià i els conversos.­Capítol
5. La pràctica de la religió.­Tercera part: La llibertat de moviments
dels sarraïns. Capítol 6. Circulació interior.­Capítol 7. Canvis de lloc
de residència.­Capítol 8. Viatges a l'exterior.­Capítol 9. L'emigració a
països sarraïns.­Capítol 10. Peripècies dels emigrants.­Capítol 11.
L'emigració a països cristians i la immigració.­ Conclusions.­ Apèndix
documental.­Índex de nom].
17. Josefa MUTGÉ VIVES, La ciudad de Barcelona durante el reinado de
Alfonso el Benigno (1327­1336), Madrid­Barcelona, 1987. XLI+371 pp.
Agotado.
[La presente obra analiza uno de los aspectos del reinado del
monarca catalano­aragonés Alfonso el Benigno (1327­1336), el de
sus relaciones con el Consell de Barcelona. Estas relaciones quedan
reflejadas a lo largo de los siete capítulos que configuran la obra. Se
estudia por una parte los diferentes aspectos de la vida de la ciudad,
tales como el urbanismo,abastecimiento público, centros
asistenciales, sociedad, gobierno municipal, las relaciones entre el
rey y las diferentes fundaciones monásticas barcelonesas,
confirmación de privilegios, etc. Por otra parte, se estudia la
contribución del municipio barcelonés en la política exterior de
Alfonso el Benigno.