COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals
COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals
COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>COLECCIÓN</strong> <strong><strong>«</strong>ANEJOS»</strong> <strong>DEL</strong> <strong>«</strong>ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES»<br />
Esta Colección se creó en 1971 para poder llevar a cabo la<br />
publicación de monografías que, por su excesivo volumen, no tenían<br />
cabida en el “Anuario de Estudios Medievales”, en especial tesis doctorales,<br />
tesis de licenciatura, resultados de proyectos de investigación, etc. etc.<br />
Descripción de los volúmenes:<br />
1. Pilar YAÑEZ CIFUENTES, El monasterio de Santiago de León,<br />
LeónBarcelona, 1972, 320 pp., 5 mapas<br />
[Uno de los monasterios leoneses del siglo X de los que se conserva<br />
más abundante y expresiva documentación es el de Santiago<br />
Apóstol, situado frente a la catedral. Su fundador fue Iquilani, abad<br />
del monasterio de San Cipriano de Porma. Monasterio dúplice, el de<br />
Santiago apóstol tuvo una vida prolongada y un rico y extenso<br />
dominio territorial. A estudiar su historia está dedicada la presente<br />
obra, la cual constituye una densa monografía en la que se analizan<br />
los más diversos aspectos de la historia del monasterio: la vida<br />
espiritual, organización y abadologio del cenobio y el proceso de<br />
formación del dominio monástico, su extensión, sus cultivos y<br />
explotación. La obra concluye con un importante "corpus"<br />
documental, de más de un centenar de diplomas].<br />
[Índice general.Presentación.Introducción. Siglas y abreviaturas.<br />
Fuentes y bibliografía.Primera parte. Capítulo I. León en el siglo<br />
X.Capítulo II. La devoción jacobea en el arte y en la toponimia<br />
leoneses.Capítulo III. El mozarabismo leonés a través de la<br />
colección diplomática de Santiago.Segunda parte. Capítulo I. El<br />
monasterio y los monjes.Capítulo II. Fundación y abadologio.<br />
Capítulo III. La propiedad monástica. Proceso de formación.Tercera<br />
parte. Capítulo I. La redacción de los documentos. Capítulo II.<br />
Análisis diplomático de los documentos. Capítulo III. División de los<br />
documentos por su naturaleza.Colección diplomática.Mapas.<br />
Índices].<br />
2. Luisa GARCIA CALLES, Doña Sancha, hermana del Emperador,<br />
LeónBarcelona, 1972, 190 pp.<br />
[Alfonso VII, el Emperador, es una de las figuras más relevantes del<br />
reino castellanoleonés. Es el suyo un reinado largo, pletórico de<br />
acontecimientos importantes, determinado por dos conceptos:<br />
Reconquista e Imperio. Uno de sus más eficientes colaboradores es<br />
la infanta doña Sancha, hermana de Alfonso VII, cuya influencia<br />
económica y política es indiscutible a lo largo de todo su reinado. La<br />
presente obra se ocupa del perfil biográfico de la infanta leonesa, es<br />
decir de su pericia humana y de sus actividades en la vida del reino,<br />
sin olvidar la intensa actividad que desarrolló en el campo del<br />
monaquismo, como protectora, fundadora y reformadora de<br />
cenobios].<br />
[Índice general. Presentación. Introducción. Bibliografía. I. Notas<br />
biográficas. II. Doña Sancha y la vida monástica.III. El Infantado.<br />
Láminas. Apéndice documental].
3. Carmen BATLLE GALLART, La crisis social y económica de Barcelona<br />
a mediados del siglo XV, Barcelona,1973,2 vols. 680 pp.+ ilustr.<br />
[El siglo XV en Cataluña es un período realmente interesante, y que<br />
plantea numerosos problemas a los historiadores. Barcelona "cap i<br />
casal de Catalunya" se halla en este momento en una díficil situación<br />
social y económica. Un grupo formado por mercaderes y ayudados<br />
por ciudadanos honrados y artesanos, intenta aportar soluciones al<br />
problema mediante la obtención del poder municipal. Este grupo, la<br />
"Busca", no alcanza la victoria con facilidad, y sus enemigos<br />
procuran hacer fracasar todos los objetivos económicos e intentan<br />
convencer a la monarquía de la necesidad de un retorno al orden<br />
tradicional. El estudio se completa con una importante colección<br />
diplomática, que incluye una parte con documentos sueltos y otra<br />
con procesos y nóminas].<br />
[Índice general.Prólogo.Fuentes y bibliografía.Abreviaturas.<br />
Introdución.Capítulo I. Primeras agitaciones sociales.Capítulo II.<br />
Pedro el Ceremonioso y la reforma del gobierno municipal.Capítulo<br />
III. Agitaciones sociales durante el reinado de Juan I.Capítulo IV.<br />
Período de formación del partido de la "Busca" (14251450).Capítulo<br />
V. Los dos partidos: la "Busca" y la "Biga".Capítulo VI. El programa<br />
de la "Busca".Capítulo VII. La "Busca" en el gobierno municipal<br />
(primera parte).Capítulo VIII. La "Busca" en el gobierno municipal<br />
(segunda parte).Capítulo IX. La ofensiva de la "Biga" y su<br />
triunfo.Conclusiones.Plano de Barcelona.Apéndice documental<br />
I.Apéndice II.Índice de documentos. Índice alfabético de nombres y<br />
materias. Arboles genealógicos].<br />
4. José Mª MADURELL MARIMON y Arcadio GARCIA SANZ, Comandas<br />
comerciales barcelonesas de la Baja Edad Media, Barcelona, 1973, 244<br />
pp., 6 láms. Agotado.<br />
[El presente volumen estudia uno de los aspectos más importantes<br />
del comercio catalán: las instituciones mercantiles. El aspecto<br />
propiamente jurídico viene precedido por una breve exposición del<br />
desarrollo del comercio barcelonés a través de las rutas<br />
mediterráneas oriental y occidental, y de la menos frecuentada<br />
atlántica, señalando con la precisión derivada de la prueba<br />
documental, los países y puertos de destino, y por tanto el ámbito<br />
geográfico a donde alcanzó su influencia. Asimsimo, son dadas a<br />
conocer las mercaderías manejadas y transportadas, su<br />
procedencia, naturaleza, volumen y frecuentemente su valoración. El<br />
aporte documental permite analizar una de las instituciones<br />
comerciales más importantes de la Baja Edad Media catalana, la<br />
"comanda", objetivo principal de este trabajo].<br />
[Sumario.Presentación.Introducción.I. El comercio de la ciudad de<br />
Barcelona en los siglos XIII, XIV XV.II. El contrato de comanda<br />
comercial en Barcelona en los siglos XIII, XIV y XV.Conclusión.<br />
Documentos. Glosario. Índices].
5. Jaime SANTACANA TORT, El monasterio de Poblet, Barcelona 1974,<br />
XXX778 pp.<br />
[La presente monografía constituye un análisis profundo de la<br />
fundación y primeros años de historia del monasterio de Poblet<br />
(11511181), panteón real de la dinastía catalanoaragonesa. El<br />
autor encuadra su obra en el marco histórico de la época y en las<br />
actividades conquistadoras y repobladoras del gran conde catalán<br />
Ramón Berenguer IV. Somete a crítica con objetividad y erudición los<br />
problemas que plantea la fecha fundacional del monasterio y traza<br />
con detalle la actuación de los tres primeros abades; estudia en<br />
profundidad la figura de Hugo, el cuarto abad, durante cuyo mandato<br />
el monasterio extiende su dominio y actividades por muy diversos<br />
territorios, convirtiéndose Poblet en una gran potencia territorial y<br />
financiera].<br />
[Índice general. Presentación. Palabras previas. Bibliografía<br />
general. I. Labor reconquistadora y repobladora del Ramón<br />
Berenguer IV.II. Fundación del Monasterio.III. Los primeros<br />
abades.IV. El abad Hugo y la expansión monástica.V. Organización<br />
interna del monasterio y vida espiritual.VI. Aspectos jurídicos de la<br />
formación del patrimonio.VII. Régimen dominical y explotación<br />
agraria.VIII. La economía.Apéndice documental. I. Las fuentes. II.<br />
Los documentos.Índice de documentos.Índice onomástico. Índice<br />
de topónimos].<br />
6. José Luis MARTÍN RODRÍGUEZ, Orígenes de la Orden Militar de<br />
Santiago (11701195), Barcelona, 1974, 540 pp., 2 mapas. Agotado.<br />
[La presente obra acerca de los orígenes de la Orden militar de<br />
Santiago (11701195) constituye una singular e importante<br />
contribución a la historiografía sobre las Ordenes Militares<br />
hispánicas. En cinco capítulos son analizados los diversos aspectos<br />
del tema: visión general de la época, fecha fundacional; organización<br />
interna, fines y miembros de la Orden; relaciones con la jerarquía<br />
eclesiástica castellanoleonesa y con los soberanos de León, Castilla<br />
y Portugal, y expansión territorial santiaguista]<br />
[Índice general. Presentación.Introducción.Fuentes y Bibliografía.<br />
Capítulo I. El Occidente español (11401195).Capítulo II. Orígenes<br />
de la Orden de Santiago.Capítulo III. Miembros, fines y<br />
organización de de la Orden.Capítulo IV. Relaciones de la Orden<br />
con la Iglesia castellanoleonesa.Capítulo V. La Orden y el poder<br />
civil. Capítulo VI. Propiedades de la Orden de Santiago. Apéndice.<br />
Apéndice documental.Índice de nombres de personas y de lugares].
7. Jaime SOBREQUÉS CALLICÓ, Catálogo de la cancillería de Enrique<br />
IV de Castilla, Señor del Principado de Cataluña, Barcelona, 1975. 508<br />
pp. Agotado.<br />
[En el presente volumen se individualizan y regestan 2.338<br />
documentos de la cancillería de Enrique IV de Castilla en Cataluña,<br />
facilitando la investigación sobre multitud de aspectos de la historia<br />
política y social de Cataluña].<br />
[Índice general. Presentación. Bibliografía. Introducción.<br />
Repertorio documental. Índice de nombres y topónimos].<br />
8. Pierre BONNASSIE, La organización del trabajo en Barcelona a fines<br />
del siglo XV, Barcelona, 1975. 240 pp.<br />
[La presente monografía es un estudio sobre la organización del<br />
trabajo en Barcelona a fines del siglo XV, basado en los oficios y<br />
cofradías; se trata de los elementos que constituían la comunidad de<br />
trabajadores, las condiciones laborales y los salarios; la vida religiosa<br />
y la asistencia social; la reglamentación técnica de los diversos<br />
oficios; y por último, se estudian los problemas que surgen a fines del<br />
siglo XV, cuando el sistema corporativo hace crisis].<br />
[Índice general.Introducción: I. El marco histórico. II. Bibliografía y<br />
fuentes.Capítulo I: I. Oficio y cofradía.II. La administración del oficio<br />
y de la cofradía. III. Las cofradías y la ciudad. IV. Las relaciones<br />
entre gremios.Capítulo II: I. Los maestros.II. Los aprendices.III.<br />
Los obreros.IV. Los esclavos.V. El trabajo femenino.VI.<br />
Condiciones laborales y salarios.Capítulo III: I. La vida religiosa. II.<br />
Los sistemas de asistencia social.Capítulo IV: I. La reglamentación<br />
de diversos oficios. II. La organización de la industria<br />
lanera.Capítulo V: I. Las nuevas aspiraciones.II. La reacción de los<br />
poderes establecidos. Conclusión. Bibliografía. Fuentes<br />
documentales. Apéndice documental.Índices].<br />
9. La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval.<br />
Volumen misceláneo dirigido por Manuel RIU, Barcelona, 1980. 390<br />
pp.+graf. y cuadros.<br />
[El presente volumen constituye el primer fruto de un Proyecto de<br />
Investigación, cuyo interés está centrado en el estudio de un sector<br />
marginado de la sociedad catalana en la Edad Media. Se trata de las<br />
instituciones asistenciales].<br />
[Índice.Presentación.Josep BAUCELLS, Gènesi de la Pia Almoina<br />
de la Seu de Barcelona: els fundadors.Aurora PEREZ<br />
SANTAMARIA, El hospital de San Lázaro o Casa dels Malalts o<br />
Masells. Carme BATLLE/Montserrat CASAS, La caritat privada i les<br />
institucions benèfiques de Barcelona segle XIII.Christian GUILLERE,<br />
Assistance et charité à Gérone au début du XIVème siècle.Manuel<br />
RIU/Mn. J. PINTO, La documentación de la primera mitad del siglo<br />
XIV conservada en el Archivo de la Basílica de Santa María del Mar<br />
(Barcelona).Teresa Maria VINYOLES I VIDAL, Ajudes a donzelles<br />
pobres a maridar.Antoni BORRAS I FELIU, S.I., L'ajuda als pobres<br />
en els testaments de Catalunya i València del segle XV. Salvador<br />
CLARAMUNT, Los ingresos del "Bací o Plat dels Pobres" de la<br />
parroquia de Santa María del Pí de Barcelona, de 1434 a 1456.]
10. Miguel GUAL CAMARENA, El primer manual hispánico de<br />
mercadería (siglo XIV), Barcelona, 1981. 323 pp.<br />
[Esta importante fuente histórica, de origen catalán, está relacionada<br />
con los manuales de mercaderías italianos, alrededor de media<br />
docena, que constituían a modo de guías o enciclopedias<br />
comerciales para facilitar a los mercaderes la práctica del comercio.<br />
Estos manuales incluyen descripción de mercaderías, relaciones<br />
económicas entre diversas zonas, equivalencias de monedas, pesas<br />
y medidas, tarifas aduaneras, impuestos mercantiles, sistemas de<br />
fletamiento, cálculos matemáticos, comercio de exportación e<br />
importación, costumbres y rutas comerciales de diversos países,<br />
ferias, mercados, letras de cambio, salarios, precios, finanzas y otros<br />
asuntos. Su editor ofrece en esta obra un detenido análisis de los<br />
tratados de mercaderías existentes; un estudio del manual catalán<br />
aquí reproducido; el texto del mismo; un vocabulario de productos<br />
comerciales y de nombres geografícos y de personas, y una<br />
detallada bibliografía sobre el tema].<br />
[Índice general.Prólogo.Introducción: 1. El presente trabajo.2. Los<br />
manuales de mercadería.3. El manual catalán.4. Contenido.<br />
5. Fuentes y cotejo con los manuales italianos.6. El marco<br />
geográfico.Texto: 1. Normas de transcripción. 2. Texto.<br />
Vocabularios. Bibliografía. Gráficos].<br />
11. La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval.<br />
Segundo volumen misceláneo dirigido por Manuel RIU, Barcelona, 1981<br />
1982. 414 pp., mapas, gràficos y cuadros.<br />
[En esta obra se publica la segunda parte de los resultados del<br />
Proyecto de Investigación sobre "La pobreza y la asistencia a los<br />
pobres en la Cataluña medieval". (Véase nº 9). Se ha ampliado la<br />
temática de la pobreza a otros aspectos no abordados en el volumen<br />
primero, como la pobreza en el Arte, las cofradías parroquiales, los<br />
niños expósitos u otros que, por sus dificultades de estudio, han<br />
quedado marginados en la mayor parte de los trabajos sobre la<br />
pobreza publicados en España y en el extranjero].<br />
[Índice.Presentación.Jorge BOIX POCIELLO, La "Confraternitat de<br />
Nostra Senyora d'Ivorra": estudio de una cofradía de comienzos del<br />
siglo XI, en el obispado de Urgel.Mª Clara BONET TIBAU,<br />
Localización geográfica y temporal de las casas de los Templarios y<br />
Hospitalarios de Cataluña.SofíaAna BUXO MASSAGUER,<br />
Iconografía de la pobreza en la pintura catalana de los siglos XII<br />
XV.Dolors PIFARRE TORRES, Dos visitas de comienzos del siglo<br />
XIV a los hospitales barceloneses d'en Colom y d'En Marcús.Manuel<br />
RIU/Joan PINTO, Inventario de los pergaminos de Santa María del<br />
Mar (Barcelona), correspondientes a la segunda mitad del siglo<br />
XIV.Ana Magdalena LORENTE, El Plato de los Pobres<br />
Vergonzantes de la parroquia de Santa María del Mar.Guillermo<br />
ARAMAYONA ALONSO, El cuaderno de 1421 del "Bací dels Pobres<br />
Vergonyants" de la parroquia de Santa María del Mar, Barcelona<br />
.Teresa Mª VINYOLES I VIDAL/Margarida GONZALEZ BETLINSKI,<br />
Els infants abandonats a les portes de l'Hospital de Barcelona<br />
(14261439).Nuria COLL JULIA, Documentación notarial relativa a<br />
los pobres en la Cataluña del siglo XV.Christian GUILLERE, Une<br />
institution charitable face aux malheurs du temps: La Pia Almoina de<br />
Gerone (13471380).Prim BERTRAN ROIGE, L'Almoina de la Seu<br />
de Lleida a principis del segle XV.Salvador CLARAMUNT, Una
primera aproximación para establecer un plano de la pobreza<br />
vergonzante en el arrabal de la Rambla, de Barcelona, a lo largo del<br />
siglo XV.Carme BATLLE GALLART, Els Granollacs, metges de<br />
Barcelona (segle XV). De la cort del rei a la beneficencia parroquial.]<br />
12. José Mª FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña,<br />
II, MadridBarcelona, 1983. 823 pp. Agotado.<br />
[A través de los sucesivos capítulos que configuran la obra, se<br />
estudia el concepto de cartas de población y franquicia en Cataluña,<br />
dentro de la formación localista del derecho medieval en las regiones<br />
hispánicas y países del Occidente europeo. También se analiza la<br />
estructura y contenido fundamentales de las mismas y su naturaleza<br />
jurídicoformal (donaciones individuales y colectivas, concesiones<br />
normativas y pactos privados), los objetivos de su concesión a villas<br />
y lugares, así como el proceso de su gestación, otorgamiento y<br />
vigencia a través del tiempo, que lleva a prolongarse en algún caso<br />
hasta los albores del siglo XIX].<br />
[Índice general.Capítulo I. Concepto y significación de las cartas de<br />
población y franquicia.Capítulo II. La trayectoria histórica de la<br />
concesión de cartas pueblas y franquicias.Capítulo III. Morfología de<br />
las cartas de población y franquicia. Su estructura y contenido.<br />
Capítulo IV.Naturaleza jurídicoformal de las cartas de población y<br />
franquicia. Capítulo V. Las motivaciones y objetivos operantes en la<br />
Concesión de cartas de población y franquicia.Capítulo VI. El<br />
proceso de gestación y otorgamiento de las cartas de población y<br />
franquicia.Capítulo VII. Continuidad y vigencia de las cartas<br />
depoblación y franquicia.Apéndice al volumen I.Índice cronologico<br />
de los documentos del volumen I, completados o rectificados.Índice<br />
alfabético de nombres].<br />
13. José TRENCHS y Regina SAINZ DE LA MAZA, Documentos<br />
pontificios sobre Cerdeña de la época de Alfonso el Benigno,<br />
Barcelona, 1983. 214 pp.+ tablas.<br />
[La presente monografía sobre la documentación pontificia referente<br />
a Cerdeña durante el reinado de Alfonso El Benigno, realizada<br />
conjuntamente por José Trenchs Odena y Regina Sáinz de la Maza,<br />
tiene un interés primordial para la historia de las relaciones<br />
sardocatalanas y la Santa Sede, pues por primera vez se estudian,<br />
en su conjunto, los complejos fondos del Archivo Vaticano relativos al<br />
tema, con la finalidad de ofrecer una visión global de la iglesia de<br />
Cerdeña durante el mencionado reinado. A través de la<br />
documentación, se recogen temas tan importantes como el<br />
juramento de fidalidad del monarca al papa por la posesión de las<br />
islas, el reconocimiento de vasallaje a la Santa Sede y la herejía de<br />
Nicolás V].<br />
[Índice general.Presentación.Introducción histórica.Fuentes y<br />
bibliografía. Documentos. Índices].
14. Antonio RIERA MELIS, La Corona de Aragón y el reino de Mallorca<br />
en el primer tercio del siglo XIV, MadridBarcelona, 1986. 360 pp.<br />
[La obra analiza los diversos intereses de los grupos de poder que, a<br />
fines del siglo XIII y al inicio del XIV, confluyeron en el Meditarráneo<br />
occidental. Cada uno de los capítulos afronta un aspecto concreto y<br />
específico de los acontecimientos. En 1276, la confederación<br />
catalanoaragonesa queda escindida en virtud de las disposiciones<br />
sucesorias de Jaime I el Conquistador, en dos Estados soberanos e<br />
independientes: la Corona de Aragón, integrada por los reinos de<br />
Aragón y Valencia y el Condado de Barcelona, y la Corona de<br />
Mallorca, constituida por el archipiélago balear, los condados del<br />
Rosellón y la Cerdaña y el señorío de Montpellier. La debilidad<br />
congénita del reino de Mallorca permitió a la Monarquía aragonesa<br />
mediatizar, desde el principio, a la corte de Perpiñán, cuyo titular,<br />
Jaime II, se ve obligado a reconocer en 1279 que administra los<br />
territorios recibidos del Conquistador en calidad de feudatario de su<br />
hermano primogénito, Pedro el Grande. El enclave insular constituía<br />
una base importante para las expansiones mercantil y territorial<br />
catalanas por el Mediterráneo. La firme actitud de Bonifacio VIII y el<br />
apoyo ininterrumpido dispensado por Francia al monarca mallorquín<br />
fueron los factores decisivos para el restablecimiento del legitimismo<br />
en las islas. El rey privativo de Mallorca, Jaime II, tuvo como objetivo<br />
primordial acentuar la independencia económica de los ciudadanos<br />
del reino de Mallorca dentro y fuera de sus fronteras, propósito que<br />
se concretó en la adopción de una serie de medidas, tales como la<br />
introducción de innovaciones cualitativas en la pañería, la creación<br />
de un sistema monetario específico en el archipiélago, en el<br />
endurecimiento de las lezdas de Colliure y Mallorca y en el<br />
establecimiento de consulados propios en aquellas plazas de<br />
ultramar más frecuentadas por los mercaderes baleares].<br />
[Índice general.Introducción. Fuentes y bibliografía. Abreviaturas<br />
utilizadas.Capítulo I. El reino de Mallorca en el último tercio del siglo<br />
XIII.Capítulo II. El estatuto arancelario de los mallorquines en la<br />
corona de Aragón durante la segunda mitad del siglo XIII.Capítulo<br />
III. La política aduanera de los capetos en el Languedoc como factor<br />
externo de desarrollo de la manufactura lanera en Cataluña y el reino<br />
de Mallorca. Capítulo IV. La reforma de la lezda de Colliure<br />
(1299?).Capítulo V. La lezda balear de 1302, un punto de fricción<br />
entre el reino de Mallorca y las ciudades mercantiles catalanas a<br />
principios del siglo XIV. Conclusión general. – Apéndice<br />
documental.Índice de nombres propios].<br />
15. Milagros RIVERA GARRETAS, La encomienda, el priorato y la villa de<br />
Uclés en la Edad Media (11741310). Formación de un señorío de la<br />
Orden de Santiago, MadridBarcelona, 1985, 558 pp.<br />
[Esta obra es un estudio exhaustivo de los procesos de formación de<br />
estructuras cristianas en los territorios que la Orden de Santiago<br />
dominó, durante los siglos XII y XIII, en la ribera del Tajo, Mancha<br />
Oriental. Campo de Montiel y Sierra de Segura. Se estudian estos<br />
procesos en sus aspectos social, económico y de mentalidad,<br />
reconstruyéndolos primero mediante un minucioso análisis de la<br />
documentación conservada y proponiendo, después, una<br />
interpretación global de los datos que permita encuadrarlos en el<br />
contexto más amplio de la vida en la Cristiandad peninsular y<br />
europea de los siglos centrales del Medioevo].
[Índice general. Presentación.Introducción. Fuentes y bibliografía.<br />
Primera parte: La villa de Uclés y su entorno.Segunda parte: La<br />
formación y explotación del patrimonio de la Encomienda y del<br />
Priorato de Uclés.Tercera parte: La inserción de la Orden militar de<br />
Santiago en la estructura constituida. Cuarta parte: Colección<br />
diplomática. Índices onomástico y toponímico de los documentos.<br />
Apéndices. Mapas].<br />
16. Mª Teresa FERRER I MALLOL, Els sarraïns de la Corona<br />
catalanoaragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació,<br />
Barcelona, 1987. 487 pp.<br />
[L'avenç de la frontera cristiana cap al Sud, en els segles XII i XIII,<br />
deixa a Catalunya, a Aragó i al País Valencià bosses de població<br />
sarraïna molt importants. La societat de les nostres terres s'organitzà<br />
en tres comunitats, la cristiana, que era majoritària, la sarraïna i la<br />
jueva, que eren minoritàries. La convivència entre cristians i sarraïns<br />
es basà en la segregació i en el respecte a la religió i a l'organització<br />
pròpia de cada comunitat. La segregació es concretà especialment<br />
en la separació d'habitatges i en la prohibició de relacions sexuals<br />
entre membres d'ambdues comunitats. La diferenciació del vestit, del<br />
pentinat o la imposició de distintius foren exigits per a mantenir la<br />
segregació. Tots aquests aspectes són estudiats a la primera part del<br />
llibre. A la segona part s'hi estudien les limitacions a la pràctica de la<br />
religió i el proselitisme cristià que produí un nombre important de<br />
conversos. A la tercera part s'estudien les limitacions a la llibertat de<br />
moviments en els seves manifestacions: dret d'emigrar a paisos<br />
sarraïns, a viatjar, a canviar de lloc de residència, etc.].<br />
[Taula.Presentació.Introducció.Bibliografia.Primera part: La<br />
segració dels sarraïns. Capítol 1. La segregació en la residència i en<br />
les activitats socials.Capítol 2. La segregació sexual.Capítol<br />
3. La imposició de distintius.Segona part: La llibertat religiosa dels<br />
sarraïns. Capítol 4. El proselitisme cristià i els conversos.Capítol<br />
5. La pràctica de la religió.Tercera part: La llibertat de moviments<br />
dels sarraïns. Capítol 6. Circulació interior.Capítol 7. Canvis de lloc<br />
de residència.Capítol 8. Viatges a l'exterior.Capítol 9. L'emigració a<br />
països sarraïns.Capítol 10. Peripècies dels emigrants.Capítol 11.<br />
L'emigració a països cristians i la immigració. Conclusions. Apèndix<br />
documental.Índex de nom].<br />
17. Josefa MUTGÉ VIVES, La ciudad de Barcelona durante el reinado de<br />
Alfonso el Benigno (13271336), MadridBarcelona, 1987. XLI+371 pp.<br />
Agotado.<br />
[La presente obra analiza uno de los aspectos del reinado del<br />
monarca catalanoaragonés Alfonso el Benigno (13271336), el de<br />
sus relaciones con el Consell de Barcelona. Estas relaciones quedan<br />
reflejadas a lo largo de los siete capítulos que configuran la obra. Se<br />
estudia por una parte los diferentes aspectos de la vida de la ciudad,<br />
tales como el urbanismo,abastecimiento público, centros<br />
asistenciales, sociedad, gobierno municipal, las relaciones entre el<br />
rey y las diferentes fundaciones monásticas barcelonesas,<br />
confirmación de privilegios, etc. Por otra parte, se estudia la<br />
contribución del municipio barcelonés en la política exterior de<br />
Alfonso el Benigno.
[Índice general. Presentación.Introducción.Fuentes y bibliografía.<br />
Capítulo I. La ciudad de Barcelona en tiempos de Alfonso el<br />
Benigno: el urbanismo y los servicios públicos durante su reinado.<br />
Capítulo II. El abastecimiento de cereales en Barcelona durante el<br />
reinado de Alfonso el Benigno. Capítulo III. La sociedad<br />
barcelonesa en la época de Alfonso el Benigno. Capítulo IV. Los<br />
oficiales reales. La ceca de Barcelona. El gobierno de la ciudad.<br />
Capítulo V. Actividad religiosa de Alfonso el Benigno en Barcelona.<br />
Capítulo VI. Alfonso el Benigno y el municipio de Barcelona.<br />
Capítulo VII. La proyección de Barcelona en Cerdeña durante<br />
elreinado de Alfonso el Benigno.Epílogo. Conclusiones.Índices].<br />
18. Maria Teresa FERRER I MALLOL, La frontera amb l'Islam en el segle<br />
XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià, Barcelona, 1988. XXXII+533<br />
pp.+ 2 mapes.<br />
[Després de la conquesta del regne de València per Jaume I, a<br />
mitjan segle XIII, una gran part de la població autòctona de religió<br />
islàmica hi romangué en virtut de les capitulacions pactades amb<br />
aquell monarca. Aquestes capitulacions facilitaren en gran manera la<br />
conquesta, però la permanència de la població sarraïna, resultà molt<br />
perillosa per a la seguretat d'un territori fronterer amb altres terres<br />
dominades encara per l'Islam i que comptava, de moment, amb<br />
poca població cristiana. Malgrat el progressiu increment de la<br />
població cristiana, durant tot el segle XIV hi hagué la convicció entre<br />
els cristians que era possible una revolta sarraïna combinada amb<br />
un atac de Granada o del Marroc. Les relacions amb Granada foren<br />
accidentades al llarg de tot el segle, amb alguns episodis bèl.lics<br />
importants i incidents fronterers constants protagonitzats<br />
generalment per almogàvers de l'una i de l'altra banda, que<br />
capturaren persones i bestiar. El delicte de capturar persones lliures<br />
per a vendreles com a esclaves, anomenat plagi o collera, era molt<br />
estès a la frontera i creava una inseguretat permanent. Hom intentà<br />
resoldre aquest problema establint un pacte intern o una germandat<br />
entre les aljames sarrraïnes i els municipis cristians, basat en la<br />
responsabilitat col.lectiva de la comunitat cristiana envers la<br />
comunitat sarraïna i viceversa a l'hora de pagar els rescats o de<br />
cercar les víctimes dels saltejaments].<br />
[Taula.Introducció.Bibliografia.Capítol 1. Els sarraïns valencians:<br />
de majoria a minoria.Capítol 2. La quinta columna.Capítol 3. Els<br />
collerats i els saltejaments a la frontera.Capítol 4. La frontera de<br />
Granada entre 1295 i la croada contra Almeria.Capítol<br />
5. Les relacions amb Granada entre la croada contra Almeria i la<br />
croada d'Alfons el Benigne (13091333).Capítol 6. Granada i la<br />
política peninsular de Pere el Cerimoniós.Capítol 7. Les relacions<br />
amb Granada durant els regnats de Joan I i Martí l'Humà. Capítol<br />
8. Els incidents de frontera i la germandat cristianosarraïna.<br />
Conclusions.Apèndix documental. Índex de noms. Índex<br />
d'ilustracions.]
19. Mª Teresa FERRER I MALLOL, Les aljames sarraïnes de la<br />
governació d’Oriola, Barcelona, 1988. XXXIV+ 338 pp. Agotado.<br />
[Després de la guerra entre Castella i la Corona catalanoaragonesa<br />
de 12961304, el regne de Múrcia fou dividit entre els contendents.<br />
La meitat superior del regne, d'Alacant a Oriola, fou adjudicada a la<br />
Corona catalanoaragonesa i agregada al regne de València. En<br />
aquest territori que formà la procuració del regne de València dellà<br />
Xixona, o governació d'Oriola, hi vivien grups importants de sarraïns,<br />
que hi havien romàs després de la conquesta del regne de Múrcia<br />
per Jaume I. Vivien en moreries urbanes a Alacant, Elx i Oriola, a les<br />
terres de l'horta al voltant d'aquestes viles i a Crevillent, Elda,<br />
Novelda i Asp, on eren la població predominant, gairabé exclusiva. El<br />
llibre estudia el territori i la jurisdicció, reial o senyorial, a la qual<br />
pertanyien; la població i l'organització de les aljames; les activitats,<br />
especialment l'agricultura, i els impostos que pagaven].<br />
[Taula.Introducció.Bibliografia.Estudi.Capítol 1. Territori i<br />
jurisdicció.Capítol 2. La població sarraïna i l'organització<br />
local.Capítol 3. Activitats dels sarraïns.Capítol 4. Els<br />
impostos.Apèndixdocumental.Índex de noms. Índex d'ilustracions].<br />
20. Alimentació i societat a la Catalunya medieval, Barcelona, 1988.<br />
XVI+314 pp.<br />
[Es reuneixen en el present llibre un conjunt d'estudis sobre l'Història<br />
de la alimentació a Catalunya durant l'Edat Mitjana, on són analitzats<br />
diversos aspectes d'aquest tema fonamental en qualsevol societat,<br />
antiga o moderna, des de les fonts documentals fins a l'alimentació<br />
de les diferents classes socials, passant per l'examen dels productes<br />
alimentaris bàssics de l'època medieval, com el blat, la carn o el peix.<br />
No hi manca tampoc l'opinió dels moralistes medievals sobre la<br />
licitud i la quantitat dels diversos aliments al llarg del calendari<br />
religiós].<br />
[Índex. Presentació. Introducció. Antoni RIERA I MELIS, Sistemes<br />
alimentaris i estructura social a la Catalunya de l'alta Edat<br />
Mitjana.Rafael CONDE I <strong>DEL</strong>GADO DE MOLINA, Fonts per a<br />
l'estudi del consum alimentari en els temps medievals: fonts de<br />
l'Arxiu de la Corona d'Aragó.Josep GARCIA I FORTUNY, La<br />
condimentació a la Catalunya medieval. Aportacións per al seu<br />
estudi.Eva SERRA I PUIG, Els cereals a la Barcelona del segle<br />
XIV.Josefa MUTGE I VIVES, L'abastament de peix i carn a<br />
Barcelona, en el primer terç del segle XIV.Teresa Mª VINYOLES I<br />
VIDAL, El rebost, la taula i la cuina dels frares barcelonins al<br />
1400.Salvador CLARAMUNT I RODRIGUEZ, Dos aspectes de<br />
l'alimentació medieval: dels canonges a les "miserabiles<br />
personae".María ECHANIZ SANS, La alimentación de los pobres<br />
asistidos por la Pía almoina de la Catedral de Barcelona según libro<br />
de cuentas de 12831284.Equip BROIDA, Els àpats funeraris<br />
segons els testaments vers al 1400.Josep HERNANDO I<br />
<strong>DEL</strong>GADO, Els moralistes i l'alimentació a la Baixa Edat<br />
Mitjana.Jaume RIERA I SANS, La conflictivitat de l'alimentació dels<br />
jueus medievals (segles XIIXV)].
21. Blanca BASAÑEZ VILLALUENGA, La aljama sarracena de Huesca en<br />
el siglo XIV, Barcelona, 1989.<br />
[Durante el siglo XIV, la vida de la aljama oscense se desarrolló, en<br />
su mayor parte, conforme a las capitulaciones otorgadas por los<br />
soberanos después de la conquista cristiana del año 1096. La<br />
comunidad mora de Huesca contó con gobernantes propios y se rigió<br />
de acuerdo con sus leyes que, por orden real, debieron ser<br />
respetadas por los miembros de las comunidades judía y cristiana<br />
que convivían en Huesca. Dos acontecimientos marcan la historia de<br />
la aljama durante la centuria estudiada: la Peste Negra de 1348 y la<br />
guerra con Castilla de mediados de siglo, circunstancias que<br />
agotaron los recursos de la aljama y marcaron un momento de<br />
declive para sus habitantes. El libro resalta, principalmente la<br />
economía, discriminación, legislación y actividades de la comunidad<br />
sarracena durante el siglo XIV, así como la ayuda prestada a la<br />
Corona en momentos difíciles y los favores y privilegios reales<br />
concedidos a la aljama, considerada parte integrante del patrimonio<br />
real].<br />
[Índice.Presentación.Introducción.Abreviaturas usadas.Fuentes<br />
inéditas.Fuentes publicadas.Bibliografía.Mapa de Huesca y de la<br />
aljama (s. XIV).Breves antecedentes históricos.Capítulo I. Situación<br />
y jurisdicción de la morería.Capítulo II. Organización de la<br />
aljama.Capítulo III. Población y actividades de la aljama.Capítulo<br />
IV. Segregación.Capítulo V. Estatuto judicial sarraceno.Capítulo<br />
VI. Economía e impuestos de la aljama.Apéndice documental. Índice<br />
onomástico y toponímico].<br />
22. Maria Teresa FERRER I MALLOL, Organització i defensa d'un territori<br />
fronterer. La governació d’Oriola en el segle XIV, Barcelona, 1990.<br />
XXX+631 pp.<br />
[En el transcurs de la guerra amb Castella de 12961304, Jaume II<br />
conquerí el regne de Múrcia, reivindicat pels seus predecessors<br />
desde que Jaume I el reconquerí per al seu gendre, Alfons el Savi, i<br />
el repoblà amb els seus súbdits. La sentència arbitral de Torrellas,<br />
l'any 1304, que acabà la guerra, dividí el regne entre tots dos<br />
contendents i n'atribuí la part septentrional a la Corona catalano<br />
aragonesa. El llibre estudia la organització governativa d'aquest<br />
territori, la organització de la seva defensa: les fortificacions i castells<br />
i el component humà del sistema defensiu, és a dir, les tropes reials,<br />
les milícies veïnals i el almogàvers. Clou el volum l'estudi dels<br />
serveis d'espionatge i de vigilància, que servien per a estar<br />
previnguts quan hi havia incursions enemigues].<br />
[Taula.Introducció.Bibliografía.Primera part: Estructura político<br />
administrativa. Capítol 1. L'organització de les terres dellà Xixona<br />
després de la conquesta per Jaume II.Capítol 2. Partició del regne<br />
de Múrcia i reorganització governativa.Capítol 3. Els procuradors del<br />
regne de València dellà Xixona fins a la guerra del dos Peres.Capítol<br />
4. Els governadors del regne de València dellà Xixona després de la<br />
guerra dels dos Peres.Segona part: El sistema defensiu.Capítol 5.<br />
Fortificacions i castells.Capítol 6. El component humà del sistema:<br />
les tropes reials i les milícies veïnals.Capítol 7. Els<br />
almogàvers.Capítol 8. Els serveis d'espionatge i de<br />
vigilància.Conclusions. Apèndix documental.Índex de noms.Índex<br />
d'ilustracions].
23. Regina SAINZ DE LA MAZA LASOLI, La Orden de San Jorge de<br />
Alfama. Aproximación a su historia, Barcelona, 1990. XXIV+499 pp.<br />
[Al iniciarse el siglo XIII el territorio de Tortosa se hallaba<br />
prácticamente dividido en señoríos, concedidos a las Ordenes del<br />
Temple y Hospital para su repoblación. Unicamente una estrecha<br />
faja de tierra costera, entre la Ampolla y el Coll de Balaguer, se<br />
hallaba desierta, lo que propiciaba el contínuo ataque de las naves<br />
moras que allí se resguardaban. Para defender y repoblar esta zona,<br />
Pedro II instituó en 1201 la Orden de San Jorge de Alfama, a la que<br />
otorgó importantes privilegios. Sin embargo, la muerte prematura de<br />
este monarca y las luchas internas de sus sucesores hicieron que la<br />
Orden llevara una existencia sumamente precaria hasta el reinado de<br />
Pedro el Ceremonioso. Bajo el gobierno de este monarca la Orden<br />
experimentó un ligero resurgir, pero la grave crisis económica que<br />
padecía y el poderío de las Ordenes que rodeaban Alfama<br />
precipitaron su extinción en 1400 y su unión a la Orden de Montesa,<br />
que a partir de entonces pasó a denominarse Orden de Nuestra<br />
Señora de Montesa y San Jorge de Alfama, quedando como<br />
recuerdo de esta última la cruz roja de San Jorge sobre el blanco<br />
manto montesino].<br />
[Índice general.Introducción.Fuentes y bibliografía.Capítulo I.<br />
Orígenes y organización de la Orden de San Jorge de Alfama.<br />
Capítulo II. 12011317: Período de asentamiento.Capítulo III.<br />
13171363: Período de consolidación.Capítulo IV. 13651385:<br />
Apogeo de la Orden.Capítulo V. 13871400: La Orden camina hacia<br />
su fín.Capítulo VI. Consideraciones sobre la economía de los<br />
sanjorgistas.Conclusión.Apéndice. La Orden de caballería de San<br />
Jorge de Pedro el Ceremonioso (1355).Informe de la excavación<br />
arqueológica en Sant Jordi d'Alfama.Apéndice documental. Índice<br />
de nombres. Índice de ilustraciones].<br />
24. Pere el Cerimoniós i la seva època, Barcelona, 1990. VI+360 pp.,<br />
[Constitueix aquesta obra un recull de les conferències que es<br />
pronunciaren a la Universitat de Barcelona, amb motiu de la<br />
celebració del Centenari de la mort de Pere el Cerimoniós. Per mitjà<br />
de la lectura d'aquest llibre, hom pot obtenir una àmplia visió de<br />
l'època en qué visqué Pere "el del Punyalet" en els aspectes polític,<br />
institucional, social, cultural i artístic].<br />
[Índex.Presentació.Joan AINAUD DE LASARTE, L'època del<br />
Cerimoniós. Balanç d'un regnat.Josep Maria SALRACH MARES, La<br />
Pesta Negra i els orígens del problema remença.Esteban SARASA<br />
SANCHEZ, El enfrentamiento de Pedro el Ceremonioso con la<br />
aristocracia aragonesa: la guerra con la Unión y sus<br />
consecuencias.Julio VALDEON BARUQUE, La incidencia de la<br />
guerra de los Cien años en la Península Ibérica.Francesco GIUNTA,<br />
La politica mediterranea di Pietro il Cerimonioso.Manuel SANCHEZ<br />
MARTINEZ, Las relaciones de la Corona de Aragón con los Países<br />
musulmanes en la época de Pedro el Ceremonioso.José Luis<br />
MARTIN RODRIGUEZ, Las Cortes de Pedro el Ceremonioso.David<br />
ROMANO, Els jueus en temps de Pere el Cerimoniós<br />
(13361387).Luis GARCIA BALLESTER, La medicina en el reinado<br />
de Pedro el Ceremonioso.Salvador CLARAMUNT, Els Estudis<br />
Generals i la transmissió del saber.Josep Maria LLORENS I<br />
CISTERO, Entre la cerimònia i la gentilesa (Comentaris<br />
històricomusicals).Frederic Pau VERRIE, La política artística de
Pere el Cerimoniós.Manuel RIU, L'Arquitectura militar i l'urbanisme a<br />
l'època de Pere el Cerimoniós, 13361387. Núria DALMASES, Els<br />
argenters de la Cort en temps de Pere III.Josep BRACONS I<br />
CLAPES, "Operibus monumentorum que fieri facere ordinamus".<br />
L'escultura al servei de pere el Cerimoniós.Maria Teresa FERRER I<br />
MALLOL, La frontera meridional valenciana durant la guerra amb<br />
Castella dita dels Dos Peres].<br />
25. De AlAndalus a la sociedad feudal: los Repartimientos<br />
bajomedievales, Barcelona, 1990. V+153 pp.<br />
[Se publican aquí las cinco conferencias pronunciadas en el cursillo<br />
de Historia Medieval (marzo 1987) organizado por la <strong>Institución</strong> "<strong>Milá</strong><br />
y <strong>Fontanals</strong>" y el Instituto de Cultura Medieval de la Universidad de<br />
Barcelona. A través de ellas, es posible obtener una visión<br />
comparativa de los procesos de conquista y repoblación a partir del<br />
siglo XIII, así como conocer algunas realidades de la sociedad<br />
islámica, justo cuando comenzaba su desmantelamiento].<br />
[Índice.Presentación.Ricard SOTO I COMPANY, Repartiment i<br />
"repartiments". l'ordenació d'un espai de colonització feudal a la<br />
Mallorca del segle XIII.Pierre GUICHARD, Les estructures socials du<br />
"shark AlAndalus" à travers la documentation chrétienne des<br />
"Repartimientos".Juan TORRES FONTES, Los Repartimientos<br />
murcianos del siglo XIII.Manuel GONZALEZ JIMENEZ,<br />
Repartimientos andaluces del siglo XIII. Perspectiva de conjunto y<br />
problemas.Antonio MALPICA CUELLO, De la Granada nazarí al<br />
reino de Granada].<br />
26. Josefa MUTGE I VIVES, L'aljama sarraïna de Lleida a l'Edat Mitjana.<br />
Aproximació a la seva història, Barcelona, 1992. XXX+425 pp.<br />
[Aquest llibre ofereix una aproximació a l'història de l'aljama sarraïna<br />
de Lleida a l'Edat Mitjana, després de la reconquesta cristiana,<br />
especialment en el segle XIV. Ens dóna informació sobre els<br />
següents aspectes: la moreria, organització interna de l'aljama,<br />
activitat desenvolupada pels sarraïns lleidatans. Així mateix, tracta de<br />
la convivència entre sarraïns i cristians, dels drets dels sarraïns, del<br />
règimen judicial i la delinquència, dels impostos que pagava la<br />
comunitat musulmana de Lleida, de les relacions que existí entre la<br />
Corona catalanoaragonesa i els sarraïns lleidatans. Es parla,<br />
finalment, dels moros que conreaven els camps dels voltants de la<br />
capital del Segre].<br />
[Índex general.Introducció.Fonts i bibliografia.Capítol 1. La<br />
moreria de Lleida.Capítol 2. L'organització interna de<br />
l'aljama.Capítol 3. L'activitat dels sarraïns de Lleida.Capítol 4. La<br />
convivència i la segragació.Capítol 5. Els drets dels sarraïns de<br />
Lleida.Capítol 6. El règimen judicial i la delinquència entre els<br />
sarraïns de Lleida.Capítol 7. Els impostos i l'economia de l'aljama<br />
sarraïna de Lleida.Capítol 8. Relació entre la Corona i l'aljama<br />
sarraïna de Lleida.Capítol 9. Els sarrraïns del camp.Apèndix<br />
documental. Índex de noms.Índex d'ilustracions].
27. Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ (Comp.), Estudios sobre renta,<br />
fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993,<br />
VII+510 pp.<br />
[Se reúnen en este volumen misceláneo catorce trabajos que<br />
constituyen los primeros resultados de un Proyecto de Investigación<br />
llevado a cabo en el Departamento de Estudios Medievales de la<br />
<strong>Institución</strong> "<strong>Milá</strong> y <strong>Fontanals</strong>" (CSIC). Los estudios giran en torno a<br />
tres grandes temas: la renta feudal y otras cuestiones relacionadas<br />
con el mundo rural catalán; la fiscalidad, principalmente real, pero<br />
también municipal y eclesiástica; y las tenencias feudales y las<br />
relaciones de sus poseedores con la monarquía].<br />
[Índice general.Presentación.Pere BENITO I MONCLÚS,"Hoc est<br />
breve..."L'emergència del costum i els orígens de la pràctica de<br />
capbrevació (segles XIXIII).Josp Mª SALRACH MARÉS, La renta<br />
feudal en Cataluña en el siglo XII: estudio de los honores, censos,<br />
usos y dominios de la casa de Barcelona.Sílvia GASSIOT PINTORI,<br />
Herència i mercat de la terra: l'accés a la propietat al domini de<br />
Cervelló segons el capbreu de 13741377.Pascual ORTERGA, Una<br />
propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época<br />
moderna.Mercè AVENTÍN PUIG, Mercat de rendes, mercat de<br />
salvació.Tomàs de MONTAGUT ESTRAGUÉS, La recepción del<br />
derecho feudal común en Cataluña (Notas para su estudio).Flocel<br />
SABATÉ I CURULL, Les castlanies i la comissió reial de 1328. Pere<br />
ORTÍ I GOST, L'explotació d'una renda reial: els molins del Rec<br />
Comtal de Barcelona fins al segle XIII.Marina MIQUEL I VIVES, La<br />
"cena de presència" a la Corona d'Aragó a mitjan segle XIV.Tomás<br />
LÓPEZ PIZCUETA, Sobre la percepción del "bovatge" en el siglo<br />
XIV: una aportación al tema de la tasación directa en la Cataluña<br />
bajomedieval.Jordi MORELLÓ I BAGET, Consideracions al voltant<br />
d'una font de tipus fiscal: els llibres d'estimes de Reus.Manuel<br />
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Una aproximación a la estructura del dominio<br />
real en Cataluña a mediados del siglo XV: el capbreu o memorial de<br />
les rendes e drets reyals de 14401444.Prim BERTRAN ROIGÉ, La<br />
dècima apostòlica: l'exemple d'Elna (1391).Christian GUILLERÉ,<br />
Les finances de la Couronne d'Aragon au début du XIVe siècle ].<br />
28. Andrés DÍAZ BORRÁS, Los orígenes de la piratería islámica en<br />
Valencia. La ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana,<br />
Barcelona, 1993, XXVIII+335 pp.<br />
[Esta obra, basada en documentación inédita, trata de la piratería<br />
entre cristianos y musulmanes. En la primera parte de la misma, el<br />
autor estudia como, tras un período de dominio marítimo cristiano,<br />
entre 1295 y 1330, fue creciendo, poco a poco, la piratería y corso<br />
musulmán, hasta el punto de obligara los cristianos a replegarse y a<br />
desmantelar sus vínculos comerciales con el Norte de Africa ya en el<br />
siglo XVI. La segunda parte de la obra se titula "La reacción<br />
cristiana" y se analizan en ella los recursos usados para contener la<br />
ofensiva pirática musulmana: la disuasión por medio de la ejecución<br />
de los corsarios apresados, la defensa de la costa y el ataque a las<br />
costas norteafricanas, tanto a cargo de barcos armados en corso,<br />
como por medio de flotas de castigo, organizadas por ciudades<br />
marítimas catalanas, valencianas y mallorquinas. Se analizan<br />
detalladamente las cruzadas contra Berbería de 1398 y 1399. El libro<br />
se completa con un interesante apéndice documental].
[Índice general.Presentación.Introducción. Primera Parte. El<br />
comienzo de la amenaza: La era del dominio marítimo cristiano y sus<br />
secuelas.La participación valenciana en la empresa del<br />
Estrecho.Los inicios de la ofensiva pirática musulmana. Una<br />
síntesis acerca de los orígenes de la ofensiva pirática musulmana.<br />
Segunda parte. La reacción cristiana: Las ejecuciones de los piratas<br />
musulmanes. Los sistemas de defensa costera. Los aparejos<br />
corsarios y la lucha antimusulmana.La cruzada contra Berbería: El<br />
detonante; la organización de la cruzada; la ejecución del proyecto y<br />
sus repercusiones.Una recapitulación acerca de los métodos<br />
cristianos contra la piratería islámica.Conclusión: Un balance<br />
secular. El cambio en la orientación marítima mediterránea. Fuentes<br />
y bibliografía. Apéndice documental. Índices].<br />
29. Regina SAINZ DE LA MAZA LASOLI, El monasterio de Sijena.<br />
Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, I (1208<br />
1348), Barcelona, 1994, XXV+373 pp.<br />
[El monasterio de monjas hospitalarias de Sijena, fundado en el<br />
Somontano oscense en 1188, estuvo íntimamente ligado a la<br />
monarquía y nobleza de Aragón, constituyendo un centro religioso,<br />
cultural y artístico de primer orden.El presente libro constituye la<br />
primera parte de un catálogo de documentos sobre Sijena, dispersos<br />
y localizados entre los innumerables volúmenes de registros y cartas<br />
reales de la cancillería real, custodiados en el Archivo de la Corona<br />
de Aragón. En este volumen, que abarca el período 12081348, se<br />
recogen noticias de toda índole sobre la vida interna del monasterio,<br />
personajes, instituciones y poblaciones del reino.<br />
[Índice general.Introducción. Catálogo de documentos. Índice de<br />
nombres].<br />
30. Roser SALICRÚ I LLUCH, El tràfic de mercaderies a Barcelona<br />
segons els comptes de la lleuda de Mediona (febrer de 1434), I,<br />
Barcelona, 1995, XIV+431 pp.<br />
[El llibre de comptes de la lleuda de Mediona del mes de febrer de<br />
1434, el més antic de la sèrie, conservada a l'Arxiu de la Catedral de<br />
Barcelona, registra els productes que, al llarg d'aquell mes, pagaren<br />
la Lleuda de Mediona o de Barcelona, d'acord amb el que preveia la<br />
versió catalana actualitzada del lleudari de 1222, del segle XIV.<br />
Tractantse d'un mes de Quaresma, el tràfic de peix sec i salat<br />
(essencialment de sardina, arengada o rovellada, i bàsicament,<br />
encara, en mans de gallecs, portuguesos i castellans) n'és el<br />
protagonista indiscutible. Però també hi tenen cabuda altres tipus de<br />
productes, successivament analitzats al llarg de l'estudi: cuirs i pells,<br />
fusta i fusta obrada, metall i metall obrat, draperia i matèries primeres<br />
tèxtils, i un ampli ventall d'espècies, condiments, productes tintoris i<br />
altres "havers d'especieria". malgrat les limitacionsque pot tenir una<br />
font fiscal per a l'anàlisi del comerç i malgrat el fet que els<br />
barcelonins fossin francs de lleuda, aquesta font, analitzada a l'estudi<br />
i posteriorment editada, té un valor quantitatiu i qualitatiu<br />
inqüestionable per a l'anàlisi del tràfic de mercaderies a la<br />
Mediterrània de la primera meitat del segle XV].
[Índex general.Presentació. Prefaci. Normes d'edició del manuscrit.<br />
Introducció. Primera part: Productes alimentaris. El peix sec i salat.<br />
Els alls. L'oli. La mel. Segona part. Altres tipus de productes. Cuirs i<br />
pells. La fusta i la fusta obrada. Els metalls i els metalls obrats.<br />
Draperia i matèries primeres tèxtils. Espècies, condiments, productes<br />
tintoris i altres havers d'especieria. Apèndix. Partides d'arengades<br />
consignades al llarg del mes de febrer de 1434. Comptes de la lleuda<br />
de Mediona (febrer de 1434). Índexs. Bibliografia citada].<br />
31. María Dolores LÓPEZ PÉREZ, La Corona de Aragón y el Magreb en<br />
el siglo XIV (13311410), Barcelona, 1995, X+968 pp.<br />
[Mariníes, zayyaníes y hafsíes controlan en el trescientos una de las<br />
principales zonas de abastecimiento de los operadores catalanes,<br />
pero sobre todo valencianos y mallorquines: el Magreb. Enclaves<br />
como Bona, Bugía, Alcudia, Argel, Tenes, Tedelis o Mostaganem<br />
constituyen los puntos de contacto, donde los mercaderes catalano<br />
aragoneses adquieren cereales, lana o cera, pero también productos<br />
procedentes del África subsahariana. Un comercio que, según<br />
parece deducirse de la información ofrecida por las fuentes<br />
documentales catalanoaragonesas, está controlado<br />
mayoritariamente por comerciantes europeos establecidos en las<br />
áreas costeras del Magreb, pero que deja entrever una participación<br />
al menos significativa del elemento mercantil magrebí desplazado a<br />
los principales centros económicos de la Corona. Los contactos<br />
diplomáticos y los subsiguientes acuerdos establecidos entre los<br />
monarcas de la Corona de Aragón y los diferentes sultanes<br />
magrebíes determinarán en cierta medida el desarrollo de esos<br />
intercambios. Pero será principalmente la situación interna de estos<br />
sultanatos y las acciones piráticas y corsarias las que ejercerán una<br />
verdadera influencia en el normal desarrollo de los intercambios].<br />
[Índice general. Presentación. Introducción. Fuentes y bibliografía.<br />
Primera parte. Las relaciones diplomáticas. 1. La Corona de Aragón<br />
y el sultanato de Fez.2. La Corona de Aragón y el sultanato de<br />
Tremecén.La Corona de Aragón y el Sultanato de Túnez. Segunda<br />
parte. Los intercambios comerciales. 4. La penetración comercial<br />
catalanoaragonesa en el Magreb. 5 La flota comercial. 6. Los<br />
operadores económicos. 7 Los métodos comerciales. 8 Las bases<br />
materiales del intercambio. Tercera Parte. las interferencias<br />
corsarias y piráticas. 9. Piratas y corsarios: Una cuestión pendiente.<br />
10. El corso y la piratería en las relaciones de la Corona de Aragón<br />
con el Magreb. 11. La financiación de las empresas corsarias.<br />
Conclusiones. Índice de Cuadros. Índice de nombres].<br />
32. Regina SÁINZ DE LA MAZA LASOLI, El monasterio de Sijena.<br />
Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, II (1348<br />
1451), Barcelona, 1997, VIII+204 pp.<br />
[Este libro es continuación del Anejo nº 29. En este volumen, que<br />
abarca el período 13481451, tras una Introducción, se recogen<br />
también noticias de toda índole sobre la vida interna del monasterio<br />
de Sijena, personajes, instituciones y poblaciones del reino de<br />
Aragón].
33. Roser SALICRÚ I LLUCH, El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó<br />
14101458, Barcelona, 1998, 560 pp.<br />
[El análisis de las relaciones entre la Corona de Aragón y el sultanato<br />
nazarí de Granada en la primera mitad del siglo XV, que se revelan<br />
estrechamente interdependientes de las relaciones<br />
castellanogranadinas, permite revisar y reconstruir tanto la turbulenta<br />
historia interna granadina del período como la de sus contactos con<br />
Castilla].<br />
[Índex general: Pròleg.Presentació.Primera part. Ferran II, el<br />
d’Antequera, i Granada: la confluència de dues tradicions:<br />
Introducció.1. Els precedents.2. L’interregne.3. La Corona d’Aragó i<br />
Granada durant el regnat de Ferran I, a l’entorn de les treves de<br />
model castellà.Segona part. Alfons el Magnànim i Granada:<br />
Continuïtat i ruptura en el model diplomàtic a la recerca d’un nou<br />
equilibri peninsular: Introducció.1. Alfons el Magnànim, Yusuf III i el<br />
primer regnat de Muhammad VIII el Petit.2. El primer regnat de<br />
Muhammad IX l’Esquerrà (14191427).3. El segon regnat de<br />
Muhammad VIII el Petit (14271429/30).4. El segon regnat de<br />
Muhammad IX l’Esquerrà: Guerres amb Castella i l’ofensiva<br />
legitimista de Yusuf IV ibn alMawl (14301432/32).5. El tercer<br />
regnat de Muhammad IX l’Esquerrà (14321445).6. Yusuf V, Ismail i<br />
Muhammad IX l’Esquerrà (14451450).7. El darrer regnat de<br />
Muhammad IX l’Esquerrà i l’associació al tron de Muhammad el Xic<br />
(14501453).8. Els hereus de Muhammad IX l’Esquerrà: Muhammad<br />
X el Xic i Sad. Cloenda. Quadre genealògic. Mapa. Fonts<br />
arxivístiques i bibliogràfiques. Índexs].<br />
34. Roser SALICRÚ I LLUCH, Esclaus i propietaris d'esclaus a la<br />
Catalunya del segle XV. L'assegurança contra fugues, Barcelona, 1988,<br />
225 pp.<br />
[El análisis de un libro de cuentas de un seguro obligatorio contra la<br />
fuga de esclavos masculinos de la veguería de Barcelona de 1424<br />
1425 abre las puertas a un estudio de la esclavitud en la Cataluña y<br />
en la Barcelona del siglo XV, que incide particularmente en la<br />
caracterización socioprofesional de los propietarios de esclavos y<br />
que, a raíz de la naturaleza de la fuente, puede establecer<br />
cuantificaciones rigurosas de la población servil masculina].<br />
[Sumari: Presentació.Introducció.La guarda d’esclaus de la<br />
Generalitat de Catalunya (14131431).El Llibre de Comptes de la<br />
Guarda de la vegueria de Barcelona del primer semestre de<br />
1425.Quadres. Apèndixs. Recull de la bibliografia citada. Índex<br />
general].<br />
35. Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ (ed.), Fiscalidad real y finanzas<br />
urbanas en la Cataluña medieval, Barcelona, 1999, 399 pp.<br />
[Índice.Presentación.H.KATSURA, L’Administration financière de la<br />
seigneurie de Montpellier sous le règne de Jacques Ier le<br />
Conquérant.P.ORTEGA, La fiscalidad regia en el señorío templario y<br />
hospitalario de Ribera d’Ebre y Terra Alta (ca. 1270ca. 1350).
R.SALICRÚ, Les demandes de la coronació de Ferran d’Antequera i<br />
d’Elionor d’Alburquerque al Principat de Catalunya. Una primera<br />
aproximació.M.TURULL I P.VERDÉS, Sobre la hisenda municipal a<br />
“Constitucions y altres drets de Cathalunya” (1704). M.TORRAS, El<br />
deute públic a la ciutat de Manresa a la Baixa Edat Mitjana.<br />
P.VERDÉS, La consolidació del sistema fiscal i financer a mitjans<br />
s.XIV: el cas de Cervera.J.MORELLÓ, La crisi financera en una vila<br />
del Camp de Tarragona: Valls a principis del segle XV.F.SABATÉ,<br />
La insolvència municipal a la segona meitat del segle XIV.<br />
V.GIORGIO, Villes, “imposicions”, et privilèges royaux (13871405).<br />
M.SANCHEZ, Fiscalidad y finanzas de una villa señorial catalana:<br />
Castelló d’Empúries, 13811382.A.GALERA, Endeutament i fiscalitat<br />
senyorial a la Catalunya del segle XV. El cas del comtat de Cardona<br />
(anys 14191433)].<br />
36. Maria Teresa FERRER MALLOL i Damien COULON (eds.), L'expansió<br />
catalana a la Mediterrània a la Baixa Edat Mitjana. Actes del<br />
séminaire/seminari organitzat per la Casa de Velázquez (Madrid) i la<br />
Institució Milà i <strong>Fontanals</strong> (CSIC, Barcelona), [Barcelona, 1999], 208 pp.,<br />
2.000 ptes.<br />
[Índex.Présentation, P.CRESSIER.Presentació, M.T.FERRER.<br />
J.AURELL, La moral de trabajo en la Barcelona mercantil<br />
bajomedieval.D.COULON, Ascensión, apogeo y caída de Joan<br />
Lombarda, mercaderarmador de Barcelona, comprometido con el<br />
comercio en el Mediterráneo Oriental (segundo tercio del S.XIV).<br />
D.DURAN, Monarquia, consellers i mercaders. Conflictivitat en el<br />
Consolat català de Constantinoble a la primera meitat del S.XV.<br />
M.T.FERRER, El Consolat de Mar i els Consolats d’Ultramar,<br />
instrument i manifestació de l’expansió del comerç català.M.D.<br />
LÓPEZ, La expansión economica catalanoaragonesa hacia el<br />
Magreb Medieval.C.MUTAFIAN, La Catalogne et le Royaume<br />
Arméniem de Cilicie (S.XIIIXIV).R.SALICRÚ, La Corona de Aragón<br />
y Génova en el Reino de Granada en el S.XV.D.VALÉRIAN, Le<br />
facteur économique dans la politique catalane à Bougie (S.XIIIXIV).<br />
M.VILADRICH, Jaque al Sultán en el <strong>«</strong> damero maldito ». Edición y<br />
traducción de un tratado diplomático entre los mercaderes catalanes<br />
y el sultanato mameluco (1429)].<br />
37. Roser SALICRÚ I LLUCH, Documents per a la història de Granada<br />
del regnat d'Alfons el Magnànim (14161458), Barcelona, 1999, 573 pp.<br />
[Edición de 430 documentos directamente relacionados con la<br />
historia de Granada y de sus relaciones con la Corona de Aragón y<br />
con Castilla conservados en el Archivo de la Corona de Aragón<br />
(ACA) y en el Archivo del Reino de Valencia (ARV) del período que<br />
se corresponde con el reinado de Alfonso el Magnánimo (14161458).<br />
El libro, complementario del Anejo 33, pone al alcance de los<br />
investigadores la documentación fundamental para la reconstrucción<br />
de la historia granadina del período allí realizada]. [Índex:<br />
Introducció.Criteris emprats en la transcripció i edició dels<br />
documents i en l’elaboració de l’índex<br />
toponomàstic.Documents.Índex toponomàstic.Quadre cronològic<br />
de la successió al tron nassarita durant el regnat d’Alfons el<br />
Magnànim. Genealogia de la casa reial nassarita: a) Estat previ.b)<br />
Proposta actual.Mapa.Fonts transcrites].
38. Maria Teresa FERRER; Josefina MUTGÉ, eds., De l'esclavitud a la<br />
llibertat. Esclaus i lliberts a l'Edat Mitjana, Barcelona 2000, 751 pp. Actes<br />
del Col⋅ loqui Internacional, celebrat a Barcelona del 2729 de maig de 1999<br />
[Atendiendo al renovado interés por el mundo de la esclavitud, el<br />
Departamento de Estudios Medievales de la <strong>Institución</strong> <strong>Milá</strong> y<br />
<strong>Fontanals</strong> convocó en mayo de 1999 un Coloquio Internacional para<br />
debatir diversos aspectos de la esclavitud y de la liberación en las<br />
sociedades mediterráneas de la Baja Edad Media. Las actas,<br />
publicadas en 2000, contienen interesantes aportaciones sobre la<br />
esclavización y las diversas formas de salida de la esclavitud:<br />
rescate, fuga, manumisión...La integración de los libertos. Los<br />
diversos orígenes y ocupaciones de los esclavos etc.].<br />
[M. CHAROUITI HASNAOUI, Esclavos y cautivos según la ley<br />
islámica: condiciones y consecuencias.A. FURIÓ, Esclaus i<br />
assalariats. La funció econòmica de l'esclavitud en la Península<br />
Ibèrica a la Baixa Edat Mitjana.M.D. LÓPEZ, Sobre la trata de<br />
esclavos magrebíes: el aprovisionamiento de los mercados catalano<br />
aragoneses (s. XIV).H. SAKURAI, Tráfico humano hacia la España<br />
medieval. Manumisión y mecenazgo.R. SALICRÚ, Entre el reclam<br />
de les terres islàmique i l'escapada septentrional: la<br />
institucionalització de la por a les fugues d'esclaus a la Catalunya<br />
tardomedieval.M. DIAGO, Esclavitud y frontera en la Península<br />
ibérica bajomedieval.B. CATLOS, Esclavo o ciudadano: fronteras de<br />
clase en la Corona de Aragón, s. XIII.M.T. FERRER, Esclaus i<br />
lliberts orientals a Barcelona, s. XIVXV.J. HERNANDO, Els esclaus<br />
sarraïns. De l'esclavitud a la llibertat. Blancs, negres, llors i turcs.J.<br />
MUTGÉ, Les ordinacions del municipi de Barcelona sobre els<br />
esclaus.C. BATLLE, Els esclaus domèstics a Barcelona, vers<br />
1300.M. COSTA, Els esclaus del monestir de Jonqueres. J.M.<br />
SANS, Els templers catalans, propietaris d'esclaus.C. CUADRADA,<br />
Esclaus i esclaves a la Baixa Edat Mitjana: els diferents destins de<br />
canvi de vida.M. TORRAS, L'esclavisme a Manresa en el segle<br />
XV.X. SOLDEVILA, L'esclavitud a Torroella de Montgrí i la seva<br />
comarca (12701348).I. FALCÓN, Los esclavos domésticos en<br />
Zaragoza en el siglo XV.P. PUEYO, "Litterae pro captivis"<br />
concedidas por el arzobispo de Zaragoza, Dalmau de Mur, en los<br />
años 14331440.J. HINOJOSA, De la esclavitud a la libertad en el<br />
reino de Valencia durante los siglos medievales.M. RUZAFA, La<br />
esclavitud en la Valencia bajomedieval: mudéjares y musulmanes.<br />
F.J. MARZAL, El ciclo de la esclavitud sarracena en la Valencia<br />
bajomedieval: esclavización, rescate y vuelta a casa de los esclavos<br />
de Cherchell (14091425).A. DÍAZ, Los redentores valencianos de<br />
cautivos sarracenos durante el siglo XV.L. SCIASCIA, Schiavi in<br />
Sicilia: ruoli sociali e condizione umana.G. COLESANTI, Las<br />
esclavas y los esclavos en los libros de cuentas de Catalina Llull.D.<br />
DURAN, La Companyia Catalana i el comerç d'esclaus abans de<br />
l'assentament als ducats d'Atenes i Neopàtria.A. FRANCO, Los<br />
negros libertos en las sociedades andaluzas entre los siglos XV al<br />
XVI.T. VINYOLES, Integració de les llibertes a la societat<br />
barcelonina baixmedieval.F. PLAZOLLES, Trayectorias sociales de<br />
los libertos musulmanes y negrofricanos de la Barcelona<br />
tardomedieval.O. VAQUER, Els lliberts a Mallorca.L. BALLETTO,<br />
Schiavi e manomessi nella Chio dei genovesi nel secolo XV.S.
FOSSATI RAITERI, La schiavitù nelle colonie genovesi del Levante<br />
nel Basso Medioevo. F. ANGIOLINI, Padroni e schiavi nella Pisa del<br />
XV secolo.A. LEONE, Documenti del banco Strozzi di Napoli (XV<br />
secolo)S. CLARAMUNT, Civilización y Esclavitud. Conceptos<br />
antagónicos o simbióticos].<br />
39. Pascual ORTEGA, Musulmanes en Cataluña, las comunidades<br />
musulmanas de la encomiendas templarias y hospitalarias de Ascó y<br />
Miravet (Siglos XIIXIV), Barcelona, 2000, 192 pp.<br />
[Es un estudio de algunas de las comunidades islámicas que vivían<br />
en las tierras del Ebro, concretamente las de los dominios de<br />
templarios y hospitalarios. Analiza las explotaciones agrarias y el<br />
régimen de tenencia de las tierras. La dependencia de la población<br />
musulmana y el progresivo agravamiento de las condiciones de<br />
sumisión. La modificación en la organización de las comunidades, la<br />
aculturación y la introducción de nuevas instituciones así como las<br />
resistencias que generó este proceso].<br />
[Prólogo.Introducción.La permanencia de musulmanes después de<br />
la conquista: núcleos habitados y cantidad de población.El trabajo<br />
de la tierra: explotaciones agrarias y régimen de tenencia.La<br />
dependencia de la población musulmana: progresivo agravamiento<br />
de las condiciones de sumisión.Las modificaciones en la<br />
organización de las comunidades: desnaturalización e introducción<br />
de instituciones.Algunas resistencias frente a la reducción del<br />
espacio cultural vital islámico.Recapitulación yconsideraciones<br />
finales.Índice de tablas. Mapa].<br />
40. María Teresa FERRER MALLOL, Corsarios castellanos y vascos en<br />
el Mediterráneo medieval, Barcelona, 2000, 352 pp.<br />
[La hostilidad entre pueblos, en la Edad Media, no siempre se dirimía<br />
de forma abierta. Con frecuencia se manifestaba, en el mar, a través<br />
de la acción de los corsarios, que armaban por su cuenta, pero<br />
habían de atenerse a unas normas de conducta y de control<br />
establecidas por las autoridades, normas que con frecuencia<br />
conculcaban. La autora recoge en tres estudios, la vida y la muerte<br />
de algunos corsarios famosos y la lucha de las autoridades<br />
castellanas y catalanas para contener la extensión de la guerra en<br />
corso: Los corsarios castellanos y la campaña de Pero Niño en el<br />
Mediterráneo (1404) Documentos sobre "El Victorial" (estudio<br />
publicado hace algunos años en "Anuario de Estudios Medievales",<br />
con la bibliografía puesta al día). Vida, aventuras y muerte de un<br />
corsario castellano: Diego Gonzálvez de Valderrama, alias Barrasa<br />
(†1410) (trabajo inédito). Pedro de Larraondo, un corsario vizcaíno<br />
en el Mediterráneo oriental (14051411) trabajo que refunde y amplia<br />
dos artículos publicados precedentement].<br />
41. Pere ORTÍ GOST, Renda i fiscalitat en una ciutat medieval:<br />
Barcelona, segles XIIXIV, Barcelona, 2000, 736 pp.<br />
[Monografia dedicada a l’estudi de l’estructura de la renda feudal a la<br />
ciutat de Barcelona. Centrada en l’anàlisi dels diferents components<br />
de la renda i la fiscalitat que es desenvoluparen a Barcelona entre els<br />
segles XII i XIV a partir de l’estudi del patrimoni reial i dels sistemes<br />
fiscals municipal i d’Estat, aquest treball permet replantejar el paper<br />
del rei, com a senyor de la ciutat, i del municipi barceloní a l’època<br />
medieval].
[Sumari: Pròleg.Presentació.Introducció.Primera part: Renda.<br />
1. Cases, taules i obradors.2. Els maells i les carnisseries.<br />
3. Els forns.4. Els molins del Rec Comtal de Barcelona.5.<br />
Conclusions.Segona part: Fiscalitat: 1. Els impostos sobre la<br />
compravenda, la circulació i el consum de mercaderies.2. Els<br />
impostos directes.3. Conclusions.Conclusions<br />
generals.Apèndixdocumental. Fonts i Bibliografis.Índex onomàstic,<br />
toponímic.Índexde gràfics, plànols i quadres. Índex general].<br />
42. Maria Teresa FERRER MALLOL; Josefa MUTGÉ VIVES; M. RIU i RIU<br />
(eds.), El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IXXVIII).<br />
Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i<br />
antropològics, Barcelona, 2001, 659 pp. (Actes del Col⋅loqui celebrat a la<br />
Institució Milà i <strong>Fontanals</strong>, CSIC, Barcelona del 3 al 5 de novembre de<br />
1999).<br />
[PONÈNCIES: Joan VILÀVALENTÍ, Aspectes geogràfics i territorials<br />
del mas.Manuel RIU, Aspectes històrics i arqueològics del<br />
mas.Ignasi TERRADAS, La casa mítica i la casa jurídica. Reflexions<br />
sobre un contrast entre el País Basc i Catalunya<br />
COMUNICACIONS: Clara ARBUÉS; Jaume OLIVER, Pocs prats per<br />
a tants masos? Els prats en els espais agraris feudals de<br />
muntanya:els casos de Sorre (Vall d’ÀssuaPallars Sobirà) i Músser<br />
(BaridàCerdanya).David GUASCH I DALMAU, Premses i vi al<br />
Pirineu (segles IXX).Pere BENITO I MONCLÚS, La formació de la<br />
gran tinença pagesa i la gènesi del mas com a estructura senyorial<br />
(segles XIIXIII).Lídia DONAT; Rosa LLUCH; Elvis MALLORQUÍ;<br />
Xavier SOLDEVILA; Lluís TO FIGUERAS, Usos i abusos del<br />
concepte de mas: el cas de la regió de Girona (segles<br />
XIIIXIV).Víctor FARÍAS ZURITA, El “mas” en los dominios reales de<br />
Terrassa según una encuesta real de los años 13111314.Maria<br />
Teresa FERRER I MALLOL, Establiments de masos després de la<br />
Pesta Negra.Dèlia IBÁÑEZ JIMÉNEZ, Les fonts notarials en l’estudi<br />
del mas i la família (segles XIIIXIV).Jeroni MONER I CODINA, La<br />
“sala” com a espai vertebrador de l’evolució tipològica del mas.<br />
Josefina MUTGÉ I VIVES, La “Casa d’Espiells”, propietat del<br />
monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona.Daniel PIÑOL<br />
ALABART, Els establiments de masos al Camp de Tarragona:<br />
algunes dades de diplomàtica notarial (segles XIIIXIV).Ramon<br />
RIPOLL MASFERRER, La masia i l’esgrafiat barroc. Can Masferrer<br />
de Sant Sadurní d’Osormort (segle XVIII).Assumpta SERRA I<br />
CLOTA, Anàlisi del procés de la vil⋅la al mas.Xavier SOLDEVILA I<br />
TEMPORAL, Els masos del monestir d’Amer al Baix Empordà al<br />
començament del segle XIV.Enric SUBIÑÀ I COLL, El mas Arnó<br />
d’Agell (Els Frares), a Cabrera de Mar, entre els segles XIV i<br />
XVII.Carles VELA I AULESA, Aspectes de l’economia d’un domini<br />
rural barceloní: la “Torre Baldovina”.Teresa VINYOLES I VIDAL, La<br />
qualitat de vida en un mas del Vallès al segle XV. Estudi d’un<br />
inventari del mas Canals de Rubí (Can Rosés).Modest BARRERA I<br />
AYMERICH, Autarquía i lògica de la reproducció social. Masovers i<br />
pobletans de Culla durant el segle XVIII. Martina CAMIADE BOYER,<br />
Les estratègies matrimonials dels masos catalans de l’Albera, a<br />
l’Època Moderna.Xavier CIURANS I VINYETA, El món material de<br />
les masies benestants del Vallès a l’Època Moderna.Rosa
CONGOST; Pere GIFRE; Xavier TORRES, Del mas a la masoveria.<br />
Les transformaciona del mas català a l’Època Moderna: l’exemple de<br />
la regió de Girona.Ramon RIPOLL MASFERRER; Gemma<br />
VINYESMIRALPEIX SALA, El Llibre Mestre del mas Vinyes (1791).<br />
Advertències de com conduir un mas.Pere GIFRE I RIBAS; Rosa<br />
LLUCH I BRAMON, Continuïtats del mas català abans i després de<br />
la Sentència Arbitral de Guadalupe (segles XVXVI).Margarida<br />
COSTA I TROST, El mas i la intervenció arquitectònica.Magda<br />
SAURA I CARULLA, El mas Castellar de Pontós i la “Chora”<br />
d’Empúries.]<br />
43. Jordi MORELLÓ BAGET, Fiscalitat i Deute Públic en dues viles del<br />
Camp de Tarragona: Reus i Valls, segles XIVXV, Barcelona, 2001, 1007<br />
pp.<br />
[Aquesta monografia aborda, de forma exhaustiva, el tema de la<br />
fiscalitat i de les finances municipals en dues viles catalanes, Reus i<br />
Valls, durant els segles XIVXV. Totes dues poblacions serveixen<br />
com a exemple en el procés de construcció i consolidació de la<br />
hisenda municipal que tingué lloc a Catalunya al final de l’Edat Mitja.<br />
L’obra posa de manifest com el principal motor d’aquest procés va<br />
ser la pressió econòmica de la Corona i el seu resultat final fou<br />
l’organització d’un complex sistema basat en l’impost directe, en<br />
l’impost indirecte i en el crèdit a curt i llarg termini].<br />
[Sumari: Prólogo.Introducció.Fonts.Bibliografia.Primera part: El<br />
marc territorial. L’impacte de la fiscalitat reial i senyorial al Camp de<br />
Tarragona. 1. Singularitats d’un senyoriu eclesiàstic.2. Una pressió<br />
fiscal emergent (final s. XIIIprimera meitat s. XIV).3. Intensificació<br />
de la fiscaloitat (segona meitat del s. XIV).4. Les demandes fiscals<br />
dels successors de Pere el Cerimonióds. Annex: Els registres de focs<br />
al Camp de Tarragona.5. Conclusions.Segona Part: El marc local:<br />
fiscaloitat i endeutament: 1. La fiscalitat directa. L’impost sobre el<br />
patrimoni. Conclusions.2. La fiscalitat indirecta. L’impost sobre el<br />
consum i el comerç. Conclusions. 3. Una tercera opció fiscal.<br />
L’impost sobre la renda. Conclusions.4. El recurs al crédit.<br />
Conclusions.5. L’equilibri financer i el pes del deute.<br />
Conclusions.Conclusions generals. Apèndix documental.Índex de<br />
documents.Índex onomàstic i toponímic.Índexs de gràfics, plànols i<br />
qüadres. Índex general].<br />
44. Andrés DIAZ BORRAS, El miedo al Mediterráneo: La caridad popular<br />
valenciana y la redención de cautivos bajo el poder musulmán (1323<br />
1539), Barcelona, 2001, 366 pp.<br />
[Se trata en esta obra de la cuestión del cautiverio y de la esclavitud<br />
en el Mediterráneo medieval; de la organización de los<br />
procedimientos de redención (Orden de los Trinitarios, Orden de los<br />
Mercedarios), de la redención de los cautivos en la sociedad<br />
valenciana y de la consolidación de la actividad redentora].<br />
[Sumario: Introducción. La cuestión del cautiverio y la esclavitud.<br />
Capítulo I. El cautiverio medieval.Capítulo II. La organización de los<br />
procedimientos de redención.Capítulo III. La redención de cautivos<br />
en la sociedad valenciana. Capítulo IV. La consolidación de la<br />
institución (13991486).Capítulo V. Los años de transición a la<br />
modernidad (14861539).Apéndice: Redenciones de cautivos<br />
musulmanes en Valencia.Conclusiones.Bibliografía.Índices<br />
detablas, gráficos e ilustraciones.Índice de nombres].
45. Josefina MUTGÉ I VIVES, Pergamins del monestir benedictí de Sant<br />
Pau del Camp de Barcelona, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (segles<br />
XIIXIV), Barcelona, 2002. 364 pp.<br />
[Edició de norantaquatre pergamins referents al monestir benedictí<br />
de Sant Pau del Camp de Barcelona, conservats a l’Arxiu de la<br />
Corona d’Aragón. L’edició va precedida d’un estudi introductori en el<br />
qual s’analitza el domini territorial del cenobi, les causes de la seva<br />
formació, l’explotació del domini i la comunitat monàstica. Aquesta<br />
documentació té especial interès per a l’estudi de l’emfiteusi en el<br />
territori de Barcelona en els segles de referència]<br />
[Sumari : Pròleg.Fonts i bibliografiaI. El domini territorial del<br />
monestir de Sant Pau del Camp.II. Causes de la formació del domini<br />
territorial.III. Explotació del domini territorial.IV. La comunitat del<br />
monestir. Col⋅lecció diplomàtica. Índexs].<br />
46. Andrés DÍAZ BORRÁS, El ocaso cuatrocentista de Valencia en el<br />
tumultuoso mediterráneo (14001480), Barcelona, 2002. 434 pp.<br />
[Monografía dedicada al análisis de la conflictoividad que existió en el<br />
Mediterráneo occidental entre 1400 y 1480, como consecuencia de la<br />
piratería, tanto musulmana como cristiana. Se da noticia de los<br />
piratas más conocidos de la época. Se estudian, asimismo, los<br />
métodos de defensa adoptados, tanto por tierra como por mar, y las<br />
repercusiones económicas de los ataques piráticos, que trajeron<br />
como consecuencia la decadencia de Valencia en el Cuatrocientos].<br />
[Sumario: Introducción.Primera parte: El problema. Capítulo I: Los<br />
protagonistas.Capítulo II: El elenco de los piratas más conocidos.<br />
Segunda parte: Métodos de defensa. Capítulo III: El encastillamiento<br />
en tierra.Capítulo IV: Los aparejos navales.Tercera parte: Las<br />
repercusiones económicas.Capítulo V: El final de los negocios<br />
seguros.Capítulo VI: Las dificultades dentro de la<br />
confederación.Capítulo VII: La aristocracia dentro de la piratería.<br />
Conclusión.Fuentes y bibliografía.Índice general.Índice de tablas.<br />
Índice de nombres].<br />
47. Daniel DURAN I DUELT, El “ manual del viatge fet per Berenguer<br />
Benet a Romania, 13411342", Barcelona, 2002. 500 pp.<br />
[Aquesta obra consisteix en l’estudi i en l’edició del llibre de comptes<br />
del mercader barceloní Berenguer Benet, que es conserva a l’Arxiu<br />
de la Catedral de Barcelona. El llibre de comptes de Berenguer<br />
Benet és molt important per a l’estudi del comerç català a<br />
Constantinoble i a Pera i, en general, per al coneixement de les<br />
activitats econòmiques dels mercaders occidentals a l’esmentada<br />
zona a mitjan segle XIV].<br />
[Sumari: Presentació.Introducció.I. El comerç català amb Bizanci,<br />
dels orígens a la primera meitat del segle XIV.2. Berenguer Benet,<br />
un mercader barceloní del trescents.3. El manuscrit.4. Pesos,<br />
mides i mesures.5. La moneda.6. Embalatges i contenidors.7.<br />
Productes comercialitzats.8. Costos afegits.9. Afers comercials:<br />
formes, ritme i protagonistes.10. Valoració econòmica.Edició del<br />
Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania,<br />
13411342.Fonts i Bibliografía.Índex de quadres, plànols i<br />
il⋅lustracions.Índex toponomàstic, analític i de matèries].
48. Esther REDONDO GARCÍA, Població i fiscalitat a la Catalunya del<br />
segle XIV: el fogatjament de 1378, Barcelona, 2002. 528 pp.<br />
[En este libro se recogen todos los datos toponímicos y<br />
jurisdiccioinales contenidos en el recuento de fuegos ordenado en<br />
1378 por las Cortes catalans. La importancia de dicho recuento<br />
radica en que fue el instrumento utilizado para repartir todos los<br />
donativos que se repartieron via fogatge durane el resto del siglo XIV<br />
y todo el siglo XV].<br />
[Sumari : Introducció.Relació de topònims.Quadres: 1. Relació per<br />
bisbats.2. Relació per comissions i vegueries.3. Relació per<br />
regions, comarques i municipis.4. Relació per nombre de focs i<br />
vegueries.5. Relació general per nombre de focs.6. Relació per<br />
jurisdiccions i senyors. Mapes].<br />
49. Daniel DURAN DUELT, Kastellórizo, una isla griega bajo dominio de<br />
Alfonso el Magnánimo (14501458). Colección documental, Barcelona,<br />
2003. 158 pp.<br />
[Esta obra consiste en un análisis de la implantación<br />
catalanoaragonesa en la isla griega de Kastellórizo durante el<br />
reinado de Alfonso el Magnánimo (14501458). Se editan, asimismo,<br />
todos los documentos concernientes a la isla en ese periodo,<br />
procedentes del Archivo de la Corona de Aragón (Barcelona)].<br />
[Sumari: Introducción.Alfonso el Magnánimo, el Mediterráneo<br />
Oriental y el Islam levantino.Cesión y ocupación de Kastellórizo.La<br />
organización del nuevo dominio (14511452).Un nuevo orden<br />
(14521458).Economía y sociedad en el Kastellórizo alfonsino. Las<br />
fortificaciones.Conclusión.Colección diplomática.Bibliografía.Índice<br />
toponomástico. Índice de mapas planos y fotografías].<br />
50. Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Pagar al rey en la Corona de Aragón<br />
durante el siglo XIV, Barcelona, 2003. 582 pp.<br />
[Se trata de una colección de 14 artículos ya publicados que giran en<br />
torno a la fiscalidad real ordinaria, ejercida sobre las tierras de<br />
realengo, a la fiscalidad negociada y otorgada en asambleas de<br />
Cortes y Parlamentos, y al papel que representó la Corona en la<br />
construcción y consolidación del sistema fiscal municipal].<br />
[Sumario: Primera parte: Las diferentes caras de la fiscalidad real:<br />
1. La fiscalidad catalanoaragonesa y las aljamas de judíos en la<br />
época de Alfonso IV (13271336).2. La fiscalidad extraordinaria en el<br />
reino de Aragón durante el primer tercio del siglo XIV: los subsidios<br />
para la campaña granadina (13291333).3. Después de Aidú de<br />
Turdu (1347): los sucesos de Cerdeña y sus repercusiones en el<br />
patrimonio real.4. Fiscalidad pontificia y finanzas reales en Cataluña<br />
a mediados del s. XIV: las décimas de 1349, 1351 y 1354.5.<br />
“Defensar lo principat de Cathalunya” en la segunda mitad del siglo<br />
XIV: de la prestación militar al impuesto.Segunda parte: Cortes<br />
parlamentos y fiscalidad.6. La contribución valenciana a la cruzada<br />
granadina de Alfonso IV de Aragón (13271336).7. (En colaboración<br />
con Silvia Gassiot), La “Cort General” de Barcelona (1340) y la<br />
contribución catalana a la guerra del Estrecho.8. “Corts”,<br />
“Parlaments” y fiscalidad en Cataluña: las “profertes” para las guerras<br />
mediterráneas (13501356).9. 1289/92 y 1342/44: dos fechas<br />
cruciales en la evolución de la fiscalidad real y urbana en<br />
Cataluña.Tercera parte: Fiscalidad real, ciudades y finanzas
urbanas: 10. Las ciudades y villas de Cataluña en la financiación de<br />
la conquista de Cerdeña (13211326). 11. (En colaboración con Pere<br />
Orti Gost), La Corona en la génesis del sistema fiscal municipal de<br />
Cataluña (13001360).12. El sistema fiscal de los municipios<br />
catalanes y valencianos del dominio real en la Baja Edad Media.13.<br />
Fiscalidad y finanzas de una villa señorial catalana: Castelló<br />
d’Empúries, 13811382..14. Deuda pública, monarquía y ciudades<br />
en los paises de laCorona de Aragón (siglos XIV y XV).Índice<br />
onomástico y toponímico].<br />
51. Pere BENITO I MONCLÚS, Senyoria de la terra i tinença pagesa al<br />
comtat de Barcelona (segles XIXIII), Barcelona, 2003. 831 pp.<br />
[Estudia els canvis que es varen produir en les relacions entre<br />
senyors i pagesos en les terres de l’antic comtat de Barcelona entre<br />
mitjan segle XI i final del XIII: 1. La reconversió de les antigues<br />
dominicaturae señoriales al sistema del mas; 2. Ampliació de la<br />
tinença pagesa; 3. Implantació de la servitud de la gleva; 4. Ofensiva<br />
judicial dels senyors contra els pagesos a la primera meitat del segle<br />
XIII; 5. Orígens de l’emfiteusi a les zones periurbanes durant el segle<br />
XIII].<br />
[Sumari: Pròleg.Introducció.Part preliminar: 1. Fonts i<br />
bibliografia.2. Senyoria de la terra i relacions agràries a la Catalunya<br />
medieval (segles XXIII. Una panoràmica historiogràfica.Primera<br />
part: Complantació i mitgeria: 3. La complantació de vinyes al territori<br />
de Barcelona.4. L’explotació de les grans dominicatures bladeres: la<br />
mitjeria.Segona part: Tinença pagesa: 5. El naixement de la tinença<br />
pagesa. 6. De la fundació del mas. 7. L’ascens d’una elit pagesa (I):<br />
tinences avantatjoses. 8. L’ascens d’una elit pagesa (II). La tinença<br />
ampliada.9. L’emergència del costum territorial.Tercera part:<br />
Servitud i justícia: 10. Els orígens de la servitud pagesa.11. El<br />
naixement d’una justícia de la terra.12. La crisi de l’alou pagès.13.<br />
Reconeixement i capbrevació.Quarta part: Emfiteusi.14 Orígens i<br />
desenvolupament inicial de l’emfiteusi.15.Entrades i lluïsmes. 16.<br />
Censos. Conclusions. Índexs].<br />
52. Josep HERNANDO <strong>DEL</strong>GADO, Els esclaus islàmics a Barcelona:<br />
blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat. Segle XIV,<br />
Barcelona, 2003. 787 pp.<br />
[Mitjantçant la documentació notarial,l’autor estudia la població<br />
esclava musulmana de Barcelona en el segle XIV, des de tots els<br />
punts de vista (demogràfic, racial, segons l’edat, etc.), Són<br />
analitzades les compravendes d’esclaus, la qual cosa permet de<br />
conèixer els seus propietaris. Entre els diversos aspectes que<br />
s’aborden en aquest llibre, hom hi troba les malalties i els defectes<br />
físics dels esclaus, la legislació sobre l’esclavitud, recollida en el Dret<br />
Romà i en les Ordinacions municipals de Barcelona, la integració<br />
laboral dels esclaus, etc., etc., com també la seva cristianització i<br />
manumissio].<br />
[I. Introducció: Els esclaus islàmics i la documentació notarial.II.<br />
Bibliografia.III. Els esclaus islàmics: demografia.IV Vendes, preus,<br />
propietaris i tractants d’esclaus.V. L’estat físic dels esclaus: malalties<br />
i defectes. La redhibició i l’evicció i la compravenda d’esclaus.VI.<br />
Integració dels esclaus pel treball.VII. De l’Islam al Cristianisme. El<br />
procés d’integració dels esclaus per mitjà de la religió.VIII. De<br />
l’esclavitud a la llibertat. XI. Llibertat i integració social. X. Apèndix
documental. Índexs].<br />
53. Carles VELA I AULESA, L’obrador d’un apotecari medieval segons el<br />
Llibre del comptes de Francesc Canes (Barcelona, 13781381),<br />
Barcelona, 2003. 399 pp.<br />
[L’edició i l’estudi del llibre de comptes —únic conegut d’aquesta<br />
mena—, de l’especier barceloní Francesc Canes, permet de conèixer<br />
de primera ma el funcionament d’una farmàcia medieval. Cal tenir en<br />
compte que, a la Baixa Edat Mitjana, les “farmàcies” eren, al mateix<br />
temps, dispensadores de medicaments i distribuïdores d’espècies<br />
orientals, dolços i productes de cosmètica, per consegüent, l’estudi<br />
de la seva comptabilitat ens permet d’endinsarnos en els<br />
mecanismes del comerç a la menuda d’aquests productes].<br />
[Presentació, Introducció.1. El darrer llibre de comptes de<br />
l’especieria de Francesc ses Canes.2. Francesc ses Canes,<br />
especier i ciutadà de Barcelona i la seva casa.Elllibre de comptes de<br />
Francesc ses Canes (13781381). Índexs].<br />
54. Josefina MUTGÉ VIVES, Política, urbanismo y vida ciudadana en la<br />
Barcelona del siglo XIV, Barcelona, 2004. XII+427 pp.<br />
[Se recogen en este libro quince trabajos relativos a Barcelona,<br />
publicados anteriormente de forma dispersa, entre 1965 y 2001.<br />
Estos quince artículos aparecen en la obra agrupados en tres<br />
secciones: seis se refieren a la política exterior de la ciudad condal;<br />
cuatro abordan cuestiones urbanísticas (abertura de calles y plazas,<br />
construcción de las murallas y de las atarazanas); y los cinco<br />
restantes se refieren a temas de vida ciudadana como<br />
abastecimiento, alimentación, grupos sociales, etc. Se publican<br />
documentos inéditos].<br />
[Introducción. Primera parte: Política exterior de Barcelona: 1.<br />
Proyección de Barcelona en el ámbito peninsular. Noticias sobre el<br />
consulado de catalanes en Sevilla, 12821327.2. El “Consell” de<br />
Barcelona en la política siciliana de Jaime II (12911327).3. El<br />
“Consell” de Barcelona en la guerra catalanogenovesa, durante el<br />
reinado de Alfonso el Benigno (13271336).4. La guerra entre<br />
Barcelona i Gènova de 13301335: Documentació barcelonina.5.<br />
Notícies i documents sobre les relacions entre Barcelona i Sicília<br />
durant el regnat d’Alfons el Benigne (13271336).6. Notícies i<br />
documents sobre les relacions entre Barcelona i Nàpols durant la<br />
guerra de Gènova de 13331335.Segunda parte: El urbanismo en<br />
la Barcelona del siglo XIV: 7. Millores urbanístiques a Barcelona<br />
durant el regnat d’Alfons el Benigne (13271336).8. Contribución al<br />
estudio del urbanismo en la Barcelona del siglo XIV. Noticia<br />
documental de la pavimentación de una plaza y una calle en 1356.<br />
9. Les Drassanes de Barcelona en temps d’Alfons el Benigne i de<br />
Pere el Cerimoniós.10. Noticias y documentos sobre las murallas de<br />
Barcelona en la época de Pedro el Ceremonioso.Tercera parte<br />
:Vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV: 11. L’abastament de<br />
blat a la ciutat de Barcelona en temps d’Alfons el Benigne.12.<br />
L’abastament de peix i carn a Barcelona en el primer terç del segle<br />
XIV.13. Les ordinacións del municipi de Barcelona sobre els<br />
esclaus.14. Documents sobre vida ciutadana i urbanisme a<br />
Barcelona, durant el regnat d’Alfons el Benigne.15. Pedro el<br />
Ceremonioso y la capilla real de Barcelona.Índices].
55. Pere VERDÉS I PIJUAN, “ Per ço que la vila no vage a perdició” . La<br />
gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 13871516),<br />
Barcelona, 2004. 559 pp.<br />
[En aquest llibre es tracta de l’evolució de l’hisenda municipal de la<br />
vila de Cervera durant el segle XV, concretament, la gestió de<br />
l’enorme deute a llarg termini, contret durant el segle XIV pel<br />
consistori de la dita població, per a poder fer front a les constants<br />
demandes de la Corona i a d’altres necessitats de la comunitat.<br />
Aquesta qüestió va constituir la principal obsessió del govern<br />
municipal de Cervera (igual com en altres localitats catalanes), fins a<br />
un punt que es va veure obligada a adoptar una complexa política<br />
financera, per tal d’evitar la bancarrota del municipi i la ruïna de la<br />
població].<br />
[Sumari. Pròleg.Introducció.Fonts.Bibliografia.Proemi. Els<br />
antecedents de l’endeutament municipal (13301387).Capítol 1. La<br />
crisi de la Hisenda (13871410).Capítol 2. La creació d’un sisterma<br />
financer municipal (14101462).Capítol 3. El reajustament de les<br />
finances.Capítol 4. Les característiques del deute municipal<br />
(13871516).Conclusions generals. Apèndixs. Índex onomàstic i<br />
toponímic. Índex de quadres i de gràfics].<br />
56. 57, 63 y 64. Josep BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media:<br />
Barcelona y su entorno en los siglos XII y XIV (12001344), 4 vols.<br />
[Estudio exhaustivo, con sólida base documental, de la vida cotidiana<br />
y de los sentimientos de los hombres y mujeres que vivieron en la<br />
diócesis de Barcelona entre los años 1200 y 1334, desde la óptica de<br />
su expresión religiosa. Se pone de manifiesto que la vida en la<br />
ciudad se desenvolvía en el ambiente de una fe profunda que<br />
modulaba la vida de sus habitantes desde el nacimiento hasta la<br />
muerte].<br />
[VOLUMEN I. Sumario: Presentación. Preámbulo.Primera parte.<br />
Cuadros, Fuentes y Bibliografía. Conclusiones.Segunda parte: Vida<br />
éticorreligiosa de los fieles: I. Elemental instrucción.II. Aceptación de<br />
las principales pautas comunes.III. Otros compinentes importantes<br />
éticorreligiosos de la sociedad.IV. El genuino sentimiento religioso<br />
popular. VOLUMEN II. Sumario: Continuación de la Segunda parte:<br />
Vida éticorreligiosa de los fieles: V. Empeño localista.VI. Elementos<br />
básicos para el servicio parroquial.VII. Derechos, patrimonio y<br />
defensa.VIII. Formas positivas de vida cristiana.IX. Entre la fe y la<br />
superstición. X. Al margen de la ortodoxia. VOLUMEN III.<br />
Continuación de la Segunda parte: Vida éticorreligiosa de los fieles:<br />
XI. Conducta y moral.XII Fuerza e ineficacia de la censura<br />
eclesiástica. Conclusiones. Tercera parte : El cuerpo eclesiástico: I.<br />
Los eclesiásticos y la sociedad.II. La persona y la conducta del<br />
clérigo globalmente. III. Excesos comunes. VOLUMEN IV (De<br />
inminente aparición)].
58. Maria Teresa FERRER I MALLOL; Josefina MUTGÉ I VIVES; Manuel<br />
SÁNCHEZ MARTÍNEZ (eds.), La Corona catalanoaragonesa i el seu<br />
entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, 2005. XIV+414<br />
pp.(Actes del Seminari celebrat a Barcelona els dies 27 i 28 de novembre<br />
de 2003).<br />
[Se publican quince artículos referentes a diversos aspectos del<br />
Mediterráneo medieval, presentados en el seminario por estudiosos<br />
españoles, italianos y franceses] [Presentació.Prim BERTRAN<br />
ROIGÉ, Les respostes de la baixa nobles catalana al reclam de Pere<br />
el Cerimoniós per anar a sardenya (!354).Alessandra CIOPPI, I<br />
Registri di Jordi di Planella “batlle general” di Sardegna. Note<br />
sull’amministrazione di un ufficiale regio alla fine del XIV<br />
secolo.Daniel DURAN I DUELT, De l’autonomia a la integració: la<br />
participació siciliana en el comerç oriental als segles XIV i XV.Maria<br />
Teresa FERRER I MALLOL, La defensa marítima catalana contra el<br />
cors barbaresc. La reacció després del saqueig de Barenys<br />
(1406).Josep HERNANDO, Lletres de canvi i llurs protests. Lletres<br />
de canvi girades des de l’illa de Sardenya.Maria Grazia MELE, Le<br />
“Costas de Africa y Levante” nei primi decenni del secolo XVI.Maria<br />
Giuseppina MELONI, Ufficiali della Corona d’Aragona in Corsica<br />
(secoli XIVXV).Josefina MUTGÉ I VIVES, La inseguretat en el<br />
Mediterrani Occidental. Acord entre el rei catalanoaragonès Pere el<br />
Cerimoniós i el francès Joan II de Valois per a la solució de les<br />
marques existents entre ambdós regnes (1351).Anna Maria OLIVA,<br />
Il consiglio regio nel regno di Sardegna. Prime ricerche.Pere ORTI<br />
GOST, Les alienacions del patrimoni reial i el finançament de la<br />
conquesta de Sardegna de 13231324.Stéphane PÉQUIGNOT, “De<br />
nostro beneplacito et licencia”: la mediación de Pedro Fernández de<br />
Híjar en Italia, 13161317.Roser SALICRÚ I LLUCH, Una lluita per<br />
un mercat: catalans, algueresos i genovesos i el corall de Sardenya a<br />
la primeria del segle XVI.Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Las Cortes<br />
de Cataluña en la financiación de la guerra de Arborea (segunda<br />
mitad del siglo XIV).Olivetta SCHENA, Notai iberici a Cagliari nel XV<br />
secolo. Proposte per uno studio prosopografico].<br />
59. María Teresa FERRER MALLOL, Entre la paz y la guerra. La Corona<br />
catalanoaragonesa y Castilla en la Baja Edad Media, Barcelona, 2005.<br />
662 pp.<br />
[Analiza dos guerras entre ambos estados, la de 12961304 y la de<br />
13561369, llamada “de los dos Pedros”, centrándose especialmente<br />
en los acontecimientos en la frontera meridional del reino de<br />
Valencia. Como consecuencia de la primera, la Corona de Aragón<br />
ganó la mitad del antiguo reino de Murcia, anexionada al reino de<br />
Valencia, mientras que la segunda significó una destrucción terrible].<br />
[Sumario: Introducción.Capítulo 1. La Corona catalanoaragonesa y<br />
Castilla (siglos XIIXIV). Elementos de coincidencia y<br />
divergencia.Capítulo 2. La guerra con Castilla de 12961304. La<br />
conquista del reino de Murcia por Jaime II. Apéndice al Capítulo 2:<br />
Apéndice de bienes confiscados. Viejos y nuevos<br />
propietarios.Capítulo 3. La minoría islámica del reino de Murcia<br />
durante la conquista de Jaime II (12961304).Capítulo 4. Entre dos<br />
guerras en la frontera meridional valenciana.Capítulo 5. Causas y<br />
antecedentes de la guerra de los Dos Pedros.Capítulo 6. La<br />
frontera meridional valenciana durante la guerra con Castilla de<br />
13561369. Capítulo 7. El infante Martín y un proyecto de<br />
intervención en la guerra de Portugal (1381).Capítulo 8. La ruptura
comercial con Castilla y sus repercusiones en Valencia (14031409).<br />
Apéndice documental. Bibliografía. Índices].<br />
60. Víctor HURTADO, Llibre de deutes, trameses i rebudes de<br />
Jaume de Mitjavila i Companyia (13451370), Barcelona, 2005. 634<br />
pp.<br />
[Monografia dedicada a l’estudi i a l’edició del llibre de comptes del<br />
mercader barcloní Jaume de Mitjavila. L’autor és capaç de traslladar<br />
els assentaments comptables medievals a la comptabilitat moderna<br />
per tal d’obtenir resultats operatius].<br />
[Introducció.I. Edició: 1. Estudi codicològic.2. Transcripció del<br />
llibre.3. Índexs.II. Estudi comptable: 1. Anàlisi i estructura<br />
comptable. 2. Descripció de les operacions. 3. Cap a una<br />
comptabilitat moderna.III Estudi econòmic: 1. Bases per a un estudi<br />
econòmic.2. Abans de l’inici del llibre.3. De l’inici del llibre a la gran<br />
pesta.4. De la gran pesta a la guerra amb Gènova.5. Dels inicis de<br />
la guerra amb Gènova al retorn del rei de Sardenya.6. Del retorn del<br />
rei a la construcció de les muralles.7. Contractista de les muralles.<br />
8. Últims negocis.Conclusió. Apèndixs.Bibliografia].<br />
61. Maria Teresa FERRER MALLOL; Jean M. MOEGLIN; Manuel SÁNCHEZ<br />
MARTÍNEZ (Eds.), Negociar en la Edad Media / Négocier au Moyen Âge,<br />
Actas del Coloquio celebrado en Barcelona, los días 14, 15 y 16 de octubre<br />
de 2004, Barcelona, 2005. 593 pp.<br />
[Con la participación de prestigiosos historiadores españoles,<br />
franceses, italianos y norteamericanos, en este Coloquio se trató la<br />
temática de la “negociación en la Edad Media” en tres grandes<br />
bloques: 1. Negociar con los “suyos”. 2. Prácticas de negociación. 3.<br />
Las negociaciones comerciales].<br />
[Introduction: JeanMarie MOEGLIN, Heurs et malheurs de la<br />
négociation du Moyen Âge à l’époque moderne.Primera parte:<br />
Tomàs de MONTAGUT, Pactar i transaccionar a Catalunya: l’Usatge<br />
de Barcelona “Communie et convenientiae”.Isabel ALFONSO,<br />
Lenguaje y prácticas de negociar en la resolución de conflictos en la<br />
sociedad castellanoleonesa medieval.Jennifer SPEED, Emotion<br />
and Negotiation during the Reign of Jaume I.Maria Teresa FERRER<br />
I MALLOL, Negociacions per a una conquesta i rituals per a un canvi<br />
de sobiracia: la conquesta del regne de Múrcia per Jaume II.Manuel<br />
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Negociación y fiscalidad en Cataluña a<br />
mediados del siglo XIV: las Cortes de Barcelona de 1365.Esther<br />
REDONDO GARCÍA, Negociar un maridaje en Cataluña: el<br />
matrimonio de la infanta Leonor con Eduardo de Portugal.Pere<br />
VERDÉS PIJUAN, “Car vuy en la cort no s’i fa res sens diners”. En<br />
torno a la negociación entre la villa de Cervera y el rey durante la<br />
Baja Edad Media.Pierre MONET, Villes, ligues, princes et royauté:<br />
négociations et négociateurs dans l’Empire tardomédiéval.Pietro<br />
CORRAO, Forme della negoziazione politica nel regno di Sicilia fra<br />
Trecento e Quattrocento.Segunda parte: Stéphane PÉQUIGNOT,<br />
“Enantar a tractar”: l’entrée en négociation comme objet d’histoire:<br />
L’exemple de la diplomatie de Jacques II df’Aragon<br />
(12911327).Françoise AUTRAND, L’écrit et l’oral dans les<br />
négociations diplomatiques entre France et Angleterre. XIVeXVe<br />
siècles.Philippe CONTAMINE, 1445: Charles VII et l’art de la<br />
négociation.Nicolas OFFENSTADT, De la joie et des larmes.<br />
Émotions, négociations et paix pendant la Guerre des Cent
Ans.Marie Karine SCHAUB, Se comprendre avec difficulté: les<br />
pratiques russes de négociation à l’époque moscovite.JeanClaude<br />
WAQUET, Armand d’Ossat, ou l’art de négocier.Roser SALICRÚ I<br />
LLUCH, Más allá de la mediación de la palabra: negociación con los<br />
infieles y mediación cultural en la Baja edad Media.Ángel GALÁN<br />
SÁNCHEZ, Cristianos y musulmanes en el reino de Granada: las<br />
prácticas de negociación a través de un reexamen de las<br />
capitulaciones de la rendición y de la conversión.Tercera parte:<br />
Giovanna PETTI BALBI, Un sistema di negoziazioni<br />
politicocommerciali: i consolati genovesi nel Basso Medioevo.Daniel<br />
DURAN DUELT, Teoría y práctica de la negociación comercial<br />
bajomedieval en la Corona de Aragón.Damien COULON, Négocier<br />
avec les sultans de Méditerranéeorientale à la fin du Moyen Âge. Un<br />
domaine privilegié pour les hommes d’affaires?Josefina MUTGÉ<br />
VIVES, Dos ejemplos de negociación de la época del rey catalano<br />
aragonés Alfonso el Benigno (13271336).Carles VELA I AULESA,<br />
Cobrar o no cobrar: la negociación en el comercio al por<br />
menor.Philippe GENET, Vers la constitution de normes].<br />
62. El <strong>«</strong>Llibre del Consell» de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les<br />
eleccions municipals, Barcelona, 2007. 912 pp.<br />
[Aquesta obra, resultat d’un projecte d’investigació, comprèn els<br />
següents estudis: Estudi Històric del “Llibre del Consell”;i Evolució<br />
d’una família de la Barcelona medieval: els Gualbes, per Carme<br />
BATLLE I GALLART; Una família de navegants: els Marquet;i Altres<br />
famílies i membres de l’oligarquia barcelonina, per Maria Teresa<br />
FERRER I MALLOL. Edició del manuscrit, en la part referent a les<br />
eleccions municipals i Índexs, per Mª.Cinta MAÑÉ I MAS; Josefina<br />
MUTGÉ I VIVES; Sebastià RIERA I VIADER; Manuel ROVIRA I<br />
SOLÀ].<br />
63 y 64. (56 y 57) Josep BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media:<br />
Barcelona y su entorno en los siglos XII y XIV (12001344), 4 vols., 3.314<br />
pp en total.<br />
[Esta obra, formada por cuatro volúmenes, con un total de 3.314<br />
páginas, consiste en un estudio erudito, exhaustivo y con sólida base<br />
documental de la vida cotidiana y de los sentimientos de los hombres<br />
y mujeres que vivieron en la diócesis de Barcelona entre los años<br />
1200 y 1334 –durante los pontificados de los obispos Berenguer de<br />
Palou y Ferrer d’Abella–, desde la óptica de su expresión religiosa.<br />
La documentación inédita consultada por el autor para la elaboración<br />
de este trabajo es extraordinaria. El grueso de dicha documentación<br />
procede del Archivo Diocesano de Barcelona, pero también del<br />
Archivo de la Catedral, del Histórico de la Ciudad de Barcelona, de la<br />
Biblioteca de Cataluña y del Archivo de la Corona de Aragón. A lo<br />
largo de la obra se pone de manifiesto que la vida de la ciudad se<br />
desenvolvía en el ambiente de una fe profunda que modulaba la<br />
existencia de sus habitantes, desde el nacimiento hasta la muerte.<br />
Esta sociedad cristiana convivía con la comunidad judía, residente en<br />
sus barrios propios o “calls”, a la que también se presta atención en<br />
el libro. El lector encontrará descritas, con lectura fàcil y agradable,<br />
pese al caràcter científico y erudito de la obra, escenas reales, con<br />
gran colorido, de la Barcelona medieval.]
65. Gemma Teresa COLESANTI, Una mujer de negocios catalana en la<br />
Sicilia del siglo XV: Caterina Llull i Sabastida. Estudio y edición de su<br />
Libro Maestro 14721479, Barcelona, 2008, 902 pp.<br />
[Este libro consiste en el estudio y la edición de un libro de<br />
contabilidad del siglo XV, compilado por una mujer catalana, Caterina<br />
Llull y Çabastida, que vivió entre Siracusa y Barcelona. Dicho libro se<br />
conserva en el Archivo del Centro Borja de S. Cugat del Vallès. El<br />
Libre de la magnifica señora Caterina Llull començat el 2 de jener de<br />
1472, presenta, con respecto a otros libros de contabilidad privada<br />
del siglo XV, dos peculiaridades importantes: en primer lugar, se<br />
sitúa en un momento de vacío cronológico (14721479) en Sicilia en<br />
cuanto a la edición de este tipo de fuentes y; en segundo lugar, se<br />
trata del libro de una mujer –Caterina– quien, al producirse la muerte<br />
de su marido, Joan Çabastida, se convirtió en gestora de su negocio,<br />
tanto en el ámbito local como internacional. El estudio permite<br />
conocer algunos aspectos de la realidad económica siciliana,<br />
demostrando que no se hallaba en una situación de escasa actividad<br />
económica como se había supuesto. El trabajo se divide en tres<br />
partes. En la primera se analizan los aspectos paleográficos,<br />
codicológicos y archivísticos del manuscrito del Libro Maestro. En la<br />
segunda parte se muestra el ambiente en el que vivió esta rica y<br />
emprendedora mujer catalana. El contexto familiar en el que se<br />
desenvolvió Caterina constituye uno de los elementos fundamentales<br />
para evaluar el nivel de práctica escrituraria, de cultura mercantil, de<br />
gestión de la economía familiar y hacendística, junto con otros<br />
aspectos de carácter más personal, como su competencia y su<br />
cultura. La tercera parte contiene la transcripción completa del Libro<br />
Maestro con un índice onomástico y un pequeño apéndice<br />
documental, en el que se transcribe el testamento de Caterina y otros<br />
documentos de interés.]