27.04.2013 Views

COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals

COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals

COLECCIÓN «ANEJOS» DEL « - Institución Milá y Fontanals

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>COLECCIÓN</strong> <strong><strong>«</strong>ANEJOS»</strong> <strong>DEL</strong> <strong>«</strong>ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES»<br />

Esta Colección se creó en 1971 para poder llevar a cabo la<br />

publicación de monografías que, por su excesivo volumen, no tenían<br />

cabida en el “Anuario de Estudios Medievales”, en especial tesis doctorales,<br />

tesis de licenciatura, resultados de proyectos de investigación, etc. etc.<br />

Descripción de los volúmenes:<br />

1. Pilar YAÑEZ CIFUENTES, El monasterio de Santiago de León,<br />

León­Barcelona, 1972, 320 pp., 5 mapas<br />

[Uno de los monasterios leoneses del siglo X de los que se conserva<br />

más abundante y expresiva documentación es el de Santiago<br />

Apóstol, situado frente a la catedral. Su fundador fue Iquilani, abad<br />

del monasterio de San Cipriano de Porma. Monasterio dúplice, el de<br />

Santiago apóstol tuvo una vida prolongada y un rico y extenso<br />

dominio territorial. A estudiar su historia está dedicada la presente<br />

obra, la cual constituye una densa monografía en la que se analizan<br />

los más diversos aspectos de la historia del monasterio: la vida<br />

espiritual, organización y abadologio del cenobio y el proceso de<br />

formación del dominio monástico, su extensión, sus cultivos y<br />

explotación. La obra concluye con un importante "corpus"<br />

documental, de más de un centenar de diplomas].<br />

[Índice general.­Presentación.­Introducción.­ Siglas y abreviaturas.­<br />

Fuentes y bibliografía.­Primera parte. Capítulo I. León en el siglo<br />

X.­Capítulo II. La devoción jacobea en el arte y en la toponimia<br />

leoneses.­Capítulo III. El mozarabismo leonés a través de la<br />

colección diplomática de Santiago.­Segunda parte. Capítulo I. El<br />

monasterio y los monjes.­Capítulo II. Fundación y abadologio.<br />

Capítulo III. La propiedad monástica. Proceso de formación.Tercera<br />

parte. Capítulo I. La redacción de los documentos. Capítulo II.<br />

Análisis diplomático de los documentos. Capítulo III. División de los<br />

documentos por su naturaleza.­Colección diplomática.­Mapas.­<br />

Índices].<br />

2. Luisa GARCIA CALLES, Doña Sancha, hermana del Emperador,<br />

León­Barcelona, 1972, 190 pp.<br />

[Alfonso VII, el Emperador, es una de las figuras más relevantes del<br />

reino castellano­leonés. Es el suyo un reinado largo, pletórico de<br />

acontecimientos importantes, determinado por dos conceptos:<br />

Reconquista e Imperio. Uno de sus más eficientes colaboradores es<br />

la infanta doña Sancha, hermana de Alfonso VII, cuya influencia<br />

económica y política es indiscutible a lo largo de todo su reinado. La<br />

presente obra se ocupa del perfil biográfico de la infanta leonesa, es<br />

decir de su pericia humana y de sus actividades en la vida del reino,<br />

sin olvidar la intensa actividad que desarrolló en el campo del<br />

monaquismo, como protectora, fundadora y reformadora de<br />

cenobios].<br />

[Índice general.­ Presentación.­ Introducción.­ Bibliografía.­ I. Notas<br />

biográficas. II. Doña Sancha y la vida monástica.­III. El Infantado.­<br />

Láminas.­ Apéndice documental].


3. Carmen BATLLE GALLART, La crisis social y económica de Barcelona<br />

a mediados del siglo XV, Barcelona,1973,2 vols. 680 pp.+ ilustr.<br />

[El siglo XV en Cataluña es un período realmente interesante, y que<br />

plantea numerosos problemas a los historiadores. Barcelona "cap i<br />

casal de Catalunya" se halla en este momento en una díficil situación<br />

social y económica. Un grupo formado por mercaderes y ayudados<br />

por ciudadanos honrados y artesanos, intenta aportar soluciones al<br />

problema mediante la obtención del poder municipal. Este grupo, la<br />

"Busca", no alcanza la victoria con facilidad, y sus enemigos<br />

procuran hacer fracasar todos los objetivos económicos e intentan<br />

convencer a la monarquía de la necesidad de un retorno al orden<br />

tradicional. El estudio se completa con una importante colección<br />

diplomática, que incluye una parte con documentos sueltos y otra<br />

con procesos y nóminas].<br />

[Índice general.­Prólogo.­Fuentes y bibliografía.­Abreviaturas.­<br />

Introdución.­Capítulo I. Primeras agitaciones sociales.­Capítulo II.<br />

Pedro el Ceremonioso y la reforma del gobierno municipal.Capítulo<br />

III. Agitaciones sociales durante el reinado de Juan I.Capítulo IV.<br />

Período de formación del partido de la "Busca" (14251450).­Capítulo<br />

V. Los dos partidos: la "Busca" y la "Biga".Capítulo VI. El programa<br />

de la "Busca".­Capítulo VII. La "Busca" en el gobierno municipal<br />

(primera parte).­Capítulo VIII. La "Busca" en el gobierno municipal<br />

(segunda parte).­Capítulo IX. La ofensiva de la "Biga" y su<br />

triunfo.­Conclusiones.­Plano de Barcelona.Apéndice documental<br />

I.­Apéndice II.­Índice de documentos.­ Índice alfabético de nombres y<br />

materias.­ Arboles genealógicos].<br />

4. José Mª MADURELL MARIMON y Arcadio GARCIA SANZ, Comandas<br />

comerciales barcelonesas de la Baja Edad Media, Barcelona, 1973, 244<br />

pp., 6 láms. Agotado.<br />

[El presente volumen estudia uno de los aspectos más importantes<br />

del comercio catalán: las instituciones mercantiles. El aspecto<br />

propiamente jurídico viene precedido por una breve exposición del<br />

desarrollo del comercio barcelonés a través de las rutas<br />

mediterráneas oriental y occidental, y de la menos frecuentada<br />

atlántica, señalando con la precisión derivada de la prueba<br />

documental, los países y puertos de destino, y por tanto el ámbito<br />

geográfico a donde alcanzó su influencia. Asimsimo, son dadas a<br />

conocer las mercaderías manejadas y transportadas, su<br />

procedencia, naturaleza, volumen y frecuentemente su valoración. El<br />

aporte documental permite analizar una de las instituciones<br />

comerciales más importantes de la Baja Edad Media catalana, la<br />

"comanda", objetivo principal de este trabajo].<br />

[Sumario.­Presentación.­Introducción.­I. El comercio de la ciudad de<br />

Barcelona en los siglos XIII, XIV XV.­II. El contrato de comanda<br />

comercial en Barcelona en los siglos XIII, XIV y XV.­Conclusión.­<br />

Documentos.­ Glosario.­ Índices].


5. Jaime SANTACANA TORT, El monasterio de Poblet, Barcelona 1974,<br />

XXX­778 pp.<br />

[La presente monografía constituye un análisis profundo de la<br />

fundación y primeros años de historia del monasterio de Poblet<br />

(1151­1181), panteón real de la dinastía catalano­aragonesa. El<br />

autor encuadra su obra en el marco histórico de la época y en las<br />

actividades conquistadoras y repobladoras del gran conde catalán<br />

Ramón Berenguer IV. Somete a crítica con objetividad y erudición los<br />

problemas que plantea la fecha fundacional del monasterio y traza<br />

con detalle la actuación de los tres primeros abades; estudia en<br />

profundidad la figura de Hugo, el cuarto abad, durante cuyo mandato<br />

el monasterio extiende su dominio y actividades por muy diversos<br />

territorios, convirtiéndose Poblet en una gran potencia territorial y<br />

financiera].<br />

[Índice general. ­Presentación. ­Palabras previas. ­Bibliografía<br />

general.­ I. Labor reconquistadora y repobladora del Ramón<br />

Berenguer IV.­II. Fundación del Monasterio.­III. Los primeros<br />

abades.­IV. El abad Hugo y la expansión monástica.­V. Organización<br />

interna del monasterio y vida espiritual.­VI. Aspectos jurídicos de la<br />

formación del patrimonio.­VII. Régimen dominical y explotación<br />

agraria.­VIII. La economía.­Apéndice documental. I. Las fuentes. II.<br />

Los documentos.­Índice de documentos.­Índice onomástico.­ Índice<br />

de topónimos].<br />

6. José Luis MARTÍN RODRÍGUEZ, Orígenes de la Orden Militar de<br />

Santiago (1170­1195), Barcelona, 1974, 540 pp., 2 mapas. Agotado.<br />

[La presente obra acerca de los orígenes de la Orden militar de<br />

Santiago (1170­1195) constituye una singular e importante<br />

contribución a la historiografía sobre las Ordenes Militares<br />

hispánicas. En cinco capítulos son analizados los diversos aspectos<br />

del tema: visión general de la época, fecha fundacional; organización<br />

interna, fines y miembros de la Orden; relaciones con la jerarquía<br />

eclesiástica castellano­leonesa y con los soberanos de León, Castilla<br />

y Portugal, y expansión territorial santiaguista]<br />

[Índice general. ­Presentación.­Introducción.­Fuentes y Bibliografía.­<br />

Capítulo I. El Occidente español (1140­1195).Capítulo II. Orígenes<br />

de la Orden de Santiago.­Capítulo III. Miembros, fines y<br />

organización de de la Orden.­Capítulo IV. Relaciones de la Orden<br />

con la Iglesia castellanoleonesa.­Capítulo V. La Orden y el poder<br />

civil. ­Capítulo VI. Propiedades de la Orden de Santiago. ­Apéndice.<br />

­Apéndice documental.­Índice de nombres de personas y de lugares].


7. Jaime SOBREQUÉS CALLICÓ, Catálogo de la cancillería de Enrique<br />

IV de Castilla, Señor del Principado de Cataluña, Barcelona, 1975. 508<br />

pp. Agotado.<br />

[En el presente volumen se individualizan y regestan 2.338<br />

documentos de la cancillería de Enrique IV de Castilla en Cataluña,<br />

facilitando la investigación sobre multitud de aspectos de la historia<br />

política y social de Cataluña].<br />

[Índice general. ­Presentación. ­Bibliografía. ­Introducción.<br />

Repertorio documental. ­Índice de nombres y topónimos].<br />

8. Pierre BONNASSIE, La organización del trabajo en Barcelona a fines<br />

del siglo XV, Barcelona, 1975. 240 pp.<br />

[La presente monografía es un estudio sobre la organización del<br />

trabajo en Barcelona a fines del siglo XV, basado en los oficios y<br />

cofradías; se trata de los elementos que constituían la comunidad de<br />

trabajadores, las condiciones laborales y los salarios; la vida religiosa<br />

y la asistencia social; la reglamentación técnica de los diversos<br />

oficios; y por último, se estudian los problemas que surgen a fines del<br />

siglo XV, cuando el sistema corporativo hace crisis].<br />

[Índice general.­Introducción: I. El marco histórico. II. Bibliografía y<br />

fuentes.­Capítulo I: I. Oficio y cofradía.II. La administración del oficio<br />

y de la cofradía. III. Las cofradías y la ciudad. IV. Las relaciones<br />

entre gremios.­Capítulo II: I. Los maestros.­II. Los aprendices.­III.<br />

Los obreros.­IV. Los esclavos.­V. El trabajo femenino.­VI.<br />

Condiciones laborales y salarios.­Capítulo III: I. La vida religiosa. II.<br />

Los sistemas de asistencia social.­Capítulo IV: I. La reglamentación<br />

de diversos oficios. II. La organización de la industria<br />

lanera.­Capítulo V: I. Las nuevas aspiraciones.II. La reacción de los<br />

poderes establecidos. ­Conclusión. ­Bibliografía. Fuentes<br />

documentales. ­ Apéndice documental.­Índices].<br />

9. La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval.<br />

Volumen misceláneo dirigido por Manuel RIU, Barcelona, 1980. 390<br />

pp.+graf. y cuadros.<br />

[El presente volumen constituye el primer fruto de un Proyecto de<br />

Investigación, cuyo interés está centrado en el estudio de un sector<br />

marginado de la sociedad catalana en la Edad Media. Se trata de las<br />

instituciones asistenciales].<br />

[Índice.­Presentación.­Josep BAUCELLS, Gènesi de la Pia Almoina<br />

de la Seu de Barcelona: els fundadors.­Aurora PEREZ<br />

SANTAMARIA, El hospital de San Lázaro o Casa dels Malalts o<br />

Masells.­ Carme BATLLE/Montserrat CASAS, La caritat privada i les<br />

institucions benèfiques de Barcelona segle XIII.­Christian GUILLERE,<br />

Assistance et charité à Gérone au début du XIVème siècle.­Manuel<br />

RIU/Mn. J. PINTO, La documentación de la primera mitad del siglo<br />

XIV conservada en el Archivo de la Basílica de Santa María del Mar<br />

(Barcelona).­Teresa Maria VINYOLES I VIDAL, Ajudes a donzelles<br />

pobres a maridar.­Antoni BORRAS I FELIU, S.I., L'ajuda als pobres<br />

en els testaments de Catalunya i València del segle XV.­ Salvador<br />

CLARAMUNT, Los ingresos del "Bací o Plat dels Pobres" de la<br />

parroquia de Santa María del Pí de Barcelona, de 1434 a 1456.]


10. Miguel GUAL CAMARENA, El primer manual hispánico de<br />

mercadería (siglo XIV), Barcelona, 1981. 323 pp.<br />

[Esta importante fuente histórica, de origen catalán, está relacionada<br />

con los manuales de mercaderías italianos, alrededor de media<br />

docena, que constituían a modo de guías o enciclopedias<br />

comerciales para facilitar a los mercaderes la práctica del comercio.<br />

Estos manuales incluyen descripción de mercaderías, relaciones<br />

económicas entre diversas zonas, equivalencias de monedas, pesas<br />

y medidas, tarifas aduaneras, impuestos mercantiles, sistemas de<br />

fletamiento, cálculos matemáticos, comercio de exportación e<br />

importación, costumbres y rutas comerciales de diversos países,<br />

ferias, mercados, letras de cambio, salarios, precios, finanzas y otros<br />

asuntos. Su editor ofrece en esta obra un detenido análisis de los<br />

tratados de mercaderías existentes; un estudio del manual catalán<br />

aquí reproducido; el texto del mismo; un vocabulario de productos<br />

comerciales y de nombres geografícos y de personas, y una<br />

detallada bibliografía sobre el tema].<br />

[Índice general.­Prólogo.­Introducción: 1. El presente trabajo.­2. Los<br />

manuales de mercadería.­3. El manual catalán.­4. Contenido.<br />

5. Fuentes y cotejo con los manuales italianos.­6. El marco<br />

geográfico.­Texto: 1. Normas de transcripción. 2. Texto.­<br />

Vocabularios.­ Bibliografía.­ Gráficos].<br />

11. La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval.<br />

Segundo volumen misceláneo dirigido por Manuel RIU, Barcelona, 1981­<br />

1982. 414 pp., mapas, gràficos y cuadros.<br />

[En esta obra se publica la segunda parte de los resultados del<br />

Proyecto de Investigación sobre "La pobreza y la asistencia a los<br />

pobres en la Cataluña medieval". (Véase nº 9). Se ha ampliado la<br />

temática de la pobreza a otros aspectos no abordados en el volumen<br />

primero, como la pobreza en el Arte, las cofradías parroquiales, los<br />

niños expósitos u otros que, por sus dificultades de estudio, han<br />

quedado marginados en la mayor parte de los trabajos sobre la<br />

pobreza publicados en España y en el extranjero].<br />

[Índice.­Presentación.­Jorge BOIX POCIELLO, La "Confraternitat de<br />

Nostra Senyora d'Ivorra": estudio de una cofradía de comienzos del<br />

siglo XI, en el obispado de Urgel.­Mª Clara BONET TIBAU,<br />

Localización geográfica y temporal de las casas de los Templarios y<br />

Hospitalarios de Cataluña.­Sofía­Ana BUXO MASSAGUER,<br />

Iconografía de la pobreza en la pintura catalana de los siglos XII­<br />

XV.­Dolors PIFARRE TORRES, Dos visitas de comienzos del siglo<br />

XIV a los hospitales barceloneses d'en Colom y d'En Marcús.Manuel<br />

RIU/Joan PINTO, Inventario de los pergaminos de Santa María del<br />

Mar (Barcelona), correspondientes a la segunda mitad del siglo<br />

XIV.­Ana Magdalena LORENTE, El Plato de los Pobres<br />

Vergonzantes de la parroquia de Santa María del Mar.­Guillermo<br />

ARAMAYONA ALONSO, El cuaderno de 1421 del "Bací dels Pobres<br />

Vergonyants" de la parroquia de Santa María del Mar, Barcelona<br />

.­Teresa Mª VINYOLES I VIDAL/Margarida GONZALEZ BETLINSKI,<br />

Els infants abandonats a les portes de l'Hospital de Barcelona<br />

(1426­1439).­Nuria COLL JULIA, Documentación notarial relativa a<br />

los pobres en la Cataluña del siglo XV.­Christian GUILLERE, Une<br />

institution charitable face aux malheurs du temps: La Pia Almoina de<br />

Gerone (1347­1380).­Prim BERTRAN ROIGE, L'Almoina de la Seu<br />

de Lleida a principis del segle XV.­Salvador CLARAMUNT, Una


primera aproximación para establecer un plano de la pobreza<br />

vergonzante en el arrabal de la Rambla, de Barcelona, a lo largo del<br />

siglo XV.­Carme BATLLE GALLART, Els Granollacs, metges de<br />

Barcelona (segle XV). De la cort del rei a la beneficencia parroquial.]<br />

12. José Mª FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña,<br />

II, Madrid­Barcelona, 1983. 823 pp. Agotado.<br />

[A través de los sucesivos capítulos que configuran la obra, se<br />

estudia el concepto de cartas de población y franquicia en Cataluña,<br />

dentro de la formación localista del derecho medieval en las regiones<br />

hispánicas y países del Occidente europeo. También se analiza la<br />

estructura y contenido fundamentales de las mismas y su naturaleza<br />

jurídico­formal (donaciones individuales y colectivas, concesiones<br />

normativas y pactos privados), los objetivos de su concesión a villas<br />

y lugares, así como el proceso de su gestación, otorgamiento y<br />

vigencia a través del tiempo, que lleva a prolongarse en algún caso<br />

hasta los albores del siglo XIX].<br />

[Índice general.­Capítulo I. Concepto y significación de las cartas de<br />

población y franquicia.­Capítulo II. La trayectoria histórica de la<br />

concesión de cartas pueblas y franquicias.­Capítulo III. Morfología de<br />

las cartas de población y franquicia. Su estructura y contenido.­<br />

Capítulo IV.­Naturaleza jurídico­formal de las cartas de población y<br />

franquicia.­ Capítulo V. Las motivaciones y objetivos operantes en la<br />

Concesión de cartas de población y franquicia.­Capítulo VI. El<br />

proceso de gestación y otorgamiento de las cartas de población y<br />

franquicia.­Capítulo VII. Continuidad y vigencia de las cartas<br />

depoblación y franquicia.­Apéndice al volumen I.­Índice cronologico<br />

de los documentos del volumen I, completados o rectificados.Índice<br />

alfabético de nombres].<br />

13. José TRENCHS y Regina SAINZ DE LA MAZA, Documentos<br />

pontificios sobre Cerdeña de la época de Alfonso el Benigno,<br />

Barcelona, 1983. 214 pp.+ tablas.<br />

[La presente monografía sobre la documentación pontificia referente<br />

a Cerdeña durante el reinado de Alfonso El Benigno, realizada<br />

conjuntamente por José Trenchs Odena y Regina Sáinz de la Maza,<br />

tiene un interés primordial para la historia de las relaciones<br />

sardo­catalanas y la Santa Sede, pues por primera vez se estudian,<br />

en su conjunto, los complejos fondos del Archivo Vaticano relativos al<br />

tema, con la finalidad de ofrecer una visión global de la iglesia de<br />

Cerdeña durante el mencionado reinado. A través de la<br />

documentación, se recogen temas tan importantes como el<br />

juramento de fidalidad del monarca al papa por la posesión de las<br />

islas, el reconocimiento de vasallaje a la Santa Sede y la herejía de<br />

Nicolás V].<br />

[Índice general.­Presentación.­Introducción histórica.­Fuentes y<br />

bibliografía.­ Documentos.­ Índices].


14. Antonio RIERA MELIS, La Corona de Aragón y el reino de Mallorca<br />

en el primer tercio del siglo XIV, Madrid­Barcelona, 1986. 360 pp.<br />

[La obra analiza los diversos intereses de los grupos de poder que, a<br />

fines del siglo XIII y al inicio del XIV, confluyeron en el Meditarráneo<br />

occidental. Cada uno de los capítulos afronta un aspecto concreto y<br />

específico de los acontecimientos. En 1276, la confederación<br />

catalanoaragonesa queda escindida en virtud de las disposiciones<br />

sucesorias de Jaime I el Conquistador, en dos Estados soberanos e<br />

independientes: la Corona de Aragón, integrada por los reinos de<br />

Aragón y Valencia y el Condado de Barcelona, y la Corona de<br />

Mallorca, constituida por el archipiélago balear, los condados del<br />

Rosellón y la Cerdaña y el señorío de Montpellier. La debilidad<br />

congénita del reino de Mallorca permitió a la Monarquía aragonesa<br />

mediatizar, desde el principio, a la corte de Perpiñán, cuyo titular,<br />

Jaime II, se ve obligado a reconocer en 1279 que administra los<br />

territorios recibidos del Conquistador en calidad de feudatario de su<br />

hermano primogénito, Pedro el Grande. El enclave insular constituía<br />

una base importante para las expansiones mercantil y territorial<br />

catalanas por el Mediterráneo. La firme actitud de Bonifacio VIII y el<br />

apoyo ininterrumpido dispensado por Francia al monarca mallorquín<br />

fueron los factores decisivos para el restablecimiento del legitimismo<br />

en las islas. El rey privativo de Mallorca, Jaime II, tuvo como objetivo<br />

primordial acentuar la independencia económica de los ciudadanos<br />

del reino de Mallorca dentro y fuera de sus fronteras, propósito que<br />

se concretó en la adopción de una serie de medidas, tales como la<br />

introducción de innovaciones cualitativas en la pañería, la creación<br />

de un sistema monetario específico en el archipiélago, en el<br />

endurecimiento de las lezdas de Colliure y Mallorca y en el<br />

establecimiento de consulados propios en aquellas plazas de<br />

ultramar más frecuentadas por los mercaderes baleares].<br />

[Índice general.­Introducción.­ Fuentes y bibliografía.­ Abreviaturas<br />

utilizadas.­Capítulo I. El reino de Mallorca en el último tercio del siglo<br />

XIII.­Capítulo II. El estatuto arancelario de los mallorquines en la<br />

corona de Aragón durante la segunda mitad del siglo XIII.Capítulo<br />

III. La política aduanera de los capetos en el Languedoc como factor<br />

externo de desarrollo de la manufactura lanera en Cataluña y el reino<br />

de Mallorca.­ Capítulo IV. La reforma de la lezda de Colliure<br />

(1299?).­Capítulo V. La lezda balear de 1302, un punto de fricción<br />

entre el reino de Mallorca y las ciudades mercantiles catalanas a<br />

principios del siglo XIV.­ Conclusión general. – Apéndice<br />

documental.­Índice de nombres propios].<br />

15. Milagros RIVERA GARRETAS, La encomienda, el priorato y la villa de<br />

Uclés en la Edad Media (1174­1310). Formación de un señorío de la<br />

Orden de Santiago, Madrid­Barcelona, 1985, 558 pp.<br />

[Esta obra es un estudio exhaustivo de los procesos de formación de<br />

estructuras cristianas en los territorios que la Orden de Santiago<br />

dominó, durante los siglos XII y XIII, en la ribera del Tajo, Mancha<br />

Oriental. Campo de Montiel y Sierra de Segura. Se estudian estos<br />

procesos en sus aspectos social, económico y de mentalidad,<br />

reconstruyéndolos primero mediante un minucioso análisis de la<br />

documentación conservada y proponiendo, después, una<br />

interpretación global de los datos que permita encuadrarlos en el<br />

contexto más amplio de la vida en la Cristiandad peninsular y<br />

europea de los siglos centrales del Medioevo].


[Índice general. ­Presentación.­Introducción. ­Fuentes y bibliografía.<br />

­Primera parte: La villa de Uclés y su entorno.Segunda parte: La<br />

formación y explotación del patrimonio de la Encomienda y del<br />

Priorato de Uclés.­Tercera parte: La inserción de la Orden militar de<br />

Santiago en la estructura constituida. ­Cuarta parte: Colección<br />

diplomática. Índices onomástico y toponímico de los documentos.<br />

Apéndices. Mapas].<br />

16. Mª Teresa FERRER I MALLOL, Els sarraïns de la Corona<br />

catalanoaragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació,<br />

Barcelona, 1987. 487 pp.<br />

[L'avenç de la frontera cristiana cap al Sud, en els segles XII i XIII,<br />

deixa a Catalunya, a Aragó i al País Valencià bosses de població<br />

sarraïna molt importants. La societat de les nostres terres s'organitzà<br />

en tres comunitats, la cristiana, que era majoritària, la sarraïna i la<br />

jueva, que eren minoritàries. La convivència entre cristians i sarraïns<br />

es basà en la segregació i en el respecte a la religió i a l'organització<br />

pròpia de cada comunitat. La segregació es concretà especialment<br />

en la separació d'habitatges i en la prohibició de relacions sexuals<br />

entre membres d'ambdues comunitats. La diferenciació del vestit, del<br />

pentinat o la imposició de distintius foren exigits per a mantenir la<br />

segregació. Tots aquests aspectes són estudiats a la primera part del<br />

llibre. A la segona part s'hi estudien les limitacions a la pràctica de la<br />

religió i el proselitisme cristià que produí un nombre important de<br />

conversos. A la tercera part s'estudien les limitacions a la llibertat de<br />

moviments en els seves manifestacions: dret d'emigrar a paisos<br />

sarraïns, a viatjar, a canviar de lloc de residència, etc.].<br />

[Taula.­Presentació.­Introducció.­Bibliografia.­Primera part: La<br />

segració dels sarraïns. Capítol 1. La segregació en la residència i en<br />

les activitats socials.­Capítol 2. La segregació sexual.­Capítol<br />

3. La imposició de distintius.­Segona part: La llibertat religiosa dels<br />

sarraïns. Capítol 4. El proselitisme cristià i els conversos.­Capítol<br />

5. La pràctica de la religió.­Tercera part: La llibertat de moviments<br />

dels sarraïns. Capítol 6. Circulació interior.­Capítol 7. Canvis de lloc<br />

de residència.­Capítol 8. Viatges a l'exterior.­Capítol 9. L'emigració a<br />

països sarraïns.­Capítol 10. Peripècies dels emigrants.­Capítol 11.<br />

L'emigració a països cristians i la immigració.­ Conclusions.­ Apèndix<br />

documental.­Índex de nom].<br />

17. Josefa MUTGÉ VIVES, La ciudad de Barcelona durante el reinado de<br />

Alfonso el Benigno (1327­1336), Madrid­Barcelona, 1987. XLI+371 pp.<br />

Agotado.<br />

[La presente obra analiza uno de los aspectos del reinado del<br />

monarca catalano­aragonés Alfonso el Benigno (1327­1336), el de<br />

sus relaciones con el Consell de Barcelona. Estas relaciones quedan<br />

reflejadas a lo largo de los siete capítulos que configuran la obra. Se<br />

estudia por una parte los diferentes aspectos de la vida de la ciudad,<br />

tales como el urbanismo,abastecimiento público, centros<br />

asistenciales, sociedad, gobierno municipal, las relaciones entre el<br />

rey y las diferentes fundaciones monásticas barcelonesas,<br />

confirmación de privilegios, etc. Por otra parte, se estudia la<br />

contribución del municipio barcelonés en la política exterior de<br />

Alfonso el Benigno.


[Índice general. ­Presentación.­Introducción.­Fuentes y bibliografía.<br />

­Capítulo I. La ciudad de Barcelona en tiempos de Alfonso el<br />

Benigno: el urbanismo y los servicios públicos durante su reinado.<br />

­Capítulo II. El abastecimiento de cereales en Barcelona durante el<br />

reinado de Alfonso el Benigno. ­Capítulo III. La sociedad<br />

barcelonesa en la época de Alfonso el Benigno. ­Capítulo IV. Los<br />

oficiales reales. La ceca de Barcelona. El gobierno de la ciudad.­<br />

Capítulo V. Actividad religiosa de Alfonso el Benigno en Barcelona.­<br />

Capítulo VI. Alfonso el Benigno y el municipio de Barcelona.­<br />

Capítulo VII. La proyección de Barcelona en Cerdeña durante<br />

elreinado de Alfonso el Benigno.­Epílogo.­ Conclusiones.­Índices].<br />

18. Maria Teresa FERRER I MALLOL, La frontera amb l'Islam en el segle<br />

XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià, Barcelona, 1988. XXXII+533<br />

pp.+ 2 mapes.<br />

[Després de la conquesta del regne de València per Jaume I, a<br />

mitjan segle XIII, una gran part de la població autòctona de religió<br />

islàmica hi romangué en virtut de les capitulacions pactades amb<br />

aquell monarca. Aquestes capitulacions facilitaren en gran manera la<br />

conquesta, però la permanència de la població sarraïna, resultà molt<br />

perillosa per a la seguretat d'un territori fronterer amb altres terres<br />

dominades encara per l'Islam i que comptava, de moment, amb<br />

poca població cristiana. Malgrat el progressiu increment de la<br />

població cristiana, durant tot el segle XIV hi hagué la convicció entre<br />

els cristians que era possible una revolta sarraïna combinada amb<br />

un atac de Granada o del Marroc. Les relacions amb Granada foren<br />

accidentades al llarg de tot el segle, amb alguns episodis bèl.lics<br />

importants i incidents fronterers constants protagonitzats<br />

generalment per almogàvers de l'una i de l'altra banda, que<br />

capturaren persones i bestiar. El delicte de capturar persones lliures<br />

per a vendre­les com a esclaves, anomenat plagi o collera, era molt<br />

estès a la frontera i creava una inseguretat permanent. Hom intentà<br />

resoldre aquest problema establint un pacte intern o una germandat<br />

entre les aljames sarrraïnes i els municipis cristians, basat en la<br />

responsabilitat col.lectiva de la comunitat cristiana envers la<br />

comunitat sarraïna i viceversa a l'hora de pagar els rescats o de<br />

cercar les víctimes dels saltejaments].<br />

[Taula.­Introducció.­Bibliografia.­Capítol 1. Els sarraïns valencians:<br />

de majoria a minoria.­Capítol 2. La quinta columna.­Capítol 3. Els<br />

collerats i els saltejaments a la frontera.­Capítol 4. La frontera de<br />

Granada entre 1295 i la croada contra Almeria.­Capítol<br />

5. Les relacions amb Granada entre la croada contra Almeria i la<br />

croada d'Alfons el Benigne (1309­1333).­Capítol 6. Granada i la<br />

política peninsular de Pere el Cerimoniós.­Capítol 7. Les relacions<br />

amb Granada durant els regnats de Joan I i Martí l'Humà. ­ Capítol<br />

8. Els incidents de frontera i la germandat cristiano­sarraïna.­<br />

Conclusions.­Apèndix documental. ­Índex de noms. ­Índex<br />

d'ilustracions.]


19. Mª Teresa FERRER I MALLOL, Les aljames sarraïnes de la<br />

governació d’Oriola, Barcelona, 1988. XXXIV+ 338 pp. Agotado.<br />

[Després de la guerra entre Castella i la Corona catalano­aragonesa<br />

de 1296­1304, el regne de Múrcia fou dividit entre els contendents.<br />

La meitat superior del regne, d'Alacant a Oriola, fou adjudicada a la<br />

Corona catalano­aragonesa i agregada al regne de València. En<br />

aquest territori que formà la procuració del regne de València dellà<br />

Xixona, o governació d'Oriola, hi vivien grups importants de sarraïns,<br />

que hi havien romàs després de la conquesta del regne de Múrcia<br />

per Jaume I. Vivien en moreries urbanes a Alacant, Elx i Oriola, a les<br />

terres de l'horta al voltant d'aquestes viles i a Crevillent, Elda,<br />

Novelda i Asp, on eren la població predominant, gairabé exclusiva. El<br />

llibre estudia el territori i la jurisdicció, reial o senyorial, a la qual<br />

pertanyien; la població i l'organització de les aljames; les activitats,<br />

especialment l'agricultura, i els impostos que pagaven].<br />

[Taula.­Introducció.­Bibliografia.­Estudi.­Capítol 1. Territori i<br />

jurisdicció.­Capítol 2. La població sarraïna i l'organització<br />

local.­Capítol 3. Activitats dels sarraïns.­Capítol 4. Els<br />

impostos.­Apèndixdocumental.­Índex de noms.­ Índex d'ilustracions].<br />

20. Alimentació i societat a la Catalunya medieval, Barcelona, 1988.<br />

XVI+314 pp.<br />

[Es reuneixen en el present llibre un conjunt d'estudis sobre l'Història<br />

de la alimentació a Catalunya durant l'Edat Mitjana, on són analitzats<br />

diversos aspectes d'aquest tema ­fonamental en qualsevol societat,<br />

antiga o moderna­, des de les fonts documentals fins a l'alimentació<br />

de les diferents classes socials, passant per l'examen dels productes<br />

alimentaris bàssics de l'època medieval, com el blat, la carn o el peix.<br />

No hi manca tampoc l'opinió dels moralistes medievals sobre la<br />

licitud i la quantitat dels diversos aliments al llarg del calendari<br />

religiós].<br />

[Índex.­ Presentació.­ Introducció.­ Antoni RIERA I MELIS, Sistemes<br />

alimentaris i estructura social a la Catalunya de l'alta Edat<br />

Mitjana.­Rafael CONDE I <strong>DEL</strong>GADO DE MOLINA, Fonts per a<br />

l'estudi del consum alimentari en els temps medievals: fonts de<br />

l'Arxiu de la Corona d'Aragó.­Josep GARCIA I FORTUNY, La<br />

condimentació a la Catalunya medieval. Aportacións per al seu<br />

estudi.­Eva SERRA I PUIG, Els cereals a la Barcelona del segle<br />

XIV.­Josefa MUTGE I VIVES, L'abastament de peix i carn a<br />

Barcelona, en el primer terç del segle XIV.­Teresa Mª VINYOLES I<br />

VIDAL, El rebost, la taula i la cuina dels frares barcelonins al<br />

1400.­Salvador CLARAMUNT I RODRIGUEZ, Dos aspectes de<br />

l'alimentació medieval: dels canonges a les "miserabiles<br />

personae".­María ECHANIZ SANS, La alimentación de los pobres<br />

asistidos por la Pía almoina de la Catedral de Barcelona según libro<br />

de cuentas de 1283­1284.­Equip BROIDA, Els àpats funeraris<br />

segons els testaments vers al 1400.­Josep HERNANDO I<br />

<strong>DEL</strong>GADO, Els moralistes i l'alimentació a la Baixa Edat<br />

Mitjana.­Jaume RIERA I SANS, La conflictivitat de l'alimentació dels<br />

jueus medievals (segles XII­XV)].


21. Blanca BASAÑEZ VILLALUENGA, La aljama sarracena de Huesca en<br />

el siglo XIV, Barcelona, 1989.<br />

[Durante el siglo XIV, la vida de la aljama oscense se desarrolló, en<br />

su mayor parte, conforme a las capitulaciones otorgadas por los<br />

soberanos después de la conquista cristiana del año 1096. La<br />

comunidad mora de Huesca contó con gobernantes propios y se rigió<br />

de acuerdo con sus leyes que, por orden real, debieron ser<br />

respetadas por los miembros de las comunidades judía y cristiana<br />

que convivían en Huesca. Dos acontecimientos marcan la historia de<br />

la aljama durante la centuria estudiada: la Peste Negra de 1348 y la<br />

guerra con Castilla de mediados de siglo, circunstancias que<br />

agotaron los recursos de la aljama y marcaron un momento de<br />

declive para sus habitantes. El libro resalta, principalmente la<br />

economía, discriminación, legislación y actividades de la comunidad<br />

sarracena durante el siglo XIV, así como la ayuda prestada a la<br />

Corona en momentos difíciles y los favores y privilegios reales<br />

concedidos a la aljama, considerada parte integrante del patrimonio<br />

real].<br />

[Índice.­Presentación.­Introducción.­Abreviaturas usadas.Fuentes<br />

inéditas.­Fuentes publicadas.­Bibliografía.­Mapa de Huesca y de la<br />

aljama (s. XIV).­Breves antecedentes históricos.Capítulo I. Situación<br />

y jurisdicción de la morería.­Capítulo II. Organización de la<br />

aljama.­Capítulo III. Población y actividades de la aljama.­Capítulo<br />

IV. Segregación.­Capítulo V. Estatuto judicial sarraceno.­Capítulo<br />

VI. Economía e impuestos de la aljama.Apéndice documental.­ Índice<br />

onomástico y toponímico].<br />

22. Maria Teresa FERRER I MALLOL, Organització i defensa d'un territori<br />

fronterer. La governació d’Oriola en el segle XIV, Barcelona, 1990.<br />

XXX+631 pp.<br />

[En el transcurs de la guerra amb Castella de 1296­1304, Jaume II<br />

conquerí el regne de Múrcia, reivindicat pels seus predecessors<br />

desde que Jaume I el reconquerí per al seu gendre, Alfons el Savi, i<br />

el repoblà amb els seus súbdits. La sentència arbitral de Torrellas,<br />

l'any 1304, que acabà la guerra, dividí el regne entre tots dos<br />

contendents i n'atribuí la part septentrional a la Corona catalano­<br />

aragonesa. El llibre estudia la organització governativa d'aquest<br />

territori, la organització de la seva defensa: les fortificacions i castells<br />

i el component humà del sistema defensiu, és a dir, les tropes reials,<br />

les milícies veïnals i el almogàvers. Clou el volum l'estudi dels<br />

serveis d'espionatge i de vigilància, que servien per a estar<br />

previnguts quan hi havia incursions enemigues].<br />

[Taula.­Introducció.­Bibliografía.­Primera part: Estructura político<br />

administrativa. Capítol 1. L'organització de les terres dellà Xixona<br />

després de la conquesta per Jaume II.­Capítol 2. Partició del regne<br />

de Múrcia i reorganització governativa.­Capítol 3. Els procuradors del<br />

regne de València dellà Xixona fins a la guerra del dos Peres.­Capítol<br />

4. Els governadors del regne de València dellà Xixona després de la<br />

guerra dels dos Peres.­Segona part: El sistema defensiu.­Capítol 5.<br />

Fortificacions i castells.­Capítol 6. El component humà del sistema:<br />

les tropes reials i les milícies veïnals.­Capítol 7. Els<br />

almogàvers.­Capítol 8. Els serveis d'espionatge i de<br />

vigilància.­Conclusions. Apèndix documental.­Índex de noms.­Índex<br />

d'ilustracions].


23. Regina SAINZ DE LA MAZA LASOLI, La Orden de San Jorge de<br />

Alfama. Aproximación a su historia, Barcelona, 1990. XXIV+499 pp.<br />

[Al iniciarse el siglo XIII el territorio de Tortosa se hallaba<br />

prácticamente dividido en señoríos, concedidos a las Ordenes del<br />

Temple y Hospital para su repoblación. Unicamente una estrecha<br />

faja de tierra costera, entre la Ampolla y el Coll de Balaguer, se<br />

hallaba desierta, lo que propiciaba el contínuo ataque de las naves<br />

moras que allí se resguardaban. Para defender y repoblar esta zona,<br />

Pedro II instituó en 1201 la Orden de San Jorge de Alfama, a la que<br />

otorgó importantes privilegios. Sin embargo, la muerte prematura de<br />

este monarca y las luchas internas de sus sucesores hicieron que la<br />

Orden llevara una existencia sumamente precaria hasta el reinado de<br />

Pedro el Ceremonioso. Bajo el gobierno de este monarca la Orden<br />

experimentó un ligero resurgir, pero la grave crisis económica que<br />

padecía y el poderío de las Ordenes que rodeaban Alfama<br />

precipitaron su extinción en 1400 y su unión a la Orden de Montesa,<br />

que a partir de entonces pasó a denominarse Orden de Nuestra<br />

Señora de Montesa y San Jorge de Alfama, quedando como<br />

recuerdo de esta última la cruz roja de San Jorge sobre el blanco<br />

manto montesino].<br />

[Índice general.­Introducción.­Fuentes y bibliografía.­Capítulo I.<br />

Orígenes y organización de la Orden de San Jorge de Alfama.­<br />

Capítulo II. 1201­1317: Período de asentamiento.­Capítulo III.<br />

1317­1363: Período de consolidación.­Capítulo IV. 1365­1385:<br />

Apogeo de la Orden.­Capítulo V. 1387­1400: La Orden camina hacia<br />

su fín.­Capítulo VI. Consideraciones sobre la economía de los<br />

sanjorgistas.­Conclusión.­Apéndice. La Orden de caballería de San<br />

Jorge de Pedro el Ceremonioso (1355).­Informe de la excavación<br />

arqueológica en Sant Jordi d'Alfama.­Apéndice documental.­ Índice<br />

de nombres.­ Índice de ilustraciones].<br />

24. Pere el Cerimoniós i la seva època, Barcelona, 1990. VI+360 pp.,<br />

[Constitueix aquesta obra un recull de les conferències que es<br />

pronunciaren a la Universitat de Barcelona, amb motiu de la<br />

celebració del Centenari de la mort de Pere el Cerimoniós. Per mitjà<br />

de la lectura d'aquest llibre, hom pot obtenir una àmplia visió de<br />

l'època en qué visqué Pere "el del Punyalet" en els aspectes polític,<br />

institucional, social, cultural i artístic].<br />

[Índex.­Presentació.­Joan AINAUD DE LASARTE, L'època del<br />

Cerimoniós. Balanç d'un regnat.­Josep Maria SALRACH MARES, La<br />

Pesta Negra i els orígens del problema remença.­Esteban SARASA<br />

SANCHEZ, El enfrentamiento de Pedro el Ceremonioso con la<br />

aristocracia aragonesa: la guerra con la Unión y sus<br />

consecuencias.­Julio VALDEON BARUQUE, La incidencia de la<br />

guerra de los Cien años en la Península Ibérica.­Francesco GIUNTA,<br />

La politica mediterranea di Pietro il Cerimonioso.­Manuel SANCHEZ<br />

MARTINEZ, Las relaciones de la Corona de Aragón con los Países<br />

musulmanes en la época de Pedro el Ceremonioso.José Luis<br />

MARTIN RODRIGUEZ, Las Cortes de Pedro el Ceremonioso.­David<br />

ROMANO, Els jueus en temps de Pere el Cerimoniós<br />

(1336­1387).­Luis GARCIA BALLESTER, La medicina en el reinado<br />

de Pedro el Ceremonioso.­Salvador CLARAMUNT, Els Estudis<br />

Generals i la transmissió del saber.­Josep Maria LLORENS I<br />

CISTERO, Entre la cerimònia i la gentilesa (Comentaris<br />

històrico­musicals).­Frederic Pau VERRIE, La política artística de


Pere el Cerimoniós.­Manuel RIU, L'Arquitectura militar i l'urbanisme a<br />

l'època de Pere el Cerimoniós, 1336­1387.­ Núria DALMASES, Els<br />

argenters de la Cort en temps de Pere III.­Josep BRACONS I<br />

CLAPES, "Operibus monumentorum que fieri facere ordinamus".<br />

L'escultura al servei de pere el Cerimoniós.­Maria Teresa FERRER I<br />

MALLOL, La frontera meridional valenciana durant la guerra amb<br />

Castella dita dels Dos Peres].<br />

25. De Al­Andalus a la sociedad feudal: los Repartimientos<br />

bajomedievales, Barcelona, 1990. V+153 pp.<br />

[Se publican aquí las cinco conferencias pronunciadas en el cursillo<br />

de Historia Medieval (marzo 1987) organizado por la <strong>Institución</strong> "<strong>Milá</strong><br />

y <strong>Fontanals</strong>" y el Instituto de Cultura Medieval de la Universidad de<br />

Barcelona. A través de ellas, es posible obtener una visión<br />

comparativa de los procesos de conquista y repoblación a partir del<br />

siglo XIII, así como conocer algunas realidades de la sociedad<br />

islámica, justo cuando comenzaba su desmantelamiento].<br />

[Índice.­Presentación.­Ricard SOTO I COMPANY, Repartiment i<br />

"repartiments". l'ordenació d'un espai de colonització feudal a la<br />

Mallorca del segle XIII.­Pierre GUICHARD, Les estructures socials du<br />

"shark Al­Andalus" à travers la documentation chrétienne des<br />

"Repartimientos".­Juan TORRES FONTES, Los Repartimientos<br />

murcianos del siglo XIII.­Manuel GONZALEZ JIMENEZ,<br />

Repartimientos andaluces del siglo XIII. Perspectiva de conjunto y<br />

problemas.­Antonio MALPICA CUELLO, De la Granada nazarí al<br />

reino de Granada].<br />

26. Josefa MUTGE I VIVES, L'aljama sarraïna de Lleida a l'Edat Mitjana.<br />

Aproximació a la seva història, Barcelona, 1992. XXX+425 pp.<br />

[Aquest llibre ofereix una aproximació a l'història de l'aljama sarraïna<br />

de Lleida a l'Edat Mitjana, després de la reconquesta cristiana,<br />

especialment en el segle XIV. Ens dóna informació sobre els<br />

següents aspectes: la moreria, organització interna de l'aljama,<br />

activitat desenvolupada pels sarraïns lleidatans. Així mateix, tracta de<br />

la convivència entre sarraïns i cristians, dels drets dels sarraïns, del<br />

règimen judicial i la delinquència, dels impostos que pagava la<br />

comunitat musulmana de Lleida, de les relacions que existí entre la<br />

Corona catalano­aragonesa i els sarraïns lleidatans. Es parla,<br />

finalment, dels moros que conreaven els camps dels voltants de la<br />

capital del Segre].<br />

[Índex general.­Introducció.­Fonts i bibliografia.­Capítol 1. La<br />

moreria de Lleida.­Capítol 2. L'organització interna de<br />

l'aljama.­Capítol 3. L'activitat dels sarraïns de Lleida.­Capítol 4. La<br />

convivència i la segragació.­Capítol 5. Els drets dels sarraïns de<br />

Lleida.­Capítol 6. El règimen judicial i la delinquència entre els<br />

sarraïns de Lleida.­Capítol 7. Els impostos i l'economia de l'aljama<br />

sarraïna de Lleida.­Capítol 8. Relació entre la Corona i l'aljama<br />

sarraïna de Lleida.­Capítol 9. Els sarrraïns del camp.­Apèndix<br />

documental.­ Índex de noms.­Índex d'ilustracions].


27. Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ (Comp.), Estudios sobre renta,<br />

fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993,<br />

VII+510 pp.<br />

[Se reúnen en este volumen misceláneo catorce trabajos que<br />

constituyen los primeros resultados de un Proyecto de Investigación<br />

llevado a cabo en el Departamento de Estudios Medievales de la<br />

<strong>Institución</strong> "<strong>Milá</strong> y <strong>Fontanals</strong>" (CSIC). Los estudios giran en torno a<br />

tres grandes temas: la renta feudal y otras cuestiones relacionadas<br />

con el mundo rural catalán; la fiscalidad, principalmente real, pero<br />

también municipal y eclesiástica; y las tenencias feudales y las<br />

relaciones de sus poseedores con la monarquía].<br />

[Índice general.­Presentación.­Pere BENITO I MONCLÚS,"Hoc est<br />

breve..."L'emergència del costum i els orígens de la pràctica de<br />

capbrevació (segles XI­XIII).­Josp Mª SALRACH MARÉS, La renta<br />

feudal en Cataluña en el siglo XII: estudio de los honores, censos,<br />

usos y dominios de la casa de Barcelona.­Sílvia GASSIOT PINTORI,<br />

Herència i mercat de la terra: l'accés a la propietat al domini de<br />

Cervelló segons el capbreu de 1374­1377.­Pascual ORTERGA, Una<br />

propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época<br />

moderna.­Mercè AVENTÍN PUIG, Mercat de rendes, mercat de<br />

salvació.­Tomàs de MONTAGUT ESTRAGUÉS, La recepción del<br />

derecho feudal común en Cataluña (Notas para su estudio).­Flocel<br />

SABATÉ I CURULL, Les castlanies i la comissió reial de 1328.­ Pere<br />

ORTÍ I GOST, L'explotació d'una renda reial: els molins del Rec<br />

Comtal de Barcelona fins al segle XIII.­Marina MIQUEL I VIVES, La<br />

"cena de presència" a la Corona d'Aragó a mitjan segle XIV.­Tomás<br />

LÓPEZ PIZCUETA, Sobre la percepción del "bovatge" en el siglo<br />

XIV: una aportación al tema de la tasación directa en la Cataluña<br />

bajomedieval.­Jordi MORELLÓ I BAGET, Consideracions al voltant<br />

d'una font de tipus fiscal: els llibres d'estimes de Reus.­Manuel<br />

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Una aproximación a la estructura del dominio<br />

real en Cataluña a mediados del siglo XV: el capbreu o memorial de<br />

les rendes e drets reyals de 1440­1444.­Prim BERTRAN ROIGÉ, La<br />

dècima apostòlica: l'exemple d'Elna (1391).­Christian GUILLERÉ,<br />

Les finances de la Couronne d'Aragon au début du XIVe siècle ].<br />

28. Andrés DÍAZ BORRÁS, Los orígenes de la piratería islámica en<br />

Valencia. La ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana,<br />

Barcelona, 1993, XXVIII+335 pp.<br />

[Esta obra, basada en documentación inédita, trata de la piratería<br />

entre cristianos y musulmanes. En la primera parte de la misma, el<br />

autor estudia como, tras un período de dominio marítimo cristiano,<br />

entre 1295 y 1330, fue creciendo, poco a poco, la piratería y corso<br />

musulmán, hasta el punto de obligara los cristianos a replegarse y a<br />

desmantelar sus vínculos comerciales con el Norte de Africa ya en el<br />

siglo XVI. La segunda parte de la obra se titula "La reacción<br />

cristiana" y se analizan en ella los recursos usados para contener la<br />

ofensiva pirática musulmana: la disuasión por medio de la ejecución<br />

de los corsarios apresados, la defensa de la costa y el ataque a las<br />

costas norteafricanas, tanto a cargo de barcos armados en corso,<br />

como por medio de flotas de castigo, organizadas por ciudades<br />

marítimas catalanas, valencianas y mallorquinas. Se analizan<br />

detalladamente las cruzadas contra Berbería de 1398 y 1399. El libro<br />

se completa con un interesante apéndice documental].


[Índice general.­Presentación.­Introducción. Primera Parte. El<br />

comienzo de la amenaza: La era del dominio marítimo cristiano y sus<br />

secuelas.­La participación valenciana en la empresa del<br />

Estrecho.­Los inicios de la ofensiva pirática musulmana. ­Una<br />

síntesis acerca de los orígenes de la ofensiva pirática musulmana.<br />

Segunda parte. La reacción cristiana: Las ejecuciones de los piratas<br />

musulmanes. ­Los sistemas de defensa costera. Los aparejos<br />

corsarios y la lucha antimusulmana.­La cruzada contra Berbería: El<br />

detonante; la organización de la cruzada; la ejecución del proyecto y<br />

sus repercusiones.­Una recapitulación acerca de los métodos<br />

cristianos contra la piratería islámica.­Conclusión: Un balance<br />

secular. El cambio en la orientación marítima mediterránea. Fuentes<br />

y bibliografía. Apéndice documental. Índices].<br />

29. Regina SAINZ DE LA MAZA LASOLI, El monasterio de Sijena.<br />

Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, I (1208­<br />

1348), Barcelona, 1994, XXV+373 pp.<br />

[El monasterio de monjas hospitalarias de Sijena, fundado en el<br />

Somontano oscense en 1188, estuvo íntimamente ligado a la<br />

monarquía y nobleza de Aragón, constituyendo un centro religioso,<br />

cultural y artístico de primer orden.El presente libro constituye la<br />

primera parte de un catálogo de documentos sobre Sijena, dispersos<br />

y localizados entre los innumerables volúmenes de registros y cartas<br />

reales de la cancillería real, custodiados en el Archivo de la Corona<br />

de Aragón. En este volumen, que abarca el período 1208­1348, se<br />

recogen noticias de toda índole sobre la vida interna del monasterio,<br />

personajes, instituciones y poblaciones del reino.<br />

[Índice general.­Introducción. Catálogo de documentos. Índice de<br />

nombres].<br />

30. Roser SALICRÚ I LLUCH, El tràfic de mercaderies a Barcelona<br />

segons els comptes de la lleuda de Mediona (febrer de 1434), I,<br />

Barcelona, 1995, XIV+431 pp.<br />

[El llibre de comptes de la lleuda de Mediona del mes de febrer de<br />

1434, el més antic de la sèrie, conservada a l'Arxiu de la Catedral de<br />

Barcelona, registra els productes que, al llarg d'aquell mes, pagaren<br />

la Lleuda de Mediona o de Barcelona, d'acord amb el que preveia la<br />

versió catalana actualitzada del lleudari de 1222, del segle XIV.<br />

Tractant­se d'un mes de Quaresma, el tràfic de peix sec i salat<br />

(essencialment de sardina, arengada o rovellada, i bàsicament,<br />

encara, en mans de gallecs, portuguesos i castellans) n'és el<br />

protagonista indiscutible. Però també hi tenen cabuda altres tipus de<br />

productes, successivament analitzats al llarg de l'estudi: cuirs i pells,<br />

fusta i fusta obrada, metall i metall obrat, draperia i matèries primeres<br />

tèxtils, i un ampli ventall d'espècies, condiments, productes tintoris i<br />

altres "havers d'especieria". malgrat les limitacionsque pot tenir una<br />

font fiscal per a l'anàlisi del comerç i malgrat el fet que els<br />

barcelonins fossin francs de lleuda, aquesta font, analitzada a l'estudi<br />

i posteriorment editada, té un valor quantitatiu i qualitatiu<br />

inqüestionable per a l'anàlisi del tràfic de mercaderies a la<br />

Mediterrània de la primera meitat del segle XV].


[Índex general.­Presentació. Prefaci. Normes d'edició del manuscrit.<br />

Introducció. Primera part: Productes alimentaris. El peix sec i salat.<br />

Els alls. L'oli. La mel. Segona part. Altres tipus de productes. Cuirs i<br />

pells. La fusta i la fusta obrada. Els metalls i els metalls obrats.<br />

Draperia i matèries primeres tèxtils. Espècies, condiments, productes<br />

tintoris i altres havers d'especieria. Apèndix. Partides d'arengades<br />

consignades al llarg del mes de febrer de 1434. Comptes de la lleuda<br />

de Mediona (febrer de 1434). Índexs. Bibliografia citada].<br />

31. María Dolores LÓPEZ PÉREZ, La Corona de Aragón y el Magreb en<br />

el siglo XIV (1331­1410), Barcelona, 1995, X+968 pp.<br />

[Mariníes, zayyaníes y hafsíes controlan en el trescientos una de las<br />

principales zonas de abastecimiento de los operadores catalanes,<br />

pero sobre todo valencianos y mallorquines: el Magreb. Enclaves<br />

como Bona, Bugía, Alcudia, Argel, Tenes, Tedelis o Mostaganem<br />

constituyen los puntos de contacto, donde los mercaderes catalano­<br />

aragoneses adquieren cereales, lana o cera, pero también productos<br />

procedentes del África subsahariana. Un comercio que, según<br />

parece deducirse de la información ofrecida por las fuentes<br />

documentales catalano­aragonesas, está controlado<br />

mayoritariamente por comerciantes europeos establecidos en las<br />

áreas costeras del Magreb, pero que deja entrever una participación<br />

al menos significativa del elemento mercantil magrebí desplazado a<br />

los principales centros económicos de la Corona. Los contactos<br />

diplomáticos y los subsiguientes acuerdos establecidos entre los<br />

monarcas de la Corona de Aragón y los diferentes sultanes<br />

magrebíes determinarán en cierta medida el desarrollo de esos<br />

intercambios. Pero será principalmente la situación interna de estos<br />

sultanatos y las acciones piráticas y corsarias las que ejercerán una<br />

verdadera influencia en el normal desarrollo de los intercambios].<br />

[Índice general. ­Presentación. Introducción. Fuentes y bibliografía.<br />

­Primera parte. Las relaciones diplomáticas. 1. La Corona de Aragón<br />

y el sultanato de Fez.­2. La Corona de Aragón y el sultanato de<br />

Tremecén.­La Corona de Aragón y el Sultanato de Túnez. Segunda<br />

parte. Los intercambios comerciales. 4. La penetración comercial<br />

catalanoaragonesa en el Magreb. 5 La flota comercial. 6. Los<br />

operadores económicos. 7 Los métodos comerciales. 8 Las bases<br />

materiales del intercambio. Tercera Parte. las interferencias<br />

corsarias y piráticas. 9. Piratas y corsarios: Una cuestión pendiente.<br />

10. El corso y la piratería en las relaciones de la Corona de Aragón<br />

con el Magreb. 11. La financiación de las empresas corsarias.<br />

Conclusiones. Índice de Cuadros. Índice de nombres].<br />

32. Regina SÁINZ DE LA MAZA LASOLI, El monasterio de Sijena.<br />

Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, II (1348­<br />

1451), Barcelona, 1997, VIII+204 pp.<br />

[Este libro es continuación del Anejo nº 29. En este volumen, que<br />

abarca el período 1348­1451, tras una Introducción, se recogen<br />

también noticias de toda índole sobre la vida interna del monasterio<br />

de Sijena, personajes, instituciones y poblaciones del reino de<br />

Aragón].


33. Roser SALICRÚ I LLUCH, El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó<br />

1410­1458, Barcelona, 1998, 560 pp.<br />

[El análisis de las relaciones entre la Corona de Aragón y el sultanato<br />

nazarí de Granada en la primera mitad del siglo XV, que se revelan<br />

estrechamente interdependientes de las relaciones<br />

castellanogranadinas, permite revisar y reconstruir tanto la turbulenta<br />

historia interna granadina del período como la de sus contactos con<br />

Castilla].<br />

[Índex general: Pròleg.­Presentació.­Primera part. Ferran II, el<br />

d’Antequera, i Granada: la confluència de dues tradicions:<br />

Introducció.­1. Els precedents.­2. L’interregne.­3. La Corona d’Aragó i<br />

Granada durant el regnat de Ferran I, a l’entorn de les treves de<br />

model castellà.­Segona part. Alfons el Magnànim i Granada:<br />

Continuïtat i ruptura en el model diplomàtic a la recerca d’un nou<br />

equilibri peninsular: Introducció.­1. Alfons el Magnànim, Yusuf III i el<br />

primer regnat de Muhammad VIII el Petit.­2. El primer regnat de<br />

Muhammad IX l’Esquerrà (1419­1427).­3. El segon regnat de<br />

Muhammad VIII el Petit (1427­1429/30).­4. El segon regnat de<br />

Muhammad IX l’Esquerrà: Guerres amb Castella i l’ofensiva<br />

legitimista de Yusuf IV ibn al­Mawl (1430­1432/32).­5. El tercer<br />

regnat de Muhammad IX l’Esquerrà (1432­1445).­6. Yusuf V, Ismail i<br />

Muhammad IX l’Esquerrà (1445­1450).­7. El darrer regnat de<br />

Muhammad IX l’Esquerrà i l’associació al tron de Muhammad el Xic<br />

(1450­1453).­8. Els hereus de Muhammad IX l’Esquerrà: Muhammad<br />

X el Xic i Sad. ­Cloenda. ­Quadre genealògic. ­Mapa. ­Fonts<br />

arxivístiques i bibliogràfiques.­ Índexs].<br />

34. Roser SALICRÚ I LLUCH, Esclaus i propietaris d'esclaus a la<br />

Catalunya del segle XV. L'assegurança contra fugues, Barcelona, 1988,<br />

225 pp.<br />

[El análisis de un libro de cuentas de un seguro obligatorio contra la<br />

fuga de esclavos masculinos de la veguería de Barcelona de 1424­<br />

1425 abre las puertas a un estudio de la esclavitud en la Cataluña y<br />

en la Barcelona del siglo XV, que incide particularmente en la<br />

caracterización socioprofesional de los propietarios de esclavos y<br />

que, a raíz de la naturaleza de la fuente, puede establecer<br />

cuantificaciones rigurosas de la población servil masculina].<br />

[Sumari: Presentació.­Introducció.­La guarda d’esclaus de la<br />

Generalitat de Catalunya (1413­1431).­El Llibre de Comptes de la<br />

Guarda de la vegueria de Barcelona del primer semestre de<br />

1425.­Quadres.­ Apèndixs.­ Recull de la bibliografia citada.­ Índex<br />

general].<br />

35. Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ (ed.), Fiscalidad real y finanzas<br />

urbanas en la Cataluña medieval, Barcelona, 1999, 399 pp.<br />

[Índice.­Presentación.­H.KATSURA, L’Administration financière de la<br />

seigneurie de Montpellier sous le règne de Jacques Ier le<br />

Conquérant.­P.ORTEGA, La fiscalidad regia en el señorío templario y<br />

hospitalario de Ribera d’Ebre y Terra Alta (ca. 1270­ca. 1350).


R.SALICRÚ, Les demandes de la coronació de Ferran d’Antequera i<br />

d’Elionor d’Alburquerque al Principat de Catalunya. Una primera<br />

aproximació.­M.TURULL I P.VERDÉS, Sobre la hisenda municipal a<br />

“Constitucions y altres drets de Cathalunya” (1704). ­M.TORRAS, El<br />

deute públic a la ciutat de Manresa a la Baixa Edat Mitjana.­<br />

P.VERDÉS, La consolidació del sistema fiscal i financer a mitjans<br />

s.XIV: el cas de Cervera.­J.MORELLÓ, La crisi financera en una vila<br />

del Camp de Tarragona: Valls a principis del segle XV.­F.SABATÉ,<br />

La insolvència municipal a la segona meitat del segle XIV.­<br />

V.GIORGIO, Villes, “imposicions”, et privilèges royaux (1387­1405).­<br />

M.SANCHEZ, Fiscalidad y finanzas de una villa señorial catalana:<br />

Castelló d’Empúries, 1381­1382.­A.GALERA, Endeutament i fiscalitat<br />

senyorial a la Catalunya del segle XV. El cas del comtat de Cardona<br />

(anys 1419­1433)].<br />

36. Maria Teresa FERRER MALLOL i Damien COULON (eds.), L'expansió<br />

catalana a la Mediterrània a la Baixa Edat Mitjana. Actes del<br />

séminaire/seminari organitzat per la Casa de Velázquez (Madrid) i la<br />

Institució Milà i <strong>Fontanals</strong> (CSIC, Barcelona), [Barcelona, 1999], 208 pp.,<br />

2.000 ptes.<br />

[Índex.­Présentation, P.CRESSIER.­Presentació, M.T.FERRER.­<br />

J.AURELL, La moral de trabajo en la Barcelona mercantil<br />

bajomedieval.­D.COULON, Ascensión, apogeo y caída de Joan<br />

Lombarda, mercader­armador de Barcelona, comprometido con el<br />

comercio en el Mediterráneo Oriental (segundo tercio del S.XIV).­<br />

D.DURAN, Monarquia, consellers i mercaders. Conflictivitat en el<br />

Consolat català de Constantinoble a la primera meitat del S.XV.­<br />

M.T.FERRER, El Consolat de Mar i els Consolats d’Ultramar,<br />

instrument i manifestació de l’expansió del comerç català.­M.D.<br />

LÓPEZ, La expansión economica catalano­aragonesa hacia el<br />

Magreb Medieval.­C.MUTAFIAN, La Catalogne et le Royaume<br />

Arméniem de Cilicie (S.XIII­XIV).­R.SALICRÚ, La Corona de Aragón<br />

y Génova en el Reino de Granada en el S.XV.­D.VALÉRIAN, Le<br />

facteur économique dans la politique catalane à Bougie (S.XIII­XIV).­<br />

M.VILADRICH, Jaque al Sultán en el <strong>«</strong> damero maldito ». Edición y<br />

traducción de un tratado diplomático entre los mercaderes catalanes<br />

y el sultanato mameluco (1429)].<br />

37. Roser SALICRÚ I LLUCH, Documents per a la història de Granada<br />

del regnat d'Alfons el Magnànim (1416­1458), Barcelona, 1999, 573 pp.<br />

[Edición de 430 documentos directamente relacionados con la<br />

historia de Granada y de sus relaciones con la Corona de Aragón y<br />

con Castilla conservados en el Archivo de la Corona de Aragón<br />

(ACA) y en el Archivo del Reino de Valencia (ARV) del período que<br />

se corresponde con el reinado de Alfonso el Magnánimo (14161458).<br />

El libro, complementario del Anejo 33, pone al alcance de los<br />

investigadores la documentación fundamental para la reconstrucción<br />

de la historia granadina del período allí realizada]. [Índex:<br />

Introducció.­Criteris emprats en la transcripció i edició dels<br />

documents i en l’elaboració de l’índex<br />

toponomàstic.­Documents.­Índex toponomàstic.­Quadre cronològic<br />

de la successió al tron nassarita durant el regnat d’Alfons el<br />

Magnànim. Genealogia de la casa reial nassarita: a) Estat previ.­b)<br />

Proposta actual.­Mapa.­Fonts transcrites].


38. Maria Teresa FERRER; Josefina MUTGÉ, eds., De l'esclavitud a la<br />

llibertat. Esclaus i lliberts a l'Edat Mitjana, Barcelona 2000, 751 pp. Actes<br />

del Col⋅ loqui Internacional, celebrat a Barcelona del 27­29 de maig de 1999<br />

[Atendiendo al renovado interés por el mundo de la esclavitud, el<br />

Departamento de Estudios Medievales de la <strong>Institución</strong> <strong>Milá</strong> y<br />

<strong>Fontanals</strong> convocó en mayo de 1999 un Coloquio Internacional para<br />

debatir diversos aspectos de la esclavitud y de la liberación en las<br />

sociedades mediterráneas de la Baja Edad Media. Las actas,<br />

publicadas en 2000, contienen interesantes aportaciones sobre la<br />

esclavización y las diversas formas de salida de la esclavitud:<br />

rescate, fuga, manumisión...La integración de los libertos. Los<br />

diversos orígenes y ocupaciones de los esclavos etc.].<br />

[M. CHAROUITI HASNAOUI, Esclavos y cautivos según la ley<br />

islámica: condiciones y consecuencias.­A. FURIÓ, Esclaus i<br />

assalariats. La funció econòmica de l'esclavitud en la Península<br />

Ibèrica a la Baixa Edat Mitjana.­M.D. LÓPEZ, Sobre la trata de<br />

esclavos magrebíes: el aprovisionamiento de los mercados catalano­<br />

aragoneses (s. XIV).­H. SAKURAI, Tráfico humano hacia la España<br />

medieval. Manumisión y mecenazgo.­R. SALICRÚ, Entre el reclam<br />

de les terres islàmique i l'escapada septentrional: la<br />

institucionalització de la por a les fugues d'esclaus a la Catalunya<br />

tardomedieval.­M. DIAGO, Esclavitud y frontera en la Península<br />

ibérica bajomedieval.­B. CATLOS, Esclavo o ciudadano: fronteras de<br />

clase en la Corona de Aragón, s. XIII.­M.T. FERRER, Esclaus i<br />

lliberts orientals a Barcelona, s. XIV­XV.­J. HERNANDO, Els esclaus<br />

sarraïns. De l'esclavitud a la llibertat. Blancs, negres, llors i turcs.­J.<br />

MUTGÉ, Les ordinacions del municipi de Barcelona sobre els<br />

esclaus.­C. BATLLE, Els esclaus domèstics a Barcelona, vers<br />

1300.­M. COSTA, Els esclaus del monestir de Jonqueres. J.M.<br />

SANS, Els templers catalans, propietaris d'esclaus.­C. CUADRADA,<br />

Esclaus i esclaves a la Baixa Edat Mitjana: els diferents destins de<br />

canvi de vida.­M. TORRAS, L'esclavisme a Manresa en el segle<br />

XV.­X. SOLDEVILA, L'esclavitud a Torroella de Montgrí i la seva<br />

comarca (1270­1348).­I. FALCÓN, Los esclavos domésticos en<br />

Zaragoza en el siglo XV.­P. PUEYO, "Litterae pro captivis"<br />

concedidas por el arzobispo de Zaragoza, Dalmau de Mur, en los<br />

años 1433­1440.­J. HINOJOSA, De la esclavitud a la libertad en el<br />

reino de Valencia durante los siglos medievales.­M. RUZAFA, La<br />

esclavitud en la Valencia bajomedieval: mudéjares y musulmanes.<br />

F.J. MARZAL, El ciclo de la esclavitud sarracena en la Valencia<br />

bajomedieval: esclavización, rescate y vuelta a casa de los esclavos<br />

de Cherchell (1409­1425).­A. DÍAZ, Los redentores valencianos de<br />

cautivos sarracenos durante el siglo XV.­L. SCIASCIA, Schiavi in<br />

Sicilia: ruoli sociali e condizione umana.­G. COLESANTI, Las<br />

esclavas y los esclavos en los libros de cuentas de Catalina Llull.­D.<br />

DURAN, La Companyia Catalana i el comerç d'esclaus abans de<br />

l'assentament als ducats d'Atenes i Neopàtria.­A. FRANCO, Los<br />

negros libertos en las sociedades andaluzas entre los siglos XV al<br />

XVI.­T. VINYOLES, Integració de les llibertes a la societat<br />

barcelonina baixmedieval.­F. PLAZOLLES, Trayectorias sociales de<br />

los libertos musulmanes y negrofricanos de la Barcelona<br />

tardomedieval.­O. VAQUER, Els lliberts a Mallorca.­L. BALLETTO,<br />

Schiavi e manomessi nella Chio dei genovesi nel secolo XV.­S.


FOSSATI RAITERI, La schiavitù nelle colonie genovesi del Levante<br />

nel Basso Medioevo.­ F. ANGIOLINI, Padroni e schiavi nella Pisa del<br />

XV secolo.­A. LEONE, Documenti del banco Strozzi di Napoli (XV<br />

secolo)­S. CLARAMUNT, Civilización y Esclavitud. Conceptos<br />

antagónicos o simbióticos].<br />

39. Pascual ORTEGA, Musulmanes en Cataluña, las comunidades<br />

musulmanas de la encomiendas templarias y hospitalarias de Ascó y<br />

Miravet (Siglos XII­XIV), Barcelona, 2000, 192 pp.<br />

[Es un estudio de algunas de las comunidades islámicas que vivían<br />

en las tierras del Ebro, concretamente las de los dominios de<br />

templarios y hospitalarios. Analiza las explotaciones agrarias y el<br />

régimen de tenencia de las tierras. La dependencia de la población<br />

musulmana y el progresivo agravamiento de las condiciones de<br />

sumisión. La modificación en la organización de las comunidades, la<br />

aculturación y la introducción de nuevas instituciones así como las<br />

resistencias que generó este proceso].<br />

[Prólogo.­Introducción.­La permanencia de musulmanes después de<br />

la conquista: núcleos habitados y cantidad de población.­El trabajo<br />

de la tierra: explotaciones agrarias y régimen de tenencia.La<br />

dependencia de la población musulmana: progresivo agravamiento<br />

de las condiciones de sumisión.­Las modificaciones en la<br />

organización de las comunidades: desnaturalización e introducción<br />

de instituciones.­Algunas resistencias frente a la reducción del<br />

espacio cultural vital islámico.­Recapitulación yconsideraciones<br />

finales.­Índice de tablas. Mapa].<br />

40. María Teresa FERRER MALLOL, Corsarios castellanos y vascos en<br />

el Mediterráneo medieval, Barcelona, 2000, 352 pp.<br />

[La hostilidad entre pueblos, en la Edad Media, no siempre se dirimía<br />

de forma abierta. Con frecuencia se manifestaba, en el mar, a través<br />

de la acción de los corsarios, que armaban por su cuenta, pero<br />

habían de atenerse a unas normas de conducta y de control<br />

establecidas por las autoridades, normas que con frecuencia<br />

conculcaban. La autora recoge en tres estudios, la vida y la muerte<br />

de algunos corsarios famosos y la lucha de las autoridades<br />

castellanas y catalanas para contener la extensión de la guerra en<br />

corso: Los corsarios castellanos y la campaña de Pero Niño en el<br />

Mediterráneo (1404) Documentos sobre "El Victorial" (estudio<br />

publicado hace algunos años en "Anuario de Estudios Medievales",<br />

con la bibliografía puesta al día). Vida, aventuras y muerte de un<br />

corsario castellano: Diego Gonzálvez de Valderrama, alias Barrasa<br />

(†1410) (trabajo inédito). Pedro de Larraondo, un corsario vizcaíno<br />

en el Mediterráneo oriental (1405­1411) trabajo que refunde y amplia<br />

dos artículos publicados precedentement].<br />

41. Pere ORTÍ GOST, Renda i fiscalitat en una ciutat medieval:<br />

Barcelona, segles XII­XIV, Barcelona, 2000, 736 pp.<br />

[Monografia dedicada a l’estudi de l’estructura de la renda feudal a la<br />

ciutat de Barcelona. Centrada en l’anàlisi dels diferents components<br />

de la renda i la fiscalitat que es desenvoluparen a Barcelona entre els<br />

segles XII i XIV a partir de l’estudi del patrimoni reial i dels sistemes<br />

fiscals municipal i d’Estat, aquest treball permet replantejar el paper<br />

del rei, com a senyor de la ciutat, i del municipi barceloní a l’època<br />

medieval].


[Sumari: Pròleg.­Presentació.­Introducció.­Primera part: Renda.<br />

1. Cases, taules i obradors.­2. Els maells i les carnisseries.<br />

3. Els forns.­4. Els molins del Rec Comtal de Barcelona.­5.<br />

Conclusions.­Segona part: Fiscalitat: 1. Els impostos sobre la<br />

compravenda, la circulació i el consum de mercaderies.­2. Els<br />

impostos directes.­3. Conclusions.­Conclusions<br />

generals.­Apèndixdocumental.­ Fonts i Bibliografis.­Índex onomàstic,<br />

toponímic.­Índexde gràfics, plànols i quadres.­ Índex general].<br />

42. Maria Teresa FERRER MALLOL; Josefa MUTGÉ VIVES; M. RIU i RIU<br />

(eds.), El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles IX­XVIII).<br />

Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i<br />

antropològics, Barcelona, 2001, 659 pp. (Actes del Col⋅loqui celebrat a la<br />

Institució Milà i <strong>Fontanals</strong>, CSIC, Barcelona del 3 al 5 de novembre de<br />

1999).<br />

[PONÈNCIES: Joan VILÀ­VALENTÍ, Aspectes geogràfics i territorials<br />

del mas.­Manuel RIU, Aspectes històrics i arqueològics del<br />

mas.­Ignasi TERRADAS, La casa mítica i la casa jurídica. Reflexions<br />

sobre un contrast entre el País Basc i Catalunya<br />

COMUNICACIONS: Clara ARBUÉS; Jaume OLIVER, Pocs prats per<br />

a tants masos? Els prats en els espais agraris feudals de<br />

muntanya:els casos de Sorre (Vall d’Àssua­Pallars Sobirà) i Músser<br />

(BaridàCerdanya).­David GUASCH I DALMAU, Premses i vi al<br />

Pirineu (segles IX­X).­Pere BENITO I MONCLÚS, La formació de la<br />

gran tinença pagesa i la gènesi del mas com a estructura senyorial<br />

(segles XII­XIII).­Lídia DONAT; Rosa LLUCH; Elvis MALLORQUÍ;<br />

Xavier SOLDEVILA; Lluís TO FIGUERAS, Usos i abusos del<br />

concepte de mas: el cas de la regió de Girona (segles<br />

XIII­XIV).­Víctor FARÍAS ZURITA, El “mas” en los dominios reales de<br />

Terrassa según una encuesta real de los años 1311­1314.­Maria<br />

Teresa FERRER I MALLOL, Establiments de masos després de la<br />

Pesta Negra.­Dèlia IBÁÑEZ JIMÉNEZ, Les fonts notarials en l’estudi<br />

del mas i la família (segles XIII­XIV).­Jeroni MONER I CODINA, La<br />

“sala” com a espai vertebrador de l’evolució tipològica del mas.­<br />

Josefina MUTGÉ I VIVES, La “Casa d’Espiells”, propietat del<br />

monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona.­Daniel PIÑOL<br />

ALABART, Els establiments de masos al Camp de Tarragona:<br />

algunes dades de diplomàtica notarial (segles XIII­XIV).­Ramon<br />

RIPOLL MASFERRER, La masia i l’esgrafiat barroc. Can Masferrer<br />

de Sant Sadurní d’Osormort (segle XVIII).­Assumpta SERRA I<br />

CLOTA, Anàlisi del procés de la vil⋅la al mas.­Xavier SOLDEVILA I<br />

TEMPORAL, Els masos del monestir d’Amer al Baix Empordà al<br />

començament del segle XIV.­Enric SUBIÑÀ I COLL, El mas Arnó<br />

d’Agell (Els Frares), a Cabrera de Mar, entre els segles XIV i<br />

XVII.­Carles VELA I AULESA, Aspectes de l’economia d’un domini<br />

rural barceloní: la “Torre Baldovina”.­Teresa VINYOLES I VIDAL, La<br />

qualitat de vida en un mas del Vallès al segle XV. Estudi d’un<br />

inventari del mas Canals de Rubí (Can Rosés).­Modest BARRERA I<br />

AYMERICH, Autarquía i lògica de la reproducció social. Masovers i<br />

pobletans de Culla durant el segle XVIII.­ Martina CAMIADE BOYER,<br />

Les estratègies matrimonials dels masos catalans de l’Albera, a<br />

l’Època Moderna.­Xavier CIURANS I VINYETA, El món material de<br />

les masies benestants del Vallès a l’Època Moderna.­Rosa


CONGOST; Pere GIFRE; Xavier TORRES, Del mas a la masoveria.<br />

Les transformaciona del mas català a l’Època Moderna: l’exemple de<br />

la regió de Girona.­Ramon RIPOLL MASFERRER; Gemma<br />

VINYES­MIRALPEIX SALA, El Llibre Mestre del mas Vinyes (1791).<br />

Advertències de com conduir un mas.­Pere GIFRE I RIBAS; Rosa<br />

LLUCH I BRAMON, Continuïtats del mas català abans i després de<br />

la Sentència Arbitral de Guadalupe (segles XV­XVI).­Margarida<br />

COSTA I TROST, El mas i la intervenció arquitectònica.­Magda<br />

SAURA I CARULLA, El mas Castellar de Pontós i la “Chora”<br />

d’Empúries.]<br />

43. Jordi MORELLÓ BAGET, Fiscalitat i Deute Públic en dues viles del<br />

Camp de Tarragona: Reus i Valls, segles XIV­XV, Barcelona, 2001, 1007<br />

pp.<br />

[Aquesta monografia aborda, de forma exhaustiva, el tema de la<br />

fiscalitat i de les finances municipals en dues viles catalanes, Reus i<br />

Valls, durant els segles XIV­XV. Totes dues poblacions serveixen<br />

com a exemple en el procés de construcció i consolidació de la<br />

hisenda municipal que tingué lloc a Catalunya al final de l’Edat Mitja.<br />

L’obra posa de manifest com el principal motor d’aquest procés va<br />

ser la pressió econòmica de la Corona i el seu resultat final fou<br />

l’organització d’un complex sistema basat en l’impost directe, en<br />

l’impost indirecte i en el crèdit a curt i llarg termini].<br />

[Sumari: Prólogo.­Introducció.­Fonts.­Bibliografia.­Primera part: El<br />

marc territorial. L’impacte de la fiscalitat reial i senyorial al Camp de<br />

Tarragona. 1. Singularitats d’un senyoriu eclesiàstic.­2. Una pressió<br />

fiscal emergent (final s. XIII­primera meitat s. XIV).­3. Intensificació<br />

de la fiscaloitat (segona meitat del s. XIV).­4. Les demandes fiscals<br />

dels successors de Pere el Cerimonióds. Annex: Els registres de focs<br />

al Camp de Tarragona.­5. Conclusions.­Segona Part: El marc local:<br />

fiscaloitat i endeutament: 1. La fiscalitat directa. L’impost sobre el<br />

patrimoni. Conclusions.­2. La fiscalitat indirecta. L’impost sobre el<br />

consum i el comerç. Conclusions.­ 3. Una tercera opció fiscal.<br />

L’impost sobre la renda. Conclusions.­4. El recurs al crédit.<br />

Conclusions.­5. L’equilibri financer i el pes del deute.<br />

Conclusions.­Conclusions generals. Apèndix documental.­Índex de<br />

documents.­Índex onomàstic i toponímic.­Índexs de gràfics, plànols i<br />

qüadres. Índex general].<br />

44. Andrés DIAZ BORRAS, El miedo al Mediterráneo: La caridad popular<br />

valenciana y la redención de cautivos bajo el poder musulmán (1323­<br />

1539), Barcelona, 2001, 366 pp.<br />

[Se trata en esta obra de la cuestión del cautiverio y de la esclavitud<br />

en el Mediterráneo medieval; de la organización de los<br />

procedimientos de redención (Orden de los Trinitarios, Orden de los<br />

Mercedarios), de la redención de los cautivos en la sociedad<br />

valenciana y de la consolidación de la actividad redentora].<br />

[Sumario: Introducción. La cuestión del cautiverio y la esclavitud.­<br />

Capítulo I. El cautiverio medieval.­Capítulo II. La organización de los<br />

procedimientos de redención.­Capítulo III. La redención de cautivos<br />

en la sociedad valenciana.­ Capítulo IV. La consolidación de la<br />

institución (1399­1486).­Capítulo V. Los años de transición a la<br />

modernidad (1486­1539).­Apéndice: Redenciones de cautivos<br />

musulmanes en Valencia.­Conclusiones.­Bibliografía.­Índices<br />

detablas, gráficos e ilustraciones.­Índice de nombres].


45. Josefina MUTGÉ I VIVES, Pergamins del monestir benedictí de Sant<br />

Pau del Camp de Barcelona, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (segles<br />

XIIXIV), Barcelona, 2002. 364 pp.<br />

[Edició de noranta­quatre pergamins referents al monestir benedictí<br />

de Sant Pau del Camp de Barcelona, conservats a l’Arxiu de la<br />

Corona d’Aragón. L’edició va precedida d’un estudi introductori en el<br />

qual s’analitza el domini territorial del cenobi, les causes de la seva<br />

formació, l’explotació del domini i la comunitat monàstica. Aquesta<br />

documentació té especial interès per a l’estudi de l’emfiteusi en el<br />

territori de Barcelona en els segles de referència]<br />

[Sumari : Pròleg.­Fonts i bibliografia­I. El domini territorial del<br />

monestir de Sant Pau del Camp.­II. Causes de la formació del domini<br />

territorial.­III. Explotació del domini territorial.­IV. La comunitat del<br />

monestir.­ Col⋅lecció diplomàtica.­ Índexs].<br />

46. Andrés DÍAZ BORRÁS, El ocaso cuatrocentista de Valencia en el<br />

tumultuoso mediterráneo (1400­1480), Barcelona, 2002. 434 pp.<br />

[Monografía dedicada al análisis de la conflictoividad que existió en el<br />

Mediterráneo occidental entre 1400 y 1480, como consecuencia de la<br />

piratería, tanto musulmana como cristiana. Se da noticia de los<br />

piratas más conocidos de la época. Se estudian, asimismo, los<br />

métodos de defensa adoptados, tanto por tierra como por mar, y las<br />

repercusiones económicas de los ataques piráticos, que trajeron<br />

como consecuencia la decadencia de Valencia en el Cuatrocientos].<br />

[Sumario: Introducción.­Primera parte: El problema.­ Capítulo I: Los<br />

protagonistas.­Capítulo II: El elenco de los piratas más conocidos.­<br />

Segunda parte: Métodos de defensa. Capítulo III: El encastillamiento<br />

en tierra.­Capítulo IV: Los aparejos navales.Tercera parte: Las<br />

repercusiones económicas.­Capítulo V: El final de los negocios<br />

seguros.­Capítulo VI: Las dificultades dentro de la<br />

confederación.­Capítulo VII: La aristocracia dentro de la piratería.­<br />

Conclusión.­Fuentes y bibliografía.­Índice general.­Índice de tablas.­<br />

Índice de nombres].<br />

47. Daniel DURAN I DUELT, El “ manual del viatge fet per Berenguer<br />

Benet a Romania, 1341­1342", Barcelona, 2002. 500 pp.<br />

[Aquesta obra consisteix en l’estudi i en l’edició del llibre de comptes<br />

del mercader barceloní Berenguer Benet, que es conserva a l’Arxiu<br />

de la Catedral de Barcelona. El llibre de comptes de Berenguer<br />

Benet és molt important per a l’estudi del comerç català a<br />

Constantinoble i a Pera i, en general, per al coneixement de les<br />

activitats econòmiques dels mercaders occidentals a l’esmentada<br />

zona a mitjan segle XIV].<br />

[Sumari: Presentació.­Introducció.­I. El comerç català amb Bizanci,<br />

dels orígens a la primera meitat del segle XIV.­2. Berenguer Benet,<br />

un mercader barceloní del tres­cents.­3. El manuscrit.­4. Pesos,<br />

mides i mesures.­5. La moneda.­6. Embalatges i contenidors.­7.<br />

Productes comercialitzats.­8. Costos afegits.­9. Afers comercials:<br />

formes, ritme i protagonistes.­10. Valoració econòmica.­Edició del<br />

Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania,<br />

1341­1342.­Fonts i Bibliografía.­Índex de quadres, plànols i<br />

il⋅lustracions.­Índex toponomàstic, analític i de matèries].


48. Esther REDONDO GARCÍA, Població i fiscalitat a la Catalunya del<br />

segle XIV: el fogatjament de 1378, Barcelona, 2002. 528 pp.<br />

[En este libro se recogen todos los datos toponímicos y<br />

jurisdiccioinales contenidos en el recuento de fuegos ordenado en<br />

1378 por las Cortes catalans. La importancia de dicho recuento<br />

radica en que fue el instrumento utilizado para repartir todos los<br />

donativos que se repartieron via fogatge durane el resto del siglo XIV<br />

y todo el siglo XV].<br />

[Sumari : Introducció.­Relació de topònims.­Quadres: 1. Relació per<br />

bisbats.­2. Relació per comissions i vegueries.­3. Relació per<br />

regions, comarques i municipis.­4. Relació per nombre de focs i<br />

vegueries.­5. Relació general per nombre de focs.­6. Relació per<br />

jurisdiccions i senyors.­ Mapes].<br />

49. Daniel DURAN DUELT, Kastellórizo, una isla griega bajo dominio de<br />

Alfonso el Magnánimo (1450­1458). Colección documental, Barcelona,<br />

2003. 158 pp.<br />

[Esta obra consiste en un análisis de la implantación<br />

catalanoaragonesa en la isla griega de Kastellórizo durante el<br />

reinado de Alfonso el Magnánimo (1450­1458). Se editan, asimismo,<br />

todos los documentos concernientes a la isla en ese periodo,<br />

procedentes del Archivo de la Corona de Aragón (Barcelona)].<br />

[Sumari: Introducción.­Alfonso el Magnánimo, el Mediterráneo<br />

Oriental y el Islam levantino.­Cesión y ocupación de Kastellórizo.La<br />

organización del nuevo dominio (1451­1452).­Un nuevo orden<br />

(1452­1458).­Economía y sociedad en el Kastellórizo alfonsino.­ Las<br />

fortificaciones.­Conclusión.­Colección diplomática.­Bibliografía.Índice<br />

toponomástico.­ Índice de mapas planos y fotografías].<br />

50. Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Pagar al rey en la Corona de Aragón<br />

durante el siglo XIV, Barcelona, 2003. 582 pp.<br />

[Se trata de una colección de 14 artículos ya publicados que giran en<br />

torno a la fiscalidad real ordinaria, ejercida sobre las tierras de<br />

realengo, a la fiscalidad negociada y otorgada en asambleas de<br />

Cortes y Parlamentos, y al papel que representó la Corona en la<br />

construcción y consolidación del sistema fiscal municipal].<br />

[Sumario: Primera parte: Las diferentes caras de la fiscalidad real:<br />

1. La fiscalidad catalanoaragonesa y las aljamas de judíos en la<br />

época de Alfonso IV (1327­1336).­2. La fiscalidad extraordinaria en el<br />

reino de Aragón durante el primer tercio del siglo XIV: los subsidios<br />

para la campaña granadina (1329­1333).­3. Después de Aidú de<br />

Turdu (1347): los sucesos de Cerdeña y sus repercusiones en el<br />

patrimonio real.­4. Fiscalidad pontificia y finanzas reales en Cataluña<br />

a mediados del s. XIV: las décimas de 1349, 1351 y 1354.­5.<br />

“Defensar lo principat de Cathalunya” en la segunda mitad del siglo<br />

XIV: de la prestación militar al impuesto.­Segunda parte: Cortes<br />

parlamentos y fiscalidad.­6. La contribución valenciana a la cruzada<br />

granadina de Alfonso IV de Aragón (1327­1336).­7. (En colaboración<br />

con Silvia Gassiot), La “Cort General” de Barcelona (1340) y la<br />

contribución catalana a la guerra del Estrecho.­8. “Corts”,<br />

“Parlaments” y fiscalidad en Cataluña: las “profertes” para las guerras<br />

mediterráneas (1350­1356).­9. 1289/92 y 1342/44: dos fechas<br />

cruciales en la evolución de la fiscalidad real y urbana en<br />

Cataluña.­Tercera parte: Fiscalidad real, ciudades y finanzas


urbanas: 10. Las ciudades y villas de Cataluña en la financiación de<br />

la conquista de Cerdeña (1321­1326). 11. (En colaboración con Pere<br />

Orti Gost), La Corona en la génesis del sistema fiscal municipal de<br />

Cataluña (1300­1360).­12. El sistema fiscal de los municipios<br />

catalanes y valencianos del dominio real en la Baja Edad Media.­13.<br />

Fiscalidad y finanzas de una villa señorial catalana: Castelló<br />

d’Empúries, 1381­1382..­14. Deuda pública, monarquía y ciudades<br />

en los paises de laCorona de Aragón (siglos XIV y XV).­Índice<br />

onomástico y toponímico].<br />

51. Pere BENITO I MONCLÚS, Senyoria de la terra i tinença pagesa al<br />

comtat de Barcelona (segles XI­XIII), Barcelona, 2003. 831 pp.<br />

[Estudia els canvis que es varen produir en les relacions entre<br />

senyors i pagesos en les terres de l’antic comtat de Barcelona entre<br />

mitjan segle XI i final del XIII: 1. La reconversió de les antigues<br />

dominicaturae señoriales al sistema del mas; 2. Ampliació de la<br />

tinença pagesa; 3. Implantació de la servitud de la gleva; 4. Ofensiva<br />

judicial dels senyors contra els pagesos a la primera meitat del segle<br />

XIII; 5. Orígens de l’emfiteusi a les zones periurbanes durant el segle<br />

XIII].<br />

[Sumari: Pròleg.­Introducció.­Part preliminar: 1. Fonts i<br />

bibliografia.­2. Senyoria de la terra i relacions agràries a la Catalunya<br />

medieval (segles X­XIII. Una panoràmica historiogràfica.­Primera<br />

part: Complantació i mitgeria: 3. La complantació de vinyes al territori<br />

de Barcelona.­4. L’explotació de les grans dominicatures bladeres: la<br />

mitjeria.­Segona part: Tinença pagesa: 5. El naixement de la tinença<br />

pagesa.­ 6. De la fundació del mas.­ 7. L’ascens d’una elit pagesa (I):<br />

tinences avantatjoses.­ 8. L’ascens d’una elit pagesa (II). La tinença<br />

ampliada.­9. L’emergència del costum territorial.­Tercera part:<br />

Servitud i justícia: 10. Els orígens de la servitud pagesa.­11. El<br />

naixement d’una justícia de la terra.­12. La crisi de l’alou pagès.­13.<br />

Reconeixement i capbrevació.­Quarta part: Emfiteusi.­14 Orígens i<br />

desenvolupament inicial de l’emfiteusi.­15.Entrades i lluïsmes.­ 16.<br />

Censos.­ Conclusions.­ Índexs].<br />

52. Josep HERNANDO <strong>DEL</strong>GADO, Els esclaus islàmics a Barcelona:<br />

blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat. Segle XIV,<br />

Barcelona, 2003. 787 pp.<br />

[Mitjantçant la documentació notarial,l’autor estudia la població<br />

esclava musulmana de Barcelona en el segle XIV, des de tots els<br />

punts de vista (demogràfic, racial, segons l’edat, etc.), Són<br />

analitzades les compravendes d’esclaus, la qual cosa permet de<br />

conèixer els seus propietaris. Entre els diversos aspectes que<br />

s’aborden en aquest llibre, hom hi troba les malalties i els defectes<br />

físics dels esclaus, la legislació sobre l’esclavitud, recollida en el Dret<br />

Romà i en les Ordinacions municipals de Barcelona, la integració<br />

laboral dels esclaus, etc., etc., com també la seva cristianització i<br />

manumissio].<br />

[I. Introducció: Els esclaus islàmics i la documentació notarial.­II.<br />

Bibliografia.­III. Els esclaus islàmics: demografia.­IV Vendes, preus,<br />

propietaris i tractants d’esclaus.­V. L’estat físic dels esclaus: malalties<br />

i defectes. La redhibició i l’evicció i la compravenda d’esclaus.­VI.<br />

Integració dels esclaus pel treball.­VII. De l’Islam al Cristianisme. El<br />

procés d’integració dels esclaus per mitjà de la religió.­VIII. De<br />

l’esclavitud a la llibertat.­ XI. Llibertat i integració social.­ X. Apèndix


documental.­ Índexs].<br />

53. Carles VELA I AULESA, L’obrador d’un apotecari medieval segons el<br />

Llibre del comptes de Francesc Canes (Barcelona, 1378­1381),<br />

Barcelona, 2003. 399 pp.<br />

[L’edició i l’estudi del llibre de comptes —únic conegut d’aquesta<br />

mena—, de l’especier barceloní Francesc Canes, permet de conèixer<br />

de primera ma el funcionament d’una farmàcia medieval. Cal tenir en<br />

compte que, a la Baixa Edat Mitjana, les “farmàcies” eren, al mateix<br />

temps, dispensadores de medicaments i distribuïdores d’espècies<br />

orientals, dolços i productes de cosmètica, per consegüent, l’estudi<br />

de la seva comptabilitat ens permet d’endinsar­nos en els<br />

mecanismes del comerç a la menuda d’aquests productes].<br />

[Presentació, Introducció.­1. El darrer llibre de comptes de<br />

l’especieria de Francesc ses Canes.­2. Francesc ses Canes,<br />

especier i ciutadà de Barcelona i la seva casa.­Elllibre de comptes de<br />

Francesc ses Canes (1378­1381).­ Índexs].<br />

54. Josefina MUTGÉ VIVES, Política, urbanismo y vida ciudadana en la<br />

Barcelona del siglo XIV, Barcelona, 2004. XII+427 pp.<br />

[Se recogen en este libro quince trabajos relativos a Barcelona,<br />

publicados anteriormente de forma dispersa, entre 1965 y 2001.<br />

Estos quince artículos aparecen en la obra agrupados en tres<br />

secciones: seis se refieren a la política exterior de la ciudad condal;<br />

cuatro abordan cuestiones urbanísticas (abertura de calles y plazas,<br />

construcción de las murallas y de las atarazanas); y los cinco<br />

restantes se refieren a temas de vida ciudadana como<br />

abastecimiento, alimentación, grupos sociales, etc. Se publican<br />

documentos inéditos].<br />

[Introducción. Primera parte: Política exterior de Barcelona: 1.<br />

Proyección de Barcelona en el ámbito peninsular. Noticias sobre el<br />

consulado de catalanes en Sevilla, 1282­1327.­2. El “Consell” de<br />

Barcelona en la política siciliana de Jaime II (12911327).­3. El<br />

“Consell” de Barcelona en la guerra catalanogenovesa, durante el<br />

reinado de Alfonso el Benigno (1327­1336).­4. La guerra entre<br />

Barcelona i Gènova de 13301335: Documentació barcelonina.­5.<br />

Notícies i documents sobre les relacions entre Barcelona i Sicília<br />

durant el regnat d’Alfons el Benigne (1327­1336).­6. Notícies i<br />

documents sobre les relacions entre Barcelona i Nàpols durant la<br />

guerra de Gènova de 1333­1335.­Segunda parte: El urbanismo en<br />

la Barcelona del siglo XIV: 7. Millores urbanístiques a Barcelona<br />

durant el regnat d’Alfons el Benigne (1327­1336).­8. Contribución al<br />

estudio del urbanismo en la Barcelona del siglo XIV. Noticia<br />

documental de la pavimentación de una plaza y una calle en 1356.­<br />

9. Les Drassanes de Barcelona en temps d’Alfons el Benigne i de<br />

Pere el Cerimoniós.­10. Noticias y documentos sobre las murallas de<br />

Barcelona en la época de Pedro el Ceremonioso.­Tercera parte<br />

:Vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV: 11. L’abastament de<br />

blat a la ciutat de Barcelona en temps d’Alfons el Benigne.­12.<br />

L’abastament de peix i carn a Barcelona en el primer terç del segle<br />

XIV.­13. Les ordinacións del municipi de Barcelona sobre els<br />

esclaus.­14. Documents sobre vida ciutadana i urbanisme a<br />

Barcelona, durant el regnat d’Alfons el Benigne.­15. Pedro el<br />

Ceremonioso y la capilla real de Barcelona.Índices].


55. Pere VERDÉS I PIJUAN, “ Per ço que la vila no vage a perdició” . La<br />

gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 1387­1516),<br />

Barcelona, 2004. 559 pp.<br />

[En aquest llibre es tracta de l’evolució de l’hisenda municipal de la<br />

vila de Cervera durant el segle XV, concretament, la gestió de<br />

l’enorme deute a llarg termini, contret durant el segle XIV pel<br />

consistori de la dita població, per a poder fer front a les constants<br />

demandes de la Corona i a d’altres necessitats de la comunitat.<br />

Aquesta qüestió va constituir la principal obsessió del govern<br />

municipal de Cervera (igual com en altres localitats catalanes), fins a<br />

un punt que es va veure obligada a adoptar una complexa política<br />

financera, per tal d’evitar la bancarrota del municipi i la ruïna de la<br />

població].<br />

[Sumari. Pròleg.­Introducció.­Fonts.­Bibliografia.­Proemi. Els<br />

antecedents de l’endeutament municipal (1330­1387).­Capítol 1. La<br />

crisi de la Hisenda (1387­1410).­Capítol 2. La creació d’un sisterma<br />

financer municipal (1410­1462).­Capítol 3. El reajustament de les<br />

finances.­Capítol 4. Les característiques del deute municipal<br />

(1387­1516).­Conclusions generals.­ Apèndixs.­ Índex onomàstic i<br />

toponímic.­ Índex de quadres i de gràfics].<br />

56. 57, 63 y 64. Josep BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media:<br />

Barcelona y su entorno en los siglos XII y XIV (1200­1344), 4 vols.<br />

[Estudio exhaustivo, con sólida base documental, de la vida cotidiana<br />

y de los sentimientos de los hombres y mujeres que vivieron en la<br />

diócesis de Barcelona entre los años 1200 y 1334, desde la óptica de<br />

su expresión religiosa. Se pone de manifiesto que la vida en la<br />

ciudad se desenvolvía en el ambiente de una fe profunda que<br />

modulaba la vida de sus habitantes desde el nacimiento hasta la<br />

muerte].<br />

[VOLUMEN I. Sumario: Presentación. Preámbulo.­Primera parte.<br />

Cuadros, Fuentes y Bibliografía. Conclusiones.­Segunda parte: Vida<br />

éticorreligiosa de los fieles: I. Elemental instrucción.­II. Aceptación de<br />

las principales pautas comunes.­III. Otros compinentes importantes<br />

éticorreligiosos de la sociedad.­IV. El genuino sentimiento religioso<br />

popular. VOLUMEN II. Sumario: Continuación de la Segunda parte:<br />

Vida éticorreligiosa de los fieles: V. Empeño localista.­VI. Elementos<br />

básicos para el servicio parroquial.­VII. Derechos, patrimonio y<br />

defensa.­VIII. Formas positivas de vida cristiana.­IX. Entre la fe y la<br />

superstición.­ X. Al margen de la ortodoxia. VOLUMEN III.<br />

Continuación de la Segunda parte: Vida éticorreligiosa de los fieles:<br />

XI. Conducta y moral.­XII Fuerza e ineficacia de la censura<br />

eclesiástica. Conclusiones. Tercera parte : El cuerpo eclesiástico: I.<br />

Los eclesiásticos y la sociedad.­II. La persona y la conducta del<br />

clérigo globalmente.­ III. Excesos comunes. VOLUMEN IV (De<br />

inminente aparición)].


58. Maria Teresa FERRER I MALLOL; Josefina MUTGÉ I VIVES; Manuel<br />

SÁNCHEZ MARTÍNEZ (eds.), La Corona catalanoaragonesa i el seu<br />

entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, 2005. XIV+414<br />

pp.(Actes del Seminari celebrat a Barcelona els dies 27 i 28 de novembre<br />

de 2003).<br />

[Se publican quince artículos referentes a diversos aspectos del<br />

Mediterráneo medieval, presentados en el seminario por estudiosos<br />

españoles, italianos y franceses] [Presentació.­Prim BERTRAN<br />

ROIGÉ, Les respostes de la baixa nobles catalana al reclam de Pere<br />

el Cerimoniós per anar a sardenya (!354).­Alessandra CIOPPI, I<br />

Registri di Jordi di Planella “batlle general” di Sardegna. Note<br />

sull’amministrazione di un ufficiale regio alla fine del XIV<br />

secolo.­Daniel DURAN I DUELT, De l’autonomia a la integració: la<br />

participació siciliana en el comerç oriental als segles XIV i XV.­Maria<br />

Teresa FERRER I MALLOL, La defensa marítima catalana contra el<br />

cors barbaresc. La reacció després del saqueig de Barenys<br />

(1406).­Josep HERNANDO, Lletres de canvi i llurs protests. Lletres<br />

de canvi girades des de l’illa de Sardenya.­Maria Grazia MELE, Le<br />

“Costas de Africa y Levante” nei primi decenni del secolo XVI.­Maria<br />

Giuseppina MELONI, Ufficiali della Corona d’Aragona in Corsica<br />

(secoli XIV­XV).­Josefina MUTGÉ I VIVES, La inseguretat en el<br />

Mediterrani Occidental. Acord entre el rei catalanoaragonès Pere el<br />

Cerimoniós i el francès Joan II de Valois per a la solució de les<br />

marques existents entre ambdós regnes (1351).­Anna Maria OLIVA,<br />

Il consiglio regio nel regno di Sardegna. Prime ricerche.­Pere ORTI<br />

GOST, Les alienacions del patrimoni reial i el finançament de la<br />

conquesta de Sardegna de 1323­1324.­Stéphane PÉQUIGNOT, “De<br />

nostro beneplacito et licencia”: la mediación de Pedro Fernández de<br />

Híjar en Italia, 1316­1317.­Roser SALICRÚ I LLUCH, Una lluita per<br />

un mercat: catalans, algueresos i genovesos i el corall de Sardenya a<br />

la primeria del segle XVI.Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Las Cortes<br />

de Cataluña en la financiación de la guerra de Arborea (segunda<br />

mitad del siglo XIV).­Olivetta SCHENA, Notai iberici a Cagliari nel XV<br />

secolo. Proposte per uno studio prosopografico].<br />

59. María Teresa FERRER MALLOL, Entre la paz y la guerra. La Corona<br />

catalanoaragonesa y Castilla en la Baja Edad Media, Barcelona, 2005.<br />

662 pp.<br />

[Analiza dos guerras entre ambos estados, la de 1296­1304 y la de<br />

1356­1369, llamada “de los dos Pedros”, centrándose especialmente<br />

en los acontecimientos en la frontera meridional del reino de<br />

Valencia. Como consecuencia de la primera, la Corona de Aragón<br />

ganó la mitad del antiguo reino de Murcia, anexionada al reino de<br />

Valencia, mientras que la segunda significó una destrucción terrible].<br />

[Sumario: Introducción.­Capítulo 1. La Corona catalano­aragonesa y<br />

Castilla (siglos XII­XIV). Elementos de coincidencia y<br />

divergencia.­Capítulo 2. La guerra con Castilla de 1296­1304. La<br />

conquista del reino de Murcia por Jaime II. Apéndice al Capítulo 2:<br />

Apéndice de bienes confiscados. Viejos y nuevos<br />

propietarios.­Capítulo 3. La minoría islámica del reino de Murcia<br />

durante la conquista de Jaime II (1296­1304).­Capítulo 4. Entre dos<br />

guerras en la frontera meridional valenciana.­Capítulo 5. Causas y<br />

antecedentes de la guerra de los Dos Pedros.­Capítulo 6. La<br />

frontera meridional valenciana durante la guerra con Castilla de<br />

1356­1369.­ Capítulo 7. El infante Martín y un proyecto de<br />

intervención en la guerra de Portugal (1381).­Capítulo 8. La ruptura


comercial con Castilla y sus repercusiones en Valencia (1403­1409).<br />

Apéndice documental.­ Bibliografía.­ Índices].<br />

60. Víctor HURTADO, Llibre de deutes, trameses i rebudes de<br />

Jaume de Mitjavila i Companyia (1345­1370), Barcelona, 2005. 634<br />

pp.<br />

[Monografia dedicada a l’estudi i a l’edició del llibre de comptes del<br />

mercader barcloní Jaume de Mitjavila. L’autor és capaç de traslladar<br />

els assentaments comptables medievals a la comptabilitat moderna<br />

per tal d’obtenir resultats operatius].<br />

[Introducció.­I. Edició: 1. Estudi codicològic.­2. Transcripció del<br />

llibre.­3. Índexs.­II. Estudi comptable: 1. Anàlisi i estructura<br />

comptable.­ 2. Descripció de les operacions.­ 3. Cap a una<br />

comptabilitat moderna.­III Estudi econòmic: 1. Bases per a un estudi<br />

econòmic.­2. Abans de l’inici del llibre.­3. De l’inici del llibre a la gran<br />

pesta.­4. De la gran pesta a la guerra amb Gènova.­5. Dels inicis de<br />

la guerra amb Gènova al retorn del rei de Sardenya.­6. Del retorn del<br />

rei a la construcció de les muralles.­7. Contractista de les muralles.­<br />

8. Últims negocis.­Conclusió.­ Apèndixs.­Bibliografia].<br />

61. Maria Teresa FERRER MALLOL; Jean M. MOEGLIN; Manuel SÁNCHEZ<br />

MARTÍNEZ (Eds.), Negociar en la Edad Media / Négocier au Moyen Âge,<br />

Actas del Coloquio celebrado en Barcelona, los días 14, 15 y 16 de octubre<br />

de 2004, Barcelona, 2005. 593 pp.<br />

[Con la participación de prestigiosos historiadores españoles,<br />

franceses, italianos y norteamericanos, en este Coloquio se trató la<br />

temática de la “negociación en la Edad Media” en tres grandes<br />

bloques: 1. Negociar con los “suyos”. 2. Prácticas de negociación. 3.<br />

Las negociaciones comerciales].<br />

[Introduction: Jean­Marie MOEGLIN, Heurs et malheurs de la<br />

négociation du Moyen Âge à l’époque moderne.­Primera parte:<br />

Tomàs de MONTAGUT, Pactar i transaccionar a Catalunya: l’Usatge<br />

de Barcelona “Communie et convenientiae”.­Isabel ALFONSO,<br />

Lenguaje y prácticas de negociar en la resolución de conflictos en la<br />

sociedad castellano­leonesa medieval.­Jennifer SPEED, Emotion<br />

and Negotiation during the Reign of Jaume I.­Maria Teresa FERRER<br />

I MALLOL, Negociacions per a una conquesta i rituals per a un canvi<br />

de sobiracia: la conquesta del regne de Múrcia per Jaume II.­Manuel<br />

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Negociación y fiscalidad en Cataluña a<br />

mediados del siglo XIV: las Cortes de Barcelona de 1365.­Esther<br />

REDONDO GARCÍA, Negociar un maridaje en Cataluña: el<br />

matrimonio de la infanta Leonor con Eduardo de Portugal.­Pere<br />

VERDÉS PIJUAN, “Car vuy en la cort no s’i fa res sens diners”. En<br />

torno a la negociación entre la villa de Cervera y el rey durante la<br />

Baja Edad Media.­Pierre MONET, Villes, ligues, princes et royauté:<br />

négociations et négociateurs dans l’Empire tardo­médiéval.­Pietro<br />

CORRAO, Forme della negoziazione politica nel regno di Sicilia fra<br />

Trecento e Quattrocento.­Segunda parte: Stéphane PÉQUIGNOT,<br />

“Enantar a tractar”: l’entrée en négociation comme objet d’histoire:<br />

L’exemple de la diplomatie de Jacques II df’Aragon<br />

(1291­1327).­Françoise AUTRAND, L’écrit et l’oral dans les<br />

négociations diplomatiques entre France et Angleterre. XIVe­XVe<br />

siècles.­Philippe CONTAMINE, 1445: Charles VII et l’art de la<br />

négociation.­Nicolas OFFENSTADT, De la joie et des larmes.<br />

Émotions, négociations et paix pendant la Guerre des Cent


Ans.­Marie Karine SCHAUB, Se comprendre avec difficulté: les<br />

pratiques russes de négociation à l’époque moscovite.­Jean­Claude<br />

WAQUET, Armand d’Ossat, ou l’art de négocier.­Roser SALICRÚ I<br />

LLUCH, Más allá de la mediación de la palabra: negociación con los<br />

infieles y mediación cultural en la Baja edad Media.­Ángel GALÁN<br />

SÁNCHEZ, Cristianos y musulmanes en el reino de Granada: las<br />

prácticas de negociación a través de un reexamen de las<br />

capitulaciones de la rendición y de la conversión.­Tercera parte:<br />

Giovanna PETTI BALBI, Un sistema di negoziazioni<br />

politico­commerciali: i consolati genovesi nel Basso Medioevo.­Daniel<br />

DURAN DUELT, Teoría y práctica de la negociación comercial<br />

bajomedieval en la Corona de Aragón.­Damien COULON, Négocier<br />

avec les sultans de Méditerranéeorientale à la fin du Moyen Âge. Un<br />

domaine privilegié pour les hommes d’affaires?Josefina MUTGÉ<br />

VIVES, Dos ejemplos de negociación de la época del rey catalano­<br />

aragonés Alfonso el Benigno (1327­1336).­Carles VELA I AULESA,<br />

Cobrar o no cobrar: la negociación en el comercio al por<br />

menor.­Philippe GENET, Vers la constitution de normes].<br />

62. El <strong>«</strong>Llibre del Consell» de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les<br />

eleccions municipals, Barcelona, 2007. 912 pp.<br />

[Aquesta obra, resultat d’un projecte d’investigació, comprèn els<br />

següents estudis: Estudi Històric del “Llibre del Consell”;i Evolució<br />

d’una família de la Barcelona medieval: els Gualbes, per Carme<br />

BATLLE I GALLART; Una família de navegants: els Marquet;i Altres<br />

famílies i membres de l’oligarquia barcelonina, per Maria Teresa<br />

FERRER I MALLOL. Edició del manuscrit, en la part referent a les<br />

eleccions municipals i Índexs, per Mª.Cinta MAÑÉ I MAS; Josefina<br />

MUTGÉ I VIVES; Sebastià RIERA I VIADER; Manuel ROVIRA I<br />

SOLÀ].<br />

63 y 64. (56 y 57) Josep BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media:<br />

Barcelona y su entorno en los siglos XII y XIV (1200­1344), 4 vols., 3.314<br />

pp en total.<br />

[Esta obra, formada por cuatro volúmenes, con un total de 3.314<br />

páginas, consiste en un estudio erudito, exhaustivo y con sólida base<br />

documental de la vida cotidiana y de los sentimientos de los hombres<br />

y mujeres que vivieron en la diócesis de Barcelona entre los años<br />

1200 y 1334 –durante los pontificados de los obispos Berenguer de<br />

Palou y Ferrer d’Abella–, desde la óptica de su expresión religiosa.<br />

La documentación inédita consultada por el autor para la elaboración<br />

de este trabajo es extraordinaria. El grueso de dicha documentación<br />

procede del Archivo Diocesano de Barcelona, pero también del<br />

Archivo de la Catedral, del Histórico de la Ciudad de Barcelona, de la<br />

Biblioteca de Cataluña y del Archivo de la Corona de Aragón. A lo<br />

largo de la obra se pone de manifiesto que la vida de la ciudad se<br />

desenvolvía en el ambiente de una fe profunda que modulaba la<br />

existencia de sus habitantes, desde el nacimiento hasta la muerte.<br />

Esta sociedad cristiana convivía con la comunidad judía, residente en<br />

sus barrios propios o “calls”, a la que también se presta atención en<br />

el libro. El lector encontrará descritas, con lectura fàcil y agradable,<br />

pese al caràcter científico y erudito de la obra, escenas reales, con<br />

gran colorido, de la Barcelona medieval.]


65. Gemma Teresa COLESANTI, Una mujer de negocios catalana en la<br />

Sicilia del siglo XV: Caterina Llull i Sabastida. Estudio y edición de su<br />

Libro Maestro 1472­1479, Barcelona, 2008, 902 pp.<br />

[Este libro consiste en el estudio y la edición de un libro de<br />

contabilidad del siglo XV, compilado por una mujer catalana, Caterina<br />

Llull y Çabastida, que vivió entre Siracusa y Barcelona. Dicho libro se<br />

conserva en el Archivo del Centro Borja de S. Cugat del Vallès. El<br />

Libre de la magnifica señora Caterina Llull començat el 2 de jener de<br />

1472, presenta, con respecto a otros libros de contabilidad privada<br />

del siglo XV, dos peculiaridades importantes: en primer lugar, se<br />

sitúa en un momento de vacío cronológico (1472­1479) en Sicilia en<br />

cuanto a la edición de este tipo de fuentes y; en segundo lugar, se<br />

trata del libro de una mujer –Caterina– quien, al producirse la muerte<br />

de su marido, Joan Çabastida, se convirtió en gestora de su negocio,<br />

tanto en el ámbito local como internacional. El estudio permite<br />

conocer algunos aspectos de la realidad económica siciliana,<br />

demostrando que no se hallaba en una situación de escasa actividad<br />

económica como se había supuesto. El trabajo se divide en tres<br />

partes. En la primera se analizan los aspectos paleográficos,<br />

codicológicos y archivísticos del manuscrito del Libro Maestro. En la<br />

segunda parte se muestra el ambiente en el que vivió esta rica y<br />

emprendedora mujer catalana. El contexto familiar en el que se<br />

desenvolvió Caterina constituye uno de los elementos fundamentales<br />

para evaluar el nivel de práctica escrituraria, de cultura mercantil, de<br />

gestión de la economía familiar y hacendística, junto con otros<br />

aspectos de carácter más personal, como su competencia y su<br />

cultura. La tercera parte contiene la transcripción completa del Libro<br />

Maestro con un índice onomástico y un pequeño apéndice<br />

documental, en el que se transcribe el testamento de Caterina y otros<br />

documentos de interés.]

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!