04 NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l ... - Escola TECNOS

60
Col·laboracions
Davant de la importancia del nou pla d’estudis pels futurs universitaris, el famós “pla de
Bolonia” , l’escola ha fet diferents xerrades per tal d’intentar fer entendre als nostres
alumnes de batxillerat el seu futur. A les jornades culturals d’aquest any, es va convidar
a en Joan Carbonell, una eminencia en el tema i se li va demanar que fer un escrit per la
revista per fer arrivar a tothom la filosofia d’aquest nou repte. És un article extens però
sense cap dubte, molt interessant.
All’alba Bologna vincerà!
Joan Carbonell Manils
“L’ensenyament superior universitari espanyol necessita un canvi”. A hores d’ara, aquesta afirmació no és posada
en dubte ni tan sols pels que han mostrat més desacord amb el procés de convergència en l’Espai Europeu
d’Educació Superior (EEES), anomenat, per fer-ho curt, “Procés de Bolònia”. La dècada dels anys setanta del segle
passat va servir per desentumir els ossos de la nostra educació infantil i primària, després d’anys d’escola nacionalcatòlica;
el resultat ha estat del tot satisfactori, gràcies al treball seriós d’un estol de mestres que, joves com
eren, van comprendre la importància del moment i van posar-hi ganes com a col·lectiu. En cap altre cas de la nostra
història educativa recent el fenomen no s’ha repetit; el record de la república i la tasca soferta i silenciosa dels seus
epígons hi van tenir molt a veure. Algun dia el país haurà de reconèixer el treball fet per aquesta generació que ja va
acostant-se a la seixantena. La dècada dels vuitanta va suposar l’extensió obligatòria de la formació secundària a
tots els nois i noies fins als setze anys, de la mà de governs que van saber de la importància de posar-se d’acord en
el tema de l’educació; una nova concepció fonamentada en una visió integradora dels futurs ciutadans i ciutadanes
en un únic sistema fou per a molts de nosaltres un cant a l’esperança que, si bé ha quedat curt i malmès pel camí,
ha conduït molts joves a l’ensenyament superior, tot dignificant alhora la formació professional, que gaudia d’un
desprestigi del tot immerescut.
Per completar el cercle, calia que la universitat no quedés al marge del procés de renovació. S’ha aprofitat una
ocasió àuria per fer-ho, que ens ha permès establir complicitats amb els sistemes d’educació superior de gairebé
una cinquantena de països d’Europa. Així, la segona dècada del segle XXI ha de projectar l’ensenyament universitari
català, espanyol i europeu a un futur millor. L’inici general del canvi, encara que tardà, és imminent i cap entrebanc
no podrà aturar-lo. Si eventualment han aparegut xarampions, s’han tractat amb paciència, quietud, temps i el tradicional
llum vermell encès, amb la convicció que mai no duren més del que la medecina ha establert.
30