CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ

Laringe i faringe
El sistema respiratori dels cetacis té grans modificacions, moltes d’elles
associades a la producció de sons. Immediatament ventral i lateral a l’espiracle hi ha
dos sacs o diverticles laterals. Medial al diverticle hi ha les dues narines, internes, que
s’estenen per l’aspecte cranial del crani. La laringe es composa d’una epiglotis
allargada i cartílags corniculats. Tenen un robust hioides que suporta els moviments
laríngics. No tenen cordes vocals; produeixen els sons gràcies als sacs aeris i a
l’obertura parcial de l’espiracle, que controlen amb molta precisió. De fet, s’ha vist que
cada banc de cetacis es comunica amb uns sons lleugerament diferents que altres
bancs de la mateixa espècie i que existeixen diferències “dialectals” entre els cetacis de
l’hemisferi nord i els del sud.
Potser el més significatiu és la independència de laringe i faringe, que els
permet ingerir aliments i respirar alhora. Ambdós conductes poden comunicar‐se
mitjançant un conducte vestigial normalment tancat. La respiració és un acte
conscient, és a dir, el cetaci ha de pensar en respirar i és per això que no dormen:
durant el dia desconnecten una part del cervell i després l’altra, assegurant‐se la
supervivència. És el fet d’una respiració conscient el què dificulta la manipulació
anestèsica d’aquests animals, ja que deixen de respirar amb la inducció i és
tremendament difícil la intubació.
Les estructures caudals al diafragma
Sistema Digestiu
Gran part del volum de la cavitat abdominal és ocupat pel sistema digestiu.
L’estómac recorda al del seu parent més pròxim, l’hipopòtam; es tracta d’un estómac
compartimentat en tres zones que li permet digerir l’aliment, que ingereixen sense
mastegar: l’estómac anterior, sense glàndules digestives, l’estómac mig, més petit i
amb parets plisades i glàndules digestives, i l’estómac pilòric, replegat en U i que
comunica amb l’intestí. A la unió de l’estómac amb l’intestí trobem una dilatació
anomenada ampul∙la del duodè on desemboquen el colèdoc i el conducte pancreàtic.
En la unió entre l’intestí prim i gros apareix un diverticle cec semblant a l’apèndix
humà. Mentre que als odontocets el cec és absent, és present i clarament diferenciat
en els misticets.
Aparell Excretor
Els ronyons en els cetacis són molt grans i multilobulars i cada lòbul (o rènula)
té tots els components d’un ronyó individual, amb el seu propi sistema d’arterioles i
vènules. Els ronyons drenen en urèters separats que desemboquen a la bufeta de
l’orina, relativament ventral. Mentre que els vasos sanguinis entren pel pol cranial, els
urèters surten del caudal, no com en els mamífers terrestres, on tot té entrada i
sortida a l’hili. El problema que es presenta als cetacis, sobretot en els misticets, és la
gran quantitat de sal que ingereixen amb l’aliment. El problema ho solucionen amb
l’excreció de gran quantitat d’orina poc concentrada en comptes d’excretar orina amb
una elevada concentració de sal.
12