CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ

1987: Japó inicia el seu programa de “caça científica” en l’Antàrtica, coneguda
com JARPA (Japan Research Programme in Antarctica).
1991: La CBI decideix prorrogar la moratòria un any més.
1992: La CBI prorroga novament la moratòria amb caràcter indefinit i Noruega
crea la Comissió de l’Atlàntic Nord per els Mamífers Marins (NAMMCO) per
gestionar les poblacions regionals de balenes i foques, en un intent de minar
l’autoritat de la CBI.
1993: Islàndia abandona la CBI i Noruega torna a engegar la caça comercial de
balenes sota l’objecció a la moratòria.
1994: Creació del Santuari Balener Austral.
1994: Aprovació del RMP (Procediment de Maneig Revisat). Una resolució de la
CBI va aprovar el RMP, que son un conjunt de normes cautelars per
l’establiment de cupos de captura, que no van ser , incorporats formalment en
el “programa” les normes operatives de la CBI. El RMP es va crear com part
d’un programa de Gestió Revisat (RMS), que inclouria a demes reglamentació
per l’estudi demogràfic de les poblacions de balenes i per la inspecció i
supervisió de les explotacions baleners. La prolongada controvèrsia sobre la
necessitat d’establir mecanismes de protecció addicionals que impedeixin la
repetició dels abusos comesos en el pastat, ha fet impossible fins ara la data
d’adopció del RMS.
1995: El Comitè Científic de la CBI detecta errors en el programa utilitzat per
Noruega per estimar la població de balenes minke en l’atlàntic nord‐est i no
acaptà com valida la estimació de 86.700 individus, realitzada en 1992 pels
Noruecs.
1996: El Comitè Científic de la CBI crea el Subcomitè l’avistament de cetacis. La
CBI considera que l’avistament de cetacis representa un us sustentable dels
recursos baleners. Els governs contractants van reconèixer el valor científic i
econòmic de les activitats d’avistament.
1997: Japó estén les seves activitats de caça en l’Antàrtida i viola el Santuari
Balener Antàrtic. Aquest país va proposar la introducció de votacions secretes
a la CBI.
1998: Noruega es va donar a ella mateixa una quota de 671 balenes minke.
1998: Japó intenta impulsar la creació d’una nova organització al Pacífic que
gestioni la caça de balenes i així minar l’autoritat de la CBI, como ja va fer
Noruega amb la NAMMCO.
1998: Islàndia anuncia que te intencions de reiniciar la caça de balenes.
1999: Austràlia i Nova Zelanda proposen la creació d’un Santuari Balener al
Pacífic Sud. Aquesta proposta serà voten a en la següent reunió anual.
2000: La proposta de creació del Santuari Balener del Pacífic Sud no va arribar
al ¾ dels vots per ser aprovada. Van votar a favor 18 països , Espanya es un
d’ells. Quatre es van abstenir i onze països capitanejats per Japó van votar en
contra. Austràlia va anunciar que presentaria una proposta novament al 2001.
2000: Japó estén la seva “caça científica” incloent noves especies, com la
balena o rorqual de Bryde i el catxalot.
2001: Islàndia no aconsegueix entrar a la CBI a causa de la seva objecció a la
moratòria. Japó aconsegueix que no s’aprovin nous santuaris, utilitzant una
26