CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ

anda, és cada vegada més rebutjada per la comunitat internacional, inclús
pels habitants dels països caçadors.
2. La caça de cetacis
2.1. La caça de balenes
Si hi ha cap grup de cetacis que hagi estat caçat des de temps immemorials,
aquest ha estat el grup dels misticets. Tot i que la caça de cetacis recau sobre tots els
membres de l’ordre, analitzarem primer l’evolució de la caça de balenes, ja que és la
més important a nivell històric.
Existeixen pintures rupestres a Espanya i França que ja il∙lustren l’explotació
dels cetacis tot i que, degut a l’ambigüitat pròpia de les mateixes, mai havien estat
reconegudes com a il∙lustració de tal pràctica fins fa poc. Així doncs, les primeres
empremtes històriques acceptades des de sempre sobre la caça de balenes són
documents que proven que els bascs ja practicaven aquesta caça en el segle XI i un
poema japonès anterior al segle X també en parla. En tots dos casos es tracta d’una
caça industrial sobre els animals que arriben o viatgen a una zona de reproducció
durant les seves migracions anuals. Les espècies que es caçaven aleshores pertanyien
al grup de les balenes franques (l’Eubalaena glacialis en el cas dels bascs i, en el cas
dels japonesos, l’Eubalaena japonica), degut a que aquests animals neden lentament i
els seus cossos suren de manera natural un cop morts, cosa que facilitava la seva
recuperació.
El 2004, amb la identificació a Corea del Sud de pintures rupestres en Bangu‐
Dae a la badia de l’Ulsan, la hipòtesi que la caça de balenes té un origen prehistòric va
tornar a agafar força. En aquestes pintures apareixen representats diferents cetacis i
vàries pintures que s’interpreten com escenes de caça, dibuixos d’arpons superposats
amb siluetes de balenes. Es van identificar en aquestes pintures l’Eubalaena japonica i
la balena gris. No obstant això, tot indica que aquesta pràctica va desaparèixer amb la
promulgació dels decrets reials del segle VI que prohibien la caça de tota mena
d’animals sota la influència del budisme.
Sigui com sigui, gràcies a aquest descobriment s’ha pogut reinterpretar les
pintures rupestres franceses i espanyoles, inclús de tota Europa del Nord, i també la
presència d’ossos de dofins i marsopes en les excavacions paleolítiques de les quals era
difícil determinar si provenien de la caça o de la recuperació d’individus encallats.
Així doncs, els especialistes consideren actualment que les primeres
empremtes de caça de balenes se situen en el 5000 a.C.
2.1.1. La caça de balenes a l’antiguitat
Com ja s’ha citat, la caça de balenes sembla començar en temps prehistòrics.
Inicialment es limitava a la captura d’animals a la costa, però a mesura que passaren
els segles els homes van aprendre a caçar balenes mar enfora. Es sabut, de fet, que els
víkings comerciaven a l’interior d’Europa amb banyes de narval.
A l’Edat Mitja, des de les talaies dels pobles de la costa del mar Cantàbric, els
vigies donaven l’alarma quan les balenes, escapant de les aigües fredes del mar del
Nord s’apropaven a les costes. Era llavors quan es preparaven pinasses amb deu o
6