CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ
CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ
CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1.‐ INTRODUCCIÓ<br />
1.1.‐ Els cetacis i l’home<br />
“Una vegada, éssent encara jove, Dionís, déu del vi, mirava el mar des<br />
d’un penya‐segat i uns pirates el van veure. Com que portava vestits i<br />
mantells tan rics i brillants, pensaren que era fill d’un rei.<br />
—El raptarem —digué el capità— i demanarem un rescat important a son<br />
pare.<br />
Així ho van fer: ancoraren la nau, van escalar amagant‐se entre les<br />
roques, es van abalançar sobre ell i el van portar al vaixell lligat amb<br />
cadenes. Ell els va mirar, somrient amb els seus ulls blaus com el cel i les<br />
cadenes van caure al terra.<br />
—Desgraciats! —digué el timoner—. Segur que aquest noi que hem<br />
segrestat és un déu. Qui sap si Apol∙lo o Posidó!<br />
—Pobres de nosaltres! Deixem‐lo anar, no li fem cap mal. Que no ens<br />
castigui amb un terrible vent i ens enfonsi la nau!<br />
—Calleu, porucs! —va respondre el patró—. Portem‐lo al seu país, que<br />
deu ser Egipte, i que els seus pares ens paguin amb riqueses. No crec que<br />
sigui un déu, sinó un príncep.<br />
El patró s’equivocava totalment: tota la coberta de la nau s’omplí,<br />
sobtadament, d’un vi perfumat i deliciós; els pals i les veles es van cobrir de<br />
vinyes i parres, amb les seves fulles i raïms. Una heura de fulles verd fosc i<br />
baies negres va trepar pels altres pals i corones florides, de sobte, sorgiren<br />
entre les estaques a les quals es lliguen els rems.<br />
Dionís es transformà en un lleó i va fer aparèixer un gran ós al seu costat i<br />
els pirates, atemorits, es van llençar per la borda, transformant‐se<br />
instantàniament en dofins i Posidó els va destinar a ajudar els mariners i<br />
guiar‐los pel mar per sempre.”<br />
Aquest és tan sols un dels mites de l’Antiguitat que parla dels cetacis; en<br />
concret, mitjançant aquest mite els habitants de l’Antiga Grècia intentaven explicar<br />
com van aparèixer els dofins. Existeixen, però, d’altres mites que il∙lustren els<br />
sentiments que aquests cetacis han inspirat des de sempre en la població humana:<br />
amistat i lleialtat (no podem oblidar el rescat del poeta Arion per part d’un dofí, que el<br />
salvà de ser ofegat i el va guiar fins a terra), reverència (en la mitologia hindú, el dofí<br />
del Ganges és l’encarnació de la deïtat del mateix riu i, en l’Amazones, la llegenda diu<br />
que el dofí rosa de l’Amazones és en realitat un ésser màgic capaç de tenir fills amb<br />
dones humanes), respecte (els inuit també parlen dels cetacis com éssers divins,<br />
servidors dels déus del mar, inclús existeixen llegendes que parlen de reencarnacions<br />
de caps inuit en orques)... Donat la seva distribució cosmopolita, tota civilització que<br />
hagi tingut contacte amb el mar té els cetacis dins el seu imaginari.<br />
No obstant, durant tota la història de la humanitat, l’home no ha tractat tots els<br />
cetacis per igual: mentre dofins i altres odontocets (o cetacis amb dents) de mides<br />
similars (com ara caps d’olla, marsopes, belugues, narvals...) eren tractats amb<br />
simpatia, els misticets (o balenes pròpiament dites, els cetacis amb barbes) i altres<br />
4