CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ

7. Discussió i conclusions
Al llarg d’aquest treball hem abordat els cetacis des de dos punts diferents: el
biològic, establint les bases fonamentals sobre les seves adaptacions al medi aquàtic i
fent uns quants apunts generals de la seva biologia (no ens hem volgut estendre gaire,
ja que cada espècie té les seves pròpies característiques i aquest treball no pretén
parlar a fons de cadascuna), i el legal, investigant les lleis existents tant a nivell
espanyol com internacional sobre la protecció de l’ordre animal que ens ocupa. No
obstant, ens hem centrat en la CBI per dos motius: d’una banda és l’organisme més
important i influent a nivell mundial en el tema que ens ocupa i, d’una altra, la
informació sobre la seva història i el seu funcionament és més accessible. N’existeixen,
però, d’altres organitzacions que també intenten aportar el seu gra de sorra en l’esforç
comú i mundial que ha de suposar, no té sentit de cap altra manera, la protecció i
conservació de cetacis: CITES, la Inter‐American Tropical Tuna Comission (IATTC)... a
més d’acords regionals.
Rere aquesta aproximació a la complexa xarxa d’interessos, sovint enfrontats,
que suposa el repte d’intentar protegir aquests animals, hem d’admetre, i de fet així
ho fem, que hem après moltes coses, hem vist que realment un organisme tan
demonitzat com la CBI ha aconseguit certs objectius (si bé admetem també les
nombroses carències que té), però també se’ns han plantejat noves qüestions, com no
podia ser d’altra manera quan sobre una temàtica en concret entren en joc interessos
econòmics i interessos que poden semblar més “romàntics” a ulls poc entesos en
biologia. Tasca dels científics i organitzacions interessades és explicar i fer entenedor a
ulls profans la importància de la preservació de la biodiversitat per tal de mantenir en
equilibri tota la cadena tròfica.
Però divaguem. A nivell de conclusions, podem dir que ens trobem davant un
ordre la biologia del qual el torna, de cara a programes de conservació i també de cara
a la seva comercialització, difícil, sensible i fràgil, donat el seu lent ritme reproductiu
(una cria cada 2‐3 anys). Degut a això queda clar que no és viable un sistema de caça
intensiva del mateix si volem preservar‐lo. Hem de sumar, tanmateix, el problema
afegit de la contaminació als intents de conservació, que dificulten encara més una
bona viabilitat de l’ordre i una correcta recuperació del nombre d’individus. Lligat amb
això, hem pogut comprovar, també, que la comunitat científica alerta de les altes
concentracions de metalls pesants i altres contaminants presents en el greix i múscul
dels cetacis, cosa que pot justificar, per sí sol, l’aturada de la caça de cetacis degut al
risc per a la salut pública.
De cara a la CBI, el seu paper en la conservació d’aquests animals i en la
regulació de la caça, a mode de conclusions podem dir que, vistos els resultats anuals
publicats per la comissió, la seva tasca té fruits i, malgrat que poc a poc, les poblacions
de cetacis han anat recuperant‐se amb el temps, si bé és cert que encara queda molt
de temps per a poder considerar que són espècies no amenaçades. En les enquestes a
la població hem pogut comprovar que la majoria de gent pensa que totes les espècies
de cetacis es troben amenaçades quan, a nivell oficial només el 53 % té aquesta
consideració: és possible que tinguin raó, ja que hi ha un gran percentatge d’espècies
de cetacis l’estat de la població dels quals es desconeix, no podent computar en el
càlcul com a espècie amenaçada. De la mateixa manera, i lligant amb la CBI i la seva
42