CETACIS PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ

exemplars, però tot apunta a que es va caçar un número molt més gran. Llavors la
Unió Soviètica era considerada el primer país que mentia sobre el número de balenes
capturades, declarant 2.710 morts quan actualment es calcula que en van caçar,
almenys, 48.000.
Des de 2004 es permet caçar de forma limitada a les illes de San Vicente i
Granadinas, al Carib, suposant‐se que aquesta caça no posa en perill a la població
local. No obstant, els defensors de les balenes afirmen que la supervivència de les
balenes encara no es pot assegurar degut a que la pol∙lució dels oceans augmenta, a
que alguns països continuen caçant al∙legant presumptes raons científiques i a
l’aparició de la caça furtiva.
Actualment, però, només alguns països continuen practicant la caça de balenes
tot i la moratòria: Japó i Rússia de forma industrial, Noruega a la seva zona costanera,
Islàndia a la seva zona costanera per a la indústria japonesa i certes poblacions que
segueixen practicant la caça aborigen artesanal com els esquimals d’Alaska, Sibèria,
Canadà i Carib.
Per a més informació sobre la caça del segle XX, regulada per la Comissió
Balenera Internacional (CBI), vegeu l’apartat 5.
2.1.4. El mètode de caça
Les balenes són caçades en alta mar utilitzant arpons explosius, que perforen la
pell de la balena i que explota al seu interior, immobilitzant‐la (no sempre moren
degut a l’explosió). Una vegada immobilitzada és pujada al vaixell factoria, on es
dessagna abans de trossejar‐la. La comunitat internacional considera aquesta forma de
mort un sacrifici cruel, sobretot si es duu a terme per artillers inexperts.
2.1.5. Els productes obtinguts
Els productes obtinguts de les balenes són els següents:
Els tendons, emprats per a fer cordes de raquetes de tenis.
Ambre gris, una concreció sòlida que es forma a l’intestí i estómac del catxalot i
que s’utilitza per a fer perfums.
La carn, el greix i les proteïnes, utilitzades per a l’alimentació humana i animal.
El greix, utilitzada en cosmètica (i que va ser molt apreciada especialment a
França), en farmàcia (per a fabricar medicaments per a alleugerar el mal
d’estómac) i, fins el segle XIX, per a la il∙luminació.
L’oli, per a calefacció i il∙luminació.
Els intestins, per a fer corda.
Les barbes, que eren utilitzades a cotilleria (encara avui es parla de balenes en
vestits, cotilles, colls de camisa...) i per a fabricar les varetes de paraigües i
para‐sols i raspalls de dents.
Els ossos i l’ivori, utilitzats per a la fabricació de mobles, construccions i joieria.
L’esperma, molt cotitzat per a elaborar cosmètics.
L’espermaceti, una cera present al cap d’alguns cetacis com el catxalot i emprat
a la cosmètica.
8