estel.liformes i ramiformes que enllacen amb els paral-lels mobles coneguts en altres arees, tot per- Ilongant-se al llarg del <strong>Neolític</strong> i fins i tot I'Edat del Bronze. Són molts els problemes al-ludits en aquestes pagines per als quals encara no tenim una resposta satisfactoria. Pero no hi ha dubte que els darrers anys han eixamplat considerablement I'horitzó de comprensió de I'art rupestre i que la investigació pot considerar hui com a objectiu abastable la seua ne- cessaria integració en etapes culturals determinades, amb el consegüent enriquiment del coneixement histdric de les societats que el crearen. Centrats ací en els problemes de la <strong>Prehistoria</strong> valenciana, i més concretament de la seua part me- ridional, la pygunta addicional 6s el grau de genera- lització que podem concedir a aquests resultats ini- cial~. Crides a la necesshria regionalització de I'Art Llevantí, en raó de la diversitat dels seus estils i de la seua amplia distribució geografica, han estat reite- radament exposades; i la confirmació de I'exacta dis- tribució de I'Art Macroesquematic, fins ara timitat a una zona molt precisa, la coincidencia de la qual amb uns jaciments neolítics extraordinariament rics és no- toria, tindria un significat molt concret segons es confirme o no la distribució actual. Situats en els inicis del <strong>Neolític</strong>, la imatge que hui podem esbossar és de I'aparició d'un art des- prove'it d'antecedents, I'Art Macroesquematic, el qual ens sembla carregat de significació religiosa i que, a més a més, posseix paral-lels iconografics estrets en la cultura material del <strong>Neolític</strong> inicial d'al- tres arees mediterranies, com mostren algunes de- coracions ceramiques impreses i pintades de po- blats neolítics italians com ara Masseria Villana, Passo di Corvo, Scaramella di S. Vito, Lama Maran- gia o Rendina. Relacions que, sens dubte, no són noves en el context dels estudis sobre els inicis del <strong>Neolític</strong> en les nostres terres. Aquesta cronologia significa que som proxims a I'horitzó de I'Art Li- neal-geometric de les plaquetes gravades de Coci- na, propi d'uns grups epipaleolítics en els quals no advertim cap canvi devers la neolitització, cosa que coincidix amb la total disparitat tematica i formal entre ambdós tipus d'art. Després, ja en moments avancats del <strong>Neolític</strong> antic, els parl.lels mobles de tema 'zoomorf, bé i ,que escassos, assenyalen 69. Tonellet amb decoració impresa cardial presentant un antropomorf entre les anses asim&triques. Cova de I'Or. geométricos simples o compuestos. Al igual que para el Arte Levantino, queda claro que muchos de estos temas perdurarán en períodos posteriores y, de hecho, se documentan aqui otros antropomor- fos realizados mediante impresiones no cardiales y con distintas formas, así como esteliformes y rami- formes que enlazan con los paralelos muebles co- nocidos en otras áreas, prolongándose a lo largo del <strong>Neolític</strong>o y hasta la Edad del Bronce. Son muchos los problemas aludidos en estas páginas para los que todavía no tenemos una res- puesta satisfactoria. Pero no cabe duda de que los últimos años han ampliado considerablemente el horizonte de comprensión del arte rupestre y que la investigación puede considerar hoy como objeti- vo alcanzable su necesaria integración en etapas culturales determinadas, con el consiguiente enri- quecimiento del conocimiento histórico de las so- ciedades que lo crearon;. Centrados aqui en los problemas de la Prehis- toria valenciana, y más concretamente de su parte meridional, la pregunta adicional es la del grado de generalización que podemos conceder a estos re- sultados iniciales. Llamadas a la necesaria regiona- lización del Arte Levantino, en razón de la diversi- dad de sus estilos y de su amplia distribución geo- gráfica, han sido reiteradamente expuestas; y la confirmación de la exacta distribución del Arte Ma- croesquemático, hasta ahora limitado a una zona muy precisa, cuya coincidencia con unos yacimien- tos neolíticos extraordinariamente ricos es notoria, tendría un significado muy preciso según se confir- me o no la distribución actual. Situados en los inicios del <strong>Neolític</strong>o, la imagen que hoy podemos esbozar es la de la aparición de un arte desprovisto de antecedentes, el Arte Ma- croesquemático, que nos parece cargado de signi- ficación religiosa y que además posee paralelos iconográficos estrechos en la cultura material del <strong>Neolític</strong>o inicial de otras áreas mediterráneas, como muestran algunas decoraciones cerámicas impresas y pintadas de poblados neolíticos italia- nos como Masseria Villana, Passo di Corvo, Scara- mella di S. Vito, Lama Marangia o Rendina. Rela- ciones que, desde luego, no son nuevas en el con- texto de los estudios sobre los inicios del <strong>Neolític</strong>o en nuestras tierras. Esta cronología significa que estamos próximos al horizonte del Arte Lineal-geo- métrico de las plaquetas grabadas de Cocina, pro- 69. Toneletes con decoración impresa cardial presentando un antropo- morfo entre las asas asimétricas. Cova de I'Or. 70. Fragment de ceramica amb decoració impresa cardial formada per 70. Fragmento de cerámica con decoración impresa cardial formada por varies figures humanes enllacades, amb el cap de forma triangular rema- varias figuras humanas enlazadas, con la cabeza de forma triangular re- tat per Iínies d'impressions a mena de plomall. Cova de I'Or. matada por lineas de impresiones a modo de penacho. Cova de I'Or.
EL HOMBRE Y EL MEDIO
- Page 1 and 2:
.- ,, - '5 Els primers agrieultors
- Page 3 and 4:
Els primers agricultors i ramaders
- Page 5 and 6:
Els primers agricultors i ramaders
- Page 7:
Pocs esdeveniments en la historia d
- Page 11:
Aquest Ilibre, realitzat amb motiu
- Page 14 and 15:
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: UNA N
- Page 16 and 17:
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: UNA N
- Page 18 and 19:
L'AGRICULTURA I LA'RAMADERIA: UNA N
- Page 20:
L'AGRICULTURA 1 LA RAMADERIA: UNA N
- Page 23:
pid des del punt de vista del regis
- Page 26 and 27:
LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALE
- Page 28:
LA NEOLlTlTZACld DE LES TERRES VALE
- Page 31:
9. El jaciment de la Casa de Lara,
- Page 34 and 35:
1 1. Principals jaciments neolític
- Page 36 and 37:
LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALE
- Page 39 and 40:
Juntament amb la renovació economi
- Page 41 and 42:
erigit murs, revestit parets i Ilui
- Page 43:
MODELAT DIRECTE MUNTATGE PER TIRES
- Page 46 and 47:
tructures altres que els fogars, el
- Page 48 and 49:
20 i CORDONS AMB DIGiTACIONS L/NIES
- Page 50 and 51:
ecipients que no comporten cap tipu
- Page 52 and 53:
ma de treball. Pot dir-se que en ai
- Page 54 and 55:
LA PEDRA POLIDA -- -- parts que ver
- Page 56 and 57:
LA PEDRA POLIDA com es constata amb
- Page 58 and 59: LA PEDRA POLlDA servir amb la ma. E
- Page 60 and 61: LA PEDRA TALLADA aportara útils no
- Page 62 and 63: LA PEDRA TALLADA 33. També objecte
- Page 64 and 65: LA PEDRA TALLADA pleo en bruto de l
- Page 66 and 67: LA PEDRA TALLADA 40 a sentido, morf
- Page 68 and 69: LA PEDRA TALLADA mesura que les pec
- Page 70 and 71: LA PEDRA TALLADA tecnologia i la fu
- Page 73 and 74: L'aixovar ossi neolític i la seua
- Page 75 and 76: de conill, sobre.banya de cérvol,
- Page 77: sobre tíbies d'aus. Si bé com sug
- Page 80 and 81: L'OS TREBALLAT la qual preveu en ce
- Page 82 and 83: L'OS TREBALLAT Altres materies i te
- Page 84 and 85: L'OS TREBALLAT 54 54. Objectes exce
- Page 87 and 88: LA CULTURA MATERIAL I L'EVOLUCIÓ D
- Page 90: iA CULTURA MATERIAL I L'EVOLUCI~ DE
- Page 93 and 94: 58. Principals formes cerhmiques de
- Page 96 and 97: S en LA CULTURA MATERIAL 1 L'EVOLUC
- Page 99 and 100: L'ART I LA RELIGIÓ EL ARTE Y LA RE
- Page 101 and 102: immediatament pre-cardials de Cocin
- Page 103 and 104: jaciments, havent-se'n comprovat I'
- Page 106 and 107: L'ART I LA RELIGIÓ Els paral-lels
- Page 108: o estretament vinculat en el seu or
- Page 113: . EL ARTE Y LA RELlGlON neolititzac
- Page 116 and 117: L'ECONOMIA 71. Els grans de cereal~
- Page 118 and 119: L'ECONOMIA darrers dels nostres cul
- Page 121: carn sembla decissiu en alguns asse
- Page 124 and 125: L'ECONOMIA ders correspondria a la
- Page 126 and 127: L'HOME I EL MEDl treballs de divers
- Page 128 and 129: 128 . @ Rubio-Quercetum rotundifoli
- Page 130 and 131: 82. Excavació del sector K de la C
- Page 132 and 133: Després del 4000 a,C., moment en q
- Page 134 and 135: L'HOME I EL MEDl CANAL DE NAVARRÉS
- Page 136 and 137: L'HOME I EL MEDl quen la inexistenc
- Page 139 and 140: L'analisi d'aquests carbons permte,
- Page 141 and 142: ACOSTA, P. 1983: El arte rupestre e
- Page 143 and 144: FUMANAL, P. 1979: Estudio sedimento
- Page 145 and 146: - 1961 : La concordancia entre la c