El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: UNA NOVA MANERA DE VlURE<br />
dores i recol-lectores en distintes parts de la terra, i<br />
on resulta extaordinariamentndifícil atorgar la conside-<br />
ració de variable dominant al creixement demografic<br />
-bé siga a una pressió demografica generalitzada o<br />
bé a I'augment de les propies dimensions dels grups<br />
humans-, a la sedentarització progressiva derivada<br />
o facilitada per un aprofitament més intens dels re-<br />
cursos disponibles en una area, al nivell tecnologic<br />
abastat per determinats grups, al nivell de desenvo-<br />
lupament social, etcetera, per fer esment als factors<br />
assenyalats més assiduament, a més de Iladaptació<br />
a les noves condicions climatiques de I'Holoce.<br />
<strong>El</strong>s <strong>primers</strong> centres agrícoles: el Proxim<br />
Orient<br />
L'origen de I'agricultura i de la ramaderia no<br />
correspon a una única i privilegiada zona del nostre<br />
planeta, i si bé per a la península Iberica I'últim ho-<br />
ritzó de referencia en I'explicació de la seua neoli-<br />
tització potser siga el Proxim Orient, transforma-<br />
cions semblants tingueren lloc de manera indepen-<br />
dent en arees molt allunyades entre elles, amb dis-<br />
tints matisos i cronologies. Als inicis del quart<br />
mil4enari abans de Crist ja es cultivava la dacsa en<br />
la val1 de Tehuacán, en el Mexic central; també als<br />
altiplans dels Andes del Perú apareixen aleshores<br />
els <strong>primers</strong> cultius i una domesticació important<br />
que afecta les llames, alpaques, anecs i altres ani-<br />
mals; en diverses parts de ~'Asia oriental apareix<br />
atestat el cultiu de I'arros en el sisé mil-lenari a.c.;<br />
i al Sahara central i meridional, al llarg dels mil-lena-<br />
ris seté i sisé, quan encara els llacs saharians pos-<br />
seien una considerable extensió i els uadis tenien<br />
aigua abundant, es troben nombrosos objectes<br />
destinats a moldre grans, excessius tal vegada per<br />
a vegetals espontanis.<br />
Pel que fa al Proxim Orient, on el procés de<br />
neolitització ha estat estudiat amb major intensitat,<br />
poden distingir-se diverses etapes en el conjunt<br />
del canvis que, a partir del desé mil-lenari a.c., conduiran<br />
a la plena implantació del mode de vida neo-<br />
Iític. Sense dubte existien ací unes condicions biogeografiques<br />
favorables que es manifesten en la<br />
presencia, des del Paleolític superior i en estat silvestre,<br />
de quasi tota la gamma de les especies vegetal~<br />
i animals que una vegada domesticades<br />
constituiran la base de la nova economia de producció.<br />
Tal és el cas dels cereals i les Ilegumino-<br />
crónicamente. Por el contrario, su aparición nos re-<br />
mite a un complejo proceso que fue iniciado por al-<br />
gunas de las propias sociedades cazadoras y reco-<br />
lectoras en distintas partes de la tierra, en el que<br />
resulta extraordinariamente difícil otorgar la consi-<br />
deración de variable dominante al crecimiento de-<br />
mográfico -bien sea a una presión demográfica<br />
generalizada o bien al aumento de las propias di-<br />
mensiones de los grupos humanos-, a la seden-<br />
tarización progresiva derivada o facilitada por un<br />
aprovechamiento más intenso de los recursos dis-<br />
ponibles en un área, al nivel tecnológico alcanzado<br />
por determinados grupos, al nivel de desarrollo so-<br />
cial, etc., por citar los factores señalados con ma-<br />
yor asiduidad, además de la adaptación a las nue-<br />
vas condiciones climáticas del Holoceno.<br />
Los primeros centros agnwlas: el Próximo<br />
Oriente<br />
<strong>El</strong> origen de la agricultura y de la ganadería no<br />
corresponde a una única y privilegiada zona de<br />
nuestro planeta, y aunque para la península Ibérica<br />
el último horizonte de referencia en la explicación<br />
de su neolitización sea el Próximo Oriente, trans-<br />
formaciones semejantes tuvieron lugar de manera<br />
independiente en áreas muy alejadas entre si, con<br />
distintos matices y cronolgías. En los inicios del<br />
cuarto milenio a. de C. ya se cultivaba el maíz en el<br />
valle de Tehuacán, en el México central; también<br />
en los altiplanos de los Andes del Perú aparecen<br />
entonces los primeros cultivos y una domestica-<br />
ción importante que afecta a las llamas, alpacas,<br />
patos y otros animales; en diversas partes del Asia<br />
oriental aparece atestiguado el cultivo del arroz en<br />
el sexto milenio a. de C.; y en el Sahara central y<br />
meridional, a lo largo de los milenios séptimo y<br />
sexto, cuando todavía los lagos saharianos poseían<br />
una considerable extensión y los uadis tenían agua<br />
abundante, se encuentran numerosos objetos des-<br />
tinados a moler granos, excesivos quizá para vege-<br />
tales espontáneos.<br />
Por lo que se refiere al Próximo Oriente, don-<br />
de el proceso de neolitización ha sido estudiado<br />
con mayor intensidad, pueden distinguirse diver-<br />
sas etapas en el conjunto de los cambios que, a<br />
partir del décimo milenio a. de C., conducirán a la<br />
plena implantación del modo de vida neolítico. Sin<br />
duda existían aquí unas condiciones biogeográficas<br />
favorables que se manifiestan en la presencia, des-<br />
de el Paleolítico superior y en estado silvestre, de<br />
casi toda la gama de las especies vegetales y ani-<br />
males que una vez domesticadas constituirán la<br />
base de la nueva economía de producción. Tal es