El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria

More documents

Recommendations

Info

1 1. Principals jaciments neolítics valencians. 1. Abrigos de Agua Viva-Zorita. 2. Cova de I'Embassarnent d'ulldecona (La Pobla de Benifassa). 3. Cova Fosca (Ares del Maestrat). 4. Roqueral de les Santes (Cabanes). 5. Cova del Petrolí (Cabanes). 6. Cova de la Seda (Castelló). 7. Cueva Negra (Montanejos). 8. Vila-Real. 9. El Tirao (Borriana). 10. Cueva de la Torre de Mal Paso (Catelnovo). 11. Can Ballester (La Vall d'Uixó). 12. Cueva de la Cocina (Dos Aguas). 13. Cueva de les Dones (Millares). 14. Cuevas de la Araña (Bicorp). 15. Cueva de la Bellota (Chelta). 16. La Albufera de Anna. 17. Cova del Lledoner (Carcaixent). 18. Cova del Barranc Fondo (Xativa). 19 Cova de les Malladetes (Barx). 20. Cova del Parpalló (Gandia). 21. Cova del Llop (Gandia). 22. Cova de la Recambra (Gandia). 23. Cova de les Meravelles (Gandia). 24. Cova Bernarda (Gandia). 25. Cova dels Porcs (El Real de Gandia). 26. Forat de I'Aire Calent (ROtova). 27. Cova de les Rates Penades (Rbtova). 28. Barranc del Castellet (Pinet). 29. Cova del Racó Tancat (Terrateig). 30. Cova del Frontó (Salem). 31. Cova de I'Or (Beniarrés). 32. Cova Negra (Gaianes). 33. Cova del Barranc del Castellet (Carrícola). 34. Cova de la Gerra (Bocairent). 35. Coveta Emparedada (Bocairent). 36. Cova de la Sarsa (Bocairent). 37. Cova del Moro (Agres). 38. Cova del Pilar (Agres). 39. Abric de la Falguera (Alcoi). 40. Barranc de les Calderes (Planes). 41. Penya Roja de Catamarruch (Planes). 42. Cova d'en Pardo (Planes). 43. Cova de ~'AIiga (La Vall &Alcala). 44. Cova Fosca (Ondara). 45. Cova Ampla del Montg6 (Xhbia). 46. Cova de les Cendres (Moraira). 47. Cova de Dalt (Thrbena). 48. Bancal de la Corona (Penhguila). 49. Freginal de la Font Major (Torre de les Macanes 50. Cova Santa (La Font de la Figuera). 51. Cova de la Pedrera (Banyeres). 52. Casa de Lara (Villena). 53. Arenal de la Virgen (Villena). 54. El Fontanal [Onil). 55. Cueva del Lagrimal (Yecla).
junt, aquesta última zona oferix una documentació d'excepcional interés per a I'estudi de les primeres comunitats camperoles del Mediterrani occidental, i aixo ha de traduir, en una part difícil de determinar, el protagonisme que li hagué de correspondre dins d'aquell ambit i particularment en relació amb la Pe- nínsula. Resulta significatiu així mateix que siga en el triangle format per les serres dlAitana, Mariola i Be- nicadell on es troben els conjunts més importants d'art rupestre que podem atribuir al Neolític antic. Pel que fa a la meitat septentrional, destaca la Cova Fosca dlAres del Maestrat, situada aigües amunt del Barranc de la Gasulla en una zona amb abundants troballes de superfície i interessants conjunts de pintures rupestres pertanyents a I'Art Llevantí; el seu primer horitzó neolític no sembla correspondre, tanmateix, a I'horitzó de les cerami- ques cardials sinó a moments més avancats. I als encontorns.de les gorges del Xúquer es troba la Cueva de la Cocina de Dos Aguas, exemple del procés de neolitització seguit per IIEpipaleolític geometric. Patentitzant la importancia que el mar hagué de tindre per als grups neolítics, coneixem dos llocs d'habitació en la mateixa linia de costa, la Cova Ampla del Montgó a Xabia i la Cova de les Cendres a la Punta de Moraira, objecte preferent d'excavació en aquests moments. El caracter dels assentaments Certament, la impressió que produix I'estudi de les primeres comunitats agrícoles de les nostres terres, en allo que fa a les formes d'assenta- ment, és que utilitzaren preferentment les coves com a lloc d'habitat estable. Jaciments com la Cova de I'Or i la Cova de la Sarsa inicien la seua vida amb el Neolític antic, i la potencia dels seus ni- vells neolítics revela una ocupació intensa i durado- ra. Pero aquesta impressió, avalada igualment per altres molts més casos, podria ser més aparent que real, posades les dificultats que comporta la lo- calització dels poblats en les terres baixes, tradicio- nalment objecte de profundes transformacions. Durant els darrers anys la prospecció arqueologica comenca a detectar en I'ambit del Mediterrani peninsular poblats que corresponen als primers LA NEOLlTlZAClON DE LA TIERRAS VALENCIANAS ' mientos más representativos del período, la Cova de I'Or y la Cova de la Sarsa. En conjunto, esta úl- tima zona ofrece una documentación de excepcional interés para el estudio de las primeras comunidades campesinas del Mediterráneo occidental y ello debe traducir, en una parte difícil de determinar, el protagonismo que le tuvo que corresponder dentro de aquel ámbito y particularmente con rela- ción a la Península. Resulta significativo asimismo que sea en el triángulo formado por las sierras de Aitana, Mariola y Benicadell donde se encuentran los conjuntos más importantes de arte rupestre que podemos atribuir al Neolítico antiguo. Por lo que se-refiere a la mitad septentrional, destaca la Cova Fosca de Ares del Maestrat, situada aguas arriba del Barranc de la Gasulla en una zona con abundantes hallazgos de superficie e in- teresantes conjuntos de pinturas rupestres perte- necientes al Arte Levantino; su primer horizonte neolítico no parece corresponder, sin embargo, al horizonte de las cerámicas cardiales sino a momentos más avanzados. Y en las inmediaciones de las gargantas del Xúquer se encontraria la Cueva de la Cocina de Dos Aguas, ejemplo del proceso de neolitización seguido por el Epipaleolítico geo- métrico. Patentizando la importancia que el mar hubo de tener para los grupos neolíticos, conocemos dos lugares de habitación en la misma línea de costa, la Cova Ampla del Montgó en Xabia y la Cova de les Cendres en la Punta de Moraira, objeto pre- ferente de excavación en estos momentos. El carácter de los asentamientos Ciertamente la impresión que produce el estudio de las primeras comunidades agrícolas de nues- tras tierras, en lo relativo a sus formas de asenta- miento, es la de que utilizaron preferentemente las cuevas como lugar de habitat estable. Yacimientos como la Cova de I'Or y la Cova de la Sarsa inician su vida con el Neolítico antiguo, y la potencia de sus ni- veles neolíticos revela una ocupación intensa y dura- dera. Pero esta impresión, avalada igualmente por otros muchos casos, pudiera ser más aparente que real, dadas las dificultades que entraña la localización de los poblados en las tierras bajas, tradicionalmente objeto de profundas transfor.maciones. Durante los últimos años las prospección arqueológica comienza a detectar en el ámbito mediterráneo peninsular poblados que c,orresponden a los primeros tiempos
Page 1 and 2: .- ,, - '5 Els primers agrieultors
Page 3 and 4: Els primers agricultors i ramaders
Page 5 and 6: Els primers agricultors i ramaders
Page 7: Pocs esdeveniments en la historia d
Page 11: Aquest Ilibre, realitzat amb motiu
Page 14 and 15: L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: UNA N
Page 16 and 17: L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: UNA N
Page 18 and 19: L'AGRICULTURA I LA'RAMADERIA: UNA N
Page 20: L'AGRICULTURA 1 LA RAMADERIA: UNA N
Page 23: pid des del punt de vista del regis
Page 26 and 27: LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALE
Page 28: LA NEOLlTlTZACld DE LES TERRES VALE
Page 31: 9. El jaciment de la Casa de Lara,
Page 36 and 37: LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALE
Page 39 and 40: Juntament amb la renovació economi
Page 41 and 42: erigit murs, revestit parets i Ilui
Page 43: MODELAT DIRECTE MUNTATGE PER TIRES
Page 46 and 47: tructures altres que els fogars, el
Page 48 and 49: 20 i CORDONS AMB DIGiTACIONS L/NIES
Page 50 and 51: ecipients que no comporten cap tipu
Page 52 and 53: ma de treball. Pot dir-se que en ai
Page 54 and 55: LA PEDRA POLIDA -- -- parts que ver
Page 56 and 57: LA PEDRA POLIDA com es constata amb
Page 58 and 59: LA PEDRA POLlDA servir amb la ma. E
Page 60 and 61: LA PEDRA TALLADA aportara útils no
Page 62 and 63: LA PEDRA TALLADA 33. També objecte
Page 64 and 65: LA PEDRA TALLADA pleo en bruto de l
Page 66 and 67: LA PEDRA TALLADA 40 a sentido, morf
Page 68 and 69: LA PEDRA TALLADA mesura que les pec
Page 70 and 71: LA PEDRA TALLADA tecnologia i la fu
Page 73 and 74: L'aixovar ossi neolític i la seua
Page 75 and 76: de conill, sobre.banya de cérvol,
Page 77: sobre tíbies d'aus. Si bé com sug
Page 80 and 81: L'OS TREBALLAT la qual preveu en ce
Page 82 and 83: L'OS TREBALLAT Altres materies i te
Page 84 and 85:
L'OS TREBALLAT 54 54. Objectes exce
Page 87 and 88:
LA CULTURA MATERIAL I L'EVOLUCIÓ D
Page 90:
iA CULTURA MATERIAL I L'EVOLUCI~ DE
Page 93 and 94:
58. Principals formes cerhmiques de
Page 96 and 97:
S en LA CULTURA MATERIAL 1 L'EVOLUC
Page 99 and 100:
L'ART I LA RELIGIÓ EL ARTE Y LA RE
Page 101 and 102:
immediatament pre-cardials de Cocin
Page 103 and 104:
jaciments, havent-se'n comprovat I'
Page 106 and 107:
L'ART I LA RELIGIÓ Els paral-lels
Page 108:
o estretament vinculat en el seu or
Page 111 and 112:
EL HOMBRE Y EL MEDIO
Page 113:
. EL ARTE Y LA RELlGlON neolititzac
Page 116 and 117:
L'ECONOMIA 71. Els grans de cereal~
Page 118 and 119:
L'ECONOMIA darrers dels nostres cul
Page 121:
carn sembla decissiu en alguns asse
Page 124 and 125:
L'ECONOMIA ders correspondria a la
Page 126 and 127:
L'HOME I EL MEDl treballs de divers
Page 128 and 129:
128 . @ Rubio-Quercetum rotundifoli
Page 130 and 131:
82. Excavació del sector K de la C
Page 132 and 133:
Després del 4000 a,C., moment en q
Page 134 and 135:
L'HOME I EL MEDl CANAL DE NAVARRÉS
Page 136 and 137:
L'HOME I EL MEDl quen la inexistenc
Page 139 and 140:
L'analisi d'aquests carbons permte,
Page 141 and 142:
ACOSTA, P. 1983: El arte rupestre e
Page 143 and 144:
FUMANAL, P. 1979: Estudio sedimento
Page 145 and 146:
- 1961 : La concordancia entre la c
show all

El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?