El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
erigit murs, revestit parets i Iluit els sostres dels<br />
habitatges; tot un conjunt d'aplicacions del fang<br />
que es veuran continuades en les etapes poste-<br />
rior~. Pero malgrat aquest tradicional emprament<br />
del fang, la fabricació de recipients ceramics com a<br />
tals, en vistes originariament a I'emmagatzematge<br />
de Iíquids i grans, no hi va tindre efecte fins a uns<br />
estadis ja avancats del propi desenvolupament<br />
neolític, quan ja els cacadors-recol-lectors feia<br />
temps que havien esdevingut productors d'ali-<br />
ments. <strong>El</strong> considerable desfase cronologic amb<br />
que apareix I'olleria, respecte a les primeres expe-<br />
riencies en el treball de I'argila, sembla trobar la<br />
seua explicació en la lenta consolidació de les ano-<br />
menades "arts del foc". Així, no és casual que la<br />
generalització de la ceramica es produisca després<br />
de I'aparició dels <strong>primers</strong> forns que, entre altres fi-<br />
nalitats, hagueren d'utilitzar-se en un inici per a la<br />
cocció dels aliments.<br />
Les circumstancies assenyalades són les que'<br />
fan parlar per al Proxim Orient i segons les regions,<br />
com hem vist anteriorment, d'un <strong>Neolític</strong> "precera-<br />
mic" en sentit estricte, o "protoceramic", puix que<br />
hi ha zones en que es documenten certes expe-<br />
riencies de modelat de recipients en altres mate-<br />
rials que I'argila, cas de I'anomenada "vaixella blan-<br />
ca", elaborada sobre una pasta composta basica-<br />
ment de carbonat de calci. Aquestes primeres fa-<br />
ses constituiran doncs el preambul de les cultures<br />
neolítiques propiament ceramiques, les quals al-<br />
cancaran una major extensió territorial.<br />
De tota manera, el lloc precís on fou inventada<br />
I'olleria resta encara per determinar, i les dades que<br />
tenim al respecte són bastant fragmentaries per a<br />
moments anteriors al VI mil-lenari a.c. Així, al jaci-<br />
ment de Mureybet (Síria), hi ha algunes restes cera-<br />
miques que daten de voltants del 7800 a.c.; a Gand-<br />
jareh (Iran), vasos de terrissa han estat fabricats cap<br />
al 7500 a.c. A partir del 6000 a.c. sera quan es pro-<br />
duira la generalització d'aquesta manufactura per tot<br />
I'ambit del Proxim Orient, tot desbordant la zona nu-<br />
clear propiament dita i conduint, al capdavall, a una<br />
especialització dels <strong>primers</strong> terrissers.<br />
<strong>El</strong>s <strong>primers</strong> terrissers valencians<br />
A les nostres terres I'aparició de la ceramica<br />
no ve precedida d'un llarg procés evolutiu similar al<br />
descrit per al Proxim Orient, sinó que aquesta es<br />
constata ja des del principi, és a dir, des dels inicis<br />
del V mil-lenari a.c., amb les característiques d'una<br />
gioso, y se habían erigido muros, revestido pare-<br />
des y enlucido los techos de las viviendas; todo un<br />
conjunto de aplicaciones que se verán continuadas<br />
en las etapas posteriores. Pero a pesar de este tra-<br />
dicional empleo del barro, la fabricación de reci-<br />
pientes cerámicos como tales, en vistas originaria-<br />
mente al almacenaje de líquidos y granos no tuvo<br />
aquí efecto hasta unos estadios ya avanzados del<br />
propio desarrollo neolítico, cuando ya los cazadores<br />
recolectores hacía tiempo que se habían converti-<br />
do en productores de alimentos. <strong>El</strong> considerable<br />
desfase cronológico con que aparece la alfarería,<br />
respecto a las primeras experiencias en el trabajo<br />
de la arcilla, parece encontrar su explicación en la<br />
lenta consolidación de las llamadas "artes del fue-<br />
go". Así, no es casual que la generalización de la<br />
cerámica se produzca después de la aparición de<br />
los primeros hornos que, entre otras finalidades,<br />
debieron utilizarse en un principio para la cocción<br />
de los alimentos.<br />
Las circunstancias señaladas son las que ha-<br />
cen hablar para el Próximo Oriente y según las re-<br />
giones, como hemos visto anteriormente, de un<br />
<strong>Neolític</strong>o "precerámico" en sentido estricto, o<br />
"protocerámico", ya que hay zonas en las que se<br />
documentan ciertas experiencias de modelado de<br />
recipientes en materiales distintos a la arcilla, caso<br />
de la denominada "vajilla blanca", elaborada sobre<br />
una pasta compuesta básicamente de carbonato<br />
de calcio. Estas primeras fases constituirán pues el<br />
preámbulo de las culturas neolíticas propiamente<br />
cerámicas, que alcanzarán una mayor extensión te-<br />
rritorial.<br />
De todos modos, el lugar preciso donde fue<br />
inventada la alfarería queda aún por determinar, y<br />
los datos que tenemos al respecto son bastante<br />
fragmentarios para momentos anteriores al VI mi-<br />
lenio a.c. Así, en el yacimiento de Mureybet (Siria),<br />
hay algunos restos cerámicos que datan en torno<br />
al 7800 a.c.; en Gandjareh (Irán), vasos de barro<br />
han sido fabricados sobre el 7500 a.c. A partir del<br />
6000 a.c. será cuando se producirá la generaliza-<br />
ción de esta manufactura por todo el ámbito del<br />
Próximo Oriente, desbordando la zona nuclear pro-<br />
piamente dicha y conduciendo a una especializa-<br />
ción de los primeros ceramistas.<br />
Los primeros alfareros valencianos<br />
En nuestras tierras la aparición de la cerámica<br />
no viene precedida de un largo proceso evolutivo<br />
similar al descrito para el Próximo Oriente, sino<br />
que ésta se constata ya desde el principio, es de-<br />
cir, desde los inicios del V milenio a.c., con las ca-<br />
racterísticas de una técnica bien desarrollada.