El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALENCIANES<br />
Aquesta existencia de dos situacions distintes<br />
pero sincroniques, de dos'modes de vida que con-<br />
corren sobre un mateix territori, constituix un dels<br />
principals punts d'interés de I'actual investigació.<br />
La natura i cronologia del procés de neolitització i,<br />
en relació amb aixb, I'exacta caracterització del<br />
nostre <strong>Neolític</strong> antic, han estat objecte de contro-<br />
versia durant els darrers anys en I'intent per expli-<br />
car des de distintes postures la relació existent en-<br />
tre el substrat huma epipaleolític, de la importancia<br />
del qual tenim cada vegada més evidencies, i unes<br />
influencies externes igualment indubtables, les<br />
quals no solament es limiten a determinats ele-<br />
ments de la cultura material corn la ceramica, sinó<br />
que inclouen les propies plantes cultivades i els<br />
animals domestics.<br />
Sense repetir consideracions abans exposades,<br />
I'estratigrafia comparada i el minuciós estudi del re-<br />
gistre arqueologic assenyalen que en el conjunt del<br />
Mediterrani.occidental el primer horitzó neolític, en-<br />
tés corn el moment en que constatem una plena<br />
economia de producció, s'inscriu dins I'anomenada<br />
corrent cultural de les ceramiques impreses. Ara bé,<br />
la unitat general expresada per aquest primer horit-<br />
zó neolític, comú a tota la zona, no exclou I'existen-<br />
cia de diferencies que permeten separar I'extrem<br />
més occidental corn a una regió cultural amb carac-<br />
terístiques propies, manifestades, entre altres coses,<br />
en I'extraordinari desenvolupament adquirii per la ce-<br />
ramita impresa cardial. <strong>El</strong>ement aquest de gran im-<br />
portancia en la cultura material, corn s'indica repeti-<br />
dament, en comprovar-seque una tecnica decorativa<br />
tan particular corn és la impressió de la vora d'una<br />
petxina sobre la pasta tova dels vasos, es troba pre-<br />
sent en la base de les estratigrafies neolítiques de ja-<br />
ciments tan distants corn els de Coppa Nevigata o<br />
Rendina en les costes del mar Adriatic, la cova d1Are-<br />
ne Candide en la Ligúria, I'abric de Chateauneuf-les-<br />
Martigues en la Provenca, el jaciment de Basi a I'illa<br />
de Corsega, les coves de Montserrat i el poblat de<br />
les Guixeres a Catalunya, la cova de la Carigüela a<br />
Andalusia, els jaciments dels encontorns de Figueira<br />
da Foz en la costa atlantica peninsular o la cova de<br />
Gar Cahal en el litoral nordafrica, entre altres. A I'es-<br />
pera de la posterior valoració de I'evolució del Neo-<br />
Iític en les nostres terres, es desprén de I'anterior<br />
ressenya que no es consideraran per tant, corn a cro-<br />
nologicament i culturalment corresponents al primer<br />
<strong>Neolític</strong>, els diversos nivells dominats per les cerami-<br />
ques inciso-acanalades i impreses no cardials, als<br />
que tan sols algunes dates de C14 semblen conferir<br />
una antiguitat que no es correspon amb el conjunt<br />
del registre arqueolbgic mediterrani, molt especial-<br />
ment en I'area franco-iberica.<br />
rales, hemos de considerar común al conjunto del<br />
Mediterráneo occidental.<br />
Esta existencia de dos situaciones distintas<br />
pero sincrónicas, de dos modos de vida que concu-<br />
rren sobre un mismo territorio, constituye uno de<br />
los principales puntos de interés de la actual inves-<br />
tigación. La naturaleza y cronología del proceso de<br />
neolitización y, en relación con ello, la exacta carac-<br />
terización de nuestro <strong>Neolític</strong>o antiguo, han sido<br />
objeto de controversia durante los últimos años en<br />
el intento por explicar desde distintas posturas la<br />
relación existente entre el substrato humano epi-<br />
paleolítico, de cuya importancia tenemos cada vez<br />
más evidencias, y unas influencias externas igual-<br />
mente indudables, que no sólo se limitan a deter-<br />
minados elementos de la cultura material como la<br />
cerámica, sino que incluyen a las propias plantas<br />
cultivadas y a los animales domésticos.<br />
Sin repetir consideraciones antes expuestas,<br />
la estratigrafía comparada y el minucioso estudio<br />
del registro arqueológico señalan que en el conjun-<br />
to del Mediterráneo occidental el primer horizonte<br />
neolítico, entendido como el momento en el que<br />
constatamos una plena economía de producción,<br />
se inscribe dentro de la llamada corriente cultural<br />
de las cerámicas impresas. Ahora bien, la unidad<br />
general expresada por este primer horizonte neolí-<br />
tico, común a toda la zona, no excluye la existencia<br />
de diferencias que permiten separar a su extremo<br />
más occidental como una región cultural con carac-<br />
terísticas propias, manifestadas, entre otras cosas,<br />
en el extraordinario desarrollo adquirido por la cerá-<br />
mica impresa cardial. <strong>El</strong>emento este de gran im-<br />
portancia en la cultura material, como se indica re-<br />
petidamente, al comprobarse que una técnica de-<br />
corativa tan particular como es la impresión del<br />
borde de una concha sobre la pasta blanda de los<br />
vasos, se encuentra presente en la base de las es-<br />
tratigrafías neolíticas de yacimientos tan distantes<br />
como los de Coppa Nevigata o Rendina en las cos-<br />
tas del mar Adriático, la cueva de Arene Candide<br />
en la Liguria, el abrigo de Chateauneuf-les-Marti-<br />
gues en la Provenza, el yacimiento de Basi en la<br />
isla de Córcega, las cuevas de Montserrat y el po-<br />
blado de les Guixeres en Cataluña, la cueva de la<br />
Carigüela en Andalucía, los yacimientos de los alre-<br />
dedores de Figueira da Foz en la costa atlántica pe-<br />
ninsular o la cueva de Gar Cahal en el litoral nortea-<br />
fricano, entre otros. A la espera de la posterior va-<br />
loración de la evolución del <strong>Neolític</strong>o en nuestras<br />
tierras, se desprende de lo anterior que no se con-<br />
siderarán por lo tanto, como cronológica y cultural-<br />
mente correspondiente al primer <strong>Neolític</strong>o, los di-<br />
versos niveles dominados por las cerámicas inciso-<br />
acanaladas e impresas no cardiales, a los que tan