29.04.2013 Views

El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria

El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria

El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALENCIANES<br />

Aquesta existencia de dos situacions distintes<br />

pero sincroniques, de dos'modes de vida que con-<br />

corren sobre un mateix territori, constituix un dels<br />

principals punts d'interés de I'actual investigació.<br />

La natura i cronologia del procés de neolitització i,<br />

en relació amb aixb, I'exacta caracterització del<br />

nostre <strong>Neolític</strong> antic, han estat objecte de contro-<br />

versia durant els darrers anys en I'intent per expli-<br />

car des de distintes postures la relació existent en-<br />

tre el substrat huma epipaleolític, de la importancia<br />

del qual tenim cada vegada més evidencies, i unes<br />

influencies externes igualment indubtables, les<br />

quals no solament es limiten a determinats ele-<br />

ments de la cultura material corn la ceramica, sinó<br />

que inclouen les propies plantes cultivades i els<br />

animals domestics.<br />

Sense repetir consideracions abans exposades,<br />

I'estratigrafia comparada i el minuciós estudi del re-<br />

gistre arqueologic assenyalen que en el conjunt del<br />

Mediterrani.occidental el primer horitzó neolític, en-<br />

tés corn el moment en que constatem una plena<br />

economia de producció, s'inscriu dins I'anomenada<br />

corrent cultural de les ceramiques impreses. Ara bé,<br />

la unitat general expresada per aquest primer horit-<br />

zó neolític, comú a tota la zona, no exclou I'existen-<br />

cia de diferencies que permeten separar I'extrem<br />

més occidental corn a una regió cultural amb carac-<br />

terístiques propies, manifestades, entre altres coses,<br />

en I'extraordinari desenvolupament adquirii per la ce-<br />

ramita impresa cardial. <strong>El</strong>ement aquest de gran im-<br />

portancia en la cultura material, corn s'indica repeti-<br />

dament, en comprovar-seque una tecnica decorativa<br />

tan particular corn és la impressió de la vora d'una<br />

petxina sobre la pasta tova dels vasos, es troba pre-<br />

sent en la base de les estratigrafies neolítiques de ja-<br />

ciments tan distants corn els de Coppa Nevigata o<br />

Rendina en les costes del mar Adriatic, la cova d1Are-<br />

ne Candide en la Ligúria, I'abric de Chateauneuf-les-<br />

Martigues en la Provenca, el jaciment de Basi a I'illa<br />

de Corsega, les coves de Montserrat i el poblat de<br />

les Guixeres a Catalunya, la cova de la Carigüela a<br />

Andalusia, els jaciments dels encontorns de Figueira<br />

da Foz en la costa atlantica peninsular o la cova de<br />

Gar Cahal en el litoral nordafrica, entre altres. A I'es-<br />

pera de la posterior valoració de I'evolució del Neo-<br />

Iític en les nostres terres, es desprén de I'anterior<br />

ressenya que no es consideraran per tant, corn a cro-<br />

nologicament i culturalment corresponents al primer<br />

<strong>Neolític</strong>, els diversos nivells dominats per les cerami-<br />

ques inciso-acanalades i impreses no cardials, als<br />

que tan sols algunes dates de C14 semblen conferir<br />

una antiguitat que no es correspon amb el conjunt<br />

del registre arqueolbgic mediterrani, molt especial-<br />

ment en I'area franco-iberica.<br />

rales, hemos de considerar común al conjunto del<br />

Mediterráneo occidental.<br />

Esta existencia de dos situaciones distintas<br />

pero sincrónicas, de dos modos de vida que concu-<br />

rren sobre un mismo territorio, constituye uno de<br />

los principales puntos de interés de la actual inves-<br />

tigación. La naturaleza y cronología del proceso de<br />

neolitización y, en relación con ello, la exacta carac-<br />

terización de nuestro <strong>Neolític</strong>o antiguo, han sido<br />

objeto de controversia durante los últimos años en<br />

el intento por explicar desde distintas posturas la<br />

relación existente entre el substrato humano epi-<br />

paleolítico, de cuya importancia tenemos cada vez<br />

más evidencias, y unas influencias externas igual-<br />

mente indudables, que no sólo se limitan a deter-<br />

minados elementos de la cultura material como la<br />

cerámica, sino que incluyen a las propias plantas<br />

cultivadas y a los animales domésticos.<br />

Sin repetir consideraciones antes expuestas,<br />

la estratigrafía comparada y el minucioso estudio<br />

del registro arqueológico señalan que en el conjun-<br />

to del Mediterráneo occidental el primer horizonte<br />

neolítico, entendido como el momento en el que<br />

constatamos una plena economía de producción,<br />

se inscribe dentro de la llamada corriente cultural<br />

de las cerámicas impresas. Ahora bien, la unidad<br />

general expresada por este primer horizonte neolí-<br />

tico, común a toda la zona, no excluye la existencia<br />

de diferencias que permiten separar a su extremo<br />

más occidental como una región cultural con carac-<br />

terísticas propias, manifestadas, entre otras cosas,<br />

en el extraordinario desarrollo adquirido por la cerá-<br />

mica impresa cardial. <strong>El</strong>emento este de gran im-<br />

portancia en la cultura material, como se indica re-<br />

petidamente, al comprobarse que una técnica de-<br />

corativa tan particular como es la impresión del<br />

borde de una concha sobre la pasta blanda de los<br />

vasos, se encuentra presente en la base de las es-<br />

tratigrafías neolíticas de yacimientos tan distantes<br />

como los de Coppa Nevigata o Rendina en las cos-<br />

tas del mar Adriático, la cueva de Arene Candide<br />

en la Liguria, el abrigo de Chateauneuf-les-Marti-<br />

gues en la Provenza, el yacimiento de Basi en la<br />

isla de Córcega, las cuevas de Montserrat y el po-<br />

blado de les Guixeres en Cataluña, la cueva de la<br />

Carigüela en Andalucía, los yacimientos de los alre-<br />

dedores de Figueira da Foz en la costa atlántica pe-<br />

ninsular o la cueva de Gar Cahal en el litoral nortea-<br />

fricano, entre otros. A la espera de la posterior va-<br />

loración de la evolución del <strong>Neolític</strong>o en nuestras<br />

tierras, se desprende de lo anterior que no se con-<br />

siderarán por lo tanto, como cronológica y cultural-<br />

mente correspondiente al primer <strong>Neolític</strong>o, los di-<br />

versos niveles dominados por las cerámicas inciso-<br />

acanaladas e impresas no cardiales, a los que tan

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!