El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
El Neolític valencià: Els primers agricultors i ... - Museo Prehistoria
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
LA NEOLlTlTZACld DE LES TERRES VALENCIANES<br />
neolitització, haguent resultat infructuosos els in-<br />
tents realitzats en els darrers anys per trobar una<br />
relació genetica que, davall el nom de Protoneolí-<br />
tic, assegurara I'evolució des de la cultura material<br />
epipaleolítica a la del <strong>Neolític</strong> antic.<br />
Tanmateix, en els jaciments amb nivells epipaleolítics<br />
geometrics com la Cueva de la Cocina de<br />
Dos Aguas, és possible observar com a partir d'un<br />
determinat moment de la seua evolució s'incorporen<br />
certs elements que poden atribuir a influencies<br />
neolítiques, cas concret d'algunes ceramiques i<br />
d'alguns animals domestics. Seguint els quatre horitzonts<br />
assenyalats per a la Cueva de la Cocina, les<br />
fases Cocina III i Cocina IV serien les que es desenvoluparien<br />
sincrbnicament al <strong>Neolític</strong>. Cocina III<br />
correspondria a I'inici del procés de neolitització i<br />
sembla indicar un fort impacte respecte a Cocina<br />
II, tot coincidint amb I'aparició de la ceramica impresa<br />
cardial i puntillada sobre cordó. Pero aquestes<br />
influencies no suposen una modificació essencial<br />
de les tradicions epipaleolítiques, amb la cacarecol.lecció<br />
com a element fonamental de les activitats<br />
economiques,i un evident parentesc entre la<br />
indústria Iítica subjacent i la que acompanya aquestes<br />
manifestacions neolítiques. En tot cas, doncs,<br />
i a diferencia del que passava en els jaciments anterior~,<br />
ací si que ens trobem al davant d'un procés<br />
de neolitització.<br />
A I'espera dels resultats obtinguts en les re-<br />
cents campanyes d'excavació en la Cueva de la<br />
Cocina, els quals confirmen la presencia de cerami-<br />
ques tecnicament cardials sobre I'anterior moment<br />
evolutiu de I'Epipaleolític geometric, aquest mateix<br />
procés s'atesta en els jaciments de Can Ballester,<br />
a la Vall d'Uixó, on ceramiques d'aquest tipus apa-<br />
reixen acompanyant una indústria epipaleolítica del<br />
mateix carés en un nivel1 de cronologia C14 entorn<br />
al 500 a.c.; i també s'han descrit ceramiques car-<br />
dials sobre nivells de I'Epipaleolític geometric en<br />
I'Abric del Tossal de la Roca, a la Vall dlAlcala, ha-<br />
vent estat datats aquests en 5610 i 5710 anys a.c.<br />
En aquesta mateixa línia s'encaminarien les lectu-<br />
res suggerides per les estratigrafies d'altres jaci-<br />
ments com I'Abric de la Falguera d'Alcoi o la Cueva<br />
del Lagrimal de Yecla, d'acord amb les noticies que<br />
es coneixen, a més dels poblats de la Casa de Lara<br />
i de /'Arenal de la Virgen, ambdós a Villena.<br />
Per la seua proximitat geografica i la importan-<br />
cia dels resultats, cal considerar així mateix els tre-<br />
8. L'art rupestre llevantí és una de les manifestacions més vives de la<br />
nostra <strong>Prehistoria</strong> i tal vegada el reflex de la dualitat cultural que s'hi ob-<br />
serva en els inicis del <strong>Neolític</strong>. Pintures del Racó de Nando. a Benassal.<br />
de la existencia de un proceso de neolitización, ha-<br />
biendo resultado infructuosos los intentos realiza-<br />
dos en los últimos años por encontrar una relación<br />
genética que, bajo el nombre de Protoneolítico,<br />
asegurase la evolución desde la cultura material<br />
epipaleolítica a la del <strong>Neolític</strong>o antiguo.<br />
- Sin embargo, en los yacimientos con niveles<br />
epipaleolíticos geométricos como la Cueva de la<br />
Cocina de Dos Aguas, es posible observar cómo a<br />
partir de un determinado momento de su evolu-<br />
ción se incorporan ciertos elementos que pode-<br />
mos atribuir a influencias neolíticas, caso concreto<br />
de algunas cerámicas y de algunos animales do-<br />
mésticos. Siguiendo los cuatro horizontes señala-<br />
dos para la Cueva de la Cocina, las fases Cocina III<br />
y Cocina IV serían las que se desarrollarían sincró-<br />
nicamente al <strong>Neolític</strong>o. Cocina III correspondería al<br />
inicio del proceso de neolitización y parece indicar<br />
un fuerte impacto respecto a Cocina II, coincidien-<br />
do con la aparición de la cerámica impresa cardial<br />
y puntillada sobre cordón. Pero estas influencias<br />
no suponen una modificación esencial de las tradi-<br />
ciones epipaleolíticas, con la caza-recolección<br />
como elemento fundamental de las actividades<br />
económicas y un evidente parentesco entre la in-<br />
dustria Iítica subyacente y la que acompaña a estas<br />
manifestaciones neolíticas. En todo caso, pues, y a<br />
diferencia de lo que sucedía en los yacimientos an-<br />
teriores, aquí sí estamos frente a un proceso de<br />
neolitización.<br />
A la espera de los resultados obtenidos en las<br />
recientes campañas de excavación en la Cueva de<br />
la Cocina, que confirman la presencia de cerámicas<br />
cardiales sobre el anterior momento evolutivo de<br />
Epipaleolítico geométrico, este mismo proceso se<br />
atestigua en los yacimientos de Can Ballester de la<br />
Vall dlUixó, donde cerámicas de este tipo aparecen<br />
acompañando a una industria epipaleolítica del mis-<br />
mo cariz en un nivel de cronología C14 en torno al<br />
5000 a.c., y también se han descrito cerámicas<br />
cardiales sobre niveles del Epipaleolítico geométri-<br />
co en el Abric del Tossal de la Roca en la Vall d'Al-<br />
cala, habiendo sido fechados éstos en 561 0 y 571 0<br />
años a.c. En esta misma línea se encaminarían las<br />
lecturas sugeridas por las estratigrafías de otros<br />
yacimientos como el Abric de la Falguera en Alcoi<br />
o la Cueva del Lagrimal en Yecla, de acuerdo con<br />
las noticias que se conocen, además de los pobla-<br />
dos de la Casa de Lara y del Arenal de la Virgen,<br />
ambos en Villena.<br />
8. <strong>El</strong> arte rupestre levantino es una de las manifestaciones más vivas de<br />
nuestra <strong>Prehistoria</strong> y tal vez el reflejo de la dualidad cultural que se observa<br />
en los inicios del <strong>Neolític</strong>o. Pinturas del Racó de Nando. en Benassal.