L'OS TREBALLAT la qual preveu en certa manera I'economització del material disponible. Comprén així mateix dues for- mes de treball: el ranurat longitudinal i el transver- sal. En el primer es realitza una serie de lleus inci- sions sobre les cares superior i inferior de 1'0s a treballar, emprant igualment un instrument Iític i procurant que aquestes no alcancen el canal me- dular; la separació de les peces es produix per per- cussió indirecta, colpejant una cunya inserida en les ranures esbossades. Així hagueren d'obtindre's els passadors, les matrius conservades dels quals, sobre metapodis d'ovicaprid, mostren per les dues cares i a meitat de 1'0s les ranures longitudinals d'aquesta preparació. També és possible que els <strong>primers</strong> esbossos de les culleres i altres útils foren obtinguts de manera semblant. En el ranurat trans- versal s'utilitza el mateix sistema descrit, i s'aplica especialment a defenses de cérvol i a diverses dia- fisis ossies; la intenció és d'aprofitar la morfologia natural de I'os, en particular el buit regular que pro- porciona el canal medular, en vistes a I'obtencjó d'uns productes tan definits com són els anells. Es ben eloqüent la conservació d'algunes matrius en les parts ossies assenyalades on són visibles les ranures efectuades en serie. Per a regularitzar les peces, és a dir, per a eli- minar les rebaves, arestes i sinuositats originades en el seccionat de la materia, s'empra profusa- ment I'abrasió. Aquesta tecnica, la qual actua per fregament, es constata practicament en tots els ti- pus d'objectes, sent així mateix el procediment es- sencial de conformació en molts casos, sobretot per a agulles i punxons. <strong>El</strong>s instruments abrasius són generalment blocs d'arenisca, els quals solen presentar els canals de desgast indicadors del seu ús. L'últim pas en el procés de treball de 1'0s el constituix el poliment, sent més un mode d'aca- bat que de darrera conformació. Hagué d'obtin- dre's també per fregament, pero utilitzant un mate- rial abrasiu més fi, potser en forma de grans pulve- ritzats manipulats amb I'ajuda de pells, tal com s'ha efectuat en algunes experiencies. <strong>El</strong> poliment conferix les fines i lluentes superfícies que solen presentar la major part dels materials ossis neolí- tics. 52. Atguns procediments de fabricació d'utensilis ossis. 80 Especial atención merece la técnica del ranu- rado, la cual prevé en cierta manera la economiza- ción del material disponible. Comprende asimismo dos formas de trabajo: el ranurado longitudinal y el transversal. En el primero se realiza una serie de le- ves incisiones sobre las caras superior e inferior del hueso a trabajar, empleando igualmente un ins- trumento Iítico y procurando que éstas no alcancen el canal medular; la separación de las piezas se produce por percusión indirecta, +golpeando una cuña inserta en las ranuras esbozadas. Así debie- ron obtenerse los pasadores, cuyas matrices con- servadas, sobre metapodios de ovicáprido, mues- tran por las dos caras y a mitad del hueso las ranu- ras longitudinales de esta preparación. También es posible que los primeros esbozos de las cucharas y otros útiles fueran obtenidos de manera pareci- da. En el ranurado transversal se utiliza el mismo sistema descrito, y se aplica especialmente a de- fensas de ciervo y a diversas diáfisis óseas; la in- tención es de aprovechar la morfología natural del hueso, en particular el hueco regular que propor- ciona el canal medular, en vistas a la obtención de unos productos tan definidos como son los anillos. Es bien elocuente la conservación de algunas ma- trices en las partes óseas señaladas donde son vi- sibles las ranuras efectuadas en serie. Para regularizar las piezas, es decir, para elimi- nar las rebabas, aristas y sinuosidades originadas en el seccionado de la materia, se emplea profusa- mente la abrasión. Esta técnica, que actúa por fro- tamiento, se constata prácticamente en todos los tipos de objetos, siendo asimismo el procedimien- to esencial de conformación en muchos casos, so- bre todo para agujas y punzones. Los instrumentos abrasivos son generalmente bloques de arenisca, los cuales suelen presentar los canales de desgas- te indicadores de su uso. <strong>El</strong> último paso en el proceso de trabajo del hue- so lo constituye el pulimento, siendo más un modo de acabado que de conformación definitiva. Debió obtenerse también por frotamiento, pero utilizando un material abrasivo más fino, tal vez en forma de granos pulverizados manipulados con la ayuda de pieles, de la forma como se ha efectuado en algunas experiencias. <strong>El</strong> pulimento confiere las finas y brillan- tes superíicies que suelen presentar la mayor parte de los materiales óseos neolíticos. 52. Algunos procedimientos de fabricación de utensilios óseos.
LES CULLERES ELC PUNXONS ELS TUBS EL HUESO TRABAJADO
- Page 1 and 2:
.- ,, - '5 Els primers agrieultors
- Page 3 and 4:
Els primers agricultors i ramaders
- Page 5 and 6:
Els primers agricultors i ramaders
- Page 7:
Pocs esdeveniments en la historia d
- Page 11:
Aquest Ilibre, realitzat amb motiu
- Page 14 and 15:
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: UNA N
- Page 16 and 17:
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA: UNA N
- Page 18 and 19:
L'AGRICULTURA I LA'RAMADERIA: UNA N
- Page 20:
L'AGRICULTURA 1 LA RAMADERIA: UNA N
- Page 23:
pid des del punt de vista del regis
- Page 26 and 27:
LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALE
- Page 28:
LA NEOLlTlTZACld DE LES TERRES VALE
- Page 31: 9. El jaciment de la Casa de Lara,
- Page 34 and 35: 1 1. Principals jaciments neolític
- Page 36 and 37: LA NEOLITITZACI~ DE LES TERRES VALE
- Page 39 and 40: Juntament amb la renovació economi
- Page 41 and 42: erigit murs, revestit parets i Ilui
- Page 43: MODELAT DIRECTE MUNTATGE PER TIRES
- Page 46 and 47: tructures altres que els fogars, el
- Page 48 and 49: 20 i CORDONS AMB DIGiTACIONS L/NIES
- Page 50 and 51: ecipients que no comporten cap tipu
- Page 52 and 53: ma de treball. Pot dir-se que en ai
- Page 54 and 55: LA PEDRA POLIDA -- -- parts que ver
- Page 56 and 57: LA PEDRA POLIDA com es constata amb
- Page 58 and 59: LA PEDRA POLlDA servir amb la ma. E
- Page 60 and 61: LA PEDRA TALLADA aportara útils no
- Page 62 and 63: LA PEDRA TALLADA 33. També objecte
- Page 64 and 65: LA PEDRA TALLADA pleo en bruto de l
- Page 66 and 67: LA PEDRA TALLADA 40 a sentido, morf
- Page 68 and 69: LA PEDRA TALLADA mesura que les pec
- Page 70 and 71: LA PEDRA TALLADA tecnologia i la fu
- Page 73 and 74: L'aixovar ossi neolític i la seua
- Page 75 and 76: de conill, sobre.banya de cérvol,
- Page 77: sobre tíbies d'aus. Si bé com sug
- Page 82 and 83: L'OS TREBALLAT Altres materies i te
- Page 84 and 85: L'OS TREBALLAT 54 54. Objectes exce
- Page 87 and 88: LA CULTURA MATERIAL I L'EVOLUCIÓ D
- Page 90: iA CULTURA MATERIAL I L'EVOLUCI~ DE
- Page 93 and 94: 58. Principals formes cerhmiques de
- Page 96 and 97: S en LA CULTURA MATERIAL 1 L'EVOLUC
- Page 99 and 100: L'ART I LA RELIGIÓ EL ARTE Y LA RE
- Page 101 and 102: immediatament pre-cardials de Cocin
- Page 103 and 104: jaciments, havent-se'n comprovat I'
- Page 106 and 107: L'ART I LA RELIGIÓ Els paral-lels
- Page 108: o estretament vinculat en el seu or
- Page 111 and 112: EL HOMBRE Y EL MEDIO
- Page 113: . EL ARTE Y LA RELlGlON neolititzac
- Page 116 and 117: L'ECONOMIA 71. Els grans de cereal~
- Page 118 and 119: L'ECONOMIA darrers dels nostres cul
- Page 121: carn sembla decissiu en alguns asse
- Page 124 and 125: L'ECONOMIA ders correspondria a la
- Page 126 and 127: L'HOME I EL MEDl treballs de divers
- Page 128 and 129: 128 . @ Rubio-Quercetum rotundifoli
- Page 130 and 131:
82. Excavació del sector K de la C
- Page 132 and 133:
Després del 4000 a,C., moment en q
- Page 134 and 135:
L'HOME I EL MEDl CANAL DE NAVARRÉS
- Page 136 and 137:
L'HOME I EL MEDl quen la inexistenc
- Page 139 and 140:
L'analisi d'aquests carbons permte,
- Page 141 and 142:
ACOSTA, P. 1983: El arte rupestre e
- Page 143 and 144:
FUMANAL, P. 1979: Estudio sedimento
- Page 145 and 146:
- 1961 : La concordancia entre la c