s'encruia79 - Ferran Sintes

elements puntuals que destaquen
pel treball acurat en que es
realitzaren. Es pot citar aquí la
carretera de Deià a Sóller, obra
dels enginyers del segle XIX, en un
temps en que encara es tenia l’orgull
de l’obra ben feta. Els marges
de sosteniment són en aquest cas
enqueixalats i per sort la major
part dels que corresponen a Deià
s’han salvat de moment de la febre
"modernitzadora" que va afectar
al tram de Sóller. Construït baix
d’aquesta carretera es troba el
refrescador situat sobre Llucalcari
i cobert amb una volta de pedra en
sec que constitueix la millor
demostració de la resistència que
pot oferir aquesta tècnica.
Malgrat l’interès demostrat en els
darrers anys pel mon de la pedra
en sec, l’estat d’aquests conjunts es
pot qualificar com a preocupant.
Segons l’estudi realitzat per
Fodesma l’any 1977,
tan sols un
42% de la
superfície
amb marjades
es podia
qualificar
en
Pedre en Sec
A. Reynés, G. Alomar, I. Ferrer, M. Grimalt, R. Rodríguez. Dibuixos: Cristina López.
bon
estat, mentre
que el 53% presentava
esboldrecs de certa importància i u
5% es considerava destruït i semblava
d’impossible recuperació.
L’explicació d’aquestes xifres es
troba per una part en l’abandonament
agrícola, però també en l’elevat
pendent, el terreny esllavissable
i l’acció de la vegetació.
El gran nombre de segones residències
dels darrers anys pot haver
contribuït sortosament a la
recuperació d’algunes
zones de
marjades, ja
que sovint
són vistes
com els
seus
jadins i
tractades
com
a tals. En
altres, per
contra, ha
suposat una
transformació irre-
versible del paisatge i en
alguns indrets ha comportat
la destrucció de
l’estructura original dels
camps de marjades, ja
sigui per situar-hi els
edificis o per construirhi
les infrastructures
annexes o d’accés.
El mon de la pagesia ha quedat
relegat a alguns exemples
meritoris però gairebé testimonials,
engolit per primer per la
febre turística i després per la
immobiliària. Tenir cura de les oliveres
i tarongers ja no es rentable
amb
aquestes
condicions;
a
més la dificultat
d’accés
amb maquinària i l’elevat
cost de manteniment de
les estructures de pedra en sec
fa difícil treure’n una mínima
rendibilitat. Sense aquest ús agrícola
–avui gairebé utòpic- sembla
gairebé impossible el manteniment
de molts dels marges, sobretot dels
allunyats de les zones de residència.
Caldrà però fer un esforç per
aportar solucions que permetin
mantenir un patrimoni construït al
llarg de generacions i que avui
constitueix un dels segells més
característics de Deià.
s’Encruia. Pàg.15