Número - Atipus

mediatitzat per les exigències de
l'esquerra, reconduint per això llurs
propostes a terreny propi.
Així, per exemple, ens trobem
amb els famosos decrets sobre l'assumpció
de la titularitat de les competències
de les diputacions, del
qual ja se'n parla en un altre punt
d'aquest article de manera extensa.
Per altre costat, també dins l'acció
legislativa del Consell hi ha una altra
fita important: la presentació al Parlament
del primer projecte de llei
del Govern català en matèria de
finançament de les institucions autonòmiques.
Per un valor de 1.623,5 milions de
pessetes la Cambra legislativa catalana
aprovà una ampliació del pressupost
del 79 de la Generalitat,
quantitat que cal en aquests moments
perquè les institucions funcionin.
Això no obstant, aquests
diners s'hauran d'obtenir dels pressupostos
generals de l'Estat, segons
el que l'Estatut disposa sobre el
traspàs d'impostos de l'Estat a la
Generalitat. Vertaderament, això
exigeix una negociació amb Madrid,
un "estira i arronsa" del qual, segons
el propi conseller Trias manifestà,
es podrà aconseguir un 90 per
cent del demanat.
Malgrat tot, l'aprovació d'aquest
pressupost originà una polèmica al
Parlament: centristes, comunistes i
socialistes, aquests últims amb més
èmfasi, denunciaren la manca d'informació
subministrada per la conselleria
d'Economia i Finances sobre
les distintes partides del pressupost.
La qüestió de la Funció Pública
fou obviada. Tal com dèiem, és
un pressupost per aquests moments
car en ell no es contemplen ni la
incorporació del funcionariat de les
diputacions catalanes ni la dels ministeris
segons el ritme de traspassos
i si es té present la presència de
"massa alts càrrec". Això no obstant,
val a dir que la fórmula per a
l'obtenció dels diners aprovats al
pressupost fou una proposta reeixida
dels centristes. Acord tàcit ja
amb Madrid?
Gestió a 90 dies vista
Pel que respecta a la gestió de les
conselleries, diverses coses estan a
l'espera de realitzacions, malgrat
que aquests últims dies s'hagin
transferit a la Generalitat tan importants
serveis com l'INUR, l'ICONA,
les carreteres locals, una part important
de gestió de l'ensenyament
d'EGB. De manera immediata
manquen encara més serveis
d'EGB, les Cambres Agràries, serveis
de la Seguretat Social. Amb
tots aquests serveis, la Generalitat
pot multiplicar per q'uaranta el
nombre de funcionaris que li traspassaran.
A la sala d'espera de les realitzacions
cal esmentar, en primer lloc el
que espera pel setembre: la presentació
del programa econòmic del
Govern, sobre el qual s'està treballant.
També, en matèria econòmica
cal mencionar que, per l'octubre, el
Consell vol endegar la confecció del
pressupost del 81. En matèria de
Justícia, la conselleria que Pujol va
crear per tal de posar de manifest
"la voluntat dels catalans de tenir
competències en matèria de
Justícia, encara que l'Estatut no
en contempli gaires", ja que hom
espera que a la tardor ja tinguem el
Tribunal Superior de Justícia, el
tutelatge de menors i el Servei de
Presons. En Governació, potser la
creació més esperada és la Junta de
Seguretat, malgrat que la policia
autònoma vagi per llarg.
En Obres Públiques, l'endegament
del Pla d'Obres i Serveis de
Catalunya. En Cultura, i pel novembre,
hom prepara una normativa
sobre l'ús del català i, mentrestant,
el tema de la TV catalana (el
famós "tercer canal") o l'eixamplament
de la programació en català
per la segona cadena està força
aturada car a Madrid li costa despendre's
de part de la seva valuosa
joguina. Ensenyament i Sanitat estan
en funció dels darrers traspassos,
i Agricultura dels que en vinguin
(malgrat que la "campanya de
la patata" ha estat un dels aconseguiments
més exultants de la gestió
del President Pujol i del conseller
Carol). D'altra banda la proposta
del conseller de Treball, Rigol, sobre
la creació del Fons per a l'Atur
no ha tingut ni el bon acolliment del
ministeri homòleg. En definitiva, tot
quasi una gestió a "noranta dies
vista".
Altres temes, però, resten a l'aguait:
el delegat del Govern (el "supergovernador"),
l'ordenació de
Catalunya i la desaparició de les
diputacions; sobre aquests dos últims
aspectes hi podria haver principi
d'acord parlamentari abans de
finir l'any. El tema del "supergovernador"
no s'acaba de resoldre mai,
la pugna a Madrid pel repartiment
de les esferes de poder ho està
endarrerint. Aquest fou un dels temes
que, precisament, discutiren
Pujol i Suàrez al viatge del primer a
Madrid; segons el President, sols
rebé consultes sobre noms.
L'apropament a Madrid
Finalment, l'entrada o no de CDC
al Govern de Madrid. Què fer? Opi- •
El candidat Pujol intentant convèncer a Esquerra i Centristes: li calia llur vot per a
ésser "el President".
13