Número - Atipus

Ronald Reagan i George Bush, una candidatura mediocre per a un
país de la importància política dels EE. UU.
LA CAMPANYA ELECTORAL NORD-AMERICANA
Ronald Reagan puja amb
els fracassos de Carter
MATEO MADRIDEJOS
El candidat republicà, ultraconservador i mediocre,
símptoma inquietant de la manca d* alternativa,
comença a ser considerat per Moscou com un
interlocutor vàlid, mentre els europeus assisteixen
aparentment indiferents a la carrera cap a la Casa
Blanca.
Ronald Reagan, actor secundari a
Hollywood, solia interpretar un jove
eixelebrat al qual donava carbasses
la bella de torn. La política, després
de vint anys de lluita, s'ha mostrat
menys esquiva que el cel·luloide i li
ha atorgat la mà del Partit Republicà,
el Grand Old Party, el partit de
Lincoln i Theodore Roosevelt, el
qual difícilment ha superat la prostració
a què l'abocà l'escàndol del
Watergate i la dimissió de Richard
Nixon el 9 d'agost de 1974.
Les perspectives de triomf del
candidat republicà, en les eleccions
presidencials del 4 de novembre,
estan en funció dels errors comesos
pel president Jimmy Carter i de la
recessió econòmica que ha col·locat
vuit milions de nord-americans en el
creixent exèrcit dels sense feina.
L'escàndol organitzat entorn de Bi-
Jimmy Carter, un president amb
dificultats
lly Carter, germà del president, i els
resultats de les últimes enquestes,
que palesen un alarmant descens de
la popularitat de l'estadant de la
Casa Blanca, contribueixen també a
alimentar les esperances de Ronald
Reagan, el triomf del qual, cas de
produir-se, aniria acompanyat de
substancials canvis en la composició
del Congrés, ara dominat pels. demòcrates.
La biografia política de Ronald
Reagan és tan breu com inquietant.
Nascut el 1911, treballà al cinema i
després a televisió fins el 1960*. Si
bé en la seva joventut fou un "liberal
hemofílic". segons les pròpies paraules,
el 1964 es va convertir en
dirigent del sector més reaccionari •
23