Número - Atipus

Manilla d'oros
••••••••••••ÍSSSSSBSS
Les millors
obres de la
literatura
catalana
JAUME VIDAL ALCOVER
M'arriben els darrers títols publicats
d'aquesta col·lecció, "Les milors
obres de la literatura catalana",
de les Edicions 62, amb el suport de
"La Caixa" (que és la de Pensions
per a la Vellesa i d'Estalvis de
Catalunya i Balears); són els números
39, 40 i 41, corresponents a un
recull de narracions d'Emili Vilanova,
Lo primer amor i altres narracions,
a la novel·la més celebrada
de Marià Vayreda, La punyalada, i
a Lo somni de Bernat Metge. No hi
ha res a dir: l'elecció d'aquestes tres
obres ens sembla del tot encertada i
que no desmenteix el títol de la coLlecció.
Diguem per endavant que el
conjunt sencer de la col·lecció ens
sembla un encert i sobretot la finalitat
que l'anima: fornir a un preu
moderat unes obres cabdals de la
nostra literatura perquè les pugui
conèixer el públic lector, que, mitjançant
aquest material de lectura,
pot esdevenir més nombrós cada
dia, i, sobretot, perquè les escoles
disposin d'una eina sòlida i bàsica.
Volem suposar que el títol de la
col·lecció, "Les millors obres...
etc", té un significat: contendrà,
doncs, obres de literatura i en consideració
d'exceí.lència: "les millors".
Ja sé que els judicis valoratius,
en aquesta matèria, són sempre,
o gairebé sempre, discutibles i
depenen sovint de canvis de modes,
de gust, d'imposicions polítiques, ecoaltre
del pintor Torres-Garcia. Les
obres, molt respectables, d'aquests
proses de Roïç de Corella, de Jordi
del rei En Pere (18, 19 i 20) i un
Riba, ni ho és el teatre en l'obra de
Puig i Ferreter ni tan sols en la de J.
Ma. de Sagarra. D'altra banda, què
hi fan, a una col·lecció de literatura,
Prat de la Riba, Valentí, Almirall,
Pompeu Fabra» Ramon Turró i Ferrater
Mora? I encara se'ns anuncien
un recull d'articles de J. Yxart i un
altre del pintor Torres-García. Les
obres, molt respectades, d'aquests
autors no pertanyen al concepte del
que solem entendre per literatura, i
estic segur que Josep Yxart, que era
un crític agut i sense por, censuraria
la inclusió d'un recull seu d'articles
—per molt que es referissin a la
literatura catalana de la Restauració—
dins una col·lecció titulada
"Les millors..., etc."
Amb els títols publicats i els quatre
que s'anuncien, arribam quasi al
final de la col·lecció, si és que ha de
comprendre, com diuen les meves
notícies, cinquanta títols. Per si l'èxit
de l'empresa —que sembla indubtable—
decideix editors i mecenes
a repetir-la, m'arriscaré a proposar
els títols que podrien integrar
aquesta possible segona remesa de
la col·lecció. Comencem per la poesia,
no gaire ben representada avui.
Hi hauria d'haver els poemes i les
proses de Roïç, de Corella, de Jordi
de Sant Jordi i una bona i suficient
tria dels poetes del XIV i del XV,
cosa que podria donar per dos volums
(1 i 2), un altre volum de poesia
narrativa o noves rimades (3), les
poesies de Pere Serafí (4), una bona
antologia del rector de Vallfogona
(5), sengles antologies dels poetes
renaixentistes, modernistes i noucentistes
(6, 7 i 8), un recull de
poemes de Guimerà (9), de Maragall
(10), de Sagarra (11), una bona
edició dels poemes de J. Alcover
(12), una antologia de Costa i Llobera
(13), una bona tria dels poetes de
l'Escola mallorquina (14), una altra
de López-Picó, massa injustament
oblidat (15), una altra de Pere Quart
(16), i una dels poetes de postguerra
anteriors als tan atesos dels anys
setantes (17). També caldria publicar
les tres cròniques que manquen:
la de Jaume I, la de B. Desclot i la
del rei En Pere (18, 19 i20) i un
recull de narrativa medieval (21).
No hauríem d'oblidar la literatura
popular, i publicaríem un recull de
rondalles (22) i una antologia del
Cançoner (23). Finalment, s'hauria
de publicar un llibre doctrinal de
Ramon Llull: l'ideal fóra el LLibre
de contemplació, que potser ocuparia
dos volums (24 i 25). Quant a
la prosa dels temps moderns, proposaríem:
els dos volums que manquen
de la trilogia de Pin i Soler,
Jaume i Niobe (26 i 27), L'orfaneta
de Menàrguens (28), un recull
de contes —ja n'hi ha prou de Solitud—
de Víctor Català (29), La
fabricanta de Dolors Monserdà
(30), un recull de costumistes mallorquins,
P. d'A. Penya, Oliver, B.
Ferrà (31), els contes de Salvador
Galmés (32), Julita de Genis i Aguilar
(33), Aigua avall de Folch i
Torres (34), Els sots feréstecs de
R. Caselles (35), Algues roges de
Ma: Teresa Vernet (36), Pilar Prim
de N. Oller (37), La minyonia d'un
infant orat i algunes proses més de
LI. Riber (38), El cercle màgic de
Puig i Ferreter (39), Icària, Icària,
de X. Berenguel (40), Incerta glòria
—en la versió abreujada, al meu
entendre— de J. Sales (41), un
recull de narracions breus d'Aurora
Bertrana (42), Brigada mixta d'Avel.lí
Artís-Gener (43), Un lloc entre
els morts o una altra novel·la
—Feliçment, jo sóc una dona o El
jaqué de la democràcia— de Ma.
Aurèlia Capmany (44), Fanny de
Carles Soldevila (45), Llibre de
cavalleries o Les històries naturals
de Perucho (46), un recull de
contes de Sarsanedas (47), La maroma
de Folch i Camarasa (48), i,
per acabar, no aniria malament que
es fes una nova edició a l'abast i ben
feta del Tirant lo Blanc, que ocuparia
dos volums (49 i 50).
Aquesta relació no esgota encara
la nostra literatura, ni tan sols en les
seves obres excel·lents; és simplement
una nova proposta.
39