Número - Atipus

Vies per a la Generalitat
Com dèiem abans, la Generalitat
té competència exclusiva en turisme.
Però n'hi ha algunes de claus
que encara no han estat traspassades
i per les quals cal lluitar per
tenir-Ies ben aviat: els crèdits, els
ajuts, la promoció a l'estranger.
"Madrid recela d'això de fer promoció
a l'estranger. Hi ha la idea que,
fora d'Espanya, l'Estat té la representació
única. Però hem d'aconseguir
també aquesta capacitat de la
Generalitat de promocionar ella mateixa
la seva oferta turística. I fer el
mercat més transparent per al turisme".
Què vol dir això? L'intervencionisme
practicat pel franquisme era
força desequilibrat. A part de no
pensar per res en planificació i estructuració
de l'oferta —i ja veiem
els resultats en les grans concentracions—
basava les classificacions,
per exemple, en factors purament
físics, sense considerar-ne d'altres
com el servei. "Així —diu Joan
Cals— et trobaves un hotel de tres
estrelles, molt gran i ample, amb
una cuina digna d'una estrella i a,
l'inrevés. La relació preus-serveis,
doncs, deixava el turista amb una
sensació d'engany i de pèrdua de
confiança. I això costa molt de recuperar.
Convindrà també unas tasca
de reclassificació."
Acabem parlant amb en Joan Cals
d'altres possibilitats de planificació.
Calen instruments nous per fer-ho,
organismes que col·laborin amb la
Generalitat en la tasca. Els actuals
CIT (Centres d'Iniciatives Turístiques)
s'hi dedicaven i podien obtenir
ajuts de l'Administració,, però en
la pràctica la majoria dels socis eren
els empresaris i no sempre els més
representatius. "Això cal replantejar-ho,
i de fet ja s'està fent en un
doble sentit. Considero que els
Ajuntaments afectats hi tenen molt
a dir, en aquest camp. Jo parlaria
d'organismes mixtes entre les institucions
i els interessats."
L'interrogant resta obert. Caldrà
que, des de tots els punts de vista,
s'intenti tancar-lo. De moment, ja
s'han apuntat algunes coses interessants
per entendre millor què ha
passat amb la crisi del turisme.B
L'on com balla JAUME FUSTER
Posa't en remull, mestre
Els lareUis del xino, patriotes com són, s'han
escoltat l'eslògan del ministeri i, com un sol paio, se
n'han anat a remullar-se els baixos a la costa, veiam si
s'arregla això del turisme que enguany no fem ni cinc
de calaix i ja em direu com ens ho farem per pagar la
benzina als alarbs que cada dia en volen més
pistrincs, que no sé pas que en deuen fer, de tanta
virolla, ni que fossin la Caixa d'Orus!
La trepa més nombrosa han triat Lloret, encara
que algun sòmines se m'ha clavat a Castelldefels, per
allò de les tradicions. Bé, doncs. Ja me'ls teniu a
Lloret, esblanqueïts de carpó, lluint molles i amb uns
taparrabus de coloraines, xoriçats a les rebaixes del
Tall Britànic. "Ondia, tu, això és molt txani, no ho
guipes?" li diu un camàndules que etxura babaus
entre el Paral.lelo i el Mercat de Sant Antoni, a un
ganàpia alt com un santpau i amb menys senderi que
el Carter que macarroneja un parell de budells del
carrer de Robadors. "O, i tan txani com és! Jo no
havia filustrat mai un sorral com aquest. I net, no et
pensessis, que no s'hi veu ni una xapa, ni un condó, ni
re de re! Més badocs que un filet en un bordell sense
piano, els xaves anaven enraonant les seves coses
quan de sobte se mel'ls planta al clavant un senyores
més mudat que un bisbe el dijous sant i me'ls
escomet amb un míting d'aquells d'emoció de tonsura:
"Perdonin un moment i permetin que em
presenti. Sóc el president del Gremi d'Hotelers i
d'Iniciatives Turístiques de la Vila i em correspon
l'honor de comunicar-los que vostès són els turistes
número cinc i sis que han triat les nostres instal·lacions
per passar-hi les vacances llurs. Els altres
quatre turistes són una família de vietnamesos que
ens han estat enviats pel govern. Per tant, senyors, si
m'ho permeten, els felicitaré en nom del nostre
Gremi i els faré unes preguntes de rigor." ... ^
Els andoves del Xino, més parats que l'estatut de
Galícia, s'escolten la xerrameca del nyèbit aquell i tot
i que paren uns pàmpols d'elefant es queden en
blanc, sense papar-ne ni una. "I ara, què li passa al
mestretites aquest? Que potser ens vol prendre el
número? Fes el llonguis Mitjorella, que aquest nyicris
és un perdiguer i vol empaperar-nos!" El cagalàstics
se'ls escolta embabat. I me'ls endinya: "Chers
messieurs, j'ai l'honneur..." "I ara xamulla gavatx,
l'andròmina! Alto les atxes, gamarús, que ni compro
pa ni capisco les verbes!" l'atura el Mitjorella. I el
mitjacerillas'excusa: "Oh, Frasorry, gentlement! Fra
the President of..." "No re, tu, se'ns ha guillat, el
neura. Però quin futris és aquest que me li ha agafat
de xamullar-nos en foraster. Escolta, paiet, que som
de casa, natros! Espaia't en nostrat que si no no et
capisquem ni una vibria, que aquí l'amigu és del Sec i
menda va prendre carnadura a un piset de Sant
Ramon, que ma mare era cigronaire a la Boqueria i
mon pare ataconador al barri mateix!" li etziba el
Mitjorella, més cremat que un misto. I afegeix el
camàndules, per reblar el clau: "Que som més
catalans que el Pujol, el Reventós i el Guti, natros!"
El tòtila encorbatat capisca, finalment. "Oh, catalans!
Que potser són de Lleida, vostès? Ja m'excusaran,
però és que amb la crisi, estem buscant algun
turista per declarar-lo monument nacional i exhibirlo
als companys dels pobles veïns, que vegin que la
nostra vila ha estat, és i serà capdavantera en això de
l'estiueig!". •
35