Número - Atipus

El president Barrera darrera del president Pujol. Sovint no queda clar qui diu
l'última paraula.
sin aquests serveis fins a l'aprovació
de la Llei de Règim Local.
La mateixa setmana que era presentada
la proposició socialista el
president Pujol sorprenia tothom
amb dos decrets, un el 15 de maig i
un altre de complementari el 27 de
maig, pels quals la Generalitat assumia
el control de la titularitat i la
gestió de les quatre diputacions catalanes,
llurs pressupostos, llurs
patrimonis, llurs funcionaris i totes
llurs competències. El decret del 15
de maig es basa en la proposta que
el 28 de novembre del 78 elaborà la
comissió Mixta de Transferències
Diputacions-Generalitat, creada en
l'etapa provisional. Amb aquest decret,
segons Convergència i Unió es
feia "un pas transcendental en la
construcció de les institucions catalanes".
Els decrets però, no satisferen
tothom. Ans al contrari provocaren
per part de l'esquerra, socialistes i
comunistes, reaccions fonamentalment
oposades al procediment que
havia seguit Pujol. Els decrets de
Pujol havien estat bàsicament un
cop de gràcia per endur-se el protagonisme
polític d'una situació que,
de moment havien capitalitzat les
forces d'esquerra i fonamentalment
els socialistes. En ells la Generalitat
assumeix tant la titularitat com la
gestió dels organismes provincials;
tot i amb això en una acció qualificada
pel propi govern com "de bona voluntat",
"per evitar buits de poder i
centralismes barcelonins", la Generalitat
retornava aquesta gestió a les
pròpies diputacions i en retenia només
la titularitat. Això lògicament
contradeia qualsevol projecte de
desmantellament efectiu i pràctic
de les diputacions provincials.
Les contradiccions del conseller
Les contradiccions de CiU en l'afer
de les diputacions es feia palesa
en les declaracions, pocs dies després
de dictar-se el decret, de Vidal i
Gaiolà, ex president de la diputació
de Girona i actual conseller de Governació
del Govern Pujol. El conseller
declarava a Lleida i a Girona
que les diputacions havien fet un
paper importantíssim a favor de les
comarques de Catalunya i que els
decrets no canviarien en res el seu
paper i funcionament; suprimir les
diputacions —va dir— suposaria
caure en un greu perill de centralització
barcelonina, afegint que la
desaparició de les diputacions seria
anticonstitucional i que cada diputació
mantindria els seus pressupostos;
"ni una sola pesseta sortirà
de Girona", va ser una de les seves
frases.
La disconformitat amb els decrets
per part del primer partit de
l'oposició, s'explicità al ple del Parlament
amb motiu del debat en què
s'aprovà una proposició del PSC, a
la qual presentaren una esmena conjuntament
ERC i UCD, sobre la creació
d'una comissió provisional de seguiment
i control de la Generalitat
per part del Parlament, comissió
que ha funcionat fins la recent aprovació
del Reglament del Parlament.
El debat estigué protagonitzat per
les intervencions del portaveu
socialista Eduard Martín i per les
rèpliques del president de la Generalitat
Jordi Pujol, entorn a l'oportunitat
i l'eficàcia o no dels decrets.
En l'ambient, naturalment surava la
proposició de llei dels socialistes.
Cap a un principi d'acord
Els ànims, amb el pas de la setmana,
s'anaren calmant i la posta en
pràctica efectiva dels decrets ha
qudat en certa manera aletargada.
Mentrestant, el president Pujol s'ha
reunit diverses vegades amb el líder
socialista Joan Reventós, coincidint
ambdós polítics que les converses
anaven conduïdes a arribar a punts
d'acord i de coincidència en temes
que puguin agilitzar i dinamitzar la
posta en marxa de les institucions
estatutàries de Catalunya. El tema
de les diputacions ha estat en el fons
d'aquestes converses. La premsa
del 28 de juny recollia afirmacions
de fonts socialistes i de fonts properes
a la presidència de la Generalitat
que Pujol havia acceptat tractar
d'arribar a coincidències entre les
distintes forces parlamentàries sobre
els traspassos de les diputacions,
basant-se en el debat que en
tràmit d'urgència es produiria al
Parlament entorn de la proposició
de llei socialista de transferència
urgent i plena de les diputacions a la
Generalitat.
El principi d'acord doncs, sembla
que ja existeix i es basa en les
coincidències de les forces polítiques
catalanes en dotar a la Generalitat
del contingut polític que ara
tenen les diputacions. De fet, gairebé
totes les forces polítiques han
coincidit repetides vegades que
les competències de les diputacions
han de passar a la Generalitat. La
diferència està, però, en la forma de
portar-ho a la pràctica i també en el
fons de les pretensions finals, centralistes
o no, de cada força política.
La desaparició pràctica i jurídica
de les diputacions és possible i perfectament
constitucional. L'article
141 de la Constitució afirma que les
diputacions poden convertir-se en
"altres corporacions de caràcter representatiu".
L'objectiu és clar, però
malgrat tot les postures del que
s'ha anomenat "front conservador"
del Parlament de Catalunya (CiU,
UCD i ERC) no estan encara del tot
clares i aixequen alguns temors respecte
a les seves intencionalitats
finals.
Les esmenes d'UCD i ERC
Centristes de Catalunya-UCD va
intentar colar a la comissió
17