Número - Atipus

Hom pot suposar aleshores la
inversemblança de l'informe presentat
pel Ministeri d'Informació en
el qual s'afirma la manca de coneixements
reals sobre l'existència de
jaciments d'urani a Catalunya. Evidentment,
la presència d'índexs
radioactius molt elevats a la zona
compresa per Folgueroles, Seva,
Tavertet i Vilanova de Sau (descoberts
l'any 1977) és un fet constatat,
i el dossier de la Chevron confiscat
per membres del moviment antiurani
així ho confirma. Això vol dir
que hi ha urani, la qual cosa suposa
en potència un negoci substancial.
Davant la inoperància efectiva de
la Generalitat sobre aquest afer, ja
que sols pot decidir el futur emplaçament
de les centrals nuclears, i
1 oberta postura pro-nuclear del
govern, les capes populars conscienciades
s'han organitzat en diversos
comitès antinuclears. Un
dels més importants és el ja al·ludit
d'Osona, el qual ha desenvolupat
fins al moment una activa tasca
informativa i divulgativa —xerrades
pels pobles de la comarca— a més
de pintades i manifestacions. L'organització
edita la revista mensual
"La Tomaquera". En l'actualitat els
seus membres mantenen estrets
contactes amb gent de la Unió de
Pagesos, ramaders, veïns i diversos
ajuntaments (la majoria dels quals
no són de Convergència i Unió). Així
Cada cop hi ha més gent a la comarca
en contra de les extraccions d'urani.
mateix, ara estan portant a terme un
treball de vigilància enfront els
possibles intents d'exploració, que
pugui realitzar en especial la Chevron,
la qual té segurament la boca
tancada en espera que la zona sigui
considerada pel Govern Civil en fase
d'explotació. Segons ens han informat
militants del moviment, l'esmentada
companyia té la intenció
de construir una planta de tractament
de l'urani a la localitat de
Masies de Roda. Els residus produïts
anirien a parar al riu Ter i
d'aquí al pantà de Sau, amb les
conseqüències de contaminació que
hom pot imaginar. La resposta po-
. pular davant aquestes agressions ha
estat sempre contundent. Els tècnics
de la Chevron han estat obligats
a marxar de la comarca cada vegada
que han vingut amb intencions d'investigar,
apropiant-se de les mostres
d'urani, mapes, informes, etc,
que portaven. En aquest sentit, cal
recordar la famosa manifestació antiurani
de Vic el juny de 1979, que
va finalitzar amb la intervenció de
les forces antidisturbis davant la
negativa del Govern Civil d'autorit-
'zar l'acte.
Motivacions polítiques
i econòmiques
L'extracció d'urani, i en concret a
Osona, té uns clars mòbils econòmics
i polítics. En l'òrbita catalana,
la política que segueix la Generalitat
a favor de l'energia nuclear té una
clara explicació tenint en compte,
per exemple, que el Conseller
d'Economia, senyor Trias Fargas és
membre de la Trilateral, i la Banca
Catalana té importants contactes
amb les multinacionals juntament
amb diversos milions invertits en
afers relacionats amb el desenvolupament
de la indústria nuclear.
D'aquí en prové la política ambigua
de Convergència i Unió enfront el
tema. Política que es caracteritza
pel seu caire cautelós en el sentit de
no voler donar una imatge antipopular,
que sens dubte li restaria vots en
properes convocatòries electorals,
però conservant alhora una posició
que els permeti de mantenir segurs
llurs interessos i influències econòmics.
A nivell estatal, sols cal dir
que els interessos de les empreses
multinacionals a l'Estat espanyol
estan dirigits per gent com el clan
Garrigues Walker, Fernàndez Ordónez,
entre d'altres, de sobra coneguts,
a part dels projectes del
ministre de Defensa, senyor Rodríguez
Sahagún, els quals entronquen
de forma directa amb l'evolució de
les investigacions uraníferes al nostre
país. Com hom sap, l'Estat espanyol
no ha signat el tractat de
proliferació d'armament nuclear, i
per tant en el moment que hi hagi
una planta de processament —que
s'està construint a Sòria, segons
hem pogut saber— s'estarà en condicions
d'obtenir la bomba atòmica,
circumstància de cabdal importància
estratègico-militar. I més si considerem
la presumible integració
espanyola a la OTAN.
L'oposició pel seu cantó ha signat
el P.É.N. (Plan Energético Nacional),
i malgrat que en els seus darrers
congressos el PSC (PSC-
PSOE) i el PSUC s'han declarat
antinuclears, cal fer esment de declaracions
com la de Santiago Carrillo
a MUNDO OBRERO on digué
que "l'energia nuclear és el mètode
més segur, Barat i eficaç per obtenir
energia".
D'altra banda, des d'una perspectiva
local, l'actuació dels ajuntaments
osonencs ha estat genèricament
d'oposició —com a mínim de
paraula— al'explotació, fent arribar
un comunicat al ministre de l'Interior
—concretament l'alcalde de la
població de Seva—, en el qual afirmava
que el consistori no es responsabilitzava
de les alteracions de
l'ordre públic en cas de continuar
les investigacions a la zona.
Una energia perillosa
La perillositat de l'extracció de
l'urani és un fet que fins i tot el propi
Ministeri d'Indústria no nega, encara
que matisa les seves argumentacions
amb elements sibilins i ambigus.
A part de produir el degradament
i l'esterilització dels terrenys,
hi ha dos tipus de pol·lucions inter-
. relacionades amb l'explotació de
mines uraníferes —segons un informe
del Comitè Antinuclear de la
Vall del Ges—, la pol·lució química i
la radioactiva; aquesta darrera és la
més perillosa.
La primera ve derivada del tractament
del mineral amb àcid sulfú-
31