Número - Atipus

L'ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA CAP A LA INVOLUCIÓ
Q CAP A L'AMBIGÜITAT
ETA i Euskadi: apunts per al futur
CARLES S. COSTA
"Amb nosaltres, o contra nosaltres"? La pregunta
formulada a qualsevol ciutadà del País Basc pren
ressò bíblic, o més ben dit, apocalíptic, sobretot si saps
que Penquestador té fàcil accés a una "Parabellum"
del calibre 9 llarg. Es tracta d'estar o no amb ETA, no
ja per principis —alguns encara donen suport per
aquest motiu— sinó perquè saps que darrera la
pregunta hi ha una organització armada, política,
social i econòmica a la qual només li manca obrir una
seu, a tot drap, en un carrer cèntric de Donosti
(Sant Sebastià) per despatxar assumptes d'Estat.
Us imagineu Euskadi d'ací a quatre
anys? Serà com la situació que
ens presenta el film "La batalla
d'Alger"? o serà un Estat independent-dependent
de les grans potències
interessades on qui no parli
euskera no parla cristià?
El repte de futur és llançat. Avui
al País Basc no tothom creu el que
diu el ministre de l'Interior de l'Estat
Espanyol, Juan José Rosón,
quan afirma que ETA va a la desesperada
perquè està perdent
en el seu combat contra el general
Sàenz de Santamaría o el seu combat
contra la voluntat de milers de
demòcrates d'esquerra i de dreta
que volen una solució pacífica al
Mano Onaindía d'EIA, Txiki Benegas del PSE-PSOE,
Roberto Lertxundi de l'EMK-PCE i Juan Mori Bandrés
d'Euskadiko Esquerra. Podrien ser el front autonomista i la
solució política.
problema d'anys d'opressió d'aquesta
comunitat autonòmica.
Tenir la paella pel mànec
Avui tothom sap que ETA recapta
"impostos revolucionaris" quasi
mecànicament; que la majoria d'atracaments
a entitats bancàries o a
nòmines d'empreses tenen el segell
etarra; que es permet el luxe de
mantenir segrestats empresaris com
el català Serra Santamans durant 66
dies; que els policies i guàrdies malviuen
en ghettos; que els gitanos
hauran de marxar, com tantes vegades
històricament, per no contaminar
els aris d'Hernani; que, fins i tot,
els joves abertzales que no militen a
Herri Batasuna són interpel·lats
mentre es prenen uns "txikitos" al
casc antic d'Irunea (Pamplona);
que no hi ha ningú a qui objectivament
afavoreixi més l'activitat dels
de la bomba que als jesuítics del
Partit Nacionalista. Avui tothom
sap al País Basc que hi ha goma-2
per donar i vendre i, si cal, fer
volar barris sencers quan hi entrin
a sang i foc els "maketos" ("estrangers")
d'uniforme. Això, potser
una miqueta exagerat, és avui
Euskadi. I demà?
Anem a pams. Una història documentada
de l'independentisme
basc es pot trobar ara a qualsevol
llibreria i no cal anar a França a
comprar el llibre escrit per Ortzi (el
diputat d'Herri Batasuna, Francisco
Letamendía) a la combativa editorial
antifranquista "Ruedo Ibérico".
La diferència està en que ja no
hi ha franquisme, i per tant, les
antigues forces de la resistència de
masses són a la llum pública, i als
diferents Parlaments —l'espanyol,
el català, el basc— ara penedides
d'haver actuat com a caixa de
ressonància d'aquella organització.
Es una diferència important respecte
a fa uns anys, quan Raimon
El jesuític lendakari Garaikoetxea poc té a veure amb els
revolucionaris d'EIA. A la seva dreta, el secretari general
Mano Onaindía.
19