Número - Atipus

ni marginats, com pretén el règim
(es refereix al franquisme), sinó
els homes més estudiosos i
ben disposats del jovent de tots
els pobles i barris populars de
les ciutats d'Euskadi". Ara potser
modificaria alguna d'aquestes
conclusions en veure "la intel·ligència"
d'Apala o les ganes de
només fer anar la metralleta dels
Garmendia. El cas és que avui no
són pocs els joves que s'apunten a
ETA —primer a escamots d'informació
o d'infrastructructura legal—
portats per la mística de l'aventura
dins una organització poderosa que
en cas de "caiguda" els mantindrà
en tot el sentit de la paraula
a la clandestinitat o "adormits"
esperant l'ordre del proper atemptat.
El procés de pauperització
d'Euskadi degut a la fuita de molts
empresaris cap al Llevant o Amèrica,
degut a la crisi dels sectors
industrials punters abandonats per
l'oligarquia basca que viu a Madrid,
o l'atur cíclic comú a tots els treballadors
de la Península, fa que molts
joves s'apuntin a ETA pel que té
d'assegurança com a empresa
amb l'emoció que en comptes
d'un acomiadament et pots trobar
a la presó de Sòria o volant
amb la goma-2 que no has sabut
col·locar.
El "porro " descoi loca
la metralleta
Però, la pedrera d'ETA té ara
un imprevist escull: la droga ha
entrat a sang i fetge a Euskadi com
si el "haxis" o la cocaïna que van
prenent alguns adolescents d'arreu
del món occidental des de fa anys,
fos en el país verd rodejat de muntanyes
un autèntic manà. La situació
és tan tràgico-còmica que
ETA-Militar ha hagut d'emetre un
comunicat declarant que farà la
guerra als traficants i corregirà
per les males els consumidors
car la droga distreu de l'acció.
Aleshores, hom ha pogut comprovar
com joves batasuneros després
d'una solemne flipada en la qual
empalmaven un porro darrera l'altre
com si fos tabac, han anat a cridar
davant les casernes de la Guàrdia
Civil per treure's del damunt una
mala consciència. £1 porro ha
substituït en aquestes casos el
txikito.
Si la pretensió etarra és un Euskadi
independent, socialista i euskaldun
com manifesta l'anomenada
alternativa KAS (Coordinadora
Abertzale Socialista), Equines són
les relacions internacionals fins ara
existents?
Molt s'ha escrit sobre l'existència
d'una Internacional Terrorista.
El mateix informe "ETA per
dins" que citàvem ho recull però fa
extrapolacions i cites anacròniques.
En un primer moment ETA va gaudir
de les simpaties de països
occidentals que comerciaven amb
l'Espanya de Franco i que —com
durant la nostra guerra— no s'atrevien
obertament a condemnar el
Règim. El tarannà democrata-cristià
0 social-demòcrata dels fundadors
d'ETA els feia gent d'ordre davant
els serveis secrets de Bèlgica o Anglaterra.
Es el cas de Madariaga.
Quan altres membres de la primera
1 ETA varen connectar amb els moviments
independentistes flamencs o
irlandesos la cosa va canviar subjectivament,
encara que se'ls seguí acollint
oficialment com represaliats
pel franquisme. La primera oferta
seriosa d'ajut econòmic ve de la
Xina de Mao el 1966,- Els xinesos
malden per transformar aquell moviment
d'alliberament en maoïsta i
poder així contrarrestar el pro-sovietisme
dels comunistes espanyols.
Cap al 1970 s'arriba al màxim de
"Que se vayan" cridava quasi tothom
fins fa un parell d'anys. Ara, s'ha de
matisar com i quin és el recanvi.
simpaties internacionals per ETA,
car s'ofereixen Cuba, Algèria, l'IRA
irlandès, els tupamaros uruguaians i
Líbia.
Aleshores s'estableixen dos sectors
de relacions públiques etarres
segons es tracti dels més independentistes
o dels més revolucionaris.
D'una part es conecta amb les minories
—sovint petitburgueses—
oprimides i les nacions sense estat.
D'altra banda, es dóna una
imatge d'alliberament popular tercermundista.
Serveix per connectar
amb uns i altres. Pel mig els serveis
secrets soviètics i nord-americans
actuen, com sembla en el cas
de l'atemptat a Carreró Blanco, el
20 de novembre del 1973, en què els
de l'Operación Ogro arriben a
sospitar que tots els seus moviments
són coneguts, però els deixen
fer. •
Dels tupamaros aprenen tècniques
de guerrilla urbana i segrest,
dels de TIRA, tècnica d'explosius, a
Alger, Txecoslovàquia i Iemen del
Sud hi van a fer pràctiques de tir, a
les conferències internacionals propícies,
a fer propaganda. L'any 73 és
el de màxima coordinació peninsular
després de la reunió de països
sense Estat de Brest. Estableixen
en determinats moments acords
amb el català PSAN-Provisional
avui desaparegut i amb la Unió do
Povo Galego. Posteriorment
HB
i
H
m P
ÉüN
•||
1
n
ü
y
mm
/
w
i .1
JÜ
mm
dWà
i l
tàm
illi» m fi
1
líRJ
riï
li om m
i
ii i
r
1
i
i
11
if
i
i Massa sovint troben gent així. L'ona-
da ha arribat a gent senzilla com
l'enterramorts de Lemona. Potser un
confident, potser un error.
SI