Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
Miquel Martí i Pol
“Ahora se hace más visible el metabolismo e interdependencia que existe entre la vida de los humanos y
la vida en la naturaleza; hecho magníficamente descrito por la economía política desde el siglo XIX y
enunciado por el saber ancestral desde varias culturas. Comprendemos por tanto que la lucha por la vida
humana y por la justicia sanitaria en el acceso a los servicios que curan la salud de las personas no es
suficiente, no es sustentable, y ni siquiera posible, si a la par no derrotamos la civilización de la muerte
que deteriora cotidianamente la salud de la gente y ahoga la Madre Tierra como fuente de la vida”.
Jaime Breilh (tercera asamblea mundial por la salud de los pueblos) “Más allá de la crisis actual: movilización por la
salud para todas y todos” (Julio 10, 2012)
“La tesi és un estat d’ànim.”
Andy amic Taino
Els COPs (Contaminants Orgànics Persistents) són una metàfora i molt més que una metàfora: són un
dels problemes més característics i rellevants de les nostres societats postmodernes. La contaminació per
COP a la terra – i com a part indissociable d’ella, dels aliments, les aigües, l’aire, els organismes vius,
nosaltres- es un conflicte socioecològic i sanitari consubstancial als nostres models d’economia, cultura i
societat. Els contaminants tòxics persistents són “sistèmics” en diversos sentits, i certament en el sentit
nuclear: son una de les principals causes del sistema. La contaminació generalitzada per els COPs és el
resultat de les nostres polítiques públiques i privades: polítiques sobre pinsos, ramaderia, sanitat animal,
polítiques sobre (i de) la indústria alimentaria i la seguretat alimentaria, sobre riscos químics, energia,
medi ambient, residus, reciclatge, educació, indústria, transport, salut pública, sanitat...La contaminació
per COPs és el resultat de les components més actives i agressives d’aquestes polítiques. També de les
més passives i negligents (algunes molt pensades, per a no “cremar-se”, no “ser un incordi” als clients
polítics); és a dir, inaccions i omissions, de les rutines tòxiques, aliades de qui prefereixen mirar a una
altre banda y no veure els morts, el sofriment, i el gasto que els COP ocasionen.
Porta, Puigdomenech & Ballester 2009