Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...

EFECTES NEUROLÒGICS
INTRODUCCIÓ
ELS CONTAMINANTS ORGÀNICS TÒXICS PERSISTENTS
Dels diferents isòmers de l’HCH, el lindà (γ-HCH) és el que ha estat catalogat com el més tòxic.
L’evidència de la seva absorció cutània fa que el tractament contra la sarna i la pediculosis amb
lindà sigui una font de dany cerebral (Pramanik & Hansen 1979). L’intoxicació d’infants i
persones adultes amb xampús i locions contra la pediculosi (com lindane 0,1% (que conté 10
mg/ml de lindà)) ha ocasionat diferents casos d’intoxicació aguda (Davies et al. 1983, Nordt &
Chew 2000, Sudakin 2007); convulsions, atàxia, debilitat, discordinació i parestèsies han estat
observades en casos d’intoxicació amb locions contra la pediculosi (Daud et al. 2010).
El lindà, junt a altres organoclorats, ha estat assenyalat com un dels agents causants de la
malaltia de Parkinson, actuant en la neurodegeneració nigroestriatal de les vies
dopaminèrgiques (Corrigan et al. 2000, Brown et al. 2006, Pedro-Cuesta et al. 2009, Sharma et
al. 2010). Ha demostrat ser un potent neuroestimulant induint convulsions i hiperexcitabilitat
als mamífers (Tusell et al. 1987, Suñol et al. 1988, Rivera et al. 1998). L’administració de dosis
convulsionants i sub-convulsionants a rates adultes provoca una disfunció en l’aprenentatge,
en la capacitat d’aquestes d’adquirir i utilitzar informació, la capacitat de resposta (Tilson et al.
1987, Mariussen & Fonnum 2006) i la funció motora (Llorens et al. 1989, 1992). L’estudi de
Rivera et al. (1998) va mostrar que l’exposició a una única dosi de lindà (20 mg/Kg, dia 15) en
rates recent nascudes provocava una disminució de l’activitat motora, mentre que les
exposades a vàries dosis (10 mg/Kg durant 7 dies, del dia 8 al 14) l’augmentaven.
C) POLICLOROBIFENILS
Els policlorobifenils (PCBs) o bifenils policlorats són compostos sintètics que contenen de 2 a
10 àtoms de clor units al grup bifenil. La seva fórmula és C12H(10-n)Cln on n pot ser de 1 a 10
(UNEP 1999).
Cent trenta dels 209 congèneres de PCB existents són actualment usats en la indústria. La
majoria dels estudis toxicològics sobre els efectes dels PCB s’han fet amb els set congèneres de
PCB més utilitzats comercialment, que representen el 35% dels PCB comercialitzats, i el 98%
dels venuts a EEUU des del 1970 (ATSDR 2000); aquests són el PCB 28, 52, 101, 118, 138, 153,
180 (Breivik et al. 2002).
23