Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...

INTRODUCCIÓ
ELS CONTAMINANTS ORGÀNICS TÒXICS PERSISTENTS
Els PCB són extremadament persistents: no combustibles, termoestables, i no es
descomponen ni per la biota ni abiòticament. Poden trobar-se en aire, aigua i terra. Com altres
COPs, poden viatjar llargues distàncies a través de l’aire, arribant a llocs freds com l’Àrtic i es
troben dispersats arreu del món. Els diferents congèneres tenen diferents propietats físico-
químiques, que confereixen diferents patrons de distribució. Els més densos tenen més
tendència a sedimentar-se al sòl, mentre que els més lleugers a evaporar-se a l’aire. Com la
resta de COPs, s’acumulen en mamífers marins i peixos. Petites quantitats de PCB poden ser
trobades a quasi totes les mostres d’aire d’interiors i exteriors, sòl, sediments, superfície de
l’aigua i animals (ATSDR 2000).
Figura 10. Estimació del patró de producció
històric en centenars de tones des del 1930 al
2000 (Breivik et al. 2002).
Al 1865 es va descobrir el primer producte
semblant al PCB com a subproducte del
quitrà. Al 1881 es va sintetitzar el primer
PCB, i al 1929 la companyia Montsanto va
començar la comercialització de mescles
d’isòmers de PCBs. Aquestes mescles
s’utilitzaven com a fluids de refrigeració i
d’aïllament de transformadors i
condensadors, fluids hidràulics, i additius
per a diferents tipus de pintures, coles i
ciment, així com material d’aïllament de
finestres. S’ha estimat que més d’1.2 milions de tones de PCB han estat produïdes al món fins
al 1984. La figura 10 mostra l’estimació del patró d’emissió històric dels PCB totals, i la taula 3
l’emissió realitzada per cada indústria. Com el MeHg, es pot catalogar segons el tipus
d’emissions en producte intencionat o inintencionat (subproducte de processos de combustió).
El 30% dels PCB han estat alliberats al medi ambient a través de processos de combustió,
evaporació, fugues i abocaments. Al 1977 va ser prohibida la seva manufactura a EEUU degut a
l’evidència de la seva existència cada cop més creixent al medi ambient i els efectes
perjudicials per la salut que podia causar (ATSDR 2000, Breivik et al. 2002). Actualment, encara
es poden alliberar PCBs degut a un mal manteniment de llocs amb residus perillosos,
abocaments il·legals o inapropiats de fluids que contenen PCB (com el dels transformadors), o
la cremació de residus municipals i incineracions industrials (ATSDR 2000). Els PCBs, igual que
el lindà, han estat inclosos en la llista de COPs del Conveni d’Estocolm (Stockholm Convention
2001), l’objectiu del qual és l’eliminació dels PCB de tots els olis i equips que continguin PCB en
ús abans del 2025, i gestionar aquests adequadament abans del 2028.
25