Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...

INTRODUCCIÓ
EL SISTEMA GLUTAMATÈRGIC
embarassos amb diabetis gestacional. Un altre estudi realitzat amb dones fumadores i no
fumadores durant l’embaràs demostra diferents nivells d’aminoàcids entre unes i altres
(Jauniaux et al. 1999). Tots dos estudis plantegen que el motiu d’aquestes diferències és un
canvi en els mecanismes de regulació de la placenta, des d’una alteració en el transports
d’aminoàcids com una alteració en el metabolisme d’aquests.
Aquest treball estudia el sistema glutamatèrgic en dos escenaris diferents: en cèl·lules corticals
del sistema nerviós central, i a la placenta i sang de cordó umbilical.
EL SISTEMA GLUTAMATÈRGIC AL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
El glutamat és conegut com el major aminoàcid excitador del sistema nerviós central. No
obstant, el L-aspartat també té una funció excitadora semblant a la del glutamat, tot i que el
seu paper com a neurotransmissor encara és qüestionat. El glutamat té un paper clau en el
neurodesenvolupament, participant en la diferenciació, la migració i la supervivència de les
neurones. Un bloqueig en els receptors d’NMDA durant el període prenatal (amb MK-801,
etanol...) pot induir apoptosi en el vulnerable cervell en desenvolupament, que dependrà de
l’estadi en que es trobi. La sinapsi glutamatèrgica participa en el procés d’aprenentatge
(motora, sensorial, emocional i cognitiva) a través la LTP (long-term potentiation, potenciació a
llarg termini) i la LTD (long-term depression, depressió a llarg termini) (Meldrum 2000, Danbolt
2001).
El glutamat al sistema nerviós central pot ser sintetitzat per dos vies diferents: o bé per la
transaminació de l’α-cetoglutarat (producte intermediari del cicle de Krebs) o bé a partir de la
glutamina (a través la glutaminasa); el seu l’esquelet de carboni prové principalment de la
glucosa del sèrum mentre que el grup amino s’obté principalment de certs aminoàcids que
travessen la barrera hematoencefàlica (BHE) com ara la leucina, la valina i la isoleucina. Ja que
la captació d’aminoàcids a través la BHE és menor que la de glucosa, el grup amino del
glutamat ha de ser reutilitzat en el cervell, mentre que l’esquelet de carboni és degradat a CO2
i H2O. L’aspartat també és una reserva del grup amino important per a la síntesi de glutamat
(on l’enzim aspartat aminotransferasa transporta el grup amino a oxaloacetat, un intermediari
del cicle de Krebs) (Hassel & Dingledine 2006).
35