Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...
Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...
Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
INTRODUCCIÓ<br />
EL SISTEMA GLUTAMATÈRGIC<br />
embarassos amb diabetis gestacional. Un altre estudi realitzat amb dones fumadores i no<br />
fumadores durant l’embaràs demostra difer<strong>en</strong>ts nivells d’aminoàcids <strong>en</strong>tre unes i altres<br />
(Jauniaux et al. 1999). Tots dos estudis planteg<strong>en</strong> que el motiu d’aquestes diferències és un<br />
canvi <strong>en</strong> els mecanismes de regulació de la plac<strong>en</strong>ta, des d’una alteració <strong>en</strong> el transports<br />
d’aminoàcids com una alteració <strong>en</strong> el metabolisme d’aquests.<br />
Aquest treball estudia el sistema glutamatèrgic <strong>en</strong> dos esc<strong>en</strong>aris difer<strong>en</strong>ts: <strong>en</strong> cèl·lules corticals<br />
<strong>del</strong> sistema nerviós c<strong>en</strong>tral, i a la plac<strong>en</strong>ta i sang de cordó umbilical.<br />
EL SISTEMA GLUTAMATÈRGIC AL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL<br />
El glutamat és conegut com el major aminoàcid excitador <strong>del</strong> sistema nerviós c<strong>en</strong>tral. No<br />
obstant, el L-aspartat també té una funció excitadora semblant a la <strong>del</strong> glutamat, tot i que el<br />
seu paper com a neurotransmissor <strong>en</strong>cara és qüestionat. El glutamat té un paper clau <strong>en</strong> el<br />
neurodes<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t, participant <strong>en</strong> la difer<strong>en</strong>ciació, la migració i la supervivència de les<br />
neurones. Un bloqueig <strong>en</strong> els receptors d’NMDA durant el període pr<strong>en</strong>atal (amb MK-801,<br />
etanol...) pot induir apoptosi <strong>en</strong> el vulnerable cervell <strong>en</strong> des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t, que dep<strong>en</strong>drà de<br />
l’estadi <strong>en</strong> que es trobi. La sinapsi glutamatèrgica participa <strong>en</strong> el procés d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge<br />
(motora, s<strong>en</strong>sorial, emocional i cognitiva) a través la LTP (long-term pot<strong>en</strong>tiation, pot<strong>en</strong>ciació a<br />
llarg termini) i la LTD (long-term depression, depressió a llarg termini) (Meldrum 2000, Danbolt<br />
2001).<br />
El glutamat al sistema nerviós c<strong>en</strong>tral pot ser sintetitzat per dos vies difer<strong>en</strong>ts: o bé per la<br />
transaminació de l’α-cetoglutarat (producte intermediari <strong>del</strong> cicle de Krebs) o bé a partir de la<br />
glutamina (a través la glutaminasa); el seu l’esquelet de carboni prové principalm<strong>en</strong>t de la<br />
glucosa <strong>del</strong> sèrum m<strong>en</strong>tre que el grup amino s’obté principalm<strong>en</strong>t de certs aminoàcids que<br />
travess<strong>en</strong> la barrera hemato<strong>en</strong>cefàlica (BHE) com ara la leucina, la valina i la isoleucina. Ja que<br />
la captació d’aminoàcids a través la BHE és m<strong>en</strong>or que la de glucosa, el grup amino <strong>del</strong><br />
glutamat ha de ser reutilitzat <strong>en</strong> el cervell, m<strong>en</strong>tre que l’esquelet de carboni és degradat a CO2<br />
i H2O. L’aspartat també és una reserva <strong>del</strong> grup amino important per a la síntesi de glutamat<br />
(on l’<strong>en</strong>zim aspartat aminotransferasa transporta el grup amino a oxaloacetat, un intermediari<br />
<strong>del</strong> cicle de Krebs) (Hassel & Dingledine 2006).<br />
35