Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...
Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...
Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
INTRODUCCIÓ<br />
EL SISTEMA GLUTAMATÈRGIC<br />
al. 2001). També la proliferació de tumors és altam<strong>en</strong>t s<strong>en</strong>sible a antagonistes glutamatèrgics<br />
(Rzeski et al. 2001).<br />
Aquests transportadors i receptors han estat caracteritzats i s’ha corroborat que són idèntics<br />
als trobats <strong>en</strong> cèl·lules <strong>del</strong> sistema nerviós (Purcell 1996). Nedergaard et al. (2002) destaqu<strong>en</strong><br />
que la principal diferència <strong>en</strong>tre el sistema glutamatèrgic al sistema nerviós i el sistema<br />
glutamatèrgic <strong>en</strong> cèl·lules no excitables és el mecanisme d’acció: els corr<strong>en</strong>ts ràpids excitadors<br />
són m<strong>en</strong>ys importants <strong>en</strong> aquestes últimes, m<strong>en</strong>tre que hi guany<strong>en</strong> importància els efectes a<br />
llarg termini <strong>del</strong> pot<strong>en</strong>cial de membrana, els nivells de calci citosòlics i els sistemes de segons<br />
missatgers.<br />
CONCENTRACIONS DE GLUTAMAT<br />
El cervell conté una gran quantitat de glutamat (5-15 mmol/kg cervell), però només una petita<br />
part es troba al medi extracel·lular (~1-4 µM) (Danbolt 2001, Nedergaard et al. 2002)). En canvi,<br />
les conc<strong>en</strong>tracions <strong>en</strong> el citoplasma neuronal sol<strong>en</strong> ser d’uns 5 mM, i d’uns 2-3 mM als<br />
astròcits (figura 14). A l’interior de les vesícules emmagatzemadores de glutamat, però, la<br />
conc<strong>en</strong>tració és d’uns 100 mM (Meldrum 2000). La conc<strong>en</strong>tració <strong>en</strong> el fluid cerebro-espinal sol<br />
ser d’~1 µM, però pot augm<strong>en</strong>tar fins a 20 µM sota condicions fisiopatològiques<br />
caracteritzades per defectes <strong>en</strong> la barrera hemato-<strong>en</strong>cefàlica i/o danys cel·lular com ara la<br />
isquèmia, el trauma o la m<strong>en</strong>ingitis (Auger & Attwell 2000, Nedergaard et al. 2002). Hi ha un<br />
gradi<strong>en</strong>t d’unes 100 vegades <strong>en</strong>tre interior i exterior de la cèl·lula (i on la major conc<strong>en</strong>tració<br />
de glutamat es troba a les terminals nervioses). Aquestes conc<strong>en</strong>tracions de glutamat no són<br />
estàtiques però, sinó que es trob<strong>en</strong> <strong>en</strong> un constant equilibri dinàmic, <strong>en</strong>trant i sortint de la<br />
cèl·lula per complexos mecanismes de regulació i compartim<strong>en</strong>tació, de manera que es<br />
mant<strong>en</strong><strong>en</strong> les conc<strong>en</strong>tracions adequades de glutamat constantm<strong>en</strong>t (Danbolt 2001). La s<strong>en</strong>yal<br />
glutamatèrgica és d’elevada importància, ja que tant una sobre-estimulació com una<br />
estimulació baixa <strong>del</strong>s receptors glutamatèrgics és perjudicial pel cervell <strong>en</strong> des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t.<br />
Elevats nivells extracel·lulars de glutamat <strong>en</strong> l’espai intersinàptic pod<strong>en</strong> donar a lloc a un<br />
procés anom<strong>en</strong>at excitotoxicitat (explicat més <strong>en</strong>davant).<br />
33