Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...

INTRODUCCIÓ
EL SISTEMA GLUTAMATÈRGIC
al. 2001). També la proliferació de tumors és altament sensible a antagonistes glutamatèrgics
(Rzeski et al. 2001).
Aquests transportadors i receptors han estat caracteritzats i s’ha corroborat que són idèntics
als trobats en cèl·lules del sistema nerviós (Purcell 1996). Nedergaard et al. (2002) destaquen
que la principal diferència entre el sistema glutamatèrgic al sistema nerviós i el sistema
glutamatèrgic en cèl·lules no excitables és el mecanisme d’acció: els corrents ràpids excitadors
són menys importants en aquestes últimes, mentre que hi guanyen importància els efectes a
llarg termini del potencial de membrana, els nivells de calci citosòlics i els sistemes de segons
missatgers.
CONCENTRACIONS DE GLUTAMAT
El cervell conté una gran quantitat de glutamat (5-15 mmol/kg cervell), però només una petita
part es troba al medi extracel·lular (~1-4 µM) (Danbolt 2001, Nedergaard et al. 2002)). En canvi,
les concentracions en el citoplasma neuronal solen ser d’uns 5 mM, i d’uns 2-3 mM als
astròcits (figura 14). A l’interior de les vesícules emmagatzemadores de glutamat, però, la
concentració és d’uns 100 mM (Meldrum 2000). La concentració en el fluid cerebro-espinal sol
ser d’~1 µM, però pot augmentar fins a 20 µM sota condicions fisiopatològiques
caracteritzades per defectes en la barrera hemato-encefàlica i/o danys cel·lular com ara la
isquèmia, el trauma o la meningitis (Auger & Attwell 2000, Nedergaard et al. 2002). Hi ha un
gradient d’unes 100 vegades entre interior i exterior de la cèl·lula (i on la major concentració
de glutamat es troba a les terminals nervioses). Aquestes concentracions de glutamat no són
estàtiques però, sinó que es troben en un constant equilibri dinàmic, entrant i sortint de la
cèl·lula per complexos mecanismes de regulació i compartimentació, de manera que es
mantenen les concentracions adequades de glutamat constantment (Danbolt 2001). La senyal
glutamatèrgica és d’elevada importància, ja que tant una sobre-estimulació com una
estimulació baixa dels receptors glutamatèrgics és perjudicial pel cervell en desenvolupament.
Elevats nivells extracel·lulars de glutamat en l’espai intersinàptic poden donar a lloc a un
procés anomenat excitotoxicitat (explicat més endavant).
33