Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...

INTRODUCCIÓ
ELS CONTAMINANTS ORGÀNICS TÒXICS PERSISTENTS
1 ELS CONTAMINANTS ORGÀNICS TÒXICS PERSISTENTS
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Els contaminants orgànics persistents (COPs) —un tipus de contaminants tòxics persistents
(CTP)— són compostos que han demostrat ser nocius tant per a la salut com pel medi ambient,
i que es caracteritzen per contenir àtoms de carboni i hidrogen a la seva estructura i, la majoria
de vegades, àtoms halogenats. També, en diversos casos, incorporen oxigen o d’altres àtoms.
Aquests compostos, presenten una sèrie de característiques que són les que fan adoptar el seu
caràcter peculiar com a tòxics, fent-los més preocupants a nivell de medi ambient i salut (Porta
et al. 2009, El-Shahawi et al. 2010, Stockholm Convention (SC) (2001) http://chm.pops.int).
Aquestes característiques són :
Persistència: Els COPs són altament resistents a la degradació, i per això poden restar
durant llargs períodes de temps, tant en el medi ambient com en organismes vius. La vida
mitjana dels COPs pot durar de mesos a dècades. Aquests compostos reaccionen
lentament o no del tot, a processos com la biodegradació, la fotòlisi, l’oxidació i/o la
hidròlisi. Un criteri típic per a catalogar-los com a COPs és si superen el temps mitjà de
degradació de 2-5 dies a l'aire, 2-6 mesos a l'aigua, i 6-12 mesos en sòls i sediments, ja que
es considera que es poden acumular en l'ambient i ser transportats a llargues distàncies.
Molts COPs persisteixen molt més temps que els establerts per aquests criteris, com és el
cas dels policlorobifenils (PCBs), les dioxines i d’altres organoclorats (Wania &Mackay
1999).
Capacitat de bioacumulació: Els COPs, com indica el seu nom, contenen grups orgànics
(formats per àtoms de carboni i hidrogen) que aporten el caràcter lipòfil del contaminant.
Això fa que els COPs s’acumulin en els teixits grassos dels organismes, en especial el teixit
adipós i el cervell, però també en òrgans com el fetge, la melsa, els pulmons, el pàncrees, i
els ronyons (Iida et al. 2007). Al mateix temps aquestes molècules són difícilment o
nul·lament metabolitzables i, per tant, no excretables o només molt lentament. La
capacitat de bioacumulació dels COPs és doncs la propietat que tenen els organismes en
absorbir i retenir aquests contaminants del medi i no eliminar-los (Porta et al. 2009).
9