Estudi en mostres humanes i en cultius neuronals d'indicadors del ...

INTRODUCCIÓ
ELS CONTAMINANTS ORGÀNICS TÒXICS PERSISTENTS
El fetus és molt més vulnerable a patir els efectes dels compostos tòxics que l’adult (Perera et
al. 1999, Grandjean & Landrigan 2006)); Per una banda, la manca o la immaduresa dels
sistemes de protecció fetal (barrera hematoencefàlica, sistemes de desintoxicació, el sistema
immunitari, etc.) és un factor que els fa ser més susceptibles. Per altre banda, l’efecte d’alguns
COPs durant el període prenatal és més profund, doncs els diferents òrgans s’estan formant.
La barrera hematoencefàlica (BHE) encara no està del tot funcional fins els 6 mesos després
del naixement, deixant entrar els contaminants, o altres productes generats arrel d’aquests,
que podrien ser perjudicials (Adinolfi 1985). El cervell en desenvolupament és més susceptible
a l’impacte ambiental que el d’un adult (Smart et al. 1973 cit. Grandjean & Landrigan 2006). El
desenvolupament del sistema nerviós compren la major part del període prenatal (desde la la
setmana 3 fins el naixement, figura 12) i es seguix desenvolupant post-natalment fins l’edat
adulta (Insel 2010). Es per aquest motiu que s’ha especulat que la gran prevalença de
disfuncions en el neurodesenvolupament de molts infants (trastorn d’hiperactivitat, dèficit
d’atenció, autisme...) pot tenir una relació directa amb l’exposició a contaminants orgànics
persistents durant l’etapa prenatal, anomenant-se aquest fenomen com a pandèmia silenciosa
(Grandjean & Landrigan 2006) (figura 13).
Figura 12. Il·lustració esquemàtica setmanal dels període crítics en el desenvolupament prenatal, i les
etapes de major vulnerabilitat a compostos teratògens (en vermell) (Moore 1973).
29