Setembre 1996 - Ajuntament de Llagostera On line

L'ESO ARRIBA A LLAGOSTERA ei Sifíiuti - ti
El resultat d*un estira i arronsa amb les
administracions
Engegar un institut no és fei-
Eia de dos dies, i més encara
quan des de les administracions
s'ha emprès un reforma educativa
de manera precipitada i desorganitzada.
L'Associació de Pares
i l'Ajuntament, encapçalats pels
professors que formen l'equip directiu,
han hagut de nedar a contracorrent
per tal que l'IES de Llagostera
pogués ser el que serà a partir del
16 de setembre: una realitat.
Les aules prefabricades que
s'han aixecat a la urbanització de
Can Gotarra són però només un esbós
del que ha de ser l'edifici definitiu,
que estarà ubicat a Can
Foneierons. Quan veurem doncs
l'institut acabat? Pel que sembla, des
de l'Ajuntament hi ha una clara intenció
de pressionar per tal que s'iniciïn
les obres a finals d'aquest any
o a principis de l'any que ve i que
pugui estar a punt abans d'acabar la
legislatura vigent. Els professors
però es mostren més escèptics i, per
l'experiència que coneixen d'altres
poblacions, ja es conformarien que
pogués estar a punt pel 2005. Segons
ells però, "això sí que depèn bàsicament
de del fet que hi hagi una
política molt perseverant des de
l'Ajuntament en aquest aspecte".
El que a continuació expliquem
és el seguit de dificultats que ha hagut
de travessar l'IES de Llagostera
per a poder iniciar el curs 96-97. No
es tracta doncs de fer un article per
alarmar ningú, sinó de deixar constància
escrita dels problemes que
s'han hagut de superar abans que
l'institut no ha pogut obrir les seves
portes.
Aquest era l'aspecte que oferien lesaulesprefabricades a principis d'agost.
L Institut provisionai
Les aules prefabricades al parer
dels professors són força còmodes.
Tot i que mancades de sala d'audiovisuals,
gimnàs i altres, estan equipades
per fer-les el més habitable
que sigui possible (tenen llum, calefacció,...).
Un problema que pot
haver-hi és el de la calor. Per això -
i per fer la zona més agradable- seria
necessari condicionar una mica
el terreny plantant-hi arbres, posanthi
papereres, bancs, alguna font,...
El terreny destinat a l'institut inclou
també uns metres quadrats destinats
a l'esbarjo. Els professors de
l'equip directiu van haver de fer una
petició al departament d'Ensenyament
per tal que el condicionessin
amb saiiJó (un material sorrenc).
perquè es van adonar que la zona estava
plena de runa i desnivells.
El material
La inversió que Ensenyament fa
en tots els centres d'aquesta mena
sembla ser de per si insuficient. Es
doten els laboratoris amb material
per a menys de la meitat dels alumnes
que hi treballaran; el material
(fotocopiadora,...) no és moltes vegades
r adequat per a les característiques
del centre, la dotació de llibres
de la biblioteca és nul·la, no es
contempla la renovació del material
obsolet 0 malmenat per l'ús,... Tot
això fa que siguin els propis centres
-amb Tajut de les associacions de
pares i els ajuntaments- els que hagin
de fer-se càrrec d'aquestes despeses.