Setembre 1996 - Ajuntament de Llagostera On line

PREMI SANT JORDI f ( ^uHUii Ui
1 r premi del / Concurs Literari Saní Jordi 1996 (Categoria Juvenil)
HORA ZERO
Jo. Artur Tremoleda i Montsant , em vaig jubilar als
seixanta anys d'edat en un velí temple a les muntanyes
del Tibet, al Nepal.
All i vaig aprendre a meditar, a comprendre lament
i a introduir-me a T inconscient. Allí vaig descobrir les meves
pors, les nieves angoixes, el meu jo se'm va despullar i
vaig conèixer-me realment a mi mateix. Vaig arribar a la
unitat del Jo amb el tot. Era la calma integral, la felicitat per
excel·lència.
L'experiència d'arribar a dintre d'un mateix és impossible
d'expressar amb el llenguatge humà. El cami per aconseguir-lio
és llarg, difícil i sovint es retorna al començament
i sembla infactible d'avançar.
Els següents relats són fruit de baixar aquesta escala que,
graó rere graó, record rere record, t'endinsen allà on les paraules
no tenen cabuda.
52,559 HORES
Si dius mentides et cauran les dents, em deia sovint la
mare. ! va ser aquella tardor quan vaig perdre la meva primera
incisiva. Va ser a l'hora de dinar. En mossegar una
dolça poma, la dent sensible va desenganxar-se de !a geniva
i'una petita taca de sang tenyí la polpa.
Estava desconcertat. Jo no havia dit mentides, però m'havia
caigut una dent. O potser sí, que n'havia dites i ara no
me'n recordava. Això encara em feia sentir més confús. Com
podia ser que la memòria oblidés una cosa així?
A l'àvia li mancaven dents, també al senyor que conreava
el camp del costat de casa i al capellà i al veí. A tothom
n'hi faltava alguna. Què volia dir això? Que el món era ple
de mentiders?, que el món estava hipocritxat? I jo, sense
percebre-ho també ho estava.
47.524 HORES
Tota la família estava reunida al menjador, al voltant
d'una soca d'alzina a punt de fer cagar el tió. Abans, però,
s'havia de resar.
A mi, al meu germà i ats cosins van fer-nos entrar a l'habitació
de la iaia i, mentre recitàvem e! Parenostre, vaig poder
veure per l'escletxa de la porta com la tieta s'afanyava a
posar uns paquets al costat del tió i els cobria amb una flassada
negra.
La meva sospita es confirmà. Aquell soc era incapaç de
donar-me res. Em vaig sentir enganyat i decebut.
Els adults estaven hipocritzats, sempre amb enganys i
mentides, sempre amb falsedats i després em deien que havia
de ser sincer i dir sempre la veritat. I això per què m'ho
deien?, si ells eren els primers a dir-ne.
Jo mai perdia la franquesa, em vaig dir. Llavors vaig te­
nir por de fer-me gran i convertir-me com ells,
38 J85 HORES
El meu pare es rentava a la cambra de bany, L'aparell
escalfador d'aigua s'havia espatllat. A la cuina la minyona
escalfava grans olles d'aigua i les hi portava quan ell les hi
demanava.
Avui, però, la minyona estava malalta. S'havia hagut
d'enllicar. Tenia una grip forta i la febre li continuava pujant.
Jo vaig haver de portar-li l'aigua. La hi vaig veure. La
tenia més grossa que jo i uns pèls negres i arrissats envoltaven
el corpulent fal·lus.
Un sentiment d'inferioritat em va envair, Jo mai podria
igualar el pare. Ell sempre em superava. Volia tenir-la com
la seva.
Em vaig tancar a l'habitació i la ràbia i la impotència
se'm manifestaren amb llàgrimes calentes i salades que en
relliscar galta avall em coïen la pell.
A poc a poc deixaren de fluir i l'embriaguesa del cervell
s'anà aclarint. Va ser llavors quan vaig pensar que la hi podria
tallar. Amb un ganivet ben afilat de la cuina el podria
sorprendre mentre fes la migdiada. Era un bon pensament,
encara que la por me'l féu abandonar. Per primer cop vaig
desitjar-li la mort.
La mà va fregar involuntàriament el meu penis, Se'm posà
erecte i sentí com un plaer inefable recorria la meva espinada.
Per primer cop vaig descobrir la felicitat que et pot proporcionar
tocar el propi cos.
26.400 HORES
La minyona m'acompanyà fms a l'entrada de l'escola.
Allí va deixar-me amb un monjo vell que em féu entrar en
una classe.
Tenia por, estava aterrit, estava sol enmig de gent que no
coneixia, i jo els mirava i ells em miraven, tots semblaven
pensar el mateix, tots estàvem espantats. 1 en adonar-me que
els meus companys tenien por em reconfortava pensant que
no era l'únic i llavors el cos se m'emplenava d'energia i un
instint m'impedia que plorés i les llàgrimes eren engolides
per aquesta força,
L'atmosfera d'aquella classe era de temor, de covardia.
L'aire estava impregnat de tots aquells sentiments que s'anaven
coent i cada cop el pànic s'arrelava amb més força.
La porta s'obrí i entrà un monjo que inspirava respecte;
tenia una mirada freda, sense compassió i amb un potent crit
ens féu callar i el plor i el xivarri cediren en un segon.
S'imposà i ens inculcà les regles de Tescola, les seves