Setembre 1996 - Ajuntament de Llagostera On line

- ^ ^
CULTURA fi SuHUií - Ï7
Un Museu d'Escombraries al Mas Roig
El doctor Francesc Surcda ha fet de les deixalles motiu d'exposició
Q
uè pot portar a una persona a emmagalzemar durant tot un any el conjunt de deixalles que ell
i la seva família han anat generant? En el cas d'en Francesc Sureda han estat la curiositat
personal i un afany per donar a conèixer un aspecte d'un dels problemes més grans de la
societat actual. L 'experiment no ha consistit a amuntegar indiscriminadamem les deixalles l'una sobre l'altra,
sinó que les ha separat, creant diferents espais on hu destinat envasos de plàstic, bosses, vidres, metalls, fluoresceuls,
piles, medecines,... Així doncs, hom pot adonar-se de la proporció que consumeixde cadascun d'aqiiests
materials i que, irremeiablement -siguin biodegradables o no- acaharau a l'abocador de Solius.
Si cada persona s'adonés
de la quantitat de deixalles
que genera, quedaria
realment astorat. Si a
més d'això, sabés que una
part important d'aquests
residus no són biodegradables
(és a dir, que la natura
no els pot destruir i, per
tant, que romandran al terreny
on s'aboquin, amb els
perills que això comporta),
aleshores potser s'ho pensaria
dues vegades abans
de llençar certs materials
a les escombraries. Es tracta
d'una manera de sortir
de les fredes estadístiques
i de comprovar, amb els
propis ulls, el que passa
cada any per la galleda de
les escombraries de cada
llar. Aquest és un dels objectius
que el Sr. Sureda
vol assolir mitjançant el
seu museu de les deixalles.
El Sr. Sureda utilitza
un exemple molt gràfic,
valent-se d'una de les parts
de la seva exposició perfer
una metàfora del que
passa a Pabocador de Solius.
''Quan vaig decidir-me a fer
aquest museu, vaig decidir que coilocaria
les bosses de plàstic en una
gàbia per a conills. Doncs bé, una
vegada vaig tenir plena aquesta gà-
iV Dr. Surcitií titi ctassijlcal tes (lei.\ütle\ (/ue tia anat
acumulant durant tot un any.
bia vaig haver d'optar per anar a
comprar amb un cabàs. Si no ho feia
així, em veia obligat a col·locar una
nova gàbia, amb la pèrdua d'espai
que això em suposava. És molt sen­
zill acusar a Palcalde del
major o menor grau de conlaminació
generat per
Tabocador de Solius. Però
no cal oblidar que, al cap i
a la fi, Talcalde està al servei
del poble, i si el poble
genera deixalles, el que ha
de fer ell és intentar col'locar-les
a un lloc on no
molestin. Seria important
que cada habitant del poble
assumís part de culpa del
que allà hi passa i decidís
minimitzar-ho. Com? La
resposta és senzilla: generant
menys deixalles." És
doncs el de sempre: adoptar
mesures que redueixin
el consum, per tal de no sobrecarregar
els sistemes de
contenció o eliminació.
Aproximadament un
50% dels residus generats
per una persona són de tipus
orgànic (bàsicament,
restes de menjar). Aquests,
però, no s'han inclòs en el
"museu" en primer lloc
perquè és el material que
els animals del mas poden
ingerir (gossos, gats, porcs,
gallines,...), i en segon lloc, per motius
evidents d'higiene. Per tant,
doncs, "una bona part de les deixalles
poden ser eliminades al propi
domicili, sense necessitat d'haver-