Setembre 1996 - Ajuntament de Llagostera On line

PREMI SANT JORDI fi ^litiUti - m
regles i des de llavors el respectàrem i el temérem.
Per fi la campana sonà. Això volia dir que les classes
s'havien acabat. Per primer cop a dintre aquella escola vaig
somriure. Estava content perquè tomaria a veure la mare.
Oh, marassa, com t'havia trobat a faltar!
i 7.700 HORES
La mare estava tota pàl·lida, s'havia marejat, ja feia dies
que no estava gaire fina i la panxa li confinuava creixent.
Estava molt preocupat, no comprenia què podia passarli.
Va ser pel mes de
juiiol quan vaig assabentar-me
que esperava
un fill. I per
què en volia un altre?
Que no estava
contenta amb mi? I
qui era el culpable
que la mare tingués
la panxa grossa? Segur
que el pare, segur
que ell era el culpable
del que li passava
ala mare, segur
que ell hi tenia alguna
cosa a veure.
Des d'aqueli dia
el vaig veure amb
'^'iK^^e.
uns altres ulls, des
d'aquell moment el vaig veure com una persona capaç de
crear dolor i infelicitat, L'odiava per haver engendrat un fill
a la meva mare i per donar-me un germà.
Pel setembre va néixer, era un nen sa i alegre, i es digué
Isidre, igual que el seu besavi, i des del primer moment em
va prendre la mare i es feu el centre d'atenció. Tothom l'admirava,
tothom somreia en veure'l i tenia uns ulls iguals que
l'àvia. També me la va prendre!
Quina ràbia em feia! Per què ell havia de ser el preferit
de tothom?
L'odiava i sempre l'odiaria. L'odiava perquè era estimat,
perquè era feliç i perquè era un triomfador.
50 HORES
L'estómac em doíorejava i llavors se'm contreia ï em
produïa encara més mal i els budells en moure's m'inspiraven
fam.
La gola estava seca i pastosa. La saliva semblava no serhi
present i per aconseguir una mica d'aquest fluid que
m'alleugeria el dolor havia de fer grans esforços.
La mare em va agafar en braços i m'acostà al seu pit i jo
vaig xuclar-l'hi i en sortí un líquid que em refrescava la boca
i m'omplia de joia. Des d'aquell moment vaig estimar i desitjar
la meva mare. Ella era font de plaer i seguretat.
Finalment vaig caure adormit entre ets seus braços.
0 HORES
Un esclat de llum inundà els meus ulls. Rebels fotons
sortejaven les meves parpelles hermèticament tancades que
engendraven onades de sofriment.
Un rigorós fred s'apoderà de mi. L'aire era glaçador.
Em rentaren amb aigua congelada i em picaren el culet
fins que em vaig
veure obligat a agafar
oxigen. La part
toràcica la tenia dolorejada.
Cada cop
que respirava una
fiblada em recorria
des de les fosses nasals
fins als pulmons.
EI diafragma
també el tenia dolorit.
La pel] em picava.
Una forta coïssor
s'estenia sobre la
dermls, però em
mancaven forces per
rascar-me.
Ja no sentia
l'hipnòtic batec del
cor de la mare. Tan sols potents sorolls arítmies arribaven al
meu pavelló auditiu.
-6 HORES
Vaig notar una forta pressió sobre meu. Era conscient
que alguna cosa m'estava passant. Els batecs de la mare eren
ràpids i intensos i el respir semblava forçat.
Un dolor intens va recórrer el meu cos i una sensació que
tot s'acabava envaïa la meva consciència. Però tan sols era
una desagradable sensació.
Alguna cosa em mancava. La pressió augmentava dins el
meu cap. L'angúnia cada vegada era més intensa, fins que
va arribar a un límit insuportable, que em féu perdre per uns
instants el coneixement.
-2.164 HORES
Vaig notar una forta pressió sobre meu, com si alguna
cosa m'estigués oprimint i en aquell moment vaig ser conscient
que era conscient.
Judit Canadell Ayats