Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

EL DUBTE DEL KARL
A classe, avui ensenyen la lluita
dels estruços i les truges:
els uns, ocells grossíssims, alacoll-llargs;
les altres, sempiternes putes del fang.
S'estenen com legions romanes,
no s'aturen davant cap frontera
i de les fites en diuen "croquis",
que vol dir traç fonedís, ventat.
Dubto en qui penjar-me, si als estruços
—que poden donar-me emoluments de fàbula—
o bé al partit de les truges
—que tot i brutes semblen més decents.
Només tinc cent anys per rumiar-ho.
Quan ahir vingui la història,
no vull que em digui que el demà vaig llepar-me'l
amb la mandra ortodoxa dels inconfessos.
Com que badallo, un alè de mel i d'odi
es barreja —prudentment— dins l'aula.
10