Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

MANDRA U
I un xic
de sal
que arriba
avui
on s'és
un roc,
tremor,
mirall;
i un poc
de sang
que ve,
se'n va,
no raja
el vers
en cap
indret,
per cap
detall
no dóna
el pa
ni el vi
que brolla
amunt,
que sura
avall;
i un trist
grapat
de sorra
humida,
i tant
se val
com l'a-
gafem
que sempre
el sol
se'n va,
no resta
ni cosa
ni casa
ni qui
ni què;
i sort
que avui
un ara
en blanc
2