Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

L'OBLOMOV REP UNA VISITA
L'altre dia va sortir un fantasma
per la tele a veure'm
—pigat, geniüt, amb ganes de xerrera
i un sospitós toc estrany de rímel negre:
unes pestanyes insolents que ensostraven
ulls de sexe indiferent, mig espietes.
Jo encabia l'últim equipatge
sense moure'm del sofà,
amb les mans balbes com pinces ortopèdiques
i els peus bruts, immòbils des de temps.
Va acostar-se xano-xano,
va engegar altre cop la tele
i es va asseure al meu costat.
Mai no havia vist uns ulls tan de miracle,
blancúria tan genuïna, com l'espot
—quinze segons— d'una casa de llençols.
I, de tant en tant, aquell singlot
que li feia saltar el pit
enmig dels anuncis de la tele:
un nou midó de rebaixes,
un cotxe amb coixins segurs —d'aire escaldat.
La conversa no arribava
i em va retreure manca de força, alè,
l'extrema lassitud dels nàufrags de pega.
Els que veniu de lluny em molesteu tant
com els que tinc més a la vora —vaig dir-li—:
avui no en tinc ganes, de cap transcendència.
I el fantasma, empipat, fugí tele endins.
I és que m'emprenyen les visites dels brètols
quan amb mans balbes —com pinces ortopèdiques—
m'empasso un xec en blanc i faig l'equipatge
cap a l'illa dels fantasmes no insolents.
4