Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

LA NIT D'ONAN
Al llit, sol, més rònec que la una,
em fa mandra imaginar-me companyies,
saber que els somnis ajuden, sí
—potser despenjant-me dins del quadre
o bé fent que sigui jo el marc que l'empasso—,
i saber que la ironia és llesta,
que té sempre —sempre— nom de dona,
pelvis de nimfa (si és cas que en tenen,
les nimfes, de pelvis), llavis tenuíssims,
insinuats a penes al gland boirós,
ales de cotó que bufen l'entrecuix.
Al llit, sol, amb el fru-fru salvatge
dels llençols fent tenda de campanya,
els sorolls harmònics de la nit
degoten amb mandra apòzemes de llet,
carn de pobres, l'estalvi dels afligits.
I amb flama sense empenta,
amb fúria sense accent,
al matí el llit es lleva
geperut, taques de mandra arreu.
6