Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

EZRA A VENÈCIA
...la llum apagada llavors i ara altre cop
—alliberat, tancat, socialitzat,
empresonat, fridomitzat, manicomiat—,
que ja m'ho deia el tom, no te'n refiïs,
i jo que vinga i cant rere cant,
espelma rere empenta, i encara rai
que van deixar-me podrir fins a la mort
—traït, tancat, taüt, soldat, coltanat—,
tastem vesànies de dolor com si fossin
els records de la llum que s'apaga
—i ara que el veig, el campanile té un aire
de banc del quinze acabat de néixer:
amb l'ull de la ment per definir
arrasaré l'emblema del cau de llot,
aquesta venècia esclava del rialto
que altre cop s'adorm i m'apaga la llum,
mentre amb el cant garantit i un xec
de so i de mandra fulmino el campanile...
44