Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

FUM AL COLL
Coll avall, el glop de fum
perfora algun alvèol encara indemne,
els envans es trenquen
i la cova de la màgia esdevé
més i més gran, més i més inexhaurible,
ara cim de pujol no gens garlaire,
ara espadat, cuc d'abisme sense retorn.
Qualsevol fum és pervers
i arriba sempre a la impensada,
de vegades vestit de vers antic —cofat—,
de vegades sota un setè sentit estrany,
a cops rimant un fum-fum-fum atàvic,
nadal nostàlgic a presó,
a cops perdent partícules i estampes
de tots colors, les penedides.
Però el temps mai no s'enduu els crancs de la mandra,
sempre els torna més benèvols, més malignes.
50