Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

ELIES PERD EL CARRO
...au, que arriba el carro d'or
i no m'hi deixen pujar;
tant de temps esperant les andròmines,
l'espart, les arracades, l'encens salvatge,
tant de panys de tela intemporal
sargida i bastida arreu dels precipicis,
i ara em demanen bitllet d'entrada,
com si diguéssim la nota per passar
de curs, com l'interval que separa
quatre cops dos sons i els interromp;
veig el carro com passa i destrossa,
agosarat, essències i mines,
paisatges i gels, ous i tentacles;
veig com escomet la runa,
com la fon i en fendeix les matèries
perilloses, com en fa gerundis
instantanis que, tot fent-se, són i tornen;
tant de focs esperant les engrunes
i ara el carro que passa de llarg,
i els meus peus mandrosos s'obren com un vano
i esquitxen milers d'espurnes d'odi
que cauen i retornen al carro d'or,
carro màgic de la llum perduda...
26