Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

LA JOAN I LES FLORS
No sabia cap on fugien, tantes flors,
quin dimoni podia encarregar-se
d'un punt de fuga tan astut, imaginari,
d'una perspectiva falsa on la mentida
duia per nom fúcsia, i crisantem, el pensament.
Però el cert és que fugien tots i totes,
desbandats i amb els cabells
arranats a punta de melic:
els uns tapant-se el sexe en punxa
amb pàmpols de verdet,
les altres cobrint tots els forats oberts del món
amb la cera verge d'obreres satisfetes.
Fugien i s'enduien totes les cançons,
els himnes, les respostes no preguntades.
Des de llavors ja no he tingut malsons.
48