Mandra (Poemes de Roc Espit) - Josep Planaspachs

MÀRIUS PERD EL RITME
Com dos nanos corrent cap a la font que mata,
heu-nos aquí a tots dos,
la vida amb el nou vi i la mort que l'encalça.
Ara hauré de trobar una altra rima,
perquè, poruc de mena, no puc dir
que la mort beu a galet en càntir de vida
ni que el nou vi és romput i la mort fa una cursa.
A més, dos nanos corrent mai no poden
estar tristos, sentir-se sols com illes.
Tampoc una font sol matar,
tret a can wagner i altres bajanades,
que si el bastó florit i un feix de pelegrins.
I si tots dos som aquí, si som, ¿no som quatre?,
és a dir, amb dos ulls per cap.
I la vida i la mort, ¿que no s'assemblen?,
¿no és tot això una grisa assemblea?
Penediment:
Com dos cors abatuts pel ponent de la mandra,
millor que dos, quatre ulls
per mirar les estrelles ranet de mar, Merdalta.
18