Mister Sofà - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Establiments antics 12 Dominical Diumenge 18 de juliol de 2010 Història L’actual establiment va iniciar les seves activitats com una casa de menjars i taverna de vi, que es venia a granel. Anys més tard es va canviar de lloc dins del poble i es va convertir en hostal i casa de menjars. La casa també havia estat una botiga de queviures. Com a hostal va allotjar refugiats durant la Guerra Civil. L’establiment es va modernitzar i actualment hi ha gent que s’hi allotja durant temporades, sobretot a l’estiu, però també la resta de l’any. Origen 1914 Fundador Martí Fabrellas i Gascons. Propietari actual Pere Fabrellas i Esgleyes. Treballadors Règim familiar. Activitat Hostal. M artí Hostal Fabrellas Caldes de L’hostal data de 1914, encara que el negoci, que havia estat botiga i taverna, ja funcionava uns quants anys abans; durant la Guerra Civil s’hi van allotjar alguns refugiats estrangers Fabrellas i Gascons, nascut a la Mota, a Palol de Revardit, es va instal·lar a Caldes de Malavella a finals del segle XIX. Vivia en una casa de pagès i se suposa que era comerciant de bestiar, cereals i granes. L’any 1902 es va traslladar amb la seva família a la plaça de l’Església i va muntar-hi una mena de botiga on es feien menjars casolans i es venia vi com si fos una taverna. Al principi, de la casa se’n deia Ca la Gorga del Vi, perquè durant una època que hi va haver pluges molt fortes a Caldes es va inundar tot l’establiment i la gent en feia broma. Era com una gorga d’aigua. Després en van dir només Ca la Gorga, nom pel qual s’ha conegut la casa fins no fa gaire L’any 1914, Martí Fabrellas, que estava casat amb Dolors Aradas, va donar d’alta el seu esta bli ment com a botiga de comestibles; s’hi venia una gran diversitat de productes d’alimentació i consum, una pràctica molt habitual en aquella època. Aviat també començaria a funcionar com a hostal. HOSTAL I HABITACIONS L’any 1921, la família va deixar la plaça de l’Església i es va traslladar al número 14 del carrer Major, on encara és el negoci. L’any 1927 Martí Fabrellas va quedar vidu i es va tornar a casar amb Maria Esteba i Xirgu. Aleshores l’hostal era regentat per la parella i el fill del primer matrimoni, Pere Fabrellas i Aradas, que ja feia anys que ajudava a tirar endavant el negoci. Durant la Guerra Civil l’hostal no va tancar mai les portes. Curiosament, la casa va servir d’allotjament de molts refugiats, que eren excombatents estrangers, (alguns ferits o convalescents), que esperaven que se’ls arreglés la seva situació per tornar al seu país. A la postguerra es va continuar l’activitat normalment. Maria Esteba cuinava els àpats de l’hostal i Pere Fabrellas tenia cura de l’hort i del bestiar. A la dècada de 1950 va començar el que es va anomenar el boom dels balnearis. Caldes de Malavella era una de les principals poblacions de Catalunya on la gent anava a «prendre les aigües» i es va omplir d’estiuejants. Venien, generalment, des de Sabadell i comarca al juliol, a causa de les vacances de la indústria tèxtil; des de Barcelona a l’agost, i durant el setem- TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU bre, després de la recollida de la fruita, arribaven els de Lleida. El 1960 es va fer la primera reforma important de l’hostal. Es va ampliar el local i s’hi va annexar la casa del costat, abandonant la botiga. Les regnes del nego ci les portava Pilar Esgleyes i Morell, esposa d’Amadeu Fabrellas i Esteba, que l’ajudava. L’actual propietari, Pere Fabrellas, va entrar Malavella a dirigir l’empresa l’any 1983, que és quan es va fer una altra reforma important consistent a modernitzar l’establiment, posant banys a cada habitació, calefacció i ascensor. Pere Fabrellas està casat amb Karla Ferrera i Ponce, que l’ajuda a regentar el negoci, com també ho fa la seva germana, Anna Maria Fabrellas Esgleyes.
L ’ànec és, sens dubte, un dels plats més populars de la cuina catalana. És popular, i molt casolà, a les comarques de Girona, la Cerdanya, al Penedès, al Maresme, i, arreu, ha passat a la «cuina de repertori» o cuina clàssica, als restaurants i fins i tot en algunes cases. Si bé als llocs on no hi havia tradició del seu consum s’ha passat directament a l’ànec gras (com es diu a la Catalunya Nord), és a dir, l’ànec –i especialment els seus derivats– que serveix per elaborar el fetge gras i altres productes com el confit, els pedrers, els magrets, etc... A França fou també un plat popular: era molt del gust, per exemple, de l’escriptor Balzac, que el degustava a París, amb naps. No fóra estrany, no obstant, que aquest plat vingués del que els parisencs anomenen Midi, Occitània: el nom d’una nació massacrada i prohibida que ha compartit, i en part comparteix, el mateix espai lingüístic, cultural i culinari amb Catalunya. Al Llenguadoc i altres països occitans, doncs, és habitual també el Guit amb naps, el nom occità de l’ànec. Un animal que, a la Cerdanya, Catalunya nord i parcialment a l’Empordà, és anomenat amb l’afectuós i onomatopeic nom de «tiró» (Tiró amb naps): tiró, referit a l’ànec, és l’equivalent a «tites» quan es dóna de menjar a les gallines. UN ANIMAL NÒRDIC De la Cerdanya a l’Empordà: és un animal, doncs, de pla i de muntanya, però sembla que sempre nòrdic. Així, a la Catalunya meridional, de tan poc conegut, se’l sol anomenar amb el nom espanyol de «pato», i a Espanya estricta es pensa que és un animal exòtic, que només es Són diverses les fruites que s’adiuen amb l’ànec: peres, pomes, prunes, cireres i, com en aquest cas, préssecs. Una exquisida combinació de temporada. Elaboració Talleu l’ànec en 8 trossos. Saleu-los i empebreu-los. Feu-lo sofregir amb l’oli; traieu-lo, torneu a posar l’ànec a la cassola amb un fons d’oli, ruixeu-lo amb vi ranci i feu-lo reduir. Tot seguit hi tireu una tassa de brou i ho deixeu-ho coure a foc ben dolç una horeta, amb la cassola tapada. Hi afegiu la canyella. L’ànec És un dels aliments més populars de la gastronomia catalana, que també caracteritza moltes cuines de l’Europa nòrdica menja als restaurants xinesos... L’ànec, i la seva parenta l’oca, caracteritza moltes cuines de l’Europa nòrdica i profunda, d’Anglaterra als països escandinaus, sense oblidar l’Europa de l’est. I, com és prou conegut, la recepta més famosa i il·lustre de la cuina xinesa és l’ànec lacat a la manera de Pequín/Beijing. L’ànec xinès, de totes maneres, és diferent del que s’utilitza a Catalunya, normalment, com es diu a l’Empordà i comarques veïnes, de dues classes: «mut» i «xerraire». La preferència entre l’una i l’altra classe depèn de gustos particulars, però se sol preferir el mut, considerat menys gras. Aquesta espècie ve d’Amèrica, cosa poc coneguda. Esmentem, també, les races aptes per fer el foie gras, com són el berberí o de Berberia i el mulard. L’ànec mut, al Penedès, gaudeix d’una Denominació específica, i d’una recepta excel.lent, l’ànec amb prunes i pinyons. L’ànec, doncs, té una literatura i una història il·lustres: dels antics egipcis als romans (Api- Ànec amb préssecs Ingredients ● Un ànec. ● 8 préssecs grocs (de tipus de vinya). ● Una copa de vi ranci. ● Un pols de sucre. ● Brou. La recepta ● Oli. – Picada: ● 25 grams d’avellanes. ● 2 carquinyolis. ● Mitja cop de vi ranci. ● Sal. ● Pebre. ● Canyella. – A part, haureu posat a bullir els préssecs, pelats i sense el pinyol i partits per la meitat, cius en dóna una recepta amb una arrel similar al nap), de Balzac a Josep Pla, passant per La cuynera catalana (s. XIX). La seva associació amb els naps, els salsafins, les prunes, els préssecs i fins la taronja o les cireres, aixi com els bolets, altrament, és una d’aquelles troballes de la cuina tradicional veritablement antològiques. Amb bolets també es fa un exquisit ànec rostit, o bé un platillo deliciós. Hi ha la variant, típica del Pla de l’Estany, del platillo d’ànec amb múrgoles, una veritables exquisidesa. En la cuina francesa l’ànec se sol deixar molt més cruenc, i fins i tot hi ha la recepta clàssica de l’ànec a la sang, que és una creació del restaurant La Tour d’Argent: una part de l’ànec se serveix mig rostida i l’altra, literalment es premsa per recollir la sang i els fluids, amb una premsa com les de vi. Amb el premsat de sang, moll, etc... s’elaborarà la salsa, que inclou mantega i conyac, o bé porto, el fetge, etc... en aigua i sucre. – Quan faltin uns 15 minuts per acabar la cocció de l’ànec, afegiu-hi els préssecs i una picada deixatada amb vi ranci. Notes A la picada s’hi poden posar pinyons, ametlles, galeta maria, ametllat, borrego o, simplement, pa fregit. – Es pot variar l’alcohol: mistela, aiguardent, brandi, vi blanc, garnatxa d’Empordà, Banyuls... – Es poden fer servir préssecs en almívar, o bé nectarines, o paraguaies. Gastronomia 13 Dominical Diumenge 18 de juliol de 2010 Jaume Fàbrega «Bona Vida» http://blocs.mes - vilaweb.cat/jau - mefabrega http://jaumefabre ga.blogspot.com
Page 1 and 2: Gironins al món Xavier Donadeu Pro
Page 3 and 4: Del bracet de Truman Capote L’Aju
Page 5 and 6: Capote a Palamós: Un recorregut pe
Page 7 and 8: 5 racterística que els diferencia
Page 9 and 10: 5 5 7 8 sar del quart de segle pleg
Page 11: M arc Palau (Girona, 1971) és un a
Page 15 and 16: Biquini o banyador? La pregunta que
Page 17 and 18: Novetats Joensuu 1685: «Joensuu 16
Page 19 and 20: Nou Fiat 500 19 Dominical Diumenge
Page 21 and 22: La nova generació del monovolum Vi
Page 23: VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS À

Mister Sofà - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?