9 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Lo vistaire
Foto: Josep M. Chauvell
14
^•^^^K
V
prompte, en qualsevol acte que tingués alguna cosa de contestatari contra
aquell règim opressor. Al poble, a la comarca, neixien incipients moviments
de joves, principalment, que ho discutien tot, que ho qüestionaven
tot.
Així va ser, que mentre el xicot conspirava contra Franco i volia canviar
el món, s'adonà d'una altra realitat: la llengua, la tradició i la cultura
del seu entorn no quadraven dins de les fronteres administratives en què
es trobaven. Hi havia una realitat: aquella llengua era la mateixa llengua
que la dels catalans, els mallorquins i els valencians. Algú, doncs, ens havia
estat prenent el pèl durant anys i
sols sabiem enraonar mitjanament
bé.
Aquella descoberta el dugué
a una militància en favor de la
llengua i la cultura catalana.
L'any 73, junt amb uns
companys, escriu en català a la
revista aragonesa ANDALAN.
Avui segurament això fora ben
improbable.
Vingueren després uns anys
de molta «marxa», fins que, de
tornada de moltes coses, es casa
amb la Teresa l'any 82 i d'aquesta
unió en neixen la Violeta i la
Victòria.
És després de casat on reïx
l'antiga afició per llegir (de petitò
llegia tebeos tot dinant) i participar
en actes culturals. Alhora
que s'estrena com a regidor, entra
de ple en les activitats que desenvolupa
r«Associació dels
Consells Locals de la Franja», en
pro de la recuperació, l'ús i la
dignificació de la llengua catalana
a la Franja de Ponent. Col.labora
amb la revista «Desperta
Ferro» i escriu una novel.la,
l'any 86, «L'home de França»,
la seua primera obra, obté el primer
premi «Guillem Nicolau».
Aquest premi el patrocinà la Comissió
Territorial d'Aragó del II
Congrés Internacional de la
Llengua Catalana. Dos anys després
publica a l'Editorial Sirius de Barcelona el recull de contes «Bo per a
contar», que és distribuït per les escoles de la Franja pel Departament
d'Ensenyament de la Generalitat.
L'any passat, el 91, publica a l'editorial 3i4 de València la novel.la
«Guardeu-vos de la nit del cel encès» resultat d'haver estat seleccionada per
la línia editorial «Les Talúries» de la Diputació de Lleida. Aquest any 91 ha
publicat una col.lumna setmanal al Diari de Lleida.
El 92 l'ha agafat amb la regidoría de cultura de l'ajuntament d'Alcampell
que li xucla el temps per a escriure: que és el que de veritat li agrada.
Tot i que el futur es dibuixa un pèl fosc i conservador, ell segueix sent un
sentimental i per això encara creu en la utopia.