9 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

c3>
Lo rovell de Tou
Foto; AHVVA
26
descuiden una mica, aquests bocins
se desfaran i ho hauran de
fer tot nou. És una vergonya lo
que passa amb aqueixa carretera;
ella pinta ferestament les ignomínies
de la nostra administració
pública. És un escàndol,
que la conca o ribera pallaresa,
tan llargaruda com magnifica i
esplèndida, haja de seguir anys i
més anys sense carretera. És un
escàndol que hi hagen gastades
tantes de mílies i que no hi pugueu
passar carruatges.
A la fi s'acaba aquell freu;
el panorama s'eixampla una
micoia, passam per un pont de
fusta el riu i hem de pagar el
pontatge per les bísties que mos
duen, i entram, entre les vuit i les
nou, a Llavorsí, una vileta asseguda
a un coster, dins un panorama
grandiós, encantador.
Hauria d'esser aqueixa vila una
delicia, i és... una misèria de carrers
torts i nialplans, cases malfetes,
esguerrades, brutes, negres,
com les de casi tots els pobles
de l'alta muntanya.
El dialecte
(pàgines 54-55)
Aqui trobam el mateix fenomen
que per tot: la gent instruïda
se ressent de la influència de Barcelona,
i la gent menuda conserva
millor les particularitats idiomàtiques
d'ací. Aquella gent hi
té mal d'entrar, en la importància
científica del parlar del poble
il.literat, dels nois. Ho troben
gros, que el parlar d'aquests haja
de decidir les qüestions de la nostra
fonètica. No en saben sortir
de llur tòpic: les corrupcions i
adulteracions del poble.
A força de fer la viona i de
trompitxar, amb l'ajuda dels
germans Morellons, aquells nois
i els Srs. Rector i Castellarnau
que també ens aiden un parell
d'estones, deixam llesta, devers
migdia, la fonètica i la conjutació.
Resulta que no hi ha grans
diferències de llenguatge entre
Sort i Esterri. N'hi haurà més
amb els altres pobles de la vall
d'Àneu; és segur que en aquests
s'hi conserva millor el dialecte de
la vall que no a Esterri, per la
major comunicació que té aquesta
vila amb els altres centres de
població externs.
(pàgina 57)
De la Vall d'Aran
S'és mester conèixer pam a
pam el camí, tenir uns bons
braons í gran coratge i sebre bé
de què s'han de guardar. Per poc
que un se descuidi, com se'n
tem, queda tapat de neu o gelat, i
el gelar-se o morir és una cosa
instantània, qüestió de minuts.
Sols que un s'aturi una mica en
els punts perillosos, ja té: hi queda.
No hi ha cap any que no hi
haja morts així. Si hi havia una
carretera, gran part d'aquest mal
quedaria curat, perquè dins un
carruatge, ben tancat, i passant
depressa, no hi hauria el perill de
gelar-se; i no seria cap cosa impossible
mantenir el pas franc de
neu damunt la carretera, i no es
donaria la vergonya de que
aquella Vall haja d'estar tots els
hiverns incomunicada amb Espanya,
í hi haja d'haver tantes de
morts de persones, i haja de dur
la correspondència el Correu
d'espardenya, quatre homes que
passen heroicament el port de la
Bonaigua, i que casi tots els qui
fan tal ofici, acaben un dia o altre
per deixar-hi els ossos i anarse'n
a veure St. Pere.