9 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Lo vistaire
La vila dels artistes
Havien baixat de la muntanya
cercant una terra més amable;
menys dura i més bona. Trobaren
la plana, l'immensa i verge
plana i digueien: —Ací ens quedarem
i aci els nostres fills engendraran
els seus i aquests també
ho faran aixi per sempre més.
Aixi fou i poblaren la plana,
desermaren la terra on plantaren
els olivers, les vinyes, on hi sembraren
el gra i on hi pasturaren
els seus ramats de bestiar. Aquella
fèrtil terra que els aculli els
donava el seu fruit dolç, regaladament.
Prompte, el que començà
essent un petit lloguet, es transformà
en un poble de debò. Els
homes cridaren els seus parents
que havien quedat a la muntanya
i els convidaren a compartir amb
ells aquella terra de promissió.
Vivien feliços cavant les vinyes,
munyint les virolades olives, esgarranyant
els camps, tallant les
farcides cabeces de blat, de civada.
A les vetllades, els vells contaven
antigues històries dels seus
avantpassats a grans i canalla i
després aquests ho feren de vell
nou als seus fills i, hauria estat
aixi, perquè aixi ho volia la gent
si no fos que la cobdícia enlluernà
primer a uns, més tard als altres,
fins que tots canviaren per
complet.
Pensaren els homes d'aquell
poble que la terra que tan bé els
tractava havia de ser explotada
més, molt més, fins el màxim.
Passaren els anys i el que havia
estat un poblet esdevingué una
vila gran, els molins es quintuplicaren
i d'ells rajava contínuament
l'oli. Trulls, tinets i bots
eren omplerts fins dalt i les gents
d'altres viles el venien a comprar
amb processó. Els carretells, botes
i trulls no donaven cabuda a
més vi del que hi havia, tant, que
al poble abunda més que l'aigua.
Rosaris de carros, de bèsties, de
gent acudien delerosament a endur-se'n
almenys un poc
d'aquell bon vi, potser el millor
amb moltes llegües.
Algorins, graners, golfes i
cases senceres eren plenes de
blat, de sègol, d'ordi o civada.
Taleques i taleques amb el ventre
ben farcit marxaven de la vila
cap a la muntanya, a les terres
fondes, a les ciutats.
Ramblers de tot arreu compraven
els caps de bestiar i venien
a aquella gent bons animals
de Uaurança.
El poble tranquil d'abans
s'havia convertit en una vila
pròspera i rica on tot hi anava de
cara i més, cl temps. Mai faltava
l'aigua del cel per a fer colrar les
espigues, ni per a amerar bé els
olivers. La ca'or madurava amb
suavitat els raïms. El vent bufava
sempre a l'hora de la batuda i el
fred lleuger virolava les olives.
15